EL PLA DE PONENT UNA AMENAÇA PEL PATRIMONI DE GAVÀ.
Sobre els antecedents en matèria ambiental a Gavà
euia-gava.org
5/4/06
Gavà disposa d’una àmplia varietat d’espais i territoris naturals de gran valor, que van des de la plana deltaica amb les zones humides, les pinedes i els camps agrícoles fins al massís del Garraf amb el Parc Natural, les rieres, les estribacions del samontà, etc. Aquesta riquesa, degut a la conjuntura de cada moment històric, ha anat retrocedint, i s’han perdut espais molt interessants o bé s’han degradat altres.Des de l’Ajuntament de Gavà hi ha hagut una deixadesa considerable pel que fa a aquestes qüestions, una deixadesa que ha contribuït, les darreres dues dècades, a la degradació d’alguns espais naturals i alguns vectors de la dinàmica biogeogràfica. Exposem aquí alguns dels aspectes més criticables:
7.1. Pla de protecció de les pinedes litorals
El 1993 el Ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat una resolució per a que s’elaborés un Pla de protecció de les pinedes litorals. No només no s’ha arribat a encarregar mai sinó que s’ha continuat amb la urbanització de diferents sectors de la pineda litoral. El darrer que es vol tirar endavant és Llevant-Mar, tot i el desacord de la Generalitat i d’AENA per les afectacions acústiques que tindrien els habitatges d’aquest sector, el més proper a l’aeroport del Prat.
7.2. Pedrera Ytong
Malgrat els requeriments del Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Ajuntament no només no ha col·laborat sinó que ha fet gestions per tal que l’antiga pedrera Ytong, situada al Pla de Ponent, no s’arribés a restaurar mai.
7.3. Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Natural
El 1998 es va presentar els treballs previs per a la redacció del Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Natural de Gavà. Finalment, aquest Pla Especial es va subdividir en 3 parts. L’arqueològic i l’arquitectònic es van aprovar el 1999, però el Natural no s’ha arribat a formular mai, malgrat els continus requeriments en aquest sentit per part dels Grups Municipals a l’Ajuntament de Gavà.
7.4. Abocador del Garraf
Tot i que Gavà pateix al seu terme municipal, des de fa 30 anys, la presència de l’abocador i les seves activitats associades, amb la contaminació corresponent de l’atmosfera i l’aigua, l’Ajuntament de Gavà ha incomplert sistemàticament la Llei de Residus de Catalunya pel que fa a la recollida segregada de la fracció orgànica (FORM) i és en aquest 2006 que encara la població servida no arriba ni al 10 %. Gavà té el trist honor d’estar entre les ciutats de l’Àrea metropolitana amb uns índexs de recollida selectiva d’orgànica més baixos. Dit d’altra manera, Gavà és de les ciutats que més residus aboca, proporcionalment, al Dipòsit de la Vall de Joan.A més, el 2001 el Ple de l’Ajuntament va acordar per unanimitat encarregar un estudi sobre l’impacte ambiental que genera l’abocador. Avui, 5 anys més tard, d’aquell estudi no hi ha ni una sola línia.
7.5. Desídia pel compliment de les condicions ambientals de les llicències d’obres
A les llicències d’obres atorgades per a la urbanització i construcció d’habitatges al barri de Gavà-Mar, l’Ajuntament va incloure l’obligació de reposar els arbres talats amb la plantació de nous individus a altres sectors de la pineda. Després de bastants mesos amagant la informació, finalment el govern es va veure obligat a reconèixer que no s’havia cuidat d’aquesta qüestió i que els pins que s’havien d’haver replantat, senzillament, no hi eren.
7.6. Depuradora contaminant
L’Ajuntament també va mantenir en funcionament durant anys la depuradora de Ca n’Espinós, una instal·lació que tenia un funcionament deficitari i que va estar abocant milers de metres cúbics d’aigües fecals a les rieres de la ciutat, amb la greu contaminació que això representa. Finalment, la depuradora es va haver de clausurar i connectar la xarxa de clavegueram del barri de ca n’Espinós a la resta de la ciutat.
7.7. L’agenda 21, tard i malament
Ja al 1996 es va formular al Ple de l’Ajuntament la petició de què Gavà iniciés el camí cap a la sostenibilitat amb la redacció de l’agenda 21 local. Aquesta petició es va reiterar els anys 1998, 1999, 2001 i 2003 al Ple. Durant tota aquest temps, la resposta va ser negativa, demostrant l’interès (o la seva absència) de l’Ajuntament per les qüestions mediambientals i per la participació social.Quan, finalment, al 2005 es va redactar l’Agenda 21, es va fer de manera mutilada. Tot i que prop del 50 % dels assistents als fòrums ambientals van demanar incloure els aspectes socials i econòmics al document de Diagnosi i Pla d’Acció ambiental, el govern municipal s’hi va negar, contravenint els principis de l’Agenda 21, de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro del 1992, de la sostenibilitat al cap i la fi.
7.8. Per tots aquests motius, considerem que l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Gavà no té gaire credibilitat quan planteja els aspectes mediambientals del Pla de Ponent com “una oportunitat per a recuperar el patrimoni natural”, ja que ha demostrat amb escreix, al llarg dels darrers anys, que el seu interès pel medi ambient i el respecte per les lleis i els acords institucionals sobre aquest tema són mínims.
PLA DE CARAT (Ahora Pla de Ponent)
UNA CRONOLOGIA PER A RECONSTRUIR LA
HISTÒRIA(1ª Part) 1988-1993.
Elaborada per Antoni Bosch
Maig de 1988
Presentació d'una maqueta amb el Projecte Urbanístic del Pla de Carat a la Fira dels Espàrrecs
31 de desembre de 1988
Constitució de l'Associació de Propietaris del Pla de Carat.
22 de maig de 1989
A sol.licitud de l'Ajuntament de Gavà els Serveis Territorials de la Direcció General d'Urbanisme emeten proposta de programació del Sector del Pla de Carat.
23 de gener de 1990
Comunicació a l'alcalde de Gavà de que s'ha constituït l'Associació de Propietaris del Pla de Carat, i demanant col.laboració i audiència.
30 d'abril de 1990
L'Associació de Propietaris del Pla de Carat presenta denúncia a l'Ajuntament per l'abocament incontrolat de deixalles a la zona del Pla de Carat i de la Carretera de La Sentiu.
5 de maig de 1990
Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Núm 213, de 5-5-9026 de juny de 1990La Direcció General d'Urbanisme comunica a l'Ajuntament de Gavà la necessitat de tramitar l'expedient des de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona donada la incidència supralocal de la modificació proposada.
19 de juliol de 1990
El Ple de l'Ajuntament de Gavà aprova exposar al públic el treballs d'elaboració de la "Modificació del P.G.M. en el Sector del Pla de Carat", per tal que es puguin formular suggeriments i alternatives al planejament.
20 de juliol de 1990
Escrit de l'Associació de Propietaris del Pla de Carat demanant a l'alcalde de Gavà sol.licitant que l'exposició al públic de la "Modificació del P.G.M en el Pla de Carat" no es faci durant el mes d'agost, per tal de facilitar la presentació d'al.legacions i propostes alternatives.
5 de setembre de 1990
Es publica al Butlletí Oficial de la Provincia l'acord de "Modificació del PGM i s'obre el període d'informació pública d'un mes. Es presenten al.legacions dins el període d'informació pública.
21 de setembre de 1990
El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques requereix a l'Ajuntament de Gavà perquè procedeixi a l'anul.lació del seu acord de 19 de juliol en el termini de 15 dies per raó del caràcter supramunicipal de la modificació proposada.
16 de novembre de 1990
"El País" publica la notícia que "una dotzena de persones ja han prestat declaració judicial a Madrid pel frau de l'IVA. A la mateixa notícia es parla de la constructora de Barcelona "Inversiones y Negocios Inmobiliarios i de Felip Massot en el sentit que ha presentat una declaració complementària a Hisenda pel tema de les factures falses de l'IVA
21 de desembre de 1990
La Generalitat interposa recurs contenciós-administratiu contra l'acord de l'Ajuntament de Gavà de 19 de juliol de 1990.
4 de març de 1991
L'Associació de Propietaris del Pla de Carat demana audiència a l'Alcalde de Gavà per tractar sobre la modificació del PGM i demanant participació en la redacció del mateix21 de març de 1991L'Ajuntament de Gavà aprova el Programa d'Actuació Urbanística (PAU) del Pla de Carat, amb el vot favorable del Grup Socialista, l'abstenció de CiU, CDS i PP i el vot en contra d'Iniciativa per Catalunya.Així mateix, l'Ajuntament de Gavà reconeix que els treballs de modificació del PGM abasten els termes de Gavà i Castelldefels i acorda remetre l'expedient de la "Modificació del P.G.M." a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, sense que s'hagi informat el mateix pels organismes competents.El document tramés per l'Ajuntament a la Comissió d'Urbanisme per a la seva aprovació inicial és un document refòs del març de 1991 que incorpora un informe sobre les al.legacions formulades en el tràmit d'exposició pública. Aquest document és diferent al de desembre de 1989 que es va sotmetre a informació pública.
11 de maig de 1991
Finalitza el termini d'exposició al públic del Progrma d'Actuació Urbanística (PAU) del Pla de Carat. Diverses entitats i associacions han presentat al.legacions (Entre d'altres l'Associació de Propietaris del Pla de Carat i Iniciativa per Catalunya de Gavà.
24 de maig de 1991
Informe adreçat a la Ponència Tècnica del Coordinador Territorial del Baix Llobregat de la Direcció General d'Urbanisme, Clara Galiano.
