tag:blogger.com,1999:blog-36490015955892332602012-01-13T12:28:25.063-08:00Venturas y desventuras de nuestro patrimonio naturalGrup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.comBlogger321100tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-60694458550300640642011-10-02T12:19:00.000-07:002011-10-02T12:20:27.233-07:00<img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142735746623278386" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R16q6gcvDTI/AAAAAAAAAHA/jcZvJvdIY1M/s320/coordinador+014.jpg" border="0" /><br /><br /><strong><a href="http://sos-monuments.upc.es/pladeponent/pladeponentcast.htm">EL PLA DE PONENT UNA AMENAÇA PEL PATRIMONI DE GAVÀ</a></strong>.<br /><br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R16rnQcvDUI/AAAAAAAAAHI/Gi7lMN_3SZI/s1600-h/coordinador+004.jpg"></a><br /><a name="Sobre_els_antecedents"><strong><span style="font-size:130%;color:#ff0000;">Sobre els antecedents</span></strong></a><strong><span style="font-size:130%;color:#ff0000;"> en matèria ambiental a Gavà<br /></span></strong>euia-gava.org<br /><span style="font-size:85%;">5/4/06</span><span style="font-size:85%;"></span><br /><br />Gavà disposa d’una àmplia varietat d’espais i territoris naturals de gran valor, que van des de la plana deltaica amb les zones humides, les pinedes i els camps agrícoles fins al massís del Garraf amb el Parc Natural, les rieres, les estribacions del samontà, etc. Aquesta riquesa, degut a la conjuntura de cada moment històric, ha anat retrocedint, i s’han perdut espais molt interessants o bé s’han degradat altres.Des de l’Ajuntament de Gavà hi ha hagut una deixadesa considerable pel que fa a aquestes qüestions, una deixadesa que ha contribuït, les darreres dues dècades, a la degradació d’alguns espais naturals i alguns vectors de la dinàmica biogeogràfica. Exposem aquí alguns dels aspectes més criticables:<br /><br />7.1. <strong>Pla de protecció de les pinedes litorals</strong><br /><br />El 1993 el Ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat una resolució per a que s’elaborés un Pla de protecció de les pinedes litorals. No només no s’ha arribat a encarregar mai sinó que s’ha continuat amb la urbanització de diferents sectors de la pineda litoral. El darrer que es vol tirar endavant és Llevant-Mar, tot i el desacord de la Generalitat i d’AENA per les afectacions acústiques que tindrien els habitatges d’aquest sector, el més proper a l’aeroport del Prat.<br /><br />7.2. <strong>Pedrera Ytong</strong><br /><br />Malgrat els requeriments del Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Ajuntament no només no ha col·laborat sinó que ha fet gestions per tal que l’antiga pedrera Ytong, situada al Pla de Ponent, no s’arribés a restaurar mai.<br /><br />7.3. <strong>Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Natural</strong><br /><br />El 1998 es va presentar els treballs previs per a la redacció del Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Natural de Gavà. Finalment, aquest Pla Especial es va subdividir en 3 parts. L’arqueològic i l’arquitectònic es van aprovar el 1999, però el Natural no s’ha arribat a formular mai, malgrat els continus requeriments en aquest sentit per part dels Grups Municipals a l’Ajuntament de Gavà.<br /><br />7.4. <strong>Abocador del Garraf</strong><br /><br />Tot i que Gavà pateix al seu terme municipal, des de fa 30 anys, la presència de l’abocador i les seves activitats associades, amb la contaminació corresponent de l’atmosfera i l’aigua, l’Ajuntament de Gavà ha incomplert sistemàticament la Llei de Residus de Catalunya pel que fa a la recollida segregada de la fracció orgànica (FORM) i és en aquest 2006 que encara la població servida no arriba ni al 10 %. Gavà té el trist honor d’estar entre les ciutats de l’Àrea metropolitana amb uns índexs de recollida selectiva d’orgànica més baixos. Dit d’altra manera, Gavà és de les ciutats que més residus aboca, proporcionalment, al Dipòsit de la Vall de Joan.A més, el 2001 el Ple de l’Ajuntament va acordar per unanimitat encarregar un estudi sobre l’impacte ambiental que genera l’abocador. Avui, 5 anys més tard, d’aquell estudi no hi ha ni una sola línia.<br /><br />7.5. <strong>Desídia pel compliment de les condicions ambientals de les llicències d’obres</strong><br /><br />A les llicències d’obres atorgades per a la urbanització i construcció d’habitatges al barri de Gavà-Mar, l’Ajuntament va incloure l’obligació de reposar els arbres talats amb la plantació de nous individus a altres sectors de la pineda. Després de bastants mesos amagant la informació, finalment el govern es va veure obligat a reconèixer que no s’havia cuidat d’aquesta qüestió i que els pins que s’havien d’haver replantat, senzillament, no hi eren.<br /><br />7.6. <strong>Depuradora contaminant</strong><br /><br />L’Ajuntament també va mantenir en funcionament durant anys la depuradora de Ca n’Espinós, una instal·lació que tenia un funcionament deficitari i que va estar abocant milers de metres cúbics d’aigües fecals a les rieres de la ciutat, amb la greu contaminació que això representa. Finalment, la depuradora es va haver de clausurar i connectar la xarxa de clavegueram del barri de ca n’Espinós a la resta de la ciutat.<br /><br />7.7. <strong>L’agenda 21, tard i malament</strong><br /><br />Ja al 1996 es va formular al Ple de l’Ajuntament la petició de què Gavà iniciés el camí cap a la sostenibilitat amb la redacció de l’agenda 21 local. Aquesta petició es va reiterar els anys 1998, 1999, 2001 i 2003 al Ple. Durant tota aquest temps, la resposta va ser negativa, demostrant l’interès (o la seva absència) de l’Ajuntament per les qüestions mediambientals i per la participació social.Quan, finalment, al 2005 es va redactar l’Agenda 21, es va fer de manera mutilada. Tot i que prop del 50 % dels assistents als fòrums ambientals van demanar incloure els aspectes socials i econòmics al document de Diagnosi i Pla d’Acció ambiental, el govern municipal s’hi va negar, contravenint els principis de l’Agenda 21, de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro del 1992, de la sostenibilitat al cap i la fi.<br /><br />7.8. <strong>Per tots aquests motius, considerem que l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Gavà no té gaire credibilitat </strong>quan planteja els aspectes mediambientals del Pla de Ponent com “una oportunitat per a recuperar el patrimoni natural”, ja que ha demostrat amb escreix, al llarg dels darrers anys, que el seu interès pel medi ambient i el respecte per les lleis i els acords institucionals sobre aquest tema són mínims.<br /><br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R16rnQcvDUI/AAAAAAAAAHI/Gi7lMN_3SZI/s1600-h/coordinador+004.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142736515422424386" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R16rnQcvDUI/AAAAAAAAAHI/Gi7lMN_3SZI/s320/coordinador+004.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><a name="PLA_DE_CARAT">PLA DE CARAT</a> (Ahora Pla de Ponent)<br /><br /><span style="color:#ff0000;">UNA CRONOLOGIA PER A RECONSTRUIR LA</span><br /><span style="color:#ff0000;">HISTÒRIA(1ª Part) 1988-1993.</span><br /><br />Elaborada per Antoni Bosch<br /><br /><br />Maig de 1988<br /><br />Presentació d'una maqueta amb el Projecte Urbanístic del Pla de Carat a la Fira dels Espàrrecs<br /><br />31 de desembre de 1988<br /><br />Constitució de l'Associació de Propietaris del Pla de Carat.<br /><br />22 de maig de 1989<br /><br /><br />A sol.licitud de l'Ajuntament de Gavà els Serveis Territorials de la Direcció General d'Urbanisme emeten proposta de programació del Sector del Pla de Carat.<br /><br /><br />23 de gener de 1990<br /><br />Comunicació a l'alcalde de Gavà de que s'ha constituït l'Associació de Propietaris del Pla de Carat, i demanant col.laboració i audiència.<br /><br /><br />30 d'abril de 1990<br /><br />L'Associació de Propietaris del Pla de Carat presenta denúncia a l'Ajuntament per l'abocament incontrolat de deixalles a la zona del Pla de Carat i de la Carretera de La Sentiu.<br /><br /><br />5 de maig de 1990<br /><br />Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Núm 213, de 5-5-9026 de juny de 1990La Direcció General d'Urbanisme comunica a l'Ajuntament de Gavà la necessitat de tramitar l'expedient des de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona donada la incidència supralocal de la modificació proposada.<br /><br /><br />19 de juliol de 1990<br /><br />El Ple de l'Ajuntament de Gavà aprova exposar al públic el treballs d'elaboració de la "Modificació del P.G.M. en el Sector del Pla de Carat", per tal que es puguin formular suggeriments i alternatives al planejament.<br /><br /><br />20 de juliol de 1990<br /><br />Escrit de l'Associació de Propietaris del Pla de Carat demanant a l'alcalde de Gavà sol.licitant que l'exposició al públic de la "Modificació del P.G.M en el Pla de Carat" no es faci durant el mes d'agost, per tal de facilitar la presentació d'al.legacions i propostes alternatives.<br /><br /><br />5 de setembre de 1990<br /><br />Es publica al Butlletí Oficial de la Provincia l'acord de "Modificació del PGM i s'obre el període d'informació pública d'un mes. Es presenten al.legacions dins el període d'informació pública.<br /><br /><br />21 de setembre de 1990<br /><br />El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques requereix a l'Ajuntament de Gavà perquè procedeixi a l'anul.lació del seu acord de 19 de juliol en el termini de 15 dies per raó del caràcter supramunicipal de la modificació proposada.<br /><br /><br />16 de novembre de 1990<br /><br />"El País" publica la notícia que "una dotzena de persones ja han prestat declaració judicial a Madrid pel frau de l'IVA. A la mateixa notícia es parla de la constructora de Barcelona "Inversiones y Negocios Inmobiliarios i de Felip Massot en el sentit que ha presentat una declaració complementària a Hisenda pel tema de les factures falses de l'IVA<br /><br /><br />21 de desembre de 1990<br /><br />La Generalitat interposa recurs contenciós-administratiu contra l'acord de l'Ajuntament de Gavà de 19 de juliol de 1990.<br /><br /><br />4 de març de 1991<br /><br />L'Associació de Propietaris del Pla de Carat demana audiència a l'Alcalde de Gavà per tractar sobre la modificació del PGM i demanant participació en la redacció del mateix21 de març de 1991L'Ajuntament de Gavà aprova el Programa d'Actuació Urbanística (PAU) del Pla de Carat, amb el vot favorable del Grup Socialista, l'abstenció de CiU, CDS i PP i el vot en contra d'Iniciativa per Catalunya.Així mateix, l'Ajuntament de Gavà reconeix que els treballs de modificació del PGM abasten els termes de Gavà i Castelldefels i acorda remetre l'expedient de la "Modificació del P.G.M." a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, sense que s'hagi informat el mateix pels organismes competents.El document tramés per l'Ajuntament a la Comissió d'Urbanisme per a la seva aprovació inicial és un document refòs del març de 1991 que incorpora un informe sobre les al.legacions formulades en el tràmit d'exposició pública. Aquest document és diferent al de desembre de 1989 que es va sotmetre a informació pública.<br /><br /><br />11 de maig de 1991<br /><br />Finalitza el termini d'exposició al públic del Progrma d'Actuació Urbanística (PAU) del Pla de Carat. Diverses entitats i associacions han presentat al.legacions (Entre d'altres l'Associació de Propietaris del Pla de Carat i Iniciativa per Catalunya de Gavà.<br /><br /><br />24 de maig de 1991<br /><br />Informe adreçat a la Ponència Tècnica del Coordinador Territorial del Baix Llobregat de la Direcció General d'Urbanisme, Clara Galiano.<br /><br /><br />2 d'agost de 1991<br /><br />Escrit al Director General d'Urbanisme de la Generalitat denunciant la falta de resposta de l'Ajuntament de Gavà a la petició d'audiència i adjuntant les al.legacions presentades.<br /><br /><br />Agost de 1991<br /><br />Un incendi segurament provocat crema una part de les pinedes a la zona. La intervenció ràpida dels bombers evita la destrucció de la resta de la zona arbrada del Pla de Carat.<br /><br /><br />25 de setembre de 1991<br /><br />Aprovació inicial per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona de la Modificació del Pla General Metropolità en el Sector del Pla de Carat.<br /><br /><br />8 de novembre de 1991<br /><br />Publicació de l'acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. Obertura del període d'un mes d'informació pública. Diari Oficial de la Generalitat Núm 1515, 8-11-919 de novembre a 9 desembre 1991Presentació d'al.legacions per diverses associacions, entitats ciutadanes i particulars (Entre altres Associació de Propietaris del Pla de Carat, Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya i Associació Socio-Cultural Ausiàs March).