INFORME SOBRE PLA PARCIAL I MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGM AL PLA DE PONENT

INFORME SOBRE PLA PARCIAL I MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGM AL PLA DE PONENT, AL TERME MUNICIPAL DE GAVÀ.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


1. IDENTIFICACIÓ DE L’EXPEDIENT

Assumpte: Proposta d’ordenació del Pla de Ponent

Municipi: Gavà (Baix Llobregat)

Peticionari: Ajuntament

Referència: URB 182/05



2. ANTECEDENTS

Amb data de registre 01.08.05 va tenir entrada a l’Oficina d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, sol·licitud d’informe sobre la modificació puntual del PGM al Pla de Ponent, presentada per l’Ajuntament de Gavà.

Acompanyaven a la sol·licitud els següents documents:

· Document resum del planejament urbanístic per al desenvolupament del Sector del Pla de Ponent al municipi de Gavà

Amb data 28.12.05 com avançament de l’Estudi d’impacte ambiental va tenir entrada a l’Oficina d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona la següent documentació gràfica:
· Plànol de zonificació
· Plànol d’inundabilitat
· Plànol de serveis de la xarxa de sanejament de les aigües pluvials
· Estudi de les alternatives de connexió de la xarxa de residuals del sector Pla de Ponent al sistema general de sanejament metropolità al municipi de Gavà
· Plànol dels serveis de la xarxa de sanejament de les aigües residuals

Amb data 09.01.06 va tenir entrada a l’Oficina d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge l’estudi d’impacte ambiental de l’ordenació de Pla de Ponent a Gavà (document imprès i en suport digital)

Amb data de registre 16.01.06 va sortir de l’Oficina d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona una comunicació adreçada a l’Ajuntament de Gavà reclamant la presentació d’un informe ambiental que compleixi amb el contingut que estableix l’article 5 i l’annex 1 de la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, de forma que es sol·licita a l’Ajuntament l’aportació d’aquesta documentació per tal de procedir amb la tramitació corresponent.

Amb data de registre 17.02.06 va tenir entrada a l’Oficina d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, la memòria i normativa urbanística de la modificació Puntual del PGM del sector Pla de Ponent.

Acompanyaven els següents documents:

· Conveni urbanístic per al desenvolupament del sector “Pla de Ponent”
· Memòria del Pla Parcial del sector Pla de Ponent


Amb data de registre 24.04.06 va tenir entrada a l'Oficina Territorial d'Avaluació Ambiental dels SSTT de Barcelona informe d'adaptació de la documentació ambiental presentada a les prescripcions de l'article 5 i l'annex I de la Directiva 42/20011CE.



3. FONAMENTS DE DRET

Aquest informe s’emet en compliment d’allò que determina la Disposició Transitòria sisena del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, i en virtut de la legislació sectorial i complementària.


4. DESCRIPCIÓ DEL MEDI


Medi físic

Emplaçament
L’àmbit d’actuació, amb la denominació de Pla de Ponent, se situa, en sentit EW entre el nucli urbà de Gavà i el límit amb el terme municipal de Castelldefels, i en sentit NS entre els contraforts del Garraf i la plana del Delta del Llobregat. En concret, resta delimitat al SE per la línia de ferrocarril de Renfe Barcelona-Tarragona, al SO de la riera dels Canyars, al NO per la carretera de la Sentiu, i al NE per l’avinguda Joan Carles I, de Gavà (carretera de Begues).

Clima
La precipitació s’ajusta força a la tipologia típica mediterrània amb mínims a l’estiu i màxims a la tardor, els quals poden originar les característiques revingudes de torrents i rieres; entre els mesos de setembre i desembre s’arriba a produir de l’ordre del 50% de la precipitació total anual.

L’estació utilitzada (particular) aporta dades interessants sobre els episodis de precipitació intensa, factor de molta importància per preveure revingudes (sobretot a la riera dels Canyars); així en 20 anys s’han comptabilitzat 6 dies amb precipitacions superiors als 100 mm i 33 dies amb pluges que superaven els 50 mm, el valor diari més elevat enregistrat és 172,9 mm, i es van arribar a recollir 121 mm en tan sols 2 hores.


Geologia i geomorfologia
El massís, que forma part de la Serralada Litoral, està constituït predominantment per materials calcaris (unitat càrstica) tot i que a l’extrem més oriental hi dominen els materials silícics, que afloren als turons de l’àrea d’estudi: el Turó del Calamot, el de Caçagats i el de la Roca.


Hidrologia
L’àmbit d’estudi és travessat per dos sistemes de rieres de règim típicament mediterrani: la riera dels Canyars, amb el seu afluent: el torrent de Cal Llong; i el torrent de Calamot.

La conca de recepció de la riera dels Canyars té la seva capçalera als cims del Garraf, i a l’alçada del seu pas sota la línia de ferrocarril abasta 17 km2. Donada la proximitat al mar del massís la riera rep l’efecte de les tempestes originades per l’ascens d’aire humit i càlid, tal com va succeir amb la riuada del 2002.