2 d'agost de 1991
Escrit al Director General d'Urbanisme de la Generalitat denunciant la falta de resposta de l'Ajuntament de Gavà a la petició d'audiència i adjuntant les al.legacions presentades.
Agost de 1991
Un incendi segurament provocat crema una part de les pinedes a la zona. La intervenció ràpida dels bombers evita la destrucció de la resta de la zona arbrada del Pla de Carat.
25 de setembre de 1991
Aprovació inicial per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona de la Modificació del Pla General Metropolità en el Sector del Pla de Carat.
8 de novembre de 1991
Publicació de l'acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. Obertura del període d'un mes d'informació pública. Diari Oficial de la Generalitat Núm 1515, 8-11-919 de novembre a 9 desembre 1991Presentació d'al.legacions per diverses associacions, entitats ciutadanes i particulars (Entre altres Associació de Propietaris del Pla de Carat, Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya i Associació Socio-Cultural Ausiàs March).
7 desembre 1991
La revista Brugués informa que Gavà duplicar+a el seu nucli urbà amb l'execució del Pla de Carat"Article d'opinió de Toni Bosch a la Revista Brugués :Diguem no al Pla de Carat
10 de desembre de 1991
Es reitera la denúncia presentada a l'Ajuntament sobre els abocaments incontrolats de deixalles i es demana que posin els mitjans addients per la neteja de la zona.
13 de desembre de 1991
Es presenta denúncia a la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat dels abocadors incontrolats a la zona del Pla de Carat i es demana la seva intervenció.
15 de gener de 1992
L'Ajuntament de Gavà presenta les seves al.legacions al document aprovat inicialment per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona.
6 de febrer de 1992
La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi fa pública la seva oposició al projecte del Pla de Carat, perquè no respecta l'entorn ni el patrimoni històric i artístic.
5 de març de 1992
La Generalitat de Catalunya firma amb el MOPU un conveni en el qual designa 20,5 Hectàrees de la zona del Pla de Carat com a sector d'actuació prioritària dins el Plan de la Vivenda 1992-1995. Suposarà l'actuació constructora d'habitatges més important de tot Catalunya (BOE 118, 5-5-92)
22 d'abril de 1992
"El Periódico de Cataluña" informa que el jutjat d'Instrucció Núm 27 de Barcelona ha citat a declarar a més de 40 persones en relació al frau de l'IVA.
27 de d'abril de 1992
Una plataforma d'entitats i associacions ciutadanes, amb l'assistència de diverses personalitats del món de la cultura i de l'urbanisme convoquen una roda de premsa per manifestar la seva oposició al Pla de Carat i demanar l'obertura d'un nou període d'informació pública per poder presentar projectes alternatius. Diversos mitjans de comunicació, entre ells TV3 es fan ressò del tema
1 de maig de 1992
Es fa públic en el marc de la Fira dels Espàrrecs el manifest contra el Pla Urbanístic del Pla de Carat signat per entitats i associacions ciutadanes de caràcter divers i persones individuals. S'inicia una campanya de recollida de signatures i de noves adhesions d'entitats.
4 de maig de 1992
Pregunta"En relació a al projecte urbanístic anomenat Pla de Carat que l'Ajuntament de Gavà vol tirar endavant amb la col.laboració de la immobiliària VERTIX, formulo les següents preguntes:
¿Té l'Ajuntament de Gavà proves documentals dels terrenys que són propietat de VERTIX i de quin és el percentatge de propietats d'aquesta empresa sobre el total de terrenys del Pla? ¿Té l'Ajuntament de Gavà coneixement documental del nom i raó social de les societats que han anat comprant terrenys a la zona del Pla de Carat i de si són societats interposades i estan controlades majoritàriament per VERTIX? ¿Coneix l'Ajuntament si existeix participació d'algun altre grup inversor en aquestes societats interposades i quin es el grau de la seva participació? ¿Sap l'Ajuntament el nom i raó social d'aquestes societats i quina part de la propietat dels terrenys detenta cadascuna?¿Amb quantes hectàrees participa la propietat municipal en la zona del Pla de Carat i quin percentatge representa sobre el total del Pla?
5 de maig de 1992
L'alcalde de Gavà informa en el Ple Municipal, que davant les informacions aparegudes davant els mitjans de comunicació convocarà en breu als portaveus dels Grups Municipals per tal d'explicar-los el Pla de Carat. Així mateix reconeix que l'Ajuntament no sap quin és el percentatge de la propietat que controla el grup immobiliari VERTIX en la zona del Pla de Carat.La Plataforma d'Entitats i Associacions contra el Pla de Carat repten a l'alcalde de Gavà a un debat públic i obert.
7 de maig de 1992
L'alcalde respon a una pregunta formulada pel regidor Antoni Bosch sobre les propietats municipals en la zona del Pla de Carat, contestant que "la propietat municipal era de 14 Ha i que això suposava un 6,7-6,8 per cent del total de la propietat al Pla de Carat".16 de maig de 1992
La revista Brugués es fa ressó de la campanya de rebuig al projecte urbanístic del Pla de Carat
5 de juny de 1992
Comunicat de Premsa Núm 1 de la Coordinadora d'Entitats i Associacions contra el Pla de Carat, replicant unes declaracions fetes per l'alcalde de Gavà a TV3 i reptant-lo a un debat públic i obert.Juny de 1992Article d'Evelí Villuendas i Gibert (Unió Democràtica de Catalunya) publicat al Núm 100 de la Revista "Diàleg" "Butlletí d'Informació Parroquial de la Parròquia Sant Pere de Gavà, criticant el Pla de Carat.Comunicat de Premsa Núm 2 de la Coordinadora d'Entitats i Associacions contra el Pla de Carat (-5-6-92), informant de la campanya de recollida de signatures, de l'adhesió de noves entitats a la Coordinadora (Alternativa Verda i Unió Democràtica de Catalunya) i de la possibilitat de demanar un refèrendum municipal sobre el Pla de Carat a través de la iniciativa popular."El Far del Llobregat" (19-6-92) es fa ressó de la campanya d'informació i de recollida de signatures empresa per la Coordinadora d'Entitats i Associacions, així com de la proposta d'un referèndum municipal que també fa Iniciativa per Catalunya.
Juliol de 1992
El Grup Parlamentari d'ERC presenta davant el Parlament de Catalunya una proposició no de llei per salvaguardar i protegir el Paratge del Pla de Carat de Gavà. El "Far del Llobregat" se'n fa ressó en una informació de l'agència EFE publicada el 31-7-92Els treballadors de PRESSEC --suposem que seguint instruccions superiors retiren les pancartes de la Coordinadora d'Entitats i Associacions contra el Pla Urbanístic del Pla de Carat que hi havia col.locades a diferents indrets de Gavà
16-7-1992
Pregunta al Ple del regidor Antoni Bosch demanant precisions sobre la situació i la superfície de les finques propietat municipal ubicades en el sector del Pla de Carat, atès que en l'Inventari de Béns Municipal no havia aconseguit trobar-les".
7 de setembre de 1992
Es publica un reportatge de Manel Torres, corresponsal del "Diari de Barcelona" sobre el Pla de Carat.14 de setembre de 1992Es publica a la revista local "Brugués" un article de Josep Campmany i Guillot, president de la secció local d'ERC sobre el Pla de Carat i el model de ciutat per al Gavà de l'any 2.000També i a la mateixa revista, l'alcalde de Gavà, Dídac Pestaña fa unes declaracions sobre el Pla de Carat amb el titular "El Pla de Carat recuperarà boscos i muntanyes actualment privades".
2 d'octubre de 1992
Es publica al "El Far del Llobregat" una nota de premsa d'Iniciativa per Catalunya" demanant obrir un debat polític sobre el Pla de Carat.
9 d'octubre de 1992
Davant la no resposta de l'alcalde a pregunta anterior, el Regidor Antoni Bosch reitera pregunta al Ple sobre la situació i la superfície de les finques propietat municipal ubicades en el sector del Pla de Carat així com les seves dades d'inscripció en l'Inventari de Béns Municipals10 d'octubre
La Coordinadora d'Entitats i Associacions penja pancartes en diversos indrets de Gavà en protesta contra el Pla de Carat.
15 d'octubre
La Coordinadora d'Entitats i Associacions fa públic el seu comunicat núm 3, replicant les declaracions fetes pel Sr. Alcalde a la Revista Brugués.24 d'octubreLa revista Brugués es fa ressó de la campanya de la Coordinadora d'Entitats contra el Pla de Carat i publica una foto de les pancartes.
27 d'octubre de 1992
En resposta a una pregunta formulada sobre si l'Ajuntament de Gavà havia autoritzat la celebració d'una competició de trial durant els dies de la Festa Major entre la zona de La Sentiu i la del Pla de Carat, l' alcaldia va contestar amb un "Sí. Es va autoritzar l'esmentada competició". Es formula nova pregunta: "Si la competició es va desenvolupar per terrenys forestals i de propietat privada ¿En base a quina normativa legal es va donar aquesta autorització i quina persona o entitat va ser la promotora d'aquesta competició?.
17 de novembre de 1992
A diversos ciutadans de Gavà se'ls ha efectuat una enquesta durant el mes d'octubre per una empresa que deia que ho feia en nom de l'Ajuntament de Gavà, en la qual es formulaven diverses preguntes sobre la gestió municipal i la de l'alcalde, sobre el Pla Urbanístic de Carat i sobre la possible instal.lació de parquímetres a la ciutat."¿Ha encarregat recentment l'Ajuntament de Gavà alguna enquesta sobre la gestió municipal i sobre l'opinió dels ciutadans de Gavà sobre el Pla de Carat?"En cas que l'Ajuntament de Gavà hagi encarregat l'esmentada enquesta, a quina empresa se li ha adjudicat i quin és el cost econòmic de la mateixa"? "En cas que l'Ajuntament de Gavà hagi encarregat l'esmentada enquesta, pensa donar-ne coneixement dels seus resultats als grups municipals"?