<br /><br /><br />7 desembre 1991<br /><br />La revista Brugués informa que Gavà duplicar+a el seu nucli urbà amb l'execució del Pla de Carat"Article d'opinió de Toni Bosch a la Revista Brugués :Diguem no al Pla de Carat<br /><br /><br />10 de desembre de 1991<br /><br />Es reitera la denúncia presentada a l'Ajuntament sobre els abocaments incontrolats de deixalles i es demana que posin els mitjans addients per la neteja de la zona.<br /><br /><br />13 de desembre de 1991<br /><br />Es presenta denúncia a la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat dels abocadors incontrolats a la zona del Pla de Carat i es demana la seva intervenció.<br /><br /><br />15 de gener de 1992<br /><br />L'Ajuntament de Gavà presenta les seves al.legacions al document aprovat inicialment per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona.<br /><br /><br />6 de febrer de 1992<br /><br />La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi fa pública la seva oposició al projecte del Pla de Carat, perquè no respecta l'entorn ni el patrimoni històric i artístic.<br /><br /><br />5 de març de 1992<br /><br />La Generalitat de Catalunya firma amb el MOPU un conveni en el qual designa 20,5 Hectàrees de la zona del Pla de Carat com a sector d'actuació prioritària dins el Plan de la Vivenda 1992-1995. Suposarà l'actuació constructora d'habitatges més important de tot Catalunya (BOE 118, 5-5-92)<br /><br /><br />22 d'abril de 1992<br /><br />"El Periódico de Cataluña" informa que el jutjat d'Instrucció Núm 27 de Barcelona ha citat a declarar a més de 40 persones en relació al frau de l'IVA.<br /><br /><br />27 de d'abril de 1992<br /><br />Una plataforma d'entitats i associacions ciutadanes, amb l'assistència de diverses personalitats del món de la cultura i de l'urbanisme convoquen una roda de premsa per manifestar la seva oposició al Pla de Carat i demanar l'obertura d'un nou període d'informació pública per poder presentar projectes alternatius. Diversos mitjans de comunicació, entre ells TV3 es fan ressò del tema<br /><br /><br />1 de maig de 1992<br /><br />Es fa públic en el marc de la Fira dels Espàrrecs el manifest contra el Pla Urbanístic del Pla de Carat signat per entitats i associacions ciutadanes de caràcter divers i persones individuals. S'inicia una campanya de recollida de signatures i de noves adhesions d'entitats.<br /><br /><br />4 de maig de 1992<br /><br />Pregunta"En relació a al projecte urbanístic anomenat Pla de Carat que l'Ajuntament de Gavà vol tirar endavant amb la col.laboració de la immobiliària VERTIX, formulo les següents preguntes:<br /><br />¿Té l'Ajuntament de Gavà proves documentals dels terrenys que són propietat de VERTIX i de quin és el percentatge de propietats d'aquesta empresa sobre el total de terrenys del Pla? ¿Té l'Ajuntament de Gavà coneixement documental del nom i raó social de les societats que han anat comprant terrenys a la zona del Pla de Carat i de si són societats interposades i estan controlades majoritàriament per VERTIX? ¿Coneix l'Ajuntament si existeix participació d'algun altre grup inversor en aquestes societats interposades i quin es el grau de la seva participació? ¿Sap l'Ajuntament el nom i raó social d'aquestes societats i quina part de la propietat dels terrenys detenta cadascuna?¿Amb quantes hectàrees participa la propietat municipal en la zona del Pla de Carat i quin percentatge representa sobre el total del Pla?<br /><br /><br />5 de maig de 1992<br /><br />L'alcalde de Gavà informa en el Ple Municipal, que davant les informacions aparegudes davant els mitjans de comunicació convocarà en breu als portaveus dels Grups Municipals per tal d'explicar-los el Pla de Carat. Així mateix reconeix que l'Ajuntament no sap quin és el percentatge de la propietat que controla el grup immobiliari VERTIX en la zona del Pla de Carat.La Plataforma d'Entitats i Associacions contra el Pla de Carat repten a l'alcalde de Gavà a un debat públic i obert.<br /><br /><br />7 de maig de 1992<br /><br />L'alcalde respon a una pregunta formulada pel regidor Antoni Bosch sobre les propietats municipals en la zona del Pla de Carat, contestant que "la propietat municipal era de 14 Ha i que això suposava un 6,7-6,8 per cent del total de la propietat al Pla de Carat".16 de maig de 1992<br /><br />La revista Brugués es fa ressó de la campanya de rebuig al projecte urbanístic del Pla de Carat<br /><br /><br />5 de juny de 1992<br /><br />Comunicat de Premsa Núm 1 de la Coordinadora d'Entitats i Associacions contra el Pla de Carat, replicant unes declaracions fetes per l'alcalde de Gavà a TV3 i reptant-lo a un debat públic i obert.Juny de 1992Article d'Evelí Villuendas i Gibert (Unió Democràtica de Catalunya) publicat al Núm 100 de la Revista "Diàleg" "Butlletí d'Informació Parroquial de la Parròquia Sant Pere de Gavà, criticant el Pla de Carat.Comunicat de Premsa Núm 2 de la Coordinadora d'Entitats i Associacions contra el Pla de Carat (-5-6-92), informant de la campanya de recollida de signatures, de l'adhesió de noves entitats a la Coordinadora (Alternativa Verda i Unió Democràtica de Catalunya) i de la possibilitat de demanar un refèrendum municipal sobre el Pla de Carat a través de la iniciativa popular."El Far del Llobregat" (19-6-92) es fa ressó de la campanya d'informació i de recollida de signatures empresa per la Coordinadora d'Entitats i Associacions, així com de la proposta d'un referèndum municipal que també fa Iniciativa per Catalunya.<br /><br /><br />Juliol de 1992<br /><br />El Grup Parlamentari d'ERC presenta davant el Parlament de Catalunya una proposició no de llei per salvaguardar i protegir el Paratge del Pla de Carat de Gavà. El "Far del Llobregat" se'n fa ressó en una informació de l'agència EFE publicada el 31-7-92Els treballadors de PRESSEC --suposem que seguint instruccions superiors retiren les pancartes de la Coordinadora d'Entitats i Associacions contra el Pla Urbanístic del Pla de Carat que hi havia col.locades a diferents indrets de Gavà<br /><br />16-7-1992<br /><br />Pregunta al Ple del regidor Antoni Bosch demanant precisions sobre la situació i la superfície de les finques propietat municipal ubicades en el sector del Pla de Carat, atès que en l'Inventari de Béns Municipal no havia aconseguit trobar-les".<br /><br />7 de setembre de 1992<br /><br />Es publica un reportatge de Manel Torres, corresponsal del "Diari de Barcelona" sobre el Pla de Carat.14 de setembre de 1992Es publica a la revista local "Brugués" un article de Josep Campmany i Guillot, president de la secció local d'ERC sobre el Pla de Carat i el model de ciutat per al Gavà de l'any 2.000També i a la mateixa revista, l'alcalde de Gavà, Dídac Pestaña fa unes declaracions sobre el Pla de Carat amb el titular "El Pla de Carat recuperarà boscos i muntanyes actualment privades".<br /><br />2 d'octubre de 1992<br /><br />Es publica al "El Far del Llobregat" una nota de premsa d'Iniciativa per Catalunya" demanant obrir un debat polític sobre el Pla de Carat.<br /><br /><br />9 d'octubre de 1992<br /><br />Davant la no resposta de l'alcalde a pregunta anterior, el Regidor Antoni Bosch reitera pregunta al Ple sobre la situació i la superfície de les finques propietat municipal ubicades en el sector del Pla de Carat així com les seves dades d'inscripció en l'Inventari de Béns Municipals10 d'octubre<br />La Coordinadora d'Entitats i Associacions penja pancartes en diversos indrets de Gavà en protesta contra el Pla de Carat.<br /><br /><br />15 d'octubre<br /><br />La Coordinadora d'Entitats i Associacions fa públic el seu comunicat núm 3, replicant les declaracions fetes pel Sr. Alcalde a la Revista Brugués.24 d'octubreLa revista Brugués es fa ressó de la campanya de la Coordinadora d'Entitats contra el Pla de Carat i publica una foto de les pancartes.<br /><br /><br />27 d'octubre de 1992<br /><br />En resposta a una pregunta formulada sobre si l'Ajuntament de Gavà havia autoritzat la celebració d'una competició de trial durant els dies de la Festa Major entre la zona de La Sentiu i la del Pla de Carat, l' alcaldia va contestar amb un "Sí. Es va autoritzar l'esmentada competició". Es formula nova pregunta: "Si la competició es va desenvolupar per terrenys forestals i de propietat privada ¿En base a quina normativa legal es va donar aquesta autorització i quina persona o entitat va ser la promotora d'aquesta competició?.<br /><br /><br />17 de novembre de 1992<br /><br />A diversos ciutadans de Gavà se'ls ha efectuat una enquesta durant el mes d'octubre per una empresa que deia que ho feia en nom de l'Ajuntament de Gavà, en la qual es formulaven diverses preguntes sobre la gestió municipal i la de l'alcalde, sobre el Pla Urbanístic de Carat i sobre la possible instal.lació de parquímetres a la ciutat."¿Ha encarregat recentment l'Ajuntament de Gavà alguna enquesta sobre la gestió municipal i sobre l'opinió dels ciutadans de Gavà sobre el Pla de Carat?"En cas que l'Ajuntament de Gavà hagi encarregat l'esmentada enquesta, a quina empresa se li ha adjudicat i quin és el cost econòmic de la mateixa"? "En cas que l'Ajuntament de Gavà hagi encarregat l'esmentada enquesta, pensa donar-ne coneixement dels seus resultats als grups municipals"?<br /><br /><br />20 de novembre de 1992<br />Debat a la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya de la Proposició no de Llei presentada per ERC sobre la salvaguarda i la protecció del patrimoni natural i històric del Pla de Carat (Baix Llobregat)21 de novembre<br />La revista Brugués es fa ressó de que ERC ha portat al Parlament el projecte urbanístic del Pla de Carat<br /><br /><br />23 de gener de 1993<br />Article d'opinió sobre l'enquesta municipal i el Pla de Carat publicat a Brugués25 de gener de 1993<br /><br />Preguntes en relació amb l'estudi que sobre l'impacte del Patrimoni Cultural tindria la realització del Projecte Urbanístic del Pla de Carat, que ha estat elaborat per l'empresa CODEX:<br /><br /> ¿S'ha elaborat algun informe per escrit de la revisió de l'esmentat estudi per l'equip d'arqueòlegs del Museu de Gavà? ¿A quina quantitat ascendeix el contracte per elaborar l'estudi d'impacte sobre el patrimoni cultural que tindria la realització del projecte urbanístic del Pla de Carat i amb càrrec a quina partida pressupostària està consignat?Pregunta en relació amb l'estudi que sobre l'evaluació de l'impacte ambiental tindria la realització del Projecte Urbanístic del Pla de Carat, que ha estat elaborat sota la direcció del professor de la Universitat de Barcelona Fernando Carceller, ¿A quina quantitat ascendeix el contracte per elaborar aquest estudi d'impacte ambiental i amb càrrec a quina partida pressupostària es consignarà?<br /><br /><br />1 de febrer de 1993<br /><br />Pregunta sobre l'antiga pedrera d'YTONG SA situada en el paratge del Pla de Carat que s'ha convertit en el darrer any en un abocador incontrolat d'escombraries fins al punt que està plena fins al capdamunt de deixalles.Situació que ha estat denunciada repetidament a l'Ajuntament tant en escrits d'associacions ciutadanes, com de paraula per aquest Regidor, ¿Quines mesures ha pres l'Ajuntament de Gavà per evitar aquesta situació i per obligar als seus propietaris a clausurar aquest abocador i procedir a la seva neteja?<br /><br /><br />10 de febrer de 1993<br /><br />"La Vanguardia", "El Periòdico" i Diari de Barcelona es fan ressò que l´Ajuntament de Gavà paralitzarà el projecte per construir 2.800 habitatges al Pla de Carat per discrepàncies sobre la tipologia dels habitatges20 de febrer de 1993<br />La revista Brugués anuncia que el projecte urbanístic del Pla de Carat està "congelat" perquè l'"Ajuntament vol habitatges assequibles"L'alcalde fa unes declaracions a la revista Brugués sobre els motius de la paralització del Pla de Carat on afirma que els "motius de la Coordinadora contra el Pla de Carat no han tingut cap pes en la decisió final", "que els seus arguments són totalment falsos" i "que s'ha enganyat als ciutadans" . L'alcalde afirma que "el Ayuntamiento exige vivienda asequible en el Pla de Carat" y que es un "proyecto viable y aconsejable para el medio ambiente"Article de Toni Bosch a la revista Brugués ¿Per què s'ha paralitzat el Pla Urbanístic de Carat?<br /><br /><br />2 de juny de 1993<br /><br />Nova pregunta en relació a la neteja de l'abocador incontrolat de l'antiga pedrera d'YTONG SA situada a la zona del Pla de Carat, se'm va informar el passat dia 18 de març, que "s'està en tràmits de procedir a la seva neteja".¿Quins han estat els tràmits seguits des d'aleshores i quines mesures s'han adoptat en relació als propietaris per a la seva neteja i clausura definitiva?