El torrent de Calamot, que neix entre els turons de Calamot i Caçagats, presenta una conca de dimensions molt inferiors (3,3 km2) la qual se situa gairebé de forma íntegra dins l’àmbit d’estudi.

Cal remarca que ambdues rieres arriben a la C-245 amb una cota lleugerament superior a la dels camps de conreu circumdants.


Medi biòtic

Vegetació
L’àmbit d’estudi conté una notable diversitat vegetal fruit de la confluència d’espècies boreomediterrànies i austromediterrànies, de la diversitat de substrats i, també, de l’activitat humana secular que hi ha superposat un mosaic d’estadis successionals amb un estat de degradació variable.

La vegetació potencial seria d’una banda l’alzinar litoral típic (Viburno-Quercetum ilicis), dominat per l’alzina i provist d’un estat arbustiu dens i variat i d’una gran varietat de lianes; aquest bosc es repartiria el territori amb la màquia litoral (Querco-Lentiscetum) dominada pel garric (Quercus coccifera), el llentiscle (Pistacia lentiscus), l’ullastre (Olea europaea subsp. sylvestris) i el margalló (Chamaerops humilis) que és una de les poblacions més septentrionals de la península ibèrica. Als fondals possiblement apareixien alzinars enriquits amb rouredes submediterrànies (Viburno-Quercetum ilicis subass. cerrioidetosum). Als marges de les rieres més importants permetria el desenvolupament d’omedes (Lithospermo-Ulmetum minoris), boscos d’om (Ulmus minor) amb mill gruà (Lithospermum purpureo-caeruleum) i albaredes (Vinco-Populetum albae), amb àlbers (Populus alba) i vinca pervinca (Vinca difformis). En tots dos casos es tracta de boscos en galeria, pràcticament lineals, dels quals en queden algunes interessants mostres a la capçalera de la riera dels Canyars.

A l’actual paisatge de la zona es troben alzinars en fases de degradació o de recuperació després de l’abandonament de llur explotació tradicional (fusta o carbó). Es tracta de d’alzines de rebrot dominades pel sotabosc (Arbutus unedo, Pistacia lentiscus, Rhammus alaternus, Phyllirea angustifolia, etc.). En indrets obacs i frescals també s’hi intercalen alguns roures (Quercus cerriodes) i arbustos de les rouredes i bardisses. Tanmateix les formacions forestals dominants a la zona d’estudi són les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyer (pinus pinea). L’activitat humana, particularment intensa vora els cursos d’aigua, ha portat a la substitució d’omedes i albaredes per bardisses d’esbarzers i roldors.


Fauna
L’estudi ambiental descriu les comunitats faunístiques a partir de la seva adscripció a cinc grans grups d’ambients naturals o seminaturals, posant-hi més cura en descriure l’herpetofauna i l’avifauna; aquestes espècies es consideren en situació més delicada donada la grandària de l’àmbit de planificació i el tipus d’intervenció, on les rieres en són clau.

Pinedes i àrees amb roures:
Rèptils: Cal destacar la presència d’una colònia de sargantaner petit (Psammodromus hispanicus). Entre els ocells trobem el tudó (Columba palumbus), la tórtora (Streptopelia turtur), el trencapinyes (Loxia curvirostra), l’enganyapastors (Caprimulgus europeus), el siboc (Caprimulgus ruficollis), el cucut reial (Clamator glandarius) i les marellengues (Parus sp.)

Brolles i garrigues
Són ambients apropiats per als rèptils: llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), sargantana cuallarga (Psammodromus algirus), serp blanca (Elaphe scalaris), i serp verda (Malpolon monspessulanus). Pel que fa a l’avifauna hi trobem també riques comunitats de passeriformes, entre els quals destaquen la tallareta cuallarga (Sylvia undata), el tallarot de garriga (S. Cantillans), el tallarol capnegre (S. Melanocephala), la cotxa fumada (Phoenicurus ochururos), la cadernera (Carduelis carduelis), i el garrafó (Serinus serinus).

Garroferars
Es troben rapinyaires com el xot (Otus scops) i el mussol (Athene noctua); i també el botxí (Lanius excubitor) i el capsigrany (L. Senator); insectívors com la puput (Upupa epops) o l’abellerol (Merops apiaster); granívors con el pinsà (Fringilla coelebs), el verdum (Carduelis chloris), el paserell (Carduelis cannbina) o el cruixidell (Miliaria calandria). Malauradament els garrofers són pobres en fauna.

Rieres i altres ambients aquàtics
Són zones d’una gran diversitat faunística i hàbitat característic d’amfibis, molts amb requeriments força específics: gripau d’esperons (Pelobates cultripes), granota verda (Rana perezi), gripauet (Pelodytes punctatus) i del gripau d’esperons (Pelobates cultripes), el gripau corredor (Bufo calamita) o el gripau comú (Bufo bufo). La Salamandra (Salamandra salamandra) podria estar present en algun tram superior de la riera dels Canyars. Entre els insectívors es troba l’oriol (Oriolus oriolus), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), el tallarol enmascarat (Sylvia hortensis), el tallarol gros (S. Borin), etc.