20 de novembre de 1992
Debat a la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya de la Proposició no de Llei presentada per ERC sobre la salvaguarda i la protecció del patrimoni natural i històric del Pla de Carat (Baix Llobregat)21 de novembre
La revista Brugués es fa ressó de que ERC ha portat al Parlament el projecte urbanístic del Pla de Carat
23 de gener de 1993
Article d'opinió sobre l'enquesta municipal i el Pla de Carat publicat a Brugués25 de gener de 1993
Preguntes en relació amb l'estudi que sobre l'impacte del Patrimoni Cultural tindria la realització del Projecte Urbanístic del Pla de Carat, que ha estat elaborat per l'empresa CODEX:
¿S'ha elaborat algun informe per escrit de la revisió de l'esmentat estudi per l'equip d'arqueòlegs del Museu de Gavà? ¿A quina quantitat ascendeix el contracte per elaborar l'estudi d'impacte sobre el patrimoni cultural que tindria la realització del projecte urbanístic del Pla de Carat i amb càrrec a quina partida pressupostària està consignat?Pregunta en relació amb l'estudi que sobre l'evaluació de l'impacte ambiental tindria la realització del Projecte Urbanístic del Pla de Carat, que ha estat elaborat sota la direcció del professor de la Universitat de Barcelona Fernando Carceller, ¿A quina quantitat ascendeix el contracte per elaborar aquest estudi d'impacte ambiental i amb càrrec a quina partida pressupostària es consignarà?
1 de febrer de 1993
Pregunta sobre l'antiga pedrera d'YTONG SA situada en el paratge del Pla de Carat que s'ha convertit en el darrer any en un abocador incontrolat d'escombraries fins al punt que està plena fins al capdamunt de deixalles.Situació que ha estat denunciada repetidament a l'Ajuntament tant en escrits d'associacions ciutadanes, com de paraula per aquest Regidor, ¿Quines mesures ha pres l'Ajuntament de Gavà per evitar aquesta situació i per obligar als seus propietaris a clausurar aquest abocador i procedir a la seva neteja?
10 de febrer de 1993
"La Vanguardia", "El Periòdico" i Diari de Barcelona es fan ressò que l´Ajuntament de Gavà paralitzarà el projecte per construir 2.800 habitatges al Pla de Carat per discrepàncies sobre la tipologia dels habitatges20 de febrer de 1993
La revista Brugués anuncia que el projecte urbanístic del Pla de Carat està "congelat" perquè l'"Ajuntament vol habitatges assequibles"L'alcalde fa unes declaracions a la revista Brugués sobre els motius de la paralització del Pla de Carat on afirma que els "motius de la Coordinadora contra el Pla de Carat no han tingut cap pes en la decisió final", "que els seus arguments són totalment falsos" i "que s'ha enganyat als ciutadans" . L'alcalde afirma que "el Ayuntamiento exige vivienda asequible en el Pla de Carat" y que es un "proyecto viable y aconsejable para el medio ambiente"Article de Toni Bosch a la revista Brugués ¿Per què s'ha paralitzat el Pla Urbanístic de Carat?
2 de juny de 1993
Nova pregunta en relació a la neteja de l'abocador incontrolat de l'antiga pedrera d'YTONG SA situada a la zona del Pla de Carat, se'm va informar el passat dia 18 de març, que "s'està en tràmits de procedir a la seva neteja".¿Quins han estat els tràmits seguits des d'aleshores i quines mesures s'han adoptat en relació als propietaris per a la seva neteja i clausura definitiva?
23 de juny de 1993
El Diari Oficial de la Generalitat Núm 1761 publica l´Acord del Govern de la Generalitat de 7 de maig de 1993 de Modificació del Pla General Metropolità al sector del Pla de Carat de Gavà19 de juliol de 1993Pregunta en relació a la modificació del Pla General Metropolità en el Sector del Pla de Carat, de Gavà, aprovada definitivament pel Govern de la Generalitat, en data 7 de maig de 1993 i publicada en el Diari Oficial de la Generalitat el 23 de juny de 1993, s´inclou dins l´àmbit de la modificació 109.149,95 m2 qualificats de zona verda (6.18) segons el Pla General Metropolità. Aquests 109.149,95 m2 estàn situats en l´ àmbit del Programa d´Actuació Urbanística i Pla Parcial de la Sentiu segons l´assentament número 60 de l´Inventari de Béns Municipals. Aquesta finca passà a propietat municipal fruit de les cessions obligatòries i gratuïtes del Pla Parcial de la Sentiu: ¿Està prevista l´exclusió d´aquests 109.149,95 m2 de zona verda de propietat municipal de l´àmbit del Programa d´Actuació Urbanística i del Pla Parcial del Pla de Carat?
20 de setembre de 1993
El 3 de juny de 1993, amb registre d´entrada núm 4279 vaig formular una pregunta en relació a les mesures preses per aquesta alcaldia en relació a la neteja i clausura de l´abocador "incontrolat" de l´antiga pedrera d´YTONG.Fins a la data no he obtingut cap resposta de l´alcaldia sobre el tema tot i que ha passat àmpliament el termini de quize dies fixat pel ROM . En consequència , a més de denunciar la mora i instar a aquesta alcaldia al compliment del ROM, demano una relació detallada de les les denúncies efectuades per la Policia Municipal en relació a aquest abocament incontrolat, així com de les matrícules dels mitjans de transports denunciats i sancions imposadesSense respostaSetembre de 1994Extracte de l'entrevista amb Dídac Pestaña i Rodríguez, alcalde de Gavà pel PSC-PSOE, publicada a Convivència. La veu de l'AAVV i Cultural Ausiàs March, Núm 2, setembre 1994)Pregunta.
- El Pla de Carat en l'actualitat està suspès. Voldriem saber-ne les causes, quines relacions existeixen amb Vèrtix i quin és el futur del PlaResposta.- Està suspès perquè no vam arribar a un acord per diverses qüestions com són els habitatges, ja que l'Ajuntament demanava que un mínim del 50 % dels habitatges fossin de promoció pública i no hi va haver acord.El futur del Pla caldrà plantejar_lo però no en aquesta legislatura. L'Ajuntament quan torni a plantejar-lo ho farà amb un altre caire més consultiu
INFORME VERTIX:
1. Introducció: Felip Massot Felip i l'especulació immobiliària durant el franquisme.[1]
Felip Massot Felip (Barcelona, 1945) va començar a actuar com a constructor a Gavà als anys setanta, amb la urbanització dels barris de can Tintorer i can Pere Bori. En aquella època, Massot actuava a través de diverses immobiliàries, entre les quals Immobiliària de Gavà i Immobiliaria Esplugas, i el 1972 fundà la més emblemàtica del conjunt de les seves empreses: VERTIX.[2]
El barri de can Tintorer, situat a la banda nord del nucli urbà, fou urbanitzat entre 1967 i 1980. El seu ordenament urbanístic provocà molts problemes al darrer equip municipal franquista, i el pla parcial no fou definitivament aprovat, amb consens i participació veïnal, fins al 1978. El barri de can Pere Bori, al voltant de la Plaça de Catalunya, fou urbanitzat entorn de 1980. Aquests dos barris presenten una densitat edificatòria de les més elevades de Gavà, i hi ha blocs de pisos, com els de la part alta del carrer de Sant Nicasi, que no veuen el sol en tot l'any.
La forma usual d'operar de Massot ha estat col·locar homes seus o propers a la seva empresa a les administracions públiques amb competències urbanístiques.
Als setanta, es documenta que Felip Massot mantenia estretes relacions amb Sigfrid Gràcia Royo (Gavà, 1932), regidor (1970-77) i alcalde (1977-79) de Gavà. Gràcia tenia una botiga de subministrament de material sanitari de l'empresa Roca Radiadors, i la seva posició política va fer que fos sovint acusat de tenir a la pràctica el monopoli del material sanitari venut a Gavà per als pisos de nova construcció. D'altra banda, molts dels blocs de pisos construïts en aquella època als barris de can Tintorer anaven signats per l'arquitecte Josep Lluís Soro, que tenia un despatx d'arquitectura comú amb l'arquitecte municipal Ramos. També l'aparellador municipal Camps signà molts dels projectes dels blocs de pisos d'aquests dos barris.
2. La democràcia: VERTIX i Gavà.
L'arribada del primer ajuntament democràtic i la crisi econòmica que coetàniament es manifestà amb especial duresa van aturar durant uns anys aquesta manera de fer. A més, la divisió política d'un consistori sense majories absolutes afavoria un control polític que va aturar l'urbanisme desarrollista del franquisme i va promoure un urbanisme encarat a subsanar les deficiències en serveis i equipaments que havia creat l'expansió dels seixanta i setanta.
Tot i això, la situació política local va donar un tomb a mitjans vuitanta. El 1983, el PSC va obtenir per primer cop la majoria absoluta al consistori de Gavà. Prèviament, en una operació coordinada a nivell nacional, diversos quadres del PSUC, concretament a nivell local, i entre d'altres, Jaume Vendrell i Amat (Gavà, 1956, arquitecte, fill del regidor franquista --de 1970 a 1974-- Pau Vendrell) i Leopold Estapé i Amat (treballador industrial), havien canviat de militància.