<br /><br /><br />23 de juny de 1993<br /><br />El Diari Oficial de la Generalitat Núm 1761 publica l´Acord del Govern de la Generalitat de 7 de maig de 1993 de Modificació del Pla General Metropolità al sector del Pla de Carat de Gavà19 de juliol de 1993Pregunta en relació a la modificació del Pla General Metropolità en el Sector del Pla de Carat, de Gavà, aprovada definitivament pel Govern de la Generalitat, en data 7 de maig de 1993 i publicada en el Diari Oficial de la Generalitat el 23 de juny de 1993, s´inclou dins l´àmbit de la modificació 109.149,95 m2 qualificats de zona verda (6.18) segons el Pla General Metropolità. Aquests 109.149,95 m2 estàn situats en l´ àmbit del Programa d´Actuació Urbanística i Pla Parcial de la Sentiu segons l´assentament número 60 de l´Inventari de Béns Municipals. Aquesta finca passà a propietat municipal fruit de les cessions obligatòries i gratuïtes del Pla Parcial de la Sentiu: ¿Està prevista l´exclusió d´aquests 109.149,95 m2 de zona verda de propietat municipal de l´àmbit del Programa d´Actuació Urbanística i del Pla Parcial del Pla de Carat?<br /><br /><br />20 de setembre de 1993<br /><br />El 3 de juny de 1993, amb registre d´entrada núm 4279 vaig formular una pregunta en relació a les mesures preses per aquesta alcaldia en relació a la neteja i clausura de l´abocador "incontrolat" de l´antiga pedrera d´YTONG.Fins a la data no he obtingut cap resposta de l´alcaldia sobre el tema tot i que ha passat àmpliament el termini de quize dies fixat pel ROM . En consequència , a més de denunciar la mora i instar a aquesta alcaldia al compliment del ROM, demano una relació detallada de les les denúncies efectuades per la Policia Municipal en relació a aquest abocament incontrolat, així com de les matrícules dels mitjans de transports denunciats i sancions imposadesSense respostaSetembre de 1994Extracte de l'entrevista amb Dídac Pestaña i Rodríguez, alcalde de Gavà pel PSC-PSOE, publicada a Convivència. La veu de l'AAVV i Cultural Ausiàs March, Núm 2, setembre 1994)Pregunta.<br /><br />- El Pla de Carat en l'actualitat està suspès. Voldriem saber-ne les causes, quines relacions existeixen amb Vèrtix i quin és el futur del PlaResposta.- Està suspès perquè no vam arribar a un acord per diverses qüestions com són els habitatges, ja que l'Ajuntament demanava que un mínim del 50 % dels habitatges fossin de promoció pública i no hi va haver acord.El futur del Pla caldrà plantejar_lo però no en aquesta legislatura. L'Ajuntament quan torni a plantejar-lo ho farà amb un altre caire més consultiu<br /><br /><strong><span style="color:#ff0000;">INFORME VERTIX:</span></strong><br /><br />1. Introducció: Felip Massot Felip i l'especulació immobiliària durant el franquisme.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn1" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn1" name="_ftnref1">[1]</a><br /><br />Felip Massot Felip (Barcelona, 1945) va començar a actuar com a constructor a Gavà als anys setanta, amb la urbanització dels barris de can Tintorer i can Pere Bori. En aquella època, Massot actuava a través de diverses immobiliàries, entre les quals Immobiliària de Gavà i Immobiliaria Esplugas, i el 1972 fundà la més emblemàtica del conjunt de les seves empreses: VERTIX.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn2" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn2" name="_ftnref2">[2]</a><br /><br />El barri de can Tintorer, situat a la banda nord del nucli urbà, fou urbanitzat entre 1967 i 1980. El seu ordenament urbanístic provocà molts problemes al darrer equip municipal franquista, i el pla parcial no fou definitivament aprovat, amb consens i participació veïnal, fins al 1978. El barri de can Pere Bori, al voltant de la Plaça de Catalunya, fou urbanitzat entorn de 1980. Aquests dos barris presenten una densitat edificatòria de les més elevades de Gavà, i hi ha blocs de pisos, com els de la part alta del carrer de Sant Nicasi, que no veuen el sol en tot l'any.<br /><br />La forma usual d'operar de Massot ha estat col·locar homes seus o propers a la seva empresa a les administracions públiques amb competències urbanístiques.<br /><br />Als setanta, es documenta que Felip Massot mantenia estretes relacions amb Sigfrid Gràcia Royo (Gavà, 1932), regidor (1970-77) i alcalde (1977-79) de Gavà. Gràcia tenia una botiga de subministrament de material sanitari de l'empresa Roca Radiadors, i la seva posició política va fer que fos sovint acusat de tenir a la pràctica el monopoli del material sanitari venut a Gavà per als pisos de nova construcció. D'altra banda, molts dels blocs de pisos construïts en aquella època als barris de can Tintorer anaven signats per l'arquitecte Josep Lluís Soro, que tenia un despatx d'arquitectura comú amb l'arquitecte municipal Ramos. També l'aparellador municipal Camps signà molts dels projectes dels blocs de pisos d'aquests dos barris.<br /><br />2. La democràcia: VERTIX i Gavà.<br /><br />L'arribada del primer ajuntament democràtic i la crisi econòmica que coetàniament es manifestà amb especial duresa van aturar durant uns anys aquesta manera de fer. A més, la divisió política d'un consistori sense majories absolutes afavoria un control polític que va aturar l'urbanisme desarrollista del franquisme i va promoure un urbanisme encarat a subsanar les deficiències en serveis i equipaments que havia creat l'expansió dels seixanta i setanta.<br /><br />Tot i això, la situació política local va donar un tomb a mitjans vuitanta. El 1983, el PSC va obtenir per primer cop la majoria absoluta al consistori de Gavà. Prèviament, en una operació coordinada a nivell nacional, diversos quadres del PSUC, concretament a nivell local, i entre d'altres, Jaume Vendrell i Amat (Gavà, 1956, arquitecte, fill del regidor franquista --de 1970 a 1974-- Pau Vendrell) i Leopold Estapé i Amat (treballador industrial), havien canviat de militància.<br /><br />El 1985, aquests dos nous militants, juntament amb Dídac Pestaña (aleshores regidor d'urbanisme) i Diego Jiménez (aleshores regidor d'hisenda) van orquestrar una espècie de "cop d'estat" intern dins del PSC, i van aconseguir la dimissió de l'aleshores alcalde i la seva substitució per Dídac Pestaña. En el repartiment de poders que seguí a aquell cop de mà, Diego Jiménez fou nomenat tinent d'alcalde i regidor d'urbanisme (actualment encara és primer tinent d'alcalde i cap de l'àrea municipal d'urbanisme i medi ambient), i Jaume Vendrell, sense càrrec polític al consistori, fou nomenat cap tècnic de l'àrea de manteniment i serveis, posició des de la qual començà a dissenyar el procés de creixement i expansió urbanística que s'ha portat a terme fins a l'actualitat.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn3" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn3" name="_ftnref3">[3]</a> En aquella època, Jaume Vendrell havia realitzat diversos encàrrecs professionals per a Felip Massot.<br /><br />La primera obra emblemàtica portada a terme per aquest equip fou la tanca del parc municipal,<a title="" style="mso-footnote-id: ftn4" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn4" name="_ftnref4">[4]</a> un projecte de l'any 1976 encarregat pel darrer ajuntament franquista. Immediatament, es començaren a desencallar la urbanització de dos nous barris: can Ribes i can Serra i Balet. El segon, al sudoest del nucli urbà, ja va ser urbanitzat per la immobiliària VERTIX, que hi imposà una xarxa urbana i tipològica idèntica a la que anys després imposaria al barri de can Palmer, a Viladecans, bona mostra de la pobresa urbanística i la baixa qualitat que han caracteritzat les operacions urbanístiques de VERTIX.<br /><br />En resum, poc després doncs que el nou equip assolís el poder municipal, l'antic especulador dels temps franquistes tornava a edificar a Gavà.<br /><br />3. El modus operandi de VERTIX.<br /><br />Fora del nucli urbà, un dels primers objectius de la planificació concebuda per Jaume Vendrell fou la zona de la Pineda.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn5" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn5" name="_ftnref5">[5]</a> La concepció d'aquesta expansió urbanística es va fer en cooperació amb els arquitectes que en aquelles dates dissenyaven, per encàrrec de la Corporació Metropolitana de Barcelona, el Pla de Costes.<br /><br />La pineda de Gavà es començà a urbanitzar a partir de 1960, després de l'aprovació del Pla Parcial «Gavà Mar». Cosntitueix una franja d'uns 4 Km de llarg per 700 m d'ample, i forma un continu amb Castelldefels. Tot i que l'espai urbanitzat en l'actualitat només ocupa només la meitat del sòl urbanitzable de la zona, i per tant és previsible que el procés urbanitzador avanci encara més, en aquests darrers anys s'ha destruït pràcticament tota la bella pineda litoral que caracteritzava i valoritzava aquest paratge, cosa que ha provocat un significatiu rebuig social liderat pels grups ecologistes.<br /><br />Hem esmentat abans que el modus operandi de VERTIX partia de l'estreta relació amb els planificadors públics. Per fer-se càrrec d'aquesta afirmació, ens centrarem en l'exemple del sector Gavà-Mar.<br /><br />L'any 1985, en un informe tècnic adreçat a l'Ajuntament de Gavà i a les autoritats metropolitanes, Jaume Vendrell assenyalava entre els dèficits més punyents del sector la «poca correspondència entre el nivell de la inversió en infrastructures generals a la zona i el de la utilització privada i col·lectiva de la mateixa» i «la manca del grau necessari d'extensió, qualitat i eficàcia dels serveis i dotacions col·lectives». Les solucions que aleshores es proposaren formalment giraven entorn de set eixos:<br /><br /> (1) la realització del projecte i les obres d'estabilització, defensa i engrandiment de la platja;<br /> (2) l'obertura de carrers perpendiculars a la costa, la realització del passeig marítim i la formació d'aparcaments a peu de platja;<br /> (3) l'execució dels grans col·lectors i de la xarxa i l'endegament de la depuradora Gavà-Viladecans;<br /> (4) La canalització i cobriment del tram final de la riera dels Canyars;<br /><br /> (5) La preservació de les arbredes i l'adquisició de patrimoni públic de sòl,<br /> (6) la prefixació del contingut de propostes d'ordenació i intervenció sectorial de manera exhaustiva i harmònica mitjançant el desenvolupament de figures específiques de planejament i projectes i programes concrets d'obres i activitats, i <br /> (7) la inversió pública i privada en serveis balnearis, dotacions esportives i en instal·lacions turístiques, del lleure i residencials. En definitiva, es proposava un programa suposadament sostenible, basat en set grans línies d'actuació, de les quals dues es podrien qualificar d'intervencions purament mediambientals (1, 5), tres d'equipaments mediambientals que alhora incrementaven el valor urbanístic de la zona (3, 4, 6) i les dues restants de purament urbanístiques (2 i 7). En teoria, l'increment del valor urbanístic de la zona hauria de permetre, a través de l'extracció de les plusvàlues corresponents, afrontar les inversions públiques en tots els apartats assenyalats. Tot i això, durant cinc anys aquest ambiciós programa va quedar aturat.<br /><br />A inicis dels noranta, però, el sector va començar a desenvolupar-se, majoritàriament a través de diverses promocions organitzades per Vèrtix. En una primera fase (1990-1992) es procedí a urbanitzar el sector conegut com Les Marines de Gavà Mar, entorn de la riera dels Canyars. La segona fase (1998-2001) ha estat el sector Central Mar, i en un futur breu l'Ajuntament intenta promoure la urbanització del sector Llevant Mar. En total, unes 45 ha en primera línia de mar, procedents dels antics càmpings de la zona.<br /><br />El modus operandi de VERTIX al sector de Gavà-mar és paradigmàtic a l'hora de caracteritzar la manera en què actua aquesta empresa. El puntal de les operacions de gran envergadura que aquesta empresa ha endegat han estat les relacions mantingudes i conservades amb els poders públics, especialment en els àmbits municipal i metropolità. La capacitat d'influència en aquest darrer àmbit es va veure significativament incrementada l'any 1995, data en què, temps després de les eleccions municipals, Jaume Vendrell fou nomenat gerent de l'àrea metropolitana de Barcelona, i Dídac Pestaña assolí la vicepresidència segona de la mancomunitat de municipis i la presidència de l'organisme metropolità de promoció urbanística, IMPSÒL.<br /><br />El procediment de VERTIX consistí, en una primera fase datada aproximadament entre 1985 i 1997, en l'adquisició a baix preu de terrenys de la pineda amb greus dèficits infrastructurals, de vegades fins i tot provocats per negligències positives d'inversió o de manteniment municipals o metropolitans (brutícia de les pinedes, mala pavimentació, il·luminació deficient, mala connectivitat, insuficiència del transport públic, etc).<br /><br />Després, en una segona fase, s'esperà la inversió de fortes sumes de diner públic en projectes de revalorització urbanística (obertura de carrers, construcció d'un gran col·lector d'aigües residuals, canalització de la riera dels Canyars, o realització dels trams colindants de passeig marítim, aquesta darrera amb una forta inversió del MOPU, llavors presidit pel ministre Josep Borrell). Tot i que es podria argumentar que aquestes inversions ja eren previstes en el programa de 1985, el cert és que només es portaren a terme els punts 1, 3, 4, i 7 del programa teòric, precisament el que més incrementaven el valor dels terrenys de cara a una ràpida construcció urbanística.