Conreus i marges
Els conreus comparteixen amb herbassars, prats i garroferars bona part dels vertebrats que s’hi localitzen, i també amb les zones urbanes.


Medi socio-econòmic

Context territorial
Gavà és un municipi complex amb gran diversitat d’usos, que ha viscut l’expansió dels seus nuclis urbans, la construcció de noves infrastructures viàries, la implantació de polígons industrials, així com la proliferació de segones residències, tot en detriment del sòl agrícola i forestal.

El territori no urbanitzat de Gavà, que encara representa una porció significativa del total, conté en ell mateix una dimensió socioambiental que repercuteix favorablement en la dinàmica socioeconòmica del municipi. La seva presència vertebra de forma natural el territori resseguint els eixos fluvials, esponjant l’espai construït i les infrastructures tot evitant el continuum urbà en que amenaça convertir-se la regió metropolitana.


Demografia
Els darrers 20 anys des de l’últim cens (1981-2001) el municipi mostra un patró sostingut i moderat d’evolució poblacional amb una Taxa de Creixement Anual Acumulatiu amb poc més del 17 per mil, situant-se en una posició intermèdia respecte tant als municipis del seu entorn com als àmbits territorials significatius.

La tendència de creixement en una perspectiva més curta (2002-2005) està per sobre del àmbits de comparació municipals (excepte Castelldefels), amb una taxa de creixement anual acumulatiu del 18,02 per mil.

Tot i que la xifra no està tancada ni corregida, el padró municipal a 31 d’octubre de 2005 indicava la presència de 45.457 persones, un 17,1% més que el 1998 i un 5,1% més que el 2004.


Mobilitat i infrastructures
El sector es troba en bones condicions d’accessibilitat. La carretera de la Sentiu, l’Avinguda Joan Carles i la C-245, delimiten el sector, i, entre aquesta última, la autopista C-32 i el ferrocarril l’integren, des del punt de vista de la connectivitat, en l’estructura d’escala metropolitana travessant la plana deltaica en sentit longitudinal.


Paisatge
L’informe ambiental ha definit 13 grans unitats que s’agrupen en dos blocs bàsics:

Zones d’interès paisatgístic prioritari: s’hi engloben els elements paisatgístics més singulars o espectaculars (conques visuals de gran qualitat, grans arbres).

- Turó de Calamot:
- Vessant SW del turó del Calamot:
- Mirador al cim del turó de Caçagats
- Franja forestal al peu del vessant N i NW del turó de Caçagats
- Bosc en galeria amb grans alzines i roures
- Grans roures amb capçades de diàmetres d’entre 13 i 17 m.
- Franja arbòria ubicada entre el parc i la riera de Calamot

Zones de gran potencialitat en cas de realitzar una intervenció d’arranjament: s’inclouen aquells paisatges que es poden revaloritzar de manera molt important i que comportarien un valor afegit al patrimoni natural i cultural de la zona.

- Plana de Carat:
- Plana de Can Ribes
- Pedrera amb grans blocs de gresos i conglomerats
- Franja intersticial entre la C-245 i el ferrocarril
- Entorn arqueològic de Can Valls del Racó

L’àmbit d’estudi compta amb un ric patrimoni arqueològic i arquitectònic. Existeixen uns Plans Especials de Protecció i Catàlegs (PEC) dels Patrimonis Arqueològic i arquitectònic, que defineixen el següents elements protegits:

- Patrimoni arqueològic protegit: AEA Can Valls del Racó i AEA del Turó del Calamot, com a Béns Cultural d’Interès Local (BCIL), i com a Béns amb Elements d’Interès (BEI), AEA Ibero-romana de Can Rosès, AEA Necròpolis alt-medieval de Can Rosès, AEA Complex miner del Turó de Caçagats i AEA La Roca.

- Patrimoni arquitectònic protegit: Can Rosés i la seva torre de defensa com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN); Can Ribes (BCIL) i Ca N’Horta (BEI)

A banda d’aquest elements cal esmentar:

Els hàbitats en cova excavats al torrent del Calamot i els elements vinculats a l’antic món agrícola, com les restes d’un trull d’oli.


Planejament vigent
El planejament bàsic que afecta l’àmbit d’estudi prové del Pla General Metropolità (PGM) elaborat l’any 1976. Des de l’any 1988, l’Ajuntament i alguns propietaris de l’àrea han elaborat diversos Plans d’Actuació Urbanística Municipal que desembocaren en una Modificació Puntual del PGM aprovada l’any 1993. El 2002 els serveis tècnics de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) va elaborar una proposta a instàncies de l’Ajuntament de Gavà que va ser objecte d’un Estudi d’impacte Ambiental (EIA); l’objectiu de l’Informe ambiental es actualitzar-lo, per a l’aprovació provisional, atesos els ajustos introduïts en la proposta urbanística i als canvis normatius produïts en la legislació aplicable al llarg dels darrers 3 anys.