El 1985, aquests dos nous militants, juntament amb Dídac Pestaña (aleshores regidor d'urbanisme) i Diego Jiménez (aleshores regidor d'hisenda) van orquestrar una espècie de "cop d'estat" intern dins del PSC, i van aconseguir la dimissió de l'aleshores alcalde i la seva substitució per Dídac Pestaña. En el repartiment de poders que seguí a aquell cop de mà, Diego Jiménez fou nomenat tinent d'alcalde i regidor d'urbanisme (actualment encara és primer tinent d'alcalde i cap de l'àrea municipal d'urbanisme i medi ambient), i Jaume Vendrell, sense càrrec polític al consistori, fou nomenat cap tècnic de l'àrea de manteniment i serveis, posició des de la qual començà a dissenyar el procés de creixement i expansió urbanística que s'ha portat a terme fins a l'actualitat.[3] En aquella època, Jaume Vendrell havia realitzat diversos encàrrecs professionals per a Felip Massot.
La primera obra emblemàtica portada a terme per aquest equip fou la tanca del parc municipal,[4] un projecte de l'any 1976 encarregat pel darrer ajuntament franquista. Immediatament, es començaren a desencallar la urbanització de dos nous barris: can Ribes i can Serra i Balet. El segon, al sudoest del nucli urbà, ja va ser urbanitzat per la immobiliària VERTIX, que hi imposà una xarxa urbana i tipològica idèntica a la que anys després imposaria al barri de can Palmer, a Viladecans, bona mostra de la pobresa urbanística i la baixa qualitat que han caracteritzat les operacions urbanístiques de VERTIX.
En resum, poc després doncs que el nou equip assolís el poder municipal, l'antic especulador dels temps franquistes tornava a edificar a Gavà.
3. El modus operandi de VERTIX.
Fora del nucli urbà, un dels primers objectius de la planificació concebuda per Jaume Vendrell fou la zona de la Pineda.[5] La concepció d'aquesta expansió urbanística es va fer en cooperació amb els arquitectes que en aquelles dates dissenyaven, per encàrrec de la Corporació Metropolitana de Barcelona, el Pla de Costes.
La pineda de Gavà es començà a urbanitzar a partir de 1960, després de l'aprovació del Pla Parcial «Gavà Mar». Cosntitueix una franja d'uns 4 Km de llarg per 700 m d'ample, i forma un continu amb Castelldefels. Tot i que l'espai urbanitzat en l'actualitat només ocupa només la meitat del sòl urbanitzable de la zona, i per tant és previsible que el procés urbanitzador avanci encara més, en aquests darrers anys s'ha destruït pràcticament tota la bella pineda litoral que caracteritzava i valoritzava aquest paratge, cosa que ha provocat un significatiu rebuig social liderat pels grups ecologistes.
Hem esmentat abans que el modus operandi de VERTIX partia de l'estreta relació amb els planificadors públics. Per fer-se càrrec d'aquesta afirmació, ens centrarem en l'exemple del sector Gavà-Mar.
L'any 1985, en un informe tècnic adreçat a l'Ajuntament de Gavà i a les autoritats metropolitanes, Jaume Vendrell assenyalava entre els dèficits més punyents del sector la «poca correspondència entre el nivell de la inversió en infrastructures generals a la zona i el de la utilització privada i col·lectiva de la mateixa» i «la manca del grau necessari d'extensió, qualitat i eficàcia dels serveis i dotacions col·lectives». Les solucions que aleshores es proposaren formalment giraven entorn de set eixos:
(1) la realització del projecte i les obres d'estabilització, defensa i engrandiment de la platja;
(2) l'obertura de carrers perpendiculars a la costa, la realització del passeig marítim i la formació d'aparcaments a peu de platja;
(3) l'execució dels grans col·lectors i de la xarxa i l'endegament de la depuradora Gavà-Viladecans;
(4) La canalització i cobriment del tram final de la riera dels Canyars;
(5) La preservació de les arbredes i l'adquisició de patrimoni públic de sòl,
(6) la prefixació del contingut de propostes d'ordenació i intervenció sectorial de manera exhaustiva i harmònica mitjançant el desenvolupament de figures específiques de planejament i projectes i programes concrets d'obres i activitats, i
(7) la inversió pública i privada en serveis balnearis, dotacions esportives i en instal·lacions turístiques, del lleure i residencials. En definitiva, es proposava un programa suposadament sostenible, basat en set grans línies d'actuació, de les quals dues es podrien qualificar d'intervencions purament mediambientals (1, 5), tres d'equipaments mediambientals que alhora incrementaven el valor urbanístic de la zona (3, 4, 6) i les dues restants de purament urbanístiques (2 i 7). En teoria, l'increment del valor urbanístic de la zona hauria de permetre, a través de l'extracció de les plusvàlues corresponents, afrontar les inversions públiques en tots els apartats assenyalats. Tot i això, durant cinc anys aquest ambiciós programa va quedar aturat.
A inicis dels noranta, però, el sector va començar a desenvolupar-se, majoritàriament a través de diverses promocions organitzades per Vèrtix. En una primera fase (1990-1992) es procedí a urbanitzar el sector conegut com Les Marines de Gavà Mar, entorn de la riera dels Canyars. La segona fase (1998-2001) ha estat el sector Central Mar, i en un futur breu l'Ajuntament intenta promoure la urbanització del sector Llevant Mar. En total, unes 45 ha en primera línia de mar, procedents dels antics càmpings de la zona.
El modus operandi de VERTIX al sector de Gavà-mar és paradigmàtic a l'hora de caracteritzar la manera en què actua aquesta empresa. El puntal de les operacions de gran envergadura que aquesta empresa ha endegat han estat les relacions mantingudes i conservades amb els poders públics, especialment en els àmbits municipal i metropolità. La capacitat d'influència en aquest darrer àmbit es va veure significativament incrementada l'any 1995, data en què, temps després de les eleccions municipals, Jaume Vendrell fou nomenat gerent de l'àrea metropolitana de Barcelona, i Dídac Pestaña assolí la vicepresidència segona de la mancomunitat de municipis i la presidència de l'organisme metropolità de promoció urbanística, IMPSÒL.
El procediment de VERTIX consistí, en una primera fase datada aproximadament entre 1985 i 1997, en l'adquisició a baix preu de terrenys de la pineda amb greus dèficits infrastructurals, de vegades fins i tot provocats per negligències positives d'inversió o de manteniment municipals o metropolitans (brutícia de les pinedes, mala pavimentació, il·luminació deficient, mala connectivitat, insuficiència del transport públic, etc).
Després, en una segona fase, s'esperà la inversió de fortes sumes de diner públic en projectes de revalorització urbanística (obertura de carrers, construcció d'un gran col·lector d'aigües residuals, canalització de la riera dels Canyars, o realització dels trams colindants de passeig marítim, aquesta darrera amb una forta inversió del MOPU, llavors presidit pel ministre Josep Borrell). Tot i que es podria argumentar que aquestes inversions ja eren previstes en el programa de 1985, el cert és que només es portaren a terme els punts 1, 3, 4, i 7 del programa teòric, precisament el que més incrementaven el valor dels terrenys de cara a una ràpida construcció urbanística.
Un cop aquestes infrastructures foren finalitzades o estaven en procés de finalització, la darrera fase fou la urbanització i comercialització ràpida del sector, ajudada per intenses campanyes de promoció del nou barri que allí es creava executades per les administracions a través dels gabinets de premsa i mitjans públics.
Cal destacar que resten pendents d'execució i de planificació els punts del programa teòric 2, 5 i 6, precisament els que havien de garantir un creixement sostenible, públic i harmònic de la franja costanera, i que àdhuc els espais planificats com a equipaments foren privatitzats pel municipi a través de concessions de llarga durada (àrees de lleure privades dels restaurants la taverna del mar i les marines).
I dels equipaments públics previstos pel Programa d'Actuació Urbanística del sector Central Mar en primera línia de mar programats per a 1995-1997 (tres psicines descobertes, una coberta, un camp de futbol, dues pistes poliesportives, quatre pistes de tennis, un llac-piscina, cinc instal·lacions públiques balneàries i recreatives, i 1000 places d'aparcament), proposades per la Mancomunitat Metropolitana de Municipis, i que foren àmpliament difoses per la premsa,[6] no se n'ha fet ni un.
Resultat: la promotora VERTIX s'ha beneficiat d'unes ingents inversions públiques que han revaloritzat des del punt de vista urbanístic uns terrenys a baix cost. Per contra, cap de les mesures de pura protecció mediambiental previstes el 1985 s'han aplicat.
4. L'expansió territorial i el Cas Subirà.
D'altra banda, a cavall dels anys 80 i 90, VERTIX va diversificar les seves promocions a l'àrea metropolitana. Totes elles es caracteritzaven per ser promocions molt àmplies i per comptar sempre amb un decidit suport municipal o del govern de la Generalitat. VERTIX va participar, entre d'altres, en la urbanització del polígon Mas Lluhí, de Sant Feliu de Llobregat (polígon declarat zona d'urbanització prioritària per la Generalitat), i en els barris de can Palmer i can Guardiola de Viladecans. També va participar en la urbanització de part del polígon Mas Blau, del Prat de Llobregat.
Aquesta darrera operació va provocar que l'empresa fos investigada per presumpta corrupció, en un tèrbol afer en el que va estar implicat el conseller d'indústria Antoni Subirà, cunyat de Jordi Pujol: Felip Massot, propietari dels terrenys del parc empresarial Mas Blau, es beneficià d'una requalificació dels terrenys de l'actual polígon, que van portar a terme la Generalitat i l'Ajuntament del Prat l'any 1989.