<br /><br />Un cop aquestes infrastructures foren finalitzades o estaven en procés de finalització, la darrera fase fou la urbanització i comercialització ràpida del sector, ajudada per intenses campanyes de promoció del nou barri que allí es creava executades per les administracions a través dels gabinets de premsa i mitjans públics.<br /><br />Cal destacar que resten pendents d'execució i de planificació els punts del programa teòric 2, 5 i 6, precisament els que havien de garantir un creixement sostenible, públic i harmònic de la franja costanera, i que àdhuc els espais planificats com a equipaments foren privatitzats pel municipi a través de concessions de llarga durada (àrees de lleure privades dels restaurants la taverna del mar i les marines). <br /><br />I dels equipaments públics previstos pel Programa d'Actuació Urbanística del sector Central Mar en primera línia de mar programats per a 1995-1997 (tres psicines descobertes, una coberta, un camp de futbol, dues pistes poliesportives, quatre pistes de tennis, un llac-piscina, cinc instal·lacions públiques balneàries i recreatives, i 1000 places d'aparcament), proposades per la Mancomunitat Metropolitana de Municipis, i que foren àmpliament difoses per la premsa,<a title="" style="mso-footnote-id: ftn6" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn6" name="_ftnref6">[6]</a> no se n'ha fet ni un.<br /><br />Resultat: la promotora VERTIX s'ha beneficiat d'unes ingents inversions públiques que han revaloritzat des del punt de vista urbanístic uns terrenys a baix cost. Per contra, cap de les mesures de pura protecció mediambiental previstes el 1985 s'han aplicat.<br /><br />4. L'expansió territorial i el Cas Subirà.<br /><br />D'altra banda, a cavall dels anys 80 i 90, VERTIX va diversificar les seves promocions a l'àrea metropolitana. Totes elles es caracteritzaven per ser promocions molt àmplies i per comptar sempre amb un decidit suport municipal o del govern de la Generalitat. VERTIX va participar, entre d'altres, en la urbanització del polígon Mas Lluhí, de Sant Feliu de Llobregat (polígon declarat zona d'urbanització prioritària per la Generalitat), i en els barris de can Palmer i can Guardiola de Viladecans. També va participar en la urbanització de part del polígon Mas Blau, del Prat de Llobregat.<br /><br />Aquesta darrera operació va provocar que l'empresa fos investigada per presumpta corrupció, en un tèrbol afer en el que va estar implicat el conseller d'indústria Antoni Subirà, cunyat de Jordi Pujol: Felip Massot, propietari dels terrenys del parc empresarial Mas Blau, es beneficià d'una requalificació dels terrenys de l'actual polígon, que van portar a terme la Generalitat i l'Ajuntament del Prat l'any 1989.<br /><br />Fidel a la seva estratègia, Massot havia adquirit poc temps abans uns terrenys de baix valor a causa de la seva qualificació urbanística, i essent Antoni Subirà Conseller d'Indústria (encara ho és ara), es va produir la requalificació i el consegüent increment substancial de valor. Fins i tot la Generalitat i la Fira de Barcelona van arribar a considerar la possibilitat d'ampliar la Fira al polígon Mas Blau, amb la revalorització extraordinària que podia haver significar això.<br /><br />Ben aviat van aparèixer indicis que al darrera d'aquesta requalificació hi podria haver algun comportament delictiu, arran d'un informe elaborat per la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre possibles irregularitats en l'extinta Comissió d'Ajuts a la Reconversió Industrial de Catalunya (CARIC).<br /><br />Resultava que dues empreses de la família del conseller Antoni Subirà (Subirà y Cia i Puntextil) havien contret amb el CARIC un deute de 58 milions, el 1981, en l'època en què Antoni Subirà era portaveu de CiU al Parlament. Aquest deute va ser saldat el novembre de 1989 per Ramon Torrellas, cunyat de Subirà, que va reconèixer que havia obtingut els diners necessaris per tancar el deute amb la venda d'una finca situada a Mataró a l'empresa Inversiones y Negocios Inmobiliarios, propietat de Felip Massot. Gairebé coincidint en el temps, la Generalitat va requalificar els terrenys que Massot tenia al polígon Mas Blau del Prat de Llobregat.<br /><br />El jutge Jesús Cobal, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va instruir la causa, i davant seu van haver de comparèixer diverses personalitats polítiques rellevants responsables d'una o altra forma de la requalificació dels terrenys. Entre els citats pel jutge, Felip Massot va haver de comparèixer el 16 de gener de 1995, Antoni Negre (aleshores president dela Cambra de Comerç), Enric Reyna (expresident de la Fira de Barcelona) i el director de Política Financera de la Generalitat, Francesc Xavier Ruiz del Portal, el 30 de gener de 1995, i fins i tot l'aleshores alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el mateix Antoni Subirà, que fou cridat el 28 de juny de 1996, van haver de passar a declarar. Tot i això, l'afer no fou mai jutjat, ja que la fiscalia va remetre al darrer moment una petició per arxivar la causa, en considerar que el presumpte delicte, per només un sol dia, havia prescrit. <a title="" style="mso-footnote-id: ftn7" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn7" name="_ftnref7">[7]</a><br /><br />VERTIX va seguir present al polígon Mas Blau, on està encara invertint 250 milions de pessetes en un mini centre comercial, i a més va comprar el 24% dels terrenys de la futura àrea logística coneguda com Mas Blau II, a tocar de l'aeroport del Prat, i afavorida per la seva prevista ampliació. El 1998, Vèrtix va vendre la seva part de terrenys en aquest polígon al fons d'inversió Rodamco, que també va comprar les parcel·les de la filial immobiliària del Banc de Sabadell, Azkar, Hertz, Avis, transportes Ochoa i Proincosa.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn8" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn8" name="_ftnref8">[8]</a><br /><br />5. El projecte del Pla de Carat (1989-1993).<a title="" style="mso-footnote-id: ftn9" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn9" name="_ftnref9">[9]</a><br /><br />Tot i això, el projecte més impactant que Vèrtix ha intentat endegar els darrers anys, amb el suport de l'Ajuntament de Gavà, és la urbanització del Pla de Queralt (Carat a la toponímia oficial).<br /><br />Segons el Pla General Metropolità encara vigent, el pla de Queralt està qualificat com a zona urbanitzable no programada. Constitueix una àmplia zona lliure entre Castelldefels i Gavà (280 ha), i el seu valor com a connector biològic entre els espais naturals del delta i l'espai natural del massís de Garraf han estat posats en relleu per diversos informes públics, com ara:<a title="" style="mso-footnote-id: ftn10" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn10" name="_ftnref10">[10]</a><br /><br />– El Delta en el sistema territorial del Llobregat 1990. Realitzat la direcció de Serveis d’Ordenació Urbanística. Equip redactor dirigit per J.Mª Carrera i encarregat per la Mancomunitat de Municipis i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.<br /><br />– Estudi i delimitació de les oportunitats d’intervenció urbanística al territori agrícola i natural de l’àmbit territorial metropolità de Barcelona, realitzat per l’equip d’arquitectes Torres Capell Associat l’any 1991-92 encarregat pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona.<br /><br />– Avaluació i restauració paisatgística del riu Llobregat de Martorell al Prat del Llobregat, 1992 realitzat per l’empresa Arquitectura del paisatge, sota la direcció i encàrrec del Departament de Medi Ambient.<br /><br />– Directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre espais protegits 1998 realitzat per la Direcció General de Patrimoni natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient.<br /><br />– Proposta del Projecte territorial regional: Anella verda a Barcelona per part de l’Àrea d’Acció Territorial i d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. La Diputació va processar diverses propostes aprovades o no des del punt de vista de la planificació territorial sobre el medi natural –basada en una matriu ecològica subjacent-.<br /><br />– Estudi sobre la implementació d’un parc agrari a la comarca del Baix Llobregat encarregat a la Unió de Pagesos per l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona amb base a un conveni de col·laboració de l’any. 1996. Aquest estudi estableix el marc conceptual que defineix l’abast i les característiques generals d’un parc agrari per a la vall baixa i delta del Llobregat.<br /><br />A més del valor ecològic d'algunes zones, com el turó del Calamot i el de Caçagats, el Pla de Queralt conserva importants restes arqueològiques, com un sepulcre de fossa neolític datat l'any 3000 abans de Crist, un poblat ibèric (segle VI abans de Crist - segle I abans de Crist), un altre jaciment ibèric (segle I abans de Crist), una vil·la romana (segle I a III abans de Crist) i un poblat i una necròpoli medievals.<br /><br />Tot i això, la zona està molt degradada, especialment per la presència de les ruïnes de l'antiga fàbrica YTONG, dels anys seixanta, que abandonà la seva activitat sense restaurar la zona, així com per la presència de moltes edificacions irregulars escampades pel bosc de la zona.<br /><br />Poc després que VERTIX, seguint el procediment habitual, comencés a adquirir terrenys a la zona, fins arribar al 40% de les 220 hectàrees urbanitzables, el maig de 1988, en el marc de la Fira d'Espàrrecs de Gavà, l'Ajuntament mostrava una maqueta amb el projecte urbanístic del Pla de Carat. Encara no s'havia aprovat ni el Pla d'Actuació Urbanística (PAU) ni el Pla Parcial (PP) que l'havia de desenvolupar, però la maqueta figurava a l'estand oficial de l'Ajuntament, cosa que evidenciava la voluntat municipal d'impulsar la urbanització del sector. Els esdeveniments van continuar segons aquesta cronologia sumària:<br /><br />· El 31 de desembre de 1988 es va constituir l'Associació de Propietaris del Pla de Carat, que anys després lideraria l'oposició cívica al projecte.<br /><br />· El 22 de maig de 1989, a sol·licitud de l'Ajuntament de Gavà, els serveis territorials de la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat van emetre una proposta per al PAU del sector.<br /><br />· El 26 de juny de 1990, després que l'Ajuntament de Gavà iniciés els tràmits de planejament, la Direcció General d'Urbanisme va comunicar a l'Ajuntament que l'expedient s'havia de tramitar des de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, atès que incidia també en part del terme de Castelldefels (la meitat occidental de la llera de la riera dels Canyars). Això no va ser acceptat per l'Ajuntament de Gavà, que volia reservar-se el control del planejament, i la Generalitat va interposar un recurs contenciós administratiu (21 de desembre de 1990).<br /><br />· El 5 de setembre d'aquell any, s'iniciava l'exposició pública de la Modificació del PGM en el sector del Pla de Carat. En un primer intent, l'Ajuntament va provar d'efectuar l'exposició pública del projecte durant el mes d'agost, situació desestimada arran d'una petició de l'Associació de Propietaris del Pla de Carat.<br /><br />Finalment, el 21 de març de 1991 l'Ajuntament va decidir elevar a la Comissió d'Urbanisme la Modificació del PGM del sector, i va aprovar el PAU del Pla de Carat, que preveia construir 2800 habitatges, per a uns 13.000 habitants, un hotel de luxe, un camp de golf, una zona esportiva i educativa, edificis d'oficines, centres comercials, un teatre i residències per a la tercera edat, amb una inversió prevista de 45.000 milions de ptes.<br /><br />· El 25 de setembre de 1991, la Comissió d'Urbanisme de Barcelona va aprovar inicialment la Modificació del PGM, i la va posar a exposició pública el 9 de novembre.<br /><br />És remarcable la lluita per retenir la potestat de tramitar la modificació del PGM, crucial per decidir les característiques edificatòries del sector (ratio de sòl edificat, disposició dels espais verds, vialitat, etc), cosa que va motivar un enfrontament públic entre l'alcalde de Gavà i l'aleshores Director General d'Urbanisme, Joan Antoni Solans, amb la publicació d'un article força insultant a la premsa diària.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn11" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn11" name="_ftnref11">[11]</a> El lobby socialista metropolità proper a VERTIX ha estat un dels més acèrrims detractors de la tasca de Joan Antoni Solans al capdavant d'Urbanisme, tasca que la majoria de forces polítiques coincideixen en valorar de molt honesta i contrària als especuladors.