El Programa d'Actuació Urbanística Municipal (PAUM), aprovat definitivament el 16 de març de 2005, es formula amb l’objectiu de programar el desenvolupament de les actuacions estratègiques relatives a política del sòl i habitatge contingudes en el planejament urbanístic general vigent i que son de compliment obligat per al planejament derivat.


5. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA


Justificació de la proposta

Segons l’Informe Ambiental i la memòria de la Modificació Puntual del PGM, els objectius de la proposta d’ordenació es poden agrupar en quatre grans categories:

Integració coherent en relació a la matriu d’espais lliures existents i els seus valors preexistents (objectius 1 i 2).

Protecció del patrimoni arqueològic i arquitectònic (objectiu 3).

Foment d’un model de mobilitat racional i sostenible (objectius 4 a 6).

Establiment d’un model de ciutat equilibrat per la seva compacitat, complexitat d’usos i la dotació d’equipaments i habitatge protegit (objectius 7 a 11).


Mesures de règim general

1. Mesures per a l’ús eficient dels recursos i de reducció de la contaminació:
Priorització del model de ciutat compacta per tal d’organitzar la instal·lació i la gestió de xarxes de distribució de serveis (aigua, energia, comunicacions, etc.) així com la recollida de residus.

Incorporació a la normativa de les prescripcions adequades per garantir un tractament ambientalment òptim dels fluxos ambientals en relació a l’estalvi i eficiència en l’ús de l’aigua i l’energia i a la correcta gestió dels residus.

2. Mobilitat sostenible:
Reconeixement dels eixos vertebradors existents, de la carretera de la Santa Creu de Calafell (C-245), la carretera de La Sentiu i l’avinguda urbana de Joan Carles I, com a base d’una estructura viària bàsica complementada amb noves vies en malla que s’adapten a la topografia, i amb funcions i naturalesa diferents.

Una jerarquització del sistema viari amb:
- Eixos principals que estructuren funcionalment el sistema rodat, incloent una via especialitzada i segregada per optimitzar el trànsit de pas i a diferent nivell en direcció a la carretera de Begues.
- Vies connectores i de distribució interna, d’accés i relació entre les activitats del sector.
- Carrers d’ús rodat restringit amb prioritat invertida per vianants, amb accés a les àrees d’aparcament públiques i de residència.
- Passeig i camins amb recorreguts exclusius per vianants.

Incorporació prevista del sistema de transport públic guiat, soterrat i d’elevada capacitat, a l’ordenació del sector, a través de dues estacions situades estratègicament; una d’elles com a frontissa entre la ciutat nova i la consolidada, i l’altra amb intercanvi ferroviari (metro, Rodalies Renfe), preveient un aparcament intermodal de suport.


3. Protecció del Sòl No Urbanitzable:

matriu d’espais lliures:
Integració i reconeixement dels espais lliures i estratègics en el marc territorial metropolità, entre la muntanya del Garraf i la plana agrícola del Delta del Llobregat, mitjançant els connectors naturals de la riera de Canyars i el torrent del Calamot, i el respecte al paisatge dominat pels turons dels Caçagats i del Calamot, corresponent a més del 60% del sector.

Establiment d’una matriu interconnectada d’espais lliures atorgant una especial atenció a la riera de Canyars com a principal connector ecològic.

Diversitat en el tractament dels espais lliures del sector per un adequat ús i gaudi del ciutadà, relacionant-los a través de recorreguts diferenciats i compatibles pel vianant.

Intervenció activa sobre la matriu d’espais lliures garantint la funcionalitat ecològica i evitant-ne la seva degradació, contrarestant i minimitzant els impactes i riscos (inundabilitat, erosionabilitat, incendis forestals, etc.).

Protecció i millora de les àrees prioritàries de conservació concentrades a la riera de Canyars i als turons de Caçagats i Calamot.

Incorporació a la normativa de les prescripcions adequades per garantir la protecció de la funcionalitat dels sistema i la protecció dels seus valors paisatgístics.


sistema hidrològic
Tractament de la xarxa fluvial com a vertebradora del territori, promovent-ne la recuperació de la integritat i naturalitat.

Delimitació adequada de les zones inundables i reglamentació dels usos admesos i la normativa d’aplicació a cadascuna de les franges definides en funció del context (urbà o no urbanitzat) on es trobi.

Establiment de les mesures pertinents per minimitzar els riscos derivats de les avingudes, tot evitant la impermeabilització de les lleres i de les ribes respectives.

Potenciació de la naturalitat de les ribes per tal de garantir la funcionalitat hidrològica i ecològica dels cursos d’aigua.

Minimització de la impermeabilització de superfícies en les noves actuacions urbanístiques per permetre una millor recarrega dels aqüífers.


4. Mesures de preservació del paisatge:
Definició de 13 zones d’interès paisatgístic i zones de gran potencialitat en cas de realitzar una intervenció d’arranjament.