Fidel a la seva estratègia, Massot havia adquirit poc temps abans uns terrenys de baix valor a causa de la seva qualificació urbanística, i essent Antoni Subirà Conseller d'Indústria (encara ho és ara), es va produir la requalificació i el consegüent increment substancial de valor. Fins i tot la Generalitat i la Fira de Barcelona van arribar a considerar la possibilitat d'ampliar la Fira al polígon Mas Blau, amb la revalorització extraordinària que podia haver significar això.
Ben aviat van aparèixer indicis que al darrera d'aquesta requalificació hi podria haver algun comportament delictiu, arran d'un informe elaborat per la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre possibles irregularitats en l'extinta Comissió d'Ajuts a la Reconversió Industrial de Catalunya (CARIC).
Resultava que dues empreses de la família del conseller Antoni Subirà (Subirà y Cia i Puntextil) havien contret amb el CARIC un deute de 58 milions, el 1981, en l'època en què Antoni Subirà era portaveu de CiU al Parlament. Aquest deute va ser saldat el novembre de 1989 per Ramon Torrellas, cunyat de Subirà, que va reconèixer que havia obtingut els diners necessaris per tancar el deute amb la venda d'una finca situada a Mataró a l'empresa Inversiones y Negocios Inmobiliarios, propietat de Felip Massot. Gairebé coincidint en el temps, la Generalitat va requalificar els terrenys que Massot tenia al polígon Mas Blau del Prat de Llobregat.
El jutge Jesús Cobal, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va instruir la causa, i davant seu van haver de comparèixer diverses personalitats polítiques rellevants responsables d'una o altra forma de la requalificació dels terrenys. Entre els citats pel jutge, Felip Massot va haver de comparèixer el 16 de gener de 1995, Antoni Negre (aleshores president dela Cambra de Comerç), Enric Reyna (expresident de la Fira de Barcelona) i el director de Política Financera de la Generalitat, Francesc Xavier Ruiz del Portal, el 30 de gener de 1995, i fins i tot l'aleshores alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el mateix Antoni Subirà, que fou cridat el 28 de juny de 1996, van haver de passar a declarar. Tot i això, l'afer no fou mai jutjat, ja que la fiscalia va remetre al darrer moment una petició per arxivar la causa, en considerar que el presumpte delicte, per només un sol dia, havia prescrit. [7]
VERTIX va seguir present al polígon Mas Blau, on està encara invertint 250 milions de pessetes en un mini centre comercial, i a més va comprar el 24% dels terrenys de la futura àrea logística coneguda com Mas Blau II, a tocar de l'aeroport del Prat, i afavorida per la seva prevista ampliació. El 1998, Vèrtix va vendre la seva part de terrenys en aquest polígon al fons d'inversió Rodamco, que també va comprar les parcel·les de la filial immobiliària del Banc de Sabadell, Azkar, Hertz, Avis, transportes Ochoa i Proincosa.[8]
5. El projecte del Pla de Carat (1989-1993).[9]
Tot i això, el projecte més impactant que Vèrtix ha intentat endegar els darrers anys, amb el suport de l'Ajuntament de Gavà, és la urbanització del Pla de Queralt (Carat a la toponímia oficial).
Segons el Pla General Metropolità encara vigent, el pla de Queralt està qualificat com a zona urbanitzable no programada. Constitueix una àmplia zona lliure entre Castelldefels i Gavà (280 ha), i el seu valor com a connector biològic entre els espais naturals del delta i l'espai natural del massís de Garraf han estat posats en relleu per diversos informes públics, com ara:[10]
– El Delta en el sistema territorial del Llobregat 1990. Realitzat la direcció de Serveis d’Ordenació Urbanística. Equip redactor dirigit per J.Mª Carrera i encarregat per la Mancomunitat de Municipis i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
– Estudi i delimitació de les oportunitats d’intervenció urbanística al territori agrícola i natural de l’àmbit territorial metropolità de Barcelona, realitzat per l’equip d’arquitectes Torres Capell Associat l’any 1991-92 encarregat pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
– Avaluació i restauració paisatgística del riu Llobregat de Martorell al Prat del Llobregat, 1992 realitzat per l’empresa Arquitectura del paisatge, sota la direcció i encàrrec del Departament de Medi Ambient.
– Directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre espais protegits 1998 realitzat per la Direcció General de Patrimoni natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient.
– Proposta del Projecte territorial regional: Anella verda a Barcelona per part de l’Àrea d’Acció Territorial i d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. La Diputació va processar diverses propostes aprovades o no des del punt de vista de la planificació territorial sobre el medi natural –basada en una matriu ecològica subjacent-.
– Estudi sobre la implementació d’un parc agrari a la comarca del Baix Llobregat encarregat a la Unió de Pagesos per l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona amb base a un conveni de col·laboració de l’any. 1996. Aquest estudi estableix el marc conceptual que defineix l’abast i les característiques generals d’un parc agrari per a la vall baixa i delta del Llobregat.
A més del valor ecològic d'algunes zones, com el turó del Calamot i el de Caçagats, el Pla de Queralt conserva importants restes arqueològiques, com un sepulcre de fossa neolític datat l'any 3000 abans de Crist, un poblat ibèric (segle VI abans de Crist - segle I abans de Crist), un altre jaciment ibèric (segle I abans de Crist), una vil·la romana (segle I a III abans de Crist) i un poblat i una necròpoli medievals.
Tot i això, la zona està molt degradada, especialment per la presència de les ruïnes de l'antiga fàbrica YTONG, dels anys seixanta, que abandonà la seva activitat sense restaurar la zona, així com per la presència de moltes edificacions irregulars escampades pel bosc de la zona.
Poc després que VERTIX, seguint el procediment habitual, comencés a adquirir terrenys a la zona, fins arribar al 40% de les 220 hectàrees urbanitzables, el maig de 1988, en el marc de la Fira d'Espàrrecs de Gavà, l'Ajuntament mostrava una maqueta amb el projecte urbanístic del Pla de Carat. Encara no s'havia aprovat ni el Pla d'Actuació Urbanística (PAU) ni el Pla Parcial (PP) que l'havia de desenvolupar, però la maqueta figurava a l'estand oficial de l'Ajuntament, cosa que evidenciava la voluntat municipal d'impulsar la urbanització del sector. Els esdeveniments van continuar segons aquesta cronologia sumària:
· El 31 de desembre de 1988 es va constituir l'Associació de Propietaris del Pla de Carat, que anys després lideraria l'oposició cívica al projecte.
· El 22 de maig de 1989, a sol·licitud de l'Ajuntament de Gavà, els serveis territorials de la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat van emetre una proposta per al PAU del sector.
· El 26 de juny de 1990, després que l'Ajuntament de Gavà iniciés els tràmits de planejament, la Direcció General d'Urbanisme va comunicar a l'Ajuntament que l'expedient s'havia de tramitar des de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, atès que incidia també en part del terme de Castelldefels (la meitat occidental de la llera de la riera dels Canyars). Això no va ser acceptat per l'Ajuntament de Gavà, que volia reservar-se el control del planejament, i la Generalitat va interposar un recurs contenciós administratiu (21 de desembre de 1990).
· El 5 de setembre d'aquell any, s'iniciava l'exposició pública de la Modificació del PGM en el sector del Pla de Carat. En un primer intent, l'Ajuntament va provar d'efectuar l'exposició pública del projecte durant el mes d'agost, situació desestimada arran d'una petició de l'Associació de Propietaris del Pla de Carat.
Finalment, el 21 de març de 1991 l'Ajuntament va decidir elevar a la Comissió d'Urbanisme la Modificació del PGM del sector, i va aprovar el PAU del Pla de Carat, que preveia construir 2800 habitatges, per a uns 13.000 habitants, un hotel de luxe, un camp de golf, una zona esportiva i educativa, edificis d'oficines, centres comercials, un teatre i residències per a la tercera edat, amb una inversió prevista de 45.000 milions de ptes.
· El 25 de setembre de 1991, la Comissió d'Urbanisme de Barcelona va aprovar inicialment la Modificació del PGM, i la va posar a exposició pública el 9 de novembre.
És remarcable la lluita per retenir la potestat de tramitar la modificació del PGM, crucial per decidir les característiques edificatòries del sector (ratio de sòl edificat, disposició dels espais verds, vialitat, etc), cosa que va motivar un enfrontament públic entre l'alcalde de Gavà i l'aleshores Director General d'Urbanisme, Joan Antoni Solans, amb la publicació d'un article força insultant a la premsa diària.[11] El lobby socialista metropolità proper a VERTIX ha estat un dels més acèrrims detractors de la tasca de Joan Antoni Solans al capdavant d'Urbanisme, tasca que la majoria de forces polítiques coincideixen en valorar de molt honesta i contrària als especuladors.
L'agost de 1991, un incendi probablement provocat va cremar part de les pinedes del Pla de Queralt. La ràpida intervenció dels bombers va evitar la destrucció de la resta de la zona arbrada del sector. Més endavant, el 5 de març de 1992, la Generalitat signà amb el MOPU (aleshores dirigit pel ministre Josep Borrell) un conveni per destinar 20.5 hectàrees del Pla de Carat com a sector d'actuació prioritària dins del pla de l'habitatge 1992-1995. De nou, i de forma quasi paral·lela, es percep un interès inusitat en realitzar inversions públiques d'importància als terrenys adquirits per VERTIX, alhora que es produeix una degradació ràpida de medi natural afectat.
Mentre, entorn l'Associació de Propietaris, que en tot moment s'havia personat en els tràmits d'aprovació dels projectes urbanístics mitjançant al·legacions, escrits i peticions, es començava a aplegar una nutrida oposició cívica al projecte. El 6 de febrer de 1992, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi va fer pública la seva oposició al projecte, perquè no respectava l'entorn ni el patrimoni històric i artístic.