<br />L'agost de 1991, un incendi probablement provocat va cremar part de les pinedes del Pla de Queralt. La ràpida intervenció dels bombers va evitar la destrucció de la resta de la zona arbrada del sector. Més endavant, el 5 de març de 1992, la Generalitat signà amb el MOPU (aleshores dirigit pel ministre Josep Borrell) un conveni per destinar 20.5 hectàrees del Pla de Carat com a sector d'actuació prioritària dins del pla de l'habitatge 1992-1995. De nou, i de forma quasi paral·lela, es percep un interès inusitat en realitzar inversions públiques d'importància als terrenys adquirits per VERTIX, alhora que es produeix una degradació ràpida de medi natural afectat.<br /><br />Mentre, entorn l'Associació de Propietaris, que en tot moment s'havia personat en els tràmits d'aprovació dels projectes urbanístics mitjançant al·legacions, escrits i peticions, es començava a aplegar una nutrida oposició cívica al projecte. El 6 de febrer de 1992, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi va fer pública la seva oposició al projecte, perquè no respectava l'entorn ni el patrimoni històric i artístic. <br /><br />El 27 d'abril de 1992 es presentava en roda de premsa la Coordinadora d'associacions i entitats contra el Pla de Carat, i es demanava a l'Ajuntament un debat públic i obert sobre el projecte, que no es va arribar a fer mai. El juliol de 1992, el grup parlamentari d'ERC va presentar una proposició no de llei per salvaguardar el patrimoni natural i històric de l'indret. L'oposició a la urbanització arribà a tenir el suport de Lluís Racionero, Joan Bassegoda Nonell i Jaume Codina.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn12" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn12" name="_ftnref12">[12]</a><br /><br />Malgrat que la proposició, discutida al Parlament, el 20 de novembre de 1992, i fou rebutjada amb el vot de CiU, PSC i PP,<a title="" style="mso-footnote-id: ftn13" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn13" name="_ftnref13">[13]</a> motivà una resolució del Consell Jurídic Assessor del govern de la Generalitat, que havia d'efectuar un informe previ i preceptiu a l'aprovació dels plans urbanístics, que van decidir al Govern a anular totalment la tramitació del PAU. L'ajuntament de Gavà, molt pressionat per la mobilització popular, va fer seva la paralització i així ho va fer públic el 20 de febrer de 1993<br /><br />El dictamen del Consell Jurídic Assessor obligava a redactar de nou el PAU i el PP del sector, i establia tres imperatius:<br /><br />- Obligació d'incorporar als nous PAU i al PP sengles estudis d'impacte per garantir el respecte a les àrees boscoses, a la vegetació actualment existent i als espais d'interès paisatgístic i arquitectònic.<br /><br />- Declaració de les zones com a camp de golf com a verd públic. Una sentència judicial recent, a més impedeix que la gestió de les zones verdes públiques s'encomani a mans privades. Així, la possibilitat que s’instal·li un camp de golf al Pla de Carat queda virtualment anul·lada.<br /><br />- Exclusió en el còmput de zona verda la corresponent al sector de La Sentiu, amb la qual cosa el percentatge de zona verda exigida al sector havia d'augmentar sensiblement.<br /><br />A inicis de 1993, doncs, restava aprovada la modificació del PGM, però encara mancaven per redactar de nou i aprovar el PAU i el PP.<br /><br />Aquell mateix any, VERTIX, mancat del suport municipal, va aliar-se amb la Caixa Catalunya. Entre els objectius que aleshores es marcaren hi havia la promoció conjunta d'uns 1000 habitatges amb una inversió de 10.000 milions de pessetes al pla de Queralt. VERTIX, ara amb Caixa de Catalunya, havia redefinit el projecte, i es proposava només construir un total de 105900 m2 bàsicament habitatges plurifamiliars i adossats, però també locals comercials i parcel·les per torres aïllades. El preu de venda d'aquesta operació havia d'oscil·lar entorn de les 150.000 ptes/m2, i es preveia que el desenvolupament global de l'operació tindria una durada de sis anys (1993-1999).<a title="" style="mso-footnote-id: ftn14" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn14" name="_ftnref14">[14]</a><br /><br />Tot i això, les campanyes populars i el descrèdit municipal que comportaren, juntament amb la crisi immobiliària d'aquells anys, aturaren aquell nou projecte.<br />VERTIX i Caixa Catalunya encararen les seves inversions, al llarg de 1994, a un altre sector de Gavà que es començà a desenvolupar aquells anys: el polígon Les Parets, on associats amb Caprabo van urbanitzar i construir el parc comercial Barnasud.<br /><br />L'interès de Felip Massot pel pla de Queralt va renéixer l'any 1998, quan tornà a adquirir terrenys a la zona, sota vàries noves empreses: Mas Vilanova SA i Residencial Pla de Carat SA.<br /><br />Aquest renascut interès va xocar amb un altre procés endegat per l'Ajuntament de Gavà: l'aprovació d'un ambiciós Pla Especial de Protecció de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Gavà. L'elaboració d'aquest Pla Especial ja s'havia demanat per un Ple Municipal l'any 1981, però no fou fins el 1987 que s'aprovà inicialment una proposta, que mai fou aprovada definitivament. Nous treballs es reprengueren el 1991, però tampoc prosperaren. Finalment, el 26 de març de sotmetia a exposició pública un avanç de pla que preveia protegir una àmplia franja al costat de la riera dels Canyars, al seu pas pel pla de Queralt, que consagrava la seva funció de corredor biològic.<br /><br />El resultat d'aquest conflicte d'interessos fou que el pla especial de protecció del medi natural quedà segregat de la resta (aprovada el desembre de 1998), i a hores d'ara encara no ha estat aprovat ni tan sols inicialment, tot i que l'avanç de pla era prou detallat i suficient per endegar els tràmits. Coincidint en el temps, es produïren, l'estiu de 1998, diversos incendis a la zona (8 de maig i 13 de maig de 1998), segons tots els indicis provocats. Incendis que foren esgrimits com excusa per autoritzar, dies després,<a title="" style="mso-footnote-id: ftn15" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn15" name="_ftnref15">[15]</a> l'obertura d'una «xarxa bàsica de camins» mitjançant una abusiva tala d'arbres que prefiguraven els futurs vials del sector, previstos al PAU desestimat el 1993.<br /><br />De fet, el mes de juny de 1998, l'Ajuntament de Gavà va elaborar un projecte per construir un vial dins del sector del pla de Carat, el vial del Calamot, que coincidia exactament amb un d'aquests camins oberts. Aquest projecte va motivar un acord entre Residencial Pla de Carat i l'Ajuntament, per tal que la primera es fes càrrec, a posteriori, del cost de l'esmentat vial, cosa que no s'ha produït i, segons tots els indicis, no es produirà. El projecte comportà molts maldecaps a l'Ajuntament, que el volia endegar sense la redacció i aprovació del preceptiu Pla Especial. La Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme va obligar a redactar-lo, i finalment el projecte fou aprovat i executat la primavera de 1999.<br /><br />Cal destacar que els informes jurídico-tècnics de resposta a les nombroses al·legacions presentades contra el vial del Calamot no van ser elaborats per l'Ajuntament de Gavà, tot i que l'obra era de caràcter municipal, sinó per la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.<br /><br />Remarquem de nou els ingredients d'aquest cicle d'esdeveniments: compra de terrenys a baix preu per part de Vèrtix, degradació mediambiental, i forta inversió pública en la construcció d'infrastructures que revaloritzen urbanísticament l'àrea.<br /><br />El 1999, també, s'inaugurà un parc metropolità al turó de la Roca, dins del sector de planejament del pla de Queralt. Aquest parc, finançat i mantingut per la mancomunitat metropolitana de municipis, ha revaloritzat també urbanísticament el sector, en vista a una imminent urbanització.<br /><br />Un nou aspecte del planejament superior afectà l'any 1999-2000 el pla de Queralt. Es tractava de l'estudi bàsic, encarregat per la Diputació, del projecte de futur espai agrícola i forestal del Montbaig-Montpedrós. Aquest estudi, en sintonia amb les determinacions dels estudis sobre connectors biològics, qüestionava la conveniència de seguir mantenint el pla de Queralt com espai urbanitzable, i proposava la seva requalificació. Aquest estudi motivà la reacció de l'àrea d'urbanisme i medi ambient Diego Jiménez al projecte de parc forestal i agrícola promogut per la Diputació, i el juliol de 2000 el tinent d'alcalde d'urbanisme i medi ambient refermava la voluntat d'urbanitzar les zones qualificades de no programades, ja que, segons ell, «el PGM establece que se han de urbanizar para seguir con el crecimiento»<a title="" style="mso-footnote-id: ftn16" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn16" name="_ftnref16">[16]</a> alhora que s'encarregava, emmig d'un gran secretisme i sense cap tràmit d'informació pública, a l’arquitecte Santiago Bertran un "Estudi de les zones de sòl urbanitzable no programat a Gavà".<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn17" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn17" name="_ftnref17">[17]</a> Quan després d'un any de reiterades peticions un regidor de l'oposició el va poder consultar, va comprovar que l'estudi es reduïa a proposar tres opcions de PAU i PP per al Pla de Queralt.<br /><br />6. El cas de Viladecans.<br /><br />Com s'ha esmentat abans, un dels municipis on Massot ha operat amb més intensitat, a part de Gavà, ha estat Viladecans. Val la pena esmentar en aquest informe la promoció del sector Torre Roja, perquè referma el modus operandi de les empreses d'en Massot.<br /><br />La Torre Roja era un sector de Viladecans urbanitzat als anys setanta en la seva part baixa, tocant a la carretera c-245. El sector nord, separat físicament del municipi per la riera de Sant Climent, allunyat del centre, i sotmès a un intens procés de degradació ambiental a causa de la pressió a què solen estar sotmesos els solars periurbans, fou adquirit per Massot. Part dels terrenys eren aleshores, per motius familiars, de l’arquitecte municipal Bernardí Fiol.<br /><br />Des del seu càrrec municipal, aquest arquitecte va sentar les bases d'un gran parc metropolità i la nova piscina municipal al sector de la Torre Roja, llavors totalment allunyat del nucli urbà. Totes aquestes obres van representar fortíssimes inversions de diner públic, essencialment metropolità, i van revaloritzar tot aquell sector. A continuació, l’arquitecte plegà de la seva feina municipal, i es va dedicar a treballar per Massot. Les empreses de Massot van procedir a urbanitzar i comercialitzar ràpidament la zona.<br /><br />Remarquem que se seguí l'esquema habitual: adquisició de terrenys a baix preu, operació de persones properes a Massot en l'administració urbanística responsable, desenvolupament de projectes de forta inversió pública, i urbanització i comercialització de la zona per VERTIX o empreses relacionades.<br /><br />Més exemples en aquesta manera d'actuar els trobem en la urbanització del sector can Guardiola, també a Viladecans. En aquest cas, el fet destacable està relacionat amb la canalització de les rieres que creuaven el polígon. Com es veurà, tot i que la legislació urbanística està pensada per tal que el promotor es faci càrrec del cost de les infrastructures dels terrenys que vol urbanitzar, en aquest cas --com és habitual en les operacions de Felip Massot-- el cost de les infrastructures de revalorització urbanística s'acaba pagant dels diners públics:<a title="" style="mso-footnote-id: ftn18" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn18" name="_ftnref18">[18]</a><br /><br />La Comissió d'Urbanisme de Barcelona, el 6 de novembre de 1996, va aprovar el text refós del Pla Parcial d'ordenació del sector de Can Guardiola de Viladecans, i instava que el projecte d'urbanització contemplés, en relació a la Riera de Sant Llorenç, les actuacions necessàries per tal de garantir que l'avinguda corresponent a un període de retorn de 500 anys no afectés les edificacions proposades al marge esquerre de la canalització existent. Era una condició a la urbanització del sector, i proposava, com una d'aquestes actuacions possibles, la construcció d'una bassa de laminació a l'inici de la canalització, per laminar els cabals puntes de l'avinguda.<br /><br />Tot i això, la urbanització de Can Guardiola s'inicià i s'està portant a terme sense cap d'aquestes infrastructures. Segons l'informe encarregat el 30 de maig de 1998 per la Junta d'Aigües de Catalunya a l'empresa TYPSA,<a title="" style="mso-footnote-id: ftn19" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn19" name="_ftnref19">[19]</a> la Riera de Sant Llorenç té actualment un col·lector soterrat de 35 m3/s de capacitat construït per la Junta d'Aigües en 1996, una capacitat manifestament inferior al cabal d'avinguda per a un període de retorn de 500 anys, i correspon a un període de retorn de 50 anys. Això vol dir que existeix una probabilitat del 64 % de desbordament en un període de 50 anys o del 87 % en 100 anys, essent molt elevat el risc de danys. Per aquest motiu, diu l'informe, el desenvolupament urbanístic de la zona hauria d'haver adoptat mesures estructurals complementàries als sectors de Can Guardiola i Roca (Viladecans) i Est i Barceloneta (Gavà).