Protecció del patrimoni arqueològic i arquitectònic, d’àmbits com el complex miner del Turó dels Caçagats o el poblat ibèric del Turó del Calamot, i d’edificis històrics com Can Ribes, Can Rosés i Ca n’horta, representatius d’aquest territori i reconeguts com elements que identifiquen un procés històric d’aquest indret, envoltat d’un entorn característic de turons i rieres que també es preserva del procés urbanitzador potenciant els elements de vincle, i que a la vegada esdevé patrimoni públic.

Establiment de criteris d’integració paisatgística en la urbanització dels espais (edificació, espai públic, verd urbà) en funció de les característiques de l’entorn i les tipologies arquitectòniques pròpies de la zona, amb especial atenció als interiors d’illa.


5. Propostes de desenvolupament
Amb aquesta nova proposta d’ordenament, aquest espai de 196,6 ha, modificaria la seva classificació d’urbanitzable no delimitat, a urbanitzable delimitat, tret d’un sector discontinu, la Sentiu 2 que passaria a una classificació de no urbanitzable; traslladant-se el sostre edificat previst en el mateix (37.000 m2) al Pla de Ponent.


CONCEPTES
PLANEJAMENT VIGENT
MOD. PGM 2006
La Sentiu 2
Sòl urbanitzable no delimitat
Sòl no urbanitzable
92.924 m2 4,73%
92.924 m2 4,73%


Can Ribes
Sòl urbà
Sòl urbanitzable delimitat
19.835 m2 1,00%
19.835 m2 1,00%


Resta Pla de Ponent
Sòl urbanitzable no delimitat
Sòl urbanitzable delimitat
1.845.594 m2 93,85%
1.845.594 m2 93,85%


Estació de Servei
Sòl urbanitzable no delimitat
Sòl urbà
2.171 m2 0,11%
2.171 m2 0,11%


Regularització sistemes
Sòl urbà
Sòl urbà
6.113 m2 0,31%
6.113 m2 0,31%


L’execució del planejament previst s’estendria en el període 2007-2017, considerant dues etapes d’urbanització (2007-2014 i 2013-2017) que en conjunt representaria la creació de 4 nous barris i la construcció de 4.896 habitatges dels quals un 40% (1.958) serien de règim de protecció oficial (habitatges subjectes a algun règim de protecció pública: protegits o concertats, de venda o lloguer, segons article 6 del Decret 255/2005, de 8 de novembre, d’actualització per al dret a l’habitatge 2004-2007).


Barri
Nombre d’habitatges lliures
Nombre d’habitatges en règim de protecció oficial
Total
Nou barri de Can Ribes
296
199
495
Barri Ca n’Horta
568
576
1.144
Barri Canyars Sud
995
675
1.670
Barri Canyars Nord
1.079
508
1.587
total
2.938
1.958
4.896


Considerant tot l’àmbit de la modificació del PGM, s’obté una densitat edificatòria bruta de 25 hab/ha, mentre que tenint en compte únicament el sòl privat (28 ha) la densitat mitjana passa a ser de l’ordre de 175 hab./ha. El sostre total edificat d’habitatge residencial (inclòs el comercial vinculat a habitatge i l’hoteler) representa de l’ordre de 500.000 m2.


SISTEMES GENERALS PÚBLICS
1.684.074
85,63


Sistema d’Espais Lliures
1.220.285
62,05


Parc Forestal
497.242


Parc Forestal de Repoblació
85.326


Parc de ribera
249.829


Parc urbà
367.546


Parc urbà / servei tècnic
3.921


Protec. de sistemes generals
16.421


equipaments
137.665
7,00


sistema viaria bàsic
326.124


Xarxa viària bàsica
315.635


Vies cíviques
10.489


SISTEMES GENERALS PRIVATS
2.495
0,13


equipament privat
1.930


serveis tècnics privats
565


sostre
habitatges
Edificabilitat neta
ZONES
280.068
14,24


habitatge
226.458
11,51


Plurifamiliar, Int. I (A)
80.284
4,10
244.158
2.466
I > 2,8
Plurifamiliar, Int. II (B)
30.146
1,50
75.669
788
2 <> 2
Unifamiliar (D)
8.383
0,40
10.952
54
1,12 < I < 1,42
residencial hoteler
10.587
0,54
14.400


verd privat protegit
43.023
2,19
2.418
3


TOTAL
1.966.637
100,00
503.111
4.896


196,67 ha

Entre els equipaments previstos cal destacar la reubicació del parc de bombers existent al sector i, amb una assignació indicativa, els següents: una prefectura de la Policia Local, 3 centres assistencials, 5 equipaments escolars, 4 de culturals i 4 d’esportius; així com un aparcament intermodal per donar servei a l’estació prevista de la L12 i al nou baixador proposat de Renfe.


6. ANÀLISI AMBIENTAL

Valoració de documentació presentada

L'Ajuntament de Gavà ha tramitat tant la Modificació Puntual com el Pla Parcial amb l'acompanyament d'un Estudi d'Impacte Ambiental. Com a justificació de l'elecció del procediment, la Modificació Puntual invoca, a l'epígraf 10 de la memòria, l'annex III de la Ley 6/2001 d'Evaluación de Impacto Ambiental per considerar que el projecte d'urbanització que se'n derivi del desenvolupament del Pla Parcial pot sotmetre's o no al procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental segons determini l’òrgan ambiental. Aquesta determinació és incorrecte tot i que, en tot cas, l'obra d'urbanització s'ha de sotmetre al procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental ja que incorre en el que prescriu l'article 17.1 i el 17.2 i l'annex 2 (punt I.12) del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.