El 27 d'abril de 1992 es presentava en roda de premsa la Coordinadora d'associacions i entitats contra el Pla de Carat, i es demanava a l'Ajuntament un debat públic i obert sobre el projecte, que no es va arribar a fer mai. El juliol de 1992, el grup parlamentari d'ERC va presentar una proposició no de llei per salvaguardar el patrimoni natural i històric de l'indret. L'oposició a la urbanització arribà a tenir el suport de Lluís Racionero, Joan Bassegoda Nonell i Jaume Codina.[12]
Malgrat que la proposició, discutida al Parlament, el 20 de novembre de 1992, i fou rebutjada amb el vot de CiU, PSC i PP,[13] motivà una resolució del Consell Jurídic Assessor del govern de la Generalitat, que havia d'efectuar un informe previ i preceptiu a l'aprovació dels plans urbanístics, que van decidir al Govern a anular totalment la tramitació del PAU. L'ajuntament de Gavà, molt pressionat per la mobilització popular, va fer seva la paralització i així ho va fer públic el 20 de febrer de 1993
El dictamen del Consell Jurídic Assessor obligava a redactar de nou el PAU i el PP del sector, i establia tres imperatius:
- Obligació d'incorporar als nous PAU i al PP sengles estudis d'impacte per garantir el respecte a les àrees boscoses, a la vegetació actualment existent i als espais d'interès paisatgístic i arquitectònic.
- Declaració de les zones com a camp de golf com a verd públic. Una sentència judicial recent, a més impedeix que la gestió de les zones verdes públiques s'encomani a mans privades. Així, la possibilitat que s’instal·li un camp de golf al Pla de Carat queda virtualment anul·lada.
- Exclusió en el còmput de zona verda la corresponent al sector de La Sentiu, amb la qual cosa el percentatge de zona verda exigida al sector havia d'augmentar sensiblement.
A inicis de 1993, doncs, restava aprovada la modificació del PGM, però encara mancaven per redactar de nou i aprovar el PAU i el PP.
Aquell mateix any, VERTIX, mancat del suport municipal, va aliar-se amb la Caixa Catalunya. Entre els objectius que aleshores es marcaren hi havia la promoció conjunta d'uns 1000 habitatges amb una inversió de 10.000 milions de pessetes al pla de Queralt. VERTIX, ara amb Caixa de Catalunya, havia redefinit el projecte, i es proposava només construir un total de 105900 m2 bàsicament habitatges plurifamiliars i adossats, però també locals comercials i parcel·les per torres aïllades. El preu de venda d'aquesta operació havia d'oscil·lar entorn de les 150.000 ptes/m2, i es preveia que el desenvolupament global de l'operació tindria una durada de sis anys (1993-1999).[14]
Tot i això, les campanyes populars i el descrèdit municipal que comportaren, juntament amb la crisi immobiliària d'aquells anys, aturaren aquell nou projecte.
VERTIX i Caixa Catalunya encararen les seves inversions, al llarg de 1994, a un altre sector de Gavà que es començà a desenvolupar aquells anys: el polígon Les Parets, on associats amb Caprabo van urbanitzar i construir el parc comercial Barnasud.
L'interès de Felip Massot pel pla de Queralt va renéixer l'any 1998, quan tornà a adquirir terrenys a la zona, sota vàries noves empreses: Mas Vilanova SA i Residencial Pla de Carat SA.
Aquest renascut interès va xocar amb un altre procés endegat per l'Ajuntament de Gavà: l'aprovació d'un ambiciós Pla Especial de Protecció de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Gavà. L'elaboració d'aquest Pla Especial ja s'havia demanat per un Ple Municipal l'any 1981, però no fou fins el 1987 que s'aprovà inicialment una proposta, que mai fou aprovada definitivament. Nous treballs es reprengueren el 1991, però tampoc prosperaren. Finalment, el 26 de març de sotmetia a exposició pública un avanç de pla que preveia protegir una àmplia franja al costat de la riera dels Canyars, al seu pas pel pla de Queralt, que consagrava la seva funció de corredor biològic.
El resultat d'aquest conflicte d'interessos fou que el pla especial de protecció del medi natural quedà segregat de la resta (aprovada el desembre de 1998), i a hores d'ara encara no ha estat aprovat ni tan sols inicialment, tot i que l'avanç de pla era prou detallat i suficient per endegar els tràmits. Coincidint en el temps, es produïren, l'estiu de 1998, diversos incendis a la zona (8 de maig i 13 de maig de 1998), segons tots els indicis provocats. Incendis que foren esgrimits com excusa per autoritzar, dies després,[15] l'obertura d'una «xarxa bàsica de camins» mitjançant una abusiva tala d'arbres que prefiguraven els futurs vials del sector, previstos al PAU desestimat el 1993.
De fet, el mes de juny de 1998, l'Ajuntament de Gavà va elaborar un projecte per construir un vial dins del sector del pla de Carat, el vial del Calamot, que coincidia exactament amb un d'aquests camins oberts. Aquest projecte va motivar un acord entre Residencial Pla de Carat i l'Ajuntament, per tal que la primera es fes càrrec, a posteriori, del cost de l'esmentat vial, cosa que no s'ha produït i, segons tots els indicis, no es produirà. El projecte comportà molts maldecaps a l'Ajuntament, que el volia endegar sense la redacció i aprovació del preceptiu Pla Especial. La Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme va obligar a redactar-lo, i finalment el projecte fou aprovat i executat la primavera de 1999.
Cal destacar que els informes jurídico-tècnics de resposta a les nombroses al·legacions presentades contra el vial del Calamot no van ser elaborats per l'Ajuntament de Gavà, tot i que l'obra era de caràcter municipal, sinó per la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Remarquem de nou els ingredients d'aquest cicle d'esdeveniments: compra de terrenys a baix preu per part de Vèrtix, degradació mediambiental, i forta inversió pública en la construcció d'infrastructures que revaloritzen urbanísticament l'àrea.
El 1999, també, s'inaugurà un parc metropolità al turó de la Roca, dins del sector de planejament del pla de Queralt. Aquest parc, finançat i mantingut per la mancomunitat metropolitana de municipis, ha revaloritzat també urbanísticament el sector, en vista a una imminent urbanització.
Un nou aspecte del planejament superior afectà l'any 1999-2000 el pla de Queralt. Es tractava de l'estudi bàsic, encarregat per la Diputació, del projecte de futur espai agrícola i forestal del Montbaig-Montpedrós. Aquest estudi, en sintonia amb les determinacions dels estudis sobre connectors biològics, qüestionava la conveniència de seguir mantenint el pla de Queralt com espai urbanitzable, i proposava la seva requalificació. Aquest estudi motivà la reacció de l'àrea d'urbanisme i medi ambient Diego Jiménez al projecte de parc forestal i agrícola promogut per la Diputació, i el juliol de 2000 el tinent d'alcalde d'urbanisme i medi ambient refermava la voluntat d'urbanitzar les zones qualificades de no programades, ja que, segons ell, «el PGM establece que se han de urbanizar para seguir con el crecimiento»[16] alhora que s'encarregava, emmig d'un gran secretisme i sense cap tràmit d'informació pública, a l’arquitecte Santiago Bertran un "Estudi de les zones de sòl urbanitzable no programat a Gavà".
[17] Quan després d'un any de reiterades peticions un regidor de l'oposició el va poder consultar, va comprovar que l'estudi es reduïa a proposar tres opcions de PAU i PP per al Pla de Queralt.
6. El cas de Viladecans.
Com s'ha esmentat abans, un dels municipis on Massot ha operat amb més intensitat, a part de Gavà, ha estat Viladecans. Val la pena esmentar en aquest informe la promoció del sector Torre Roja, perquè referma el modus operandi de les empreses d'en Massot.
La Torre Roja era un sector de Viladecans urbanitzat als anys setanta en la seva part baixa, tocant a la carretera c-245. El sector nord, separat físicament del municipi per la riera de Sant Climent, allunyat del centre, i sotmès a un intens procés de degradació ambiental a causa de la pressió a què solen estar sotmesos els solars periurbans, fou adquirit per Massot. Part dels terrenys eren aleshores, per motius familiars, de l’arquitecte municipal Bernardí Fiol.
Des del seu càrrec municipal, aquest arquitecte va sentar les bases d'un gran parc metropolità i la nova piscina municipal al sector de la Torre Roja, llavors totalment allunyat del nucli urbà. Totes aquestes obres van representar fortíssimes inversions de diner públic, essencialment metropolità, i van revaloritzar tot aquell sector. A continuació, l’arquitecte plegà de la seva feina municipal, i es va dedicar a treballar per Massot. Les empreses de Massot van procedir a urbanitzar i comercialitzar ràpidament la zona.
Remarquem que se seguí l'esquema habitual: adquisició de terrenys a baix preu, operació de persones properes a Massot en l'administració urbanística responsable, desenvolupament de projectes de forta inversió pública, i urbanització i comercialització de la zona per VERTIX o empreses relacionades.
Més exemples en aquesta manera d'actuar els trobem en la urbanització del sector can Guardiola, també a Viladecans. En aquest cas, el fet destacable està relacionat amb la canalització de les rieres que creuaven el polígon. Com es veurà, tot i que la legislació urbanística està pensada per tal que el promotor es faci càrrec del cost de les infrastructures dels terrenys que vol urbanitzar, en aquest cas --com és habitual en les operacions de Felip Massot-- el cost de les infrastructures de revalorització urbanística s'acaba pagant dels diners públics:[18]
La Comissió d'Urbanisme de Barcelona, el 6 de novembre de 1996, va aprovar el text refós del Pla Parcial d'ordenació del sector de Can Guardiola de Viladecans, i instava que el projecte d'urbanització contemplés, en relació a la Riera de Sant Llorenç, les actuacions necessàries per tal de garantir que l'avinguda corresponent a un període de retorn de 500 anys no afectés les edificacions proposades al marge esquerre de la canalització existent. Era una condició a la urbanització del sector, i proposava, com una d'aquestes actuacions possibles, la construcció d'una bassa de laminació a l'inici de la canalització, per laminar els cabals puntes de l'avinguda.