<br /><br />L'esmentat informe detectava una important patologia al soterrament del Torrent de can Palmer, una altra obra efectuada sota el sector de Can Guardiola en el procés d'urbanització realitzat per Felip Massot, on nombrosos tubs es trobaven apuntalats degut a l'aparició d'esquerdes longitudinals a la clau i a mitja altura (possiblement per insuficiència del llit d'assentament i la deficient execució d'algunes escomeses). El 3 de desembre de 1998, la Riera de Sant Llorenç arran de les pluges del mes de desembre provocà les primeres inundacions.<br /><br />La problemàtica més greu, però, va tenir lloc l'octubre de 1999, amb una riuada que, entre altres danys, va provocar la destrucció de l'arxiu d'històries clíniques del CAP Núm 1 de Gavà. La Comissió de Govern de l'Ajuntament de Gavà havia acordat, el 1998, "posar en coneixement de la Junta d'Aigües que segons informe dels Serveis Tècnics Municipals s'ha produït una dislocació d'algunes peces prefabricades per la canalització de la Riera de Sant Llorenç, a prop del CAP Núm 1 de Gavà i requerir-li per a què procedeixin el més aviat possible al seu arranjament".<br /><br />Abans de la inundació de 1999, no hi ha constància que s'haguessin iniciat accions per reclamar responsabilitats a l'empresa urbanitzadora o constructora del sector (Mas Vilanova SA) per cobrir els danys causats. Ben al contrari, fidel al modus operandi de Massot, el càrrec de les obres d'infrastructura va ser per a les administracions públiques: el 26 de gener de 1999 es va signar un acord entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, la Junta d'Aigües, l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i els Ajuntaments de Viladecans, Gavà per tal de donar solució als problemes d'inundació que presenten els marges de la riera de Sant Llorenç, des del Polígon de Can Guardiola a la fàbrica Roca. El conveni preveu la construcció d'una bassa de laminació a l'inici de la canalització i es preveu un cost total de 450 milions de pessetes a finaçar un 50 % per la Junta d'Aigües i un altre 50 % pels Ajuntaments de Gavà i Viladecans. Les esmentades obres es consideren d'urgència i s'estableix com a data límit de finalització de l'esmentda bassa el 31 de desembre de 2001.<br /><br />Actualment s'està adequant el planejament del sector per tal que, juntament amb una petita operació immobiliària, es construeixi aquesta bassa de laminació a càrrec dels pressupostos públics. En aquest cas, MAS VILANOVA, al sector de Can Guardiola, s'hauria estalviat els 450 milions estimats del cost de la bassa de laminació, que era una de les condicions de la Junta d'Aigües per a aprovar el seu projecte d'urbanització per evitar el problema d'inundacions que provocava la nova urbanització. Uns milions que pagarem tots els ciutadans a través dels nostres impostos.<br /><br />Més encara. Una recent resposta parlamentària,<a title="" style="mso-footnote-id: ftn20" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn20" name="_ftnref20">[20]</a> ha revelat que tot el sector de Can Guardiola es va urbanitzar (és a dir, l’Ajuntament de Viladecans va atorgar llicències) sense que el projecte hagués rebut el definitiu “assabentat” per part de la Generalitat de Catalunya. Es tracta doncs d’una urbanització il·legal, feta amb complicitat entre l’Ajuntament de Viladecans i l’empresa filial de Massot.<br /><br />El director dels serveis d’urbanisme municipals de Viladecans, en aquesta època, era Imanol Pujana (germà del processat exalcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana, també relacionat comercialment amb Massot). Pujana havia treballat als ajuntaments de Barberà del Vallès i Santa Coloma i a l'àrea de cooperació local de la Diputació de Barcelona. Des del seu càrrec municipal, Pujana va autoritzar aquesta urbanització il·legal. El setembre de 2000, Imanol Pujana va ser nomenat Director dels serveis d'Urbanisme de l'Ajuntament de Gavà, tot just coincidint amb la finalització de l'estudi sobre les zones urbanitzables no programades de Gavà. Tot fa suposar que ha estat contractat a suggeriment del grup d'empreses d'en Felip Massot amb la missió d'endegar la urbanització del Pla de Queralt.<br /><br />Un darrer exemple referit a Viladecans, durant el període en què la responsabilitat urbanística estigué en mans d'Imanol Pujana, està també referit a aspectes claus de l'aprofitament urbanístic del sector:<br /><br />L'Ajuntament de Viladecans, segurament amb la lloable intenció d'assumir una vella reivindicació popular de tenir un accés directe a les platges de Viladecans, va signar un conveni urbanístic amb l'empresa constructora MAS VILANOVA, SA --que ja hem vist que és una més de l'entramat de societats de Felip Massot--, propietària de més del 60 % del sector de Can Guardiola, en virtut del qual permutava la cessió gratuïta d'aprofitament mig que pertocava a l'Ajuntament (9.554 m2 i 95.538 m2 de sostre edificable) a canvi de que MAS VILANOVA SA executés el "Projecte d'Urbanització del Camí de les Filipines fins la Carretera Antiga de València B-210 en el terme municipal de Viladecans i a l'estudi per a la urbanització de la carretera de la Vila des de la C-245 a la B-210".<br /><br />Les obres objecte de la permuta s'havien d'executar en el termini màxim de 24 mesos des de l'aprovació del projecte d'urbanització de Can Guardiola. Així mateix MAS VILANOVA SA també s'obligava a cedir a la planta baixa d'un edifici del sector 1.000 m2 en concepte de càrrega inherent al sector per a la realització de diferents sistemes i pera la renovació del patrimoni municipal del sòl.<br /><br /> MAS VILANOVA garantia l'operació només amb una fiança de 50 milions. Tot i que aquesta mena de convenis urbanístics són discutibles ja que segons alguns juristes l'aprofitament mig hauria de destinar-se íntegrament a patrimoni municipal del sòl i no a finançar operacions d'infrastructures, quatre anys després de la signatura d'aquest conveni i amb la Urbanització de Can Guardiola pràcticament edificada el Projecte d'enllaçar Viladecans amb la platja continua essent una assignatura pendent.<br /><br />Evidentment, i arran de tot el que s'ha dit fins aquí, les operacions promocionades per Massot a través de VERTIX o empreses afins mai podrien haver obtingut el grau d'èxit i rendibilitat que han assolit sense una clara, activa i continuada connivència de les autoritats polítiques municipals i metropolitanes implicades en l'aprovació dels plans urbanístics i en el finançament de les obres públiques de revalorització del sòl prèvies o coincidint amb les operacions de Massot.<br /><br />Des d'un punt de vista objectiu, es pot conceptuar el modus operandi de les empreses de Felip Massot com clarament especulatiu, i l'actitud dels polítics i tècnics que li donen cobertura es pot conceptuar de moralment corrupta.<br /><br />7. Situació actual.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn21" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn21" name="_ftnref21">[21]</a><br /><br />Gràcies a aquests contactes amb el poder, la immobiliària de Felip Massot factura actualment (any 2000) uns 25.000 milions anuals, i és la segona més gran de Catalunya. Entre les operacions d'acostament polític més sonades darrerament cal esmentar la participació de VERTIX en el grup d'empreses que va col·laborar el 1999 en la campanya de Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn22" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn22" name="_ftnref22">[22]</a> Com s'ha dit abans, Maragall ja va ser un dels involucrats en el cas de la requalificació dels terrenys que Massot tenia al polígon Mas Blau del Prat, i aleshores fou cridat a declarar pel jutge instructor de la causa.<br /><br />El grup immobiliari, a la direcció del qual s'han incorporat els fills de Massot (Jaume, departament de direcció i Elena, departament de vendes) i que està dirigida per Jacint Huguet, té actualment en marxa una desena de promocions a l'àrea metropolitana, amb un total de cinc-cents mil metres quadrats de sostre edificable (més de 5000 habitatges previstos). Actualment, VERTIX és el segon grup immobiliari de Catalunya, després de la immobiliària colonial, de "la Caixa", té en construcció un miler d'habitatges. Els darrers 5 anys ha duplicat el nombre de metres quadrats construïts i ha triplicat la facturació. VERTIX és també ,la segona immobiliària de Catalunya en reserva de sòl, amb UN MILIÓ de metres quadrats edificables.<br /><br />El darrer fitxatge estrella del grup immobiliari ha estat Francesc Pérez, procedent de l'empresa pública Regesa, i que actualment té el càrrec de gerent i encarregat de la compra de terrenys i nous projectes.<br /><br />Les operacions immobiliàries solen fer-se en solitari, o en aliança amb Caixa Catalunya, la immobiliària Indret (dels empresaris Jordi Fité i Enric Prat) i darrerament amb el Banc de Sabadell.<br /><br />Per a cada promoció, es constitueix una societat independent, que es dissol un cop comercialitzada la promoció. D'aquesta manera es dificulta el càrrec de responsabilitats si a mig i llarg termini sorgeixen problemes amb els compradors.<br /><br />Amb Procam, la immobiliària de Caixa Catalunya va urbanitzar el sector de Coll Favà (Sant Cugat del Vallès), amb 1500 habitatges, a través de l'empresa Coll Favà Park, participada al 50% pels dos partenaires, amb una inversió d'uns 15.000 milions de pessetes. També amb Procam, promou 700 habitatges a Sant Cugat-Mirasol, prop de Coll Favà i can Rabeliu, al mateix Sant Cugat.<br /><br />Una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera il·legal el conveni firmat entre l’Ajuntament de Sant Cugat i la Junta de Compensació de Coll Favà.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn23" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn23" name="_ftnref23">[23]</a><br />Amb la immobiliària Indret està desenvolupant 200 habitatges a l'illa de la Sandoz, a Sarrià (27000 metres quadrats i 8.000 milions de pessetes d'inversió).<br /><br />En fase de gestió i planejament hi ha el projecte de La Creu, a Sitges (600 pisos i 200 cases adossades, 80 hectàrees a l'entrada del municipi, amb una inversió de 20.000 milions de ptes en deu anys), que també ha provocat acusacions de corrupció cap al responsable polític municipal d'urbanisme.<br /><br />I amb Landscape, la immobiliària del Banc de Sabadell, està promovent la construcció de 1000 habitatges i diversos edificis d'oficines als antics terrenys de la fàbrica de la Seda, al Prat de Llobregat, amb una inversió d'uns 22.000 milions de ptes.<br /><br />L'associació amb el Banc de Sabadell es porta a través de l'empresa Landscape Vertix, que el novembre de 2000 va ampliar capital i va nomenar un consell d'adminsitració format per José Santamans Portadella, president; Salvador Grané Terradas i Javier Pérez Medina, consellers delegats; Felip Massot Felip, Joan Ráfols Esteve i Jacint Huguet, vocals.<br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn24" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn24" name="_ftnref24">[24]</a> Aquesta promoció depèn que s'obtinguin les requalificacions de terrenys necessàries per fer edificacions residencials, per part de les autoritats urbanístiques del Prat de Llobregat i el Consell Comarcal del Baix Llobregat. Precisament el president d'aquest Consell Comarcal, regidor de Cornellà i antic líder ugetista, acaba d'incorporar-se al Consell d'Administració de La Seda de Barcelona. La Seda rebrà, si aquesta operació immobiliària surt bé, uns 8.000 milions de pessetes.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn25" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn25" name="_ftnref25">[25]</a> VERTIX impulsa també promocions residencials a Viladecans, Sant Feliu de Llobregat, i Barcelona (plaça de Cerdà).<br /><br />8. I ara, el Pla de Ponent.<br /><br />Al novembre de 2001, l’Ajuntament de Gavà va tornar a posar sobre la taula el projecte d’urbanitzar el Pla de Queralt, ara amb el nom de «Pla de Ponent».<a title="" style="mso-footnote-id: ftn26" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn26" name="_ftnref26">[26]</a><br /><br />Els treballs previs exposats públicament contemplen un increment del sòl edificat d’uns aproximadament 400.000 m2 a 500.000 m2 respecte del planejament vigent, tot passant d’un índex d’edificabilitat del 0,21 al 0,25. La proposta doncs afavoreix clarament una maniobra especulativa, ja que el principal adquirent dels terrenys on es desenvoluparà el Pla de Ponent (prop del 70% dels terrenys són de la immobiliària Vèrtix i les seves filials) van ser comprats i pagats d’acord amb unes expectatives que ara es revisen a l’alça.<br /><br />Es contempla també l’increment del nombre d’habitatges dels 2850 actualment previstos al planejament vigent (1993) a 4750, és a dir, gairebé una duplicació.