Serà però el projecte complet el que hagi de presentar el seu Estudi d'Impacte Ambiental per tal de poder aprofundir en el control de l'adaptació a la morfologia del terreny, els mètodes constructius adients i les correccions i compensacions concretes dels impactes produïts.

A part del que s'ha exposat, la Modificació Puntual presentada transforma sols urbanitzables no delimitats en sòls delimitats i tanmateix, estableix el marc per a autoritzar un projecte sotmès a avaluació d'impacte ambiental d'acord amb el que estableix la legislació sectorial. Per ambdues raons és preceptiva per a la seva aprovació la inclusió d'un informe ambiental amb el contingut que estableixen l'article 5 i l'annex 1 de la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient tal i com prescriu la Disposició Transitòria Sisena del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme.

Examinada la documentació es comprova que l’Estudi d'Impacte Ambiental presentat per l’ajuntament, un cop complimentat segons les indicacions d'aquests SSTT amb l'entrada de l'Informe Ambiental de 24.04.06, respon de forma substancial als continguts de l’article 5 i l’annex 1 de la Directiva 2001/42/CE.

Les determinacions d'identificació, correcció, compensació i seguiment dels impactes han estat elevades a nivell normatiu per part de l'articulat de la normativa tant de la Modificació Puntual com del Pla Parcial presentats.


Valors mediambientals

1. Ordenació i ecoeficiència.
L'ordenació proposada representa indubtablement, un nivell inferior d'afectació al medi ambient de la que proposa el planejament vigent ja que aporta el reconeixement del paper de connector de l'àmbit entre dos espais de gran riquesa ecosistèmica com son Massís del Garraf i l'hemidelta sud del Llobregat; redistribueix l'edificabilitat tot concentrant-la, recurrint a tipus edificatoris més compactes, a les parts més baixes i en continuïtat amb els nuclis existents.

Les determinacions que incorpora el Pla Parcial del Pla de Ponent compleix amb escreix amb les puntuacions mínimes prescrites al Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis que, per altre banda i malgrat la seva publicació al DOGC no està encara en vigor.

Malgrat això i seguint allò que es recull en l'informe emès per l'Agència Catalana de l'Aigua, caldrà tenir en compte algunes consideracions respecte al paràmetre d'ecoeficiència de l'aigua i en concret, allò que fa efecte al sanejament per al que l'Agència Catalana de l'Aigua recorda, en l'apartat "consideracions" del seu informe de 28.02.2006 les competències municipals de control sobre el sanejament.

(Pàgina 14):

2. Connectivitat i continuïtat paisatgística
L’àmbit del projecte no està inclòs a cap espai natural inclòs en el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural); ni àrees d’especial protecció designades en aplicació de les Directives 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (modificada per la Directiva 97/49/CEE) i 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per 97/62/CEE); ni cap espai inventariat com a zona humida inclòs a la llista del Conveni de Ramsar.

Pel que fa al Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l’espai natural del Garraf, no existeix cap solapament entre la l’àmbit del Parc (12.376 ha) amb l’àmbit del Pla de Ponent; però val a dir, que el sector occidental es troba a uns 500 m (aprox.) del límit del Parc. L’informe ambiental conclou que cap de les determinacions específiques d’aquest Pla entra en conflicte amb la proposta del Pla de Ponent.

Cal dir, però, que la zona de Pla de Ponent representa un ecotó i el darrer gran espai lliure entre el continuum urbà entre Sant Boi i Castelldefels. A més, té especial rellevància respecte a la connectivitat del territori atesa la seva ubicació estratègica, en mig de espais naturals amb figura de protecció: a la zona muntanyosa interior, el PEIN Massís del Garraf i a la litoral el PEIN del Delta del Llobregat. Tal i com va quedar palès a la proposta de proposició no de llei sobre la salvaguarda i la protecció del patrimoni natural i històric del paratge del pla de Queralt o Carat. També cal destacar l’existència del Parc Agrari del Baix Llobregat. Tots aquests àmbits formen part del projecte anella verda promogut per la Diputació de Barcelona.

Tanmateix, estudis recents i investits de gran capacitació tècnica com ara el publicat sota el títol "Mosaico Territorial para la Región Metropolitana de Barcelona", promogut per Barcelona Regional i dirigit per Richard T.T. Forman, catedràtic d'Ecologia del Paisatge de la Universitat de Harvard, han apuntat la importància cabdal de l'àmbit fluvial de la Riera de Canyars i el sistema ripari associat a escala del conjunt de la Regió Metropolitana i la necessitat de dotar-lo d'un nivell de protecció adequat.