Tot i això, la urbanització de Can Guardiola s'inicià i s'està portant a terme sense cap d'aquestes infrastructures. Segons l'informe encarregat el 30 de maig de 1998 per la Junta d'Aigües de Catalunya a l'empresa TYPSA,[19] la Riera de Sant Llorenç té actualment un col·lector soterrat de 35 m3/s de capacitat construït per la Junta d'Aigües en 1996, una capacitat manifestament inferior al cabal d'avinguda per a un període de retorn de 500 anys, i correspon a un període de retorn de 50 anys. Això vol dir que existeix una probabilitat del 64 % de desbordament en un període de 50 anys o del 87 % en 100 anys, essent molt elevat el risc de danys. Per aquest motiu, diu l'informe, el desenvolupament urbanístic de la zona hauria d'haver adoptat mesures estructurals complementàries als sectors de Can Guardiola i Roca (Viladecans) i Est i Barceloneta (Gavà).
L'esmentat informe detectava una important patologia al soterrament del Torrent de can Palmer, una altra obra efectuada sota el sector de Can Guardiola en el procés d'urbanització realitzat per Felip Massot, on nombrosos tubs es trobaven apuntalats degut a l'aparició d'esquerdes longitudinals a la clau i a mitja altura (possiblement per insuficiència del llit d'assentament i la deficient execució d'algunes escomeses). El 3 de desembre de 1998, la Riera de Sant Llorenç arran de les pluges del mes de desembre provocà les primeres inundacions.
La problemàtica més greu, però, va tenir lloc l'octubre de 1999, amb una riuada que, entre altres danys, va provocar la destrucció de l'arxiu d'històries clíniques del CAP Núm 1 de Gavà. La Comissió de Govern de l'Ajuntament de Gavà havia acordat, el 1998, "posar en coneixement de la Junta d'Aigües que segons informe dels Serveis Tècnics Municipals s'ha produït una dislocació d'algunes peces prefabricades per la canalització de la Riera de Sant Llorenç, a prop del CAP Núm 1 de Gavà i requerir-li per a què procedeixin el més aviat possible al seu arranjament".
Abans de la inundació de 1999, no hi ha constància que s'haguessin iniciat accions per reclamar responsabilitats a l'empresa urbanitzadora o constructora del sector (Mas Vilanova SA) per cobrir els danys causats. Ben al contrari, fidel al modus operandi de Massot, el càrrec de les obres d'infrastructura va ser per a les administracions públiques: el 26 de gener de 1999 es va signar un acord entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, la Junta d'Aigües, l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i els Ajuntaments de Viladecans, Gavà per tal de donar solució als problemes d'inundació que presenten els marges de la riera de Sant Llorenç, des del Polígon de Can Guardiola a la fàbrica Roca. El conveni preveu la construcció d'una bassa de laminació a l'inici de la canalització i es preveu un cost total de 450 milions de pessetes a finaçar un 50 % per la Junta d'Aigües i un altre 50 % pels Ajuntaments de Gavà i Viladecans. Les esmentades obres es consideren d'urgència i s'estableix com a data límit de finalització de l'esmentda bassa el 31 de desembre de 2001.
Actualment s'està adequant el planejament del sector per tal que, juntament amb una petita operació immobiliària, es construeixi aquesta bassa de laminació a càrrec dels pressupostos públics. En aquest cas, MAS VILANOVA, al sector de Can Guardiola, s'hauria estalviat els 450 milions estimats del cost de la bassa de laminació, que era una de les condicions de la Junta d'Aigües per a aprovar el seu projecte d'urbanització per evitar el problema d'inundacions que provocava la nova urbanització. Uns milions que pagarem tots els ciutadans a través dels nostres impostos.
Més encara. Una recent resposta parlamentària,[20] ha revelat que tot el sector de Can Guardiola es va urbanitzar (és a dir, l’Ajuntament de Viladecans va atorgar llicències) sense que el projecte hagués rebut el definitiu “assabentat” per part de la Generalitat de Catalunya. Es tracta doncs d’una urbanització il·legal, feta amb complicitat entre l’Ajuntament de Viladecans i l’empresa filial de Massot.
El director dels serveis d’urbanisme municipals de Viladecans, en aquesta època, era Imanol Pujana (germà del processat exalcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana, també relacionat comercialment amb Massot). Pujana havia treballat als ajuntaments de Barberà del Vallès i Santa Coloma i a l'àrea de cooperació local de la Diputació de Barcelona. Des del seu càrrec municipal, Pujana va autoritzar aquesta urbanització il·legal. El setembre de 2000, Imanol Pujana va ser nomenat Director dels serveis d'Urbanisme de l'Ajuntament de Gavà, tot just coincidint amb la finalització de l'estudi sobre les zones urbanitzables no programades de Gavà. Tot fa suposar que ha estat contractat a suggeriment del grup d'empreses d'en Felip Massot amb la missió d'endegar la urbanització del Pla de Queralt.
Un darrer exemple referit a Viladecans, durant el període en què la responsabilitat urbanística estigué en mans d'Imanol Pujana, està també referit a aspectes claus de l'aprofitament urbanístic del sector:
L'Ajuntament de Viladecans, segurament amb la lloable intenció d'assumir una vella reivindicació popular de tenir un accés directe a les platges de Viladecans, va signar un conveni urbanístic amb l'empresa constructora MAS VILANOVA, SA --que ja hem vist que és una més de l'entramat de societats de Felip Massot--, propietària de més del 60 % del sector de Can Guardiola, en virtut del qual permutava la cessió gratuïta d'aprofitament mig que pertocava a l'Ajuntament (9.554 m2 i 95.538 m2 de sostre edificable) a canvi de que MAS VILANOVA SA executés el "Projecte d'Urbanització del Camí de les Filipines fins la Carretera Antiga de València B-210 en el terme municipal de Viladecans i a l'estudi per a la urbanització de la carretera de la Vila des de la C-245 a la B-210".
Les obres objecte de la permuta s'havien d'executar en el termini màxim de 24 mesos des de l'aprovació del projecte d'urbanització de Can Guardiola. Així mateix MAS VILANOVA SA també s'obligava a cedir a la planta baixa d'un edifici del sector 1.000 m2 en concepte de càrrega inherent al sector per a la realització de diferents sistemes i pera la renovació del patrimoni municipal del sòl.
MAS VILANOVA garantia l'operació només amb una fiança de 50 milions. Tot i que aquesta mena de convenis urbanístics són discutibles ja que segons alguns juristes l'aprofitament mig hauria de destinar-se íntegrament a patrimoni municipal del sòl i no a finançar operacions d'infrastructures, quatre anys després de la signatura d'aquest conveni i amb la Urbanització de Can Guardiola pràcticament edificada el Projecte d'enllaçar Viladecans amb la platja continua essent una assignatura pendent.
Evidentment, i arran de tot el que s'ha dit fins aquí, les operacions promocionades per Massot a través de VERTIX o empreses afins mai podrien haver obtingut el grau d'èxit i rendibilitat que han assolit sense una clara, activa i continuada connivència de les autoritats polítiques municipals i metropolitanes implicades en l'aprovació dels plans urbanístics i en el finançament de les obres públiques de revalorització del sòl prèvies o coincidint amb les operacions de Massot.
Des d'un punt de vista objectiu, es pot conceptuar el modus operandi de les empreses de Felip Massot com clarament especulatiu, i l'actitud dels polítics i tècnics que li donen cobertura es pot conceptuar de moralment corrupta.
7. Situació actual.[21]
Gràcies a aquests contactes amb el poder, la immobiliària de Felip Massot factura actualment (any 2000) uns 25.000 milions anuals, i és la segona més gran de Catalunya. Entre les operacions d'acostament polític més sonades darrerament cal esmentar la participació de VERTIX en el grup d'empreses que va col·laborar el 1999 en la campanya de Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat.
[22] Com s'ha dit abans, Maragall ja va ser un dels involucrats en el cas de la requalificació dels terrenys que Massot tenia al polígon Mas Blau del Prat, i aleshores fou cridat a declarar pel jutge instructor de la causa.
El grup immobiliari, a la direcció del qual s'han incorporat els fills de Massot (Jaume, departament de direcció i Elena, departament de vendes) i que està dirigida per Jacint Huguet, té actualment en marxa una desena de promocions a l'àrea metropolitana, amb un total de cinc-cents mil metres quadrats de sostre edificable (més de 5000 habitatges previstos). Actualment, VERTIX és el segon grup immobiliari de Catalunya, després de la immobiliària colonial, de "la Caixa", té en construcció un miler d'habitatges. Els darrers 5 anys ha duplicat el nombre de metres quadrats construïts i ha triplicat la facturació. VERTIX és també ,la segona immobiliària de Catalunya en reserva de sòl, amb UN MILIÓ de metres quadrats edificables.
El darrer fitxatge estrella del grup immobiliari ha estat Francesc Pérez, procedent de l'empresa pública Regesa, i que actualment té el càrrec de gerent i encarregat de la compra de terrenys i nous projectes.
Les operacions immobiliàries solen fer-se en solitari, o en aliança amb Caixa Catalunya, la immobiliària Indret (dels empresaris Jordi Fité i Enric Prat) i darrerament amb el Banc de Sabadell.