<br /><br />Es proposa la xifra del 30% d’habitatges protegits, clarament insuficient. A més, aquesta xifra s’assoliria només a partir de la requalificació de sòl destinat a usos públics, és a dir, incrementant més encara l’edificació de la zona. Cal advertir que actualment el Parlament de Catalunya està discutint una nova llei d’urbanisme, que s’ha d’aprovar en breu, i que en la versió actual contempla l’obligatorietat del promotor urbanístic privat a cedir almenys el 20% de l’aprofitament mitjà al municipi, en comptes del 10% actual, percentatge que inclou la construcció obligatòria d’habitatge protegit. Per tant, una elemental prudència, en benefici de l’interès públic i de les classes menys afavorides, aconsellaria de retardar l’aprovació del planejament d’aquest sector fins a la consolidació definitiva del nou marc legal de l’urbanisme català que s’està tramitant al Parlament.<br />En no fer-ho, l’Ajuntament juga descaradament a favor dels interessos econòmics del promotor privat.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn1" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref1" name="_ftn1">[1]</a> La major part de la informació d'aquest capítol prové de l'article Negocios immobiliarios: una trama que llega al Ayuntamiento, signat pel Consell de Redacció de la revista de l'assemblea local de Gavà del PSUC, «Llibertat», núm. 6 (març 1978). La informació mai fou replicada per cap dels afectats.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn2" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref2" name="_ftn2">[2]</a> M. A. Carrera, J. Orihuel, Vertix aprovecha el tirón de la demanda para promover cinco mil viviendas en barcelona, Expansión - Cataluña, 11 de gener de 1999, p. 3.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn3" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref3" name="_ftn3">[3]</a> La informació sobre aquests moviments interns dins del PSC-PSOE local que acabaren amb l'elecció de Dídac Pestaña com alcalde de Gavà s'ha extret de l'article Antonio Rodríguez vol tornar a ser alcalde, signat pel consell de redacció de la revista independent local «El Boscater Negre», núm 6 (novembre 1986), p. 1. La informació mai fou replicada per cap dels afectats.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn4" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref4" name="_ftn4">[4]</a> Redacció, Jaume Vendrell: "Per treballar a l'Administració local cal tenir vocació", entrevista a «Brugués», núm. 29 (juliol 1991) p. 12.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn5" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref5" name="_ftn5">[5]</a> Jaume Vendrell, Estiuegem a Gavà (2). La regeneració de l'espai col·lectiu per a l'esbarjo, al periòdic municipal «Brugués», núm 14, (agost 1985), p. 2-4.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn6" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref6" name="_ftn6">[6]</a> C. Mestres, Gavà transformará sus campings de playa en una zona pública de 800 metros de frente, La Vanguardia, 19 de juny de 1991.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn7" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref7" name="_ftn7">[7]</a> Redacció, Massot recorda que Mas Blau es va requalificar per dues ordres judicials, Avui, 17 de gener de 1995, p. 13; Redacció, Un cargo del Govern, Negre y Reyna declaran por el caso Subirà, La Vanguardia, 31 de gener de 1995; J. G. Albalat, Subirà declarará mañana ante el juez como inculpado, El Periódico, 27 de juny de 1995; F. Peirón, Subirà declara más de cuatro horas por un presunto cohecho, La Vanguardia, 29 de juny de 1995; J. G. Albalat, Subirà declara cuatro horas ante el juez, El Periódico, 29 de juny de 1995; P. Ríos, Subirà declara durant quatre hores per la concessió d'uns avals, Avui, 29 de juny de 1995; Redacció, La fiscalía aboga por el archivo del "caso Subirà", El Periódico, 2 d'abril de 1996.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn8" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref8" name="_ftn8">[8]</a> M. A. Carrera, J. Orihuel, Vertix aprovecha el tirón de la demanda para promover cinco mil viviendas en barcelona, Expansión - Cataluña, 11 de gener de 1999, p. 3.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn9" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref9" name="_ftn9">[9]</a> La informació d'aquest capítol s'ha extret del Butlletí de la coordinadora d'associacions i entitats contra el Pla de Carat, Gavà (novembre 1992), p. 2-3.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn10" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref10" name="_ftn10">[10]</a> Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm. 72 (14 juny 2000), p. 19.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn11" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref11" name="_ftn11">[11]</a> Dídac Pestaña, L'aparellador municipal de Catalunya, Diari de Barcelona, 18 de novembre de 1990.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn12" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref12" name="_ftn12">[12]</a> M. Torres, ERC porta al Parlament el debat sobre la protecció del Pla de Carat, Diari de Barcelona, 5 de novembre de 1992.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn13" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref13" name="_ftn13">[13]</a> Secció local d'ERC-Gava, Per què diem no a la urbanització del bosc del Pla de Queralt?, opuscle editat i repartit el 6 de gener de 1993, 20 pàgines.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn14" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref14" name="_ftn14">[14]</a> V. R., Vertix i Caixa Catalunya, socis per invertir 10.000 milions, Nou Diari, 28 de juliol de 1993<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn15" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref15" name="_ftn15">[15]</a> Comissió de Govern de l'Ajuntament de Gavà, 4 de juny de 1998, primer punt del torn d'urgència U1.<br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn16" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref16" name="_ftn16">[16]</a> J. Crespo, El Ayuntamiento no se opone a la creación del Parque Montbaig Montpedrós, «Ciutat de Gavà», núm. 20 (juliol 2000) p. 5.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn17" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref17" name="_ftn17">[17]</a> Comissió de Govern de l'Ajuntament de Gavà, 5 de novembre de 1998.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn18" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref18" name="_ftn18">[18]</a> A. Bosch, Cròniques urbanístiques, «Ciutat de Viladecans» maig de 2000.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn19" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref19" name="_ftn19">[19]</a> Anàlisi del comportament hidràulic de la Riera de Sant Llorenç (T.M de Gavà i Viladecans), TYPSA, 1998.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn20" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref20" name="_ftn20">[20]</a> Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm.185 (22.05.2001), p. 67 i Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm.241 (04.12.2001), p. 22-23.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn21" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref21" name="_ftn21">[21]</a> La informació d'aquest capítol s'ha extret de: Rosa Salvador, Vertix vende un immueble en Mas Blau, «La Vanguardia», 8 de desembre de 2000; M. A. Carrera, J. Orihuel, Vertix aprovecha el tirón de la demanda para promover cinco mil viviendas en barcelona, Expansión - Cataluña, 11 de gener de 1999, p. 3.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn22" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref22" name="_ftn22">[22]</a> J. Campmany, Pasqual Maragall i els empresaris, revista comarcal «Aquí», 4 de febrer de 1999.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn23" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref23" name="_ftn23">[23]</a> El País Catalunya, dimarts 20-2-2001<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn24" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref24" name="_ftn24">[24]</a> F. Baratech, Periscopio empresarial, La Vanguardia, 27 de novembre de 2000.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn25" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref25" name="_ftn25">[25]</a> D. Álvarez, La Seda decide cerrar su planta de rayón y prevé vender terrenos por 8.000 millones, La Vanguardia, 17 d'octubre de 2000.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn26" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref26" name="_ftn26">[26]</a> Revista municipal de l’Ajuntament de Gavà, «Brugúes», número especial monogràfic sobre el «Pla de Ponent». Desembre de 2001.<br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R16rnQcvDUI/AAAAAAAAAHI/Gi7lMN_3SZI/s1600-h/coordinador+004.jpg"></a><br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R16rnQcvDUI/AAAAAAAAAHI/Gi7lMN_3SZI/s1600-h/coordinador+004.jpg"></a><br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R16rnQcvDUI/AAAAAAAAAHI/Gi7lMN_3SZI/s1600-h/coordinador+004.jpg"></a><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-6069445855030064064?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-68856806257867759122009-06-23T06:26:00.001-07:002009-06-23T06:26:57.865-07:00Hem rebut aquest interessant comunicat:<br /><br />gava@esquerra.org<br /><br />Gavà, 23 de juny de 2009<br /><br />COMUNICAT i CONVOCATÒRIA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ<br /><br />Reyes afirma que les obres “s’hauran d’esperar el judici”<br />Esquerra-Gavà enceta una nova via legal per aturar immediatament la urbanització del Pla de Ponent<br />La llei preveu la suspensió del projecte d’urbanització, davant la manca de resposta de l’Ajuntament de Gavà a una petició de suspensió presentada prèviament<br />Esquerra-Gavà presentarà el proper dijous 25 de juny, un requeriment formal a l’Ajuntament de Gavà i a l’empresa municipal GTI perquè aturin de forma immediata totes les actuacions, tràmits i obres relacionades amb el projecte urbanístic del Pla de Ponent, incloses les que ja s’estan executant fa mesos, concretament, i sota el concepte d’obres anticipades d’urbanització, les de la caserna de bombers de Gavà. El requeriment es fa després que Esquerra hagi presentat el darrer contenciós administratiu en contra del projecte d’urbanitzar el Pla de Ponent.<br /><br />El fonament legal del requeriment es troba en la Llei de Procediment Administratiu, que sanciona amb la suspensió de l’execució dels projectes en cas que l’administració no contesti, durant els trenta dies naturals posteriors a la presentació dels escrits, les peticions de suspensió incloses dins dels recursos de caràcter administratiu, com és ara el cas d’una presentada per Esquerra contra la urbanització del Pla de Ponent.<br /><br />El portaveu d’Esquerra, Marcel·lí Reyes, afirma que «la doctrina legal, validada pel Tribunal Suprem, és molt clara: si l’Ajuntament, sigui per prepotència, o sigui per incompetència, no ha contestat una petició cursada en el temps i la forma legalment establerts, i ha preferit el silenci administratiu, la llei el sanciona prorrogant la suspensió de l’executivitat del projecte mentre el tribunal discuteixi i resolgui el procés. Això, a la pràctica, vol dir que les obres d’urbanització del Pla de Ponent hauran d’esperar».<br /><br />Segons explica Marcel·lí Reyes «Esquerra ha presentat sis plets contenciosos administratius contra el projecte d’urbanitzar el Pla de Ponent. Fins ara, cap dels sis plets té sentència, tot i que s’espera que el primer i més important estigui enllestit ben aviat. Malgrat que hem demanat reiteradament a l’Ajuntament que esperés la sentència del tribunal abans de prosseguir amb els tràmits de reparcel·lació i urbanització, i abans que iniciés les obres d’urbanització pròpiament dites, el govern municipal ha preferit tirar pel dret i córrer a urbanitzar el sector abans d’esperar la sentència». Reyes explica que «els nostres advocats han trobat una escletxa legal, aprofitant un silenci administratiu de l’Ajuntament, que representa automàticament que el Projecte d’Urbanització no es pot executar encara».<br /><br />El Pla de Ponent són 200 hectàrees de boscos i camps de cultiu entre Gavà i Castelldefels, que conformen l'últim corredor biològic lliure d'urbanitzar entre el Garraf i el Delta del Llobregat, amb un paisatge únic, restes arqueològiques de gran valor i zones inundables d'interès natural. Marcel·lí Reyes indica que «la por<br />més gran que tenim ara, en plena crisi immobiliària, és que l’Ajuntament s’embarqui en les obres d’urbanització del Pla de Ponent per aconseguir diners ràpidament dels propietaris del sector, però que, malgrat que inicialment s’obrin alguns carrers, la zona acabi amb els solars i les parcel·les abandonades a causa de la crisi, conformant, on ara hi ha boscos i camps de conreu, una autèntica “ciutat fantasma” a mig fer».