Els principals elements que distorsionen i dificulten la connectivitat biològica son la elevada taxa d’urbanització dels terrenys que envolten l’àmbit de connexió i el reguitzell d’infrastructures viàries que el solquen. En aquest sentit el principal actiu en sentit Garraf-Delta és la riera de Canyars en particular i la xarxa hidrològica de l’àmbit en general tot i que cal esmentar també els àmbits forestals que es veuran desplaçats per l'edificació.

En referència al tema de la connectivitat, i en compliment de les seves competències pel que fa als espais protegits propers i als que l'àmbit serveix com a connector, la Direcció General de Medi Natural (DGMN) del Departament de Medi Ambient i Habitatge informa que:

"La modificació del PGM en l'àmbit del Pla de Ponent a Gavà es desenvolupa en una àrea d'un interès natural a nivell local molt elevat. Tota la conca de la riera de Canyars es situa en una zona estratègica entre el massís del Garraf i la plana deltaica del Llobregat. L'entorn, altament urbanitzat i ple d'infrastructures viàries, fa que aquesta capacitat natural de connexió mar-muntanya estigui molt restringida de manera que els pocs sectors on es mantenen espais lliures de la urbanització adquireixen una rellevància molt especial. Per aquest motiu, tota la conca de la riera de Canyars presenta un especial interès natural sobretot si es té en compte el marc biogeogràfic on s'ubica."

El propi Estudi d'Impacte Ambiental destaca que: "la ubicació del Pla de Ponent resulta estratègica en el territori pel fet de representar la última gran taca d'espai lliure entre el continuum urbà de Sant Boi-Castelldefels". També es destaca no només el valor com a connector mar-muntanya -que efectivament es troba bastant limitat per diverses infrastructures de comunicació- si no també la connectivitat entre el propi massís del Garraf i les serres de Ferreres i de Miramar. L'eix de la riera de Canyars es configura com un punt important per al manteniment de determinats organismes del Delta com es posa de manifest en l'estudi del Ministeri de Fomento "Propuestas para la Adecuación Ambiental del Delta del Llobregat". En ell, es defineixen 4 corredors biològics per a evitar l'aïllament genètic de les poblacions de flora i fauna del Delta:

- Línia litoral
- Riu Llobregat
- Canal de laminació de la Pota Sud
- Rieres de Sant Climent i Canyars

En base a les necessitats de connexió definides a la zona i en base als principis de:

1. Demostrar que és possible un procés urbanístic d'aquesta envergadura que respecti els valors naturals de la zona
2. Mantenir i millorar la capacitat connectora de la riera de Canyars
3. Mantenir els valors naturals intrínsecs del Pla de Ponent
4. Mantenir la qualitat de vida dels habitants de la zona i potenciar-ne el seu ús social


La DGMN proposa una sèrie de mesures per a la preservació de la connectivitat en base als motius d'interès supramunicipal que recull l'article 85. 3 "b" i "d", d'entre les que en destaquem les següents:

1.
Eliminar part del sector residencial de tipus C previst al marge dret de la riera de Canyars: Es planteja la eliminació de 8 de les 16 peces de sòl residencial tipus C que la modificació de planejament ubica al marge dret de la riera de Canyars, entre aquesta i el turó de Caçagats. En concret, suposaria la destinació de sòl residencial exclusivament en una franja entre el vial previst i el turó de Caçagats concentrant-ne el sostre edificable i reubicant el sòl previst per a equipament entre la zona verda de la riera i el vial previst. La franja de sòl residencial que es mantindria podria allargar-se fins a la franja de Parc forestal limitant amb la carretera de la Sentiu.

2.
Realitzar d'un Pla especial d'ordenació dels espais lliures i el Sòl No Urbanitzable en tot l'àmbit de la conca de la riera de Canyars al terme municipal de Gavà: Es proposa la redacció d'un Pla especial d'ordenació del Sòl No Urbanitzable en tot l'àmbit del terme municipal de Gavà corresponent a la conca de la riera de Canyars, entre l'espai del PEIN del Massís del Garraf i la seva desembocadura. Aquest Pla ha d'incloure totes les àrees agrícoles existents a l'entorn de la riera per tal de garantir-ne el seu manteniment futur i evitar la seva transformació urbanística. L'objectiu principal d'aquest Pla ha de ser el de garantir la continuïtat dels sistemes naturals en la zona a la vegada que s'assegura el manteniment de l'activitat pagesa. Com resultat final del Pla especial es podria plantejar la inclusió al Parc Agrari del Baix Llobregat de tot l'àmbit agrícola situat a l'entorn de la riera de Canyars entre la carretera C-245 i el seu àmbit actual.


3. Àmbits fluvials
Segons l’Estudi d’inundabilitat del Pla de Ponent el risc d’avingudes pot venir només de la crescuda de la riera de Canyars i del Torrent del Calamot. La riera dels Canyars, al pont del ferrocarril, en un període de retorn de 25 anys, el cabdal arriba als 65 m3/seg, superant la capacitat dels ponts previs al de la carretera C-245 i fa entrar en càrrega aquest últim i el del ferrocarril. El torrent del Calamot ha excavat una llera molt profunda que en alguns trams es configura com un barranc. Al seu pas per la canonada de drenatge situada sota la C-245 no té un cabdal molt significatiu però si suficient per saturar-la i fer-la entrar en càrrega (en un període de retorn de 25 anys).