Per a cada promoció, es constitueix una societat independent, que es dissol un cop comercialitzada la promoció. D'aquesta manera es dificulta el càrrec de responsabilitats si a mig i llarg termini sorgeixen problemes amb els compradors.
Amb Procam, la immobiliària de Caixa Catalunya va urbanitzar el sector de Coll Favà (Sant Cugat del Vallès), amb 1500 habitatges, a través de l'empresa Coll Favà Park, participada al 50% pels dos partenaires, amb una inversió d'uns 15.000 milions de pessetes. També amb Procam, promou 700 habitatges a Sant Cugat-Mirasol, prop de Coll Favà i can Rabeliu, al mateix Sant Cugat.
Una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera il·legal el conveni firmat entre l’Ajuntament de Sant Cugat i la Junta de Compensació de Coll Favà.[23]
Amb la immobiliària Indret està desenvolupant 200 habitatges a l'illa de la Sandoz, a Sarrià (27000 metres quadrats i 8.000 milions de pessetes d'inversió).
En fase de gestió i planejament hi ha el projecte de La Creu, a Sitges (600 pisos i 200 cases adossades, 80 hectàrees a l'entrada del municipi, amb una inversió de 20.000 milions de ptes en deu anys), que també ha provocat acusacions de corrupció cap al responsable polític municipal d'urbanisme.
I amb Landscape, la immobiliària del Banc de Sabadell, està promovent la construcció de 1000 habitatges i diversos edificis d'oficines als antics terrenys de la fàbrica de la Seda, al Prat de Llobregat, amb una inversió d'uns 22.000 milions de ptes.
L'associació amb el Banc de Sabadell es porta a través de l'empresa Landscape Vertix, que el novembre de 2000 va ampliar capital i va nomenar un consell d'adminsitració format per José Santamans Portadella, president; Salvador Grané Terradas i Javier Pérez Medina, consellers delegats; Felip Massot Felip, Joan Ráfols Esteve i Jacint Huguet, vocals.
[24] Aquesta promoció depèn que s'obtinguin les requalificacions de terrenys necessàries per fer edificacions residencials, per part de les autoritats urbanístiques del Prat de Llobregat i el Consell Comarcal del Baix Llobregat. Precisament el president d'aquest Consell Comarcal, regidor de Cornellà i antic líder ugetista, acaba d'incorporar-se al Consell d'Administració de La Seda de Barcelona. La Seda rebrà, si aquesta operació immobiliària surt bé, uns 8.000 milions de pessetes.[25] VERTIX impulsa també promocions residencials a Viladecans, Sant Feliu de Llobregat, i Barcelona (plaça de Cerdà).
8. I ara, el Pla de Ponent.
Al novembre de 2001, l’Ajuntament de Gavà va tornar a posar sobre la taula el projecte d’urbanitzar el Pla de Queralt, ara amb el nom de «Pla de Ponent».[26]
Els treballs previs exposats públicament contemplen un increment del sòl edificat d’uns aproximadament 400.000 m2 a 500.000 m2 respecte del planejament vigent, tot passant d’un índex d’edificabilitat del 0,21 al 0,25. La proposta doncs afavoreix clarament una maniobra especulativa, ja que el principal adquirent dels terrenys on es desenvoluparà el Pla de Ponent (prop del 70% dels terrenys són de la immobiliària Vèrtix i les seves filials) van ser comprats i pagats d’acord amb unes expectatives que ara es revisen a l’alça.
Es contempla també l’increment del nombre d’habitatges dels 2850 actualment previstos al planejament vigent (1993) a 4750, és a dir, gairebé una duplicació.
Es proposa la xifra del 30% d’habitatges protegits, clarament insuficient. A més, aquesta xifra s’assoliria només a partir de la requalificació de sòl destinat a usos públics, és a dir, incrementant més encara l’edificació de la zona. Cal advertir que actualment el Parlament de Catalunya està discutint una nova llei d’urbanisme, que s’ha d’aprovar en breu, i que en la versió actual contempla l’obligatorietat del promotor urbanístic privat a cedir almenys el 20% de l’aprofitament mitjà al municipi, en comptes del 10% actual, percentatge que inclou la construcció obligatòria d’habitatge protegit. Per tant, una elemental prudència, en benefici de l’interès públic i de les classes menys afavorides, aconsellaria de retardar l’aprovació del planejament d’aquest sector fins a la consolidació definitiva del nou marc legal de l’urbanisme català que s’està tramitant al Parlament.
En no fer-ho, l’Ajuntament juga descaradament a favor dels interessos econòmics del promotor privat.
[1] La major part de la informació d'aquest capítol prové de l'article Negocios immobiliarios: una trama que llega al Ayuntamiento, signat pel Consell de Redacció de la revista de l'assemblea local de Gavà del PSUC, «Llibertat», núm. 6 (març 1978). La informació mai fou replicada per cap dels afectats.
[2] M. A. Carrera, J. Orihuel, Vertix aprovecha el tirón de la demanda para promover cinco mil viviendas en barcelona, Expansión - Cataluña, 11 de gener de 1999, p. 3.
[3] La informació sobre aquests moviments interns dins del PSC-PSOE local que acabaren amb l'elecció de Dídac Pestaña com alcalde de Gavà s'ha extret de l'article Antonio Rodríguez vol tornar a ser alcalde, signat pel consell de redacció de la revista independent local «El Boscater Negre», núm 6 (novembre 1986), p. 1. La informació mai fou replicada per cap dels afectats.
[4] Redacció, Jaume Vendrell: "Per treballar a l'Administració local cal tenir vocació", entrevista a «Brugués», núm. 29 (juliol 1991) p. 12.
[5] Jaume Vendrell, Estiuegem a Gavà (2). La regeneració de l'espai col·lectiu per a l'esbarjo, al periòdic municipal «Brugués», núm 14, (agost 1985), p. 2-4.
[6] C. Mestres, Gavà transformará sus campings de playa en una zona pública de 800 metros de frente, La Vanguardia, 19 de juny de 1991.
[7] Redacció, Massot recorda que Mas Blau es va requalificar per dues ordres judicials, Avui, 17 de gener de 1995, p. 13; Redacció, Un cargo del Govern, Negre y Reyna declaran por el caso Subirà, La Vanguardia, 31 de gener de 1995; J. G. Albalat, Subirà declarará mañana ante el juez como inculpado, El Periódico, 27 de juny de 1995; F. Peirón, Subirà declara más de cuatro horas por un presunto cohecho, La Vanguardia, 29 de juny de 1995; J. G. Albalat, Subirà declara cuatro horas ante el juez, El Periódico, 29 de juny de 1995; P. Ríos, Subirà declara durant quatre hores per la concessió d'uns avals, Avui, 29 de juny de 1995; Redacció, La fiscalía aboga por el archivo del "caso Subirà", El Periódico, 2 d'abril de 1996.
[8] M. A. Carrera, J. Orihuel, Vertix aprovecha el tirón de la demanda para promover cinco mil viviendas en barcelona, Expansión - Cataluña, 11 de gener de 1999, p. 3.
[9] La informació d'aquest capítol s'ha extret del Butlletí de la coordinadora d'associacions i entitats contra el Pla de Carat, Gavà (novembre 1992), p. 2-3.
[10] Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm. 72 (14 juny 2000), p. 19.
[11] Dídac Pestaña, L'aparellador municipal de Catalunya, Diari de Barcelona, 18 de novembre de 1990.
[12] M. Torres, ERC porta al Parlament el debat sobre la protecció del Pla de Carat, Diari de Barcelona, 5 de novembre de 1992.
[13] Secció local d'ERC-Gava, Per què diem no a la urbanització del bosc del Pla de Queralt?, opuscle editat i repartit el 6 de gener de 1993, 20 pàgines.
[14] V. R., Vertix i Caixa Catalunya, socis per invertir 10.000 milions, Nou Diari, 28 de juliol de 1993
[15] Comissió de Govern de l'Ajuntament de Gavà, 4 de juny de 1998, primer punt del torn d'urgència U1.
[16] J. Crespo, El Ayuntamiento no se opone a la creación del Parque Montbaig Montpedrós, «Ciutat de Gavà», núm. 20 (juliol 2000) p. 5.
[17] Comissió de Govern de l'Ajuntament de Gavà, 5 de novembre de 1998.
[18] A. Bosch, Cròniques urbanístiques, «Ciutat de Viladecans» maig de 2000.
[19] Anàlisi del comportament hidràulic de la Riera de Sant Llorenç (T.M de Gavà i Viladecans), TYPSA, 1998.
[20] Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm.185 (22.05.2001), p. 67 i Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm.241 (04.12.2001), p. 22-23.
[21] La informació d'aquest capítol s'ha extret de: Rosa Salvador, Vertix vende un immueble en Mas Blau, «La Vanguardia», 8 de desembre de 2000; M. A. Carrera, J. Orihuel, Vertix aprovecha el tirón de la demanda para promover cinco mil viviendas en barcelona, Expansión - Cataluña, 11 de gener de 1999, p. 3.
[22] J. Campmany, Pasqual Maragall i els empresaris, revista comarcal «Aquí», 4 de febrer de 1999.
[23] El País Catalunya, dimarts 20-2-2001
[24] F. Baratech, Periscopio empresarial, La Vanguardia, 27 de novembre de 2000.
[25] D. Álvarez, La Seda decide cerrar su planta de rayón y prevé vender terrenos por 8.000 millones, La Vanguardia, 17 d'octubre de 2000.
[26] Revista municipal de l’Ajuntament de Gavà, «Brugúes», número especial monogràfic sobre el «Pla de Ponent». Desembre de 2001.