La proposta d’ordenació estableix dues zones d’inundació preferent (ZIP) concebudes per laminar les avingudes. Es troben una al marge esquerre de la zona alta de la riera dels Canyars i l’altra es correspon amb la zona proposada com a zona humida seminatural. Adsorbiran un volum de laminació de 89.000 i 214.000 m3 respectivament per a assegurar la protecció de zones residencials per un període de retorn de 500 anys.

La proposta d’ordenació condiciona la llera i els marges de la riera dels Canyars al marge comprès entre la corba situada a l’altura del barri de Canyars (Castelldefels) i el traçat de la línia del ferrocarril (1450 m aprox.), amb una secció mínima d’amplada superficial de 20 m, amb talussos de, com a màxim, 2:1 (H:V), amb presència de vegetació de ribera i amb certa sinuositat. La proposta també preveu l’establiment d’una xarxa separadora de pluvials i la no impermeabilització de les lleres.

També es preveu l’eliminació dels 2 ponts situats al tram intermedi de la llera que provoquen una constricció de la secció i que actualment provoquen un agreujament de la inundació. Tanmateix es preveu la construcció de 3 nous ponts per al viari del Pla de ponent amb les característiques necessàries per no influir en la làmina d’aigua de Canyars.

Amb tot aquest òrgan ambiental conclou recomanar l’alliberament de més àmbit a la riera de Canyars per afavorir la connectivitat ecològica en direcció NS. Tanmateix en aquest mateix sentit es recomana afavorir la permeabilitat horitzontal EO, entre el turó de Caçagats i la riera de Canyars.

Tanmateix, s'han detectat problemes d'adaptació topogràfica de la proposta tant a la riera de Canyars com en l'entrega de la part baixa del Barri proposat de Canyars Nord així com a el marge dret de Torrent del Calamot al seu pas pels blocs ubicats a la zona de reblerts de l'antiga activitat extractiva.

En darrer terme i pel que fa a l’ordenació de la zona dels habitatges unifamiliars (D), s’aconsella reconsiderar la restauració posterior a l’explotació d’extractives doncs de la topografia resultant en poden derivar riscos ambientals, com ara els despreniments.

Les mesures proposades com a conclusió del punt anterior podrien ser l'instrument adequat per a la solució dels problemes esmentats.


4. Habitatge
Segons la memòria de la Modificació Puntual presentada (document 1, pàgina 31) es destinaran a habitatges en les diverses modalitats de Règim de Protecció Oficial 140.416 m2 dels 456.078 m2 de sostre residencial del conjunt de l'actuació, el que representa un percentatge global del 30,7%. D'aquest percentatge un mínim del 20% s'assignarà al règim especial o general.

Malgrat això l'article 2 de la Normativa de la Modificació recull tan sols l'obligacióo de la reserva del 20% el que representa una incongruència que, en tot cas, no compleix amb els mínims que prescriu la llei.

Per altre banda, la memòria parla d'excloure els sòl generat pels `àmbits ja urbans inclosos al sector el que resulta també incorrecte.

En definitiva, caldrà esclarir el compliment en matèria d'habitatge tant de la legalitat vigent com d'allò prescrit pel Pla Actuació Urbanística Municipal del municipi de Gavà vigent.


7. CONCLUSIONS

Segons tot el que s’ha exposat, aquests serveis tècnics emeten informe favorable sobre Modificació Puntual del PGM al Pla de Ponent, al terme municipal de Gavà condicionat al compliment de les següent prescripció:

-Caldrà justificar el compliment en matèria de reserves d'habitatge protegit tant de la legalitat vigent com d'allò prescrit pel Programa Actuació Urbanística Municipal del municipi de Gavà vigent.

D’igual manera, aquests serveis tècnics emeten informe favorable sobre Pla Parcial del PGM al Pla de Ponent, al terme municipal de Gavà condicionat al compliment de les següent prescripció:

-Caldrà justificar el compliment en matèria de reserves d'habitatge protegit tant de la legalitat vigent com d'allò prescrit pel Programa Actuació Urbanística Municipal del municipi de Gavà vigent.

Tanmateix es recomana la redacció d'un Pla especial d'ordenació dels espais lliures i el Sòl No Urbanitzable en tot l'àmbit de la conca de la riera de Canyars al terme municipal de Gavà amb les finalitats descrites a l'apartat anterior.

D'igual manera s'apunta que seria possible, sense afectar a la programació de la fase dos per al desenvolupament d'una una Modificació Puntual amb les finalitats apuntades al final del punt "2. Connectivitat i continuïtat paisatgística" de l'apartat anterior.

Finalment, cal recordar que, el projecte d'urbanització conjunt o, si s'escau, de cada una de les fases d'execució, s'haurà de sotmetre al procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.


Víctor Ténez Ybern
Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental
Barcelona, 22 de març de 2006
FGC/