<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-6885680625786775912?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com39tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-46039105334995541032009-05-21T05:43:00.000-07:002009-05-21T05:48:01.922-07:00Gavà, 21 de maig de 2009<br /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/ShVNMEaA7qI/AAAAAAAABPw/oZsxafIhSuk/s1600-h/testing+25.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 256px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/ShVNMEaA7qI/AAAAAAAABPw/oZsxafIhSuk/s320/testing+25.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5338257803054214818" /></a><strong>El Testing</strong> de biodiversitat dut a terme per Biodiversidad Virtual i organitzat pel Grup Ecologista Les Agulles – Ecologistes en Acció del Baix Llobregat el passat mes d’abril a la zona amenaçada pel projecte urbanístic del <strong>Pla de Ponent</strong> entre Gavà i Castelldefels, va aconseguir identificar prop de 250 espècies de flora i fauna, algunes d’elles rares i interessants.<br /><br />L’activitat reivindicativa va comptar amb la participació de 20 fotògrafs de natura, professionals i aficionats, sota la coordinació del projecte Biodiversidad Virtual, i va aconseguir fotografiar i identificar 12 espècies d’aràcnids, 18 de coleòpters, 21 de dípters, 45 de plantes superiors, fins a 20 líquens o 30 espècies d’ocells. La xifra total encara està pendent de tancar atès que les espècies més rares encara no s’han identificat amb prou seguretat com per a incorporar-les a la llista.<br /><br />Es poden veure les fotografies als següents enllaços:<br /><br />Insectes: <a href="http://www.insectar/" target="_blank" rel="nofollow">http://www.insectar/</a><br /><br />Plantes: <a href="http://www.herbariu/" target="_blank" rel="nofollow">http://www.herbariu/</a><br /><br />Fongs i líquens: <a href="http://www.biodiver/" target="_blank" rel="nofollow">http://www.biodiver/</a><br /><br />A la vista dels excel·lents resultats, obtinguts en un temps rècord de tan sols dues hores, el Grup Ecologista Les Agulles vol destacar, una vegada més, l’enorme pèrdua que significaria la construcció del Pla de Ponent per al patrimoni natural català, per a la seva biodiversitat i per a la connectivitat ecològica entre el Garraf i el Delta del Llobregat. Cal recordar que l’Ajuntament de Gavà intenta, des de fa anys, tirar endavant les intencions de l’empresa constructora Vèrtix per a construir 5.000 pisos en uns terrenys agrícoles i forestals ubicats entre Gavà i Castelldefels, a la darrera zona lliure i verda que queda en el continu urbà que uneix les costes del Garraf (Castelldefels) fins al Maresme (Montgat).<br /><br />Les Agulles, a l’igual que bona part de la societat civil de Gavà que porta 20 anys lluitant contra aquest projecte destructor del territori, creu <strong>que l’Ajuntament hauria d’abandonar definitivament aquest projecte faraònic que només respon a uns interessos privats i especulatius</strong>. No només és un contrasentit que en uns anys en què és sobradament conegut que hi ha una borsa de més d’un milió d’habitatges buits a l’Estat Espanyol, alguna administració com la de Gavà insisteixi obsessivament en urbanitzar nous barris destruint milers de metres quadrats de boscos (100.000 segons el projecte del Pla de Ponent). A més, resulta que hi ha hagut durant dues dècades una mostra clara i contínua de l’oposició de la majoria de la població de la ciutat al projecte, i a més les conseqüències de la seva hipotètica construcció (saturació dels serveis, col·lapse encara més gran de les autopistes, etc.) provocarien més malestar social sense cap mena de dubtes.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-4603910533499554103?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-33650607749603846312009-04-20T03:07:00.000-07:002009-04-20T03:11:51.706-07:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SexKA6B097I/AAAAAAAABIw/tdUjE-LTg3I/s1600-h/testing+071.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SexKA6B097I/AAAAAAAABIw/tdUjE-LTg3I/s400/testing+071.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5326713838709831602" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><a href="http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=605187&idseccio_PK=1022"><strong>ACCIÓN ECOLOGISTA CONTRA EL PLAN DE PONENT DE GAVÀ</strong></a><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-3365060774960384631?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-60752248390420538822009-04-16T07:04:00.000-07:002009-04-16T07:07:20.382-07:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/Sec7iLogJcI/AAAAAAAABEo/5PTKYJlzWv0/s1600-h/fotografo2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325290542813160898" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 298px; CURSOR: hand; HEIGHT: 204px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/Sec7iLogJcI/AAAAAAAABEo/5PTKYJlzWv0/s400/fotografo2.jpg" border="0" /></a> <strong>19 d’abril tots al Calamot!<br /></strong><br />Es realitzarà una activitat que consisteix en fer el màxim nombre de fotografies de la biodiversitat de les zones afectades pel <strong>Pla de Ponent</strong> i posteriorment pujar-les al projecte Biodiversidad Virtual amb el propòsit d’identificar les espècies i aportar les dades per a la divulgació i la conservació.<br /><br />Tothom pot participar! Es donaran premis a les millors fotografies!<br /><div><a href="http://paginaslesagulles.blogspot.com/2007/11/campanyes-i-accions.html">Més informació</a></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-6075224839042053882?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-11746004471456347012009-03-29T13:34:00.000-07:002009-03-29T13:47:30.026-07:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/Sc_cRlbSwTI/AAAAAAAABEA/KHMqwrKEIoQ/s1600-h/CIMG0006.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/Sc_cRlbSwTI/AAAAAAAABEA/KHMqwrKEIoQ/s400/CIMG0006.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5318711879610319154" /></a><br />Hoy Domingo se ha realizado en Gavà una marcha hasta el lugar donde las excavadoras han empezado la destrucción del territorio donde quieren construir el parque de bomberos, primera obra del Pla de Ponent. La Plataforma contra ese atentado medioambiental ha convocado a la ciudadanía y a colectivos en contra, como el grupo ecologista Les Agulles, el grupo ecologista Quercus, Esquerra Republicana de Gavà.... (<a href="http://fotoslesagulles.blogspot.com/2009/03/concentracio-unitaria-contra-el-pla-de.html">Más fotos</a>)<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-1174600447145634701?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-2575500567729165542009-03-13T09:44:00.000-07:002009-03-13T10:12:33.134-07:00<a href="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SbqOexywJPI/AAAAAAAAA8I/wQrxbjTEamI/s1600-h/PONENT+I+LLEVANT.bmp"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 111px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SbqOexywJPI/AAAAAAAAA8I/wQrxbjTEamI/s320/PONENT+I+LLEVANT.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5312715369850348786" /></a><br /><br />ACTE LÚDIC I FESTIU<br /><br /><br /><br /><br />Ni a Ponent Ni a Llevant, Prou destrucció del Territori<br /><br /><strong>No al Pla de Llevant a Oliveretes de Viladecans – NO al Pla de Ponent de Gavà</strong><br /><br />Diumenge, 22 de Març de 2009<br />A les 9 del matí<br /><br />A la bassa de laminació de Can Trias<br />(al cap de munt de la Riera de Sant Llorenç entre Viladecans i Gavà)<br /><br /><br />En el marc de les jornades contra la destrucció del territori convocada conjuntament a tot el país, els ciutadans de Gavà i Viladecans conjuntament, estem convidats a participar en un acte lúdic i festiu en el que es vol escenificar el descontentament social vers els creixement urbanístic i d’infraestructures que destrueixen el nostre territori.<br /><br />Un cop finalitzat el acte conjunt a Viladecans i Gavà, qui vulgui podrà acompanyar a la comitiva cap a la manifestació de Barcelona:<br />De l’especulació a la crisi... actuem plegats contra la destrucció de territori!!!<br />El dia 22 de març sortirem al carrer per fer front a la política ambiental del govern<br />i als Conflictes ambientals al territori català.<br /> <br />Quedem a la Plaça Catalunya de Barcelona<br />a les 11 h del matí.<br /><br />per a més informació podeu visitar el blog de la mani:<br /><br /><a href="http://www.22marc2009.blogspot.com/">http://www.22marc2009.blogspot.com/</a><br /><br />Tu i Jo no som necessaris, som imprescindibles.<br />Anem-hi!!!<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-257550056772916554?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-19791441342072067322008-10-26T05:04:00.000-07:002008-10-26T05:12:39.615-07:00Noticia aparecida en El Periódico el 26/10/06<br /><br /><a href="http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=556104&idseccio_PK=&h=081026"><strong>Gavà iniciará el megaplán de Ponent en el 2010 con 874 pisos públicos</strong></a><br /><br />• El área metropolitana aprueba invertir 216 millones en una promoción que creará tres nuevos barrios<br /><br />• La polémica urbanización del paraje natural que une el Garraf, el delta y el mar empezará en un año<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-1979144134207206732?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-79897387088856628392008-07-30T05:11:00.001-07:002008-07-30T05:12:53.149-07:00<a href="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SJBZ-CRdoyI/AAAAAAAAAi8/FnU6IRjDzGQ/s1600-h/car.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5228778089674023714" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SJBZ-CRdoyI/AAAAAAAAAi8/FnU6IRjDzGQ/s320/car.jpg" border="0" /></a> <strong>Matrimoni de conveniència a Gavà</strong><br /><div></div><br /><div><strong><a href="http://www.3cat24.cat/pnoticies/1024ItemMedia.jsp?item=80670&amp;type=3">Notícia apareguda a La Tafanera.cat</a></strong></div><br /><div></div><div>Entre la tarda d'ahir i la matinada d'avui el centre de Gavà ha estat encartellat anunciant un futur matrimoni de conveniència. Els protagonistes de l'enllaç en qüestió són: l'alcalde de Gavà, Joaquim Balsera, i el grup immobiliari Vèrtix.</div><br /><div></div><div>Aquesta acció, d'autoria encara desconeguda, torna a respondre al conflicte existent entre la ciutadania i l'Ajuntament pel pla d'urbanització del bosc del Calamot, altrament conegut com "Pla de Ponent".</div><br /><div></div><div>Vèrtix és un gegant immobiliari sorgit a Gavà en ple franquisme que, gràcies als tractes de favor municipals, ha esdevingut una de les empreses que millor va aprofitar el "boom del toxo" (segons el document: Informe Vèrtix).</div><br /><div></div><div>D'altra banda, segons ha publicat avui la revista L'Eramprunyà, la primera construcció projectada al Calamot (una caserna de bombers) vessarà les seves aigues negres i grises a rieres i pous negres del bosc. Això es deu a la manca de connexió d'aquesta nova i (incomprensiblement) urgent infrastructura al clavegueram municipal.</div><br /><div></div><div>Val a dir que Gavà ja disposa d'una caserna de bombers totalment operativa i propera a la ciutat.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-7989738708885662839?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-77125413389852641012008-07-28T05:07:00.000-07:002008-07-28T05:08:12.517-07:00<a href="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SI215HJMmgI/AAAAAAAAAi0/N-wi0IxfjI0/s1600-h/Pintada.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SI215HJMmgI/AAAAAAAAAi0/N-wi0IxfjI0/s320/Pintada.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5228034735221807618" /></a>Aquesta notícia ha sortit a La Tafanera, la podeu <a href="http://www.3cat24.cat/pnoticies/1024ItemMedia.jsp?item=80534&type=3">llegir directament</a>:<br /><br />MÉS EXPRESSIONS CONTRA L'AJUNTAMENT DE GAVÀ<br /><br />A l'actual crisi immobiliària, l'Ajuntament de Gavà haurà de sumar el descontent ciutadà abans de desenvolupar el seu controvertit "Pla de Ponent": un macro-projecte d'urbanització i edificació de 5.000 habitatges sobre el mil·lenari bosc del Calamot (darrer connector biològic entre el Parc Natural del Garraf i el delta del Llobregat).<br /><br />Més de la meitat dels habitatges projectats pertanyen a promotors privats i, molt probablement, la seva construcció es veurà afectada per l'actual període de recessió conjuntural que travessem.<br /><br />Ambientalment, el "Pla de Ponent" suposa una agressió important al medi. Tant és així que Ecologistes en Acció va atorgar l'Ajuntament de Gavà un dels premis Àtila, que serveixen per denunciar les accions més devastadores planificades a Catalunya.<br /><br />Les pintades de les fotografies van aparèixer a la carretera que uneix el casc urbà de Gavà amb la zona de platges, sota l'autopista C-32.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-7712541338985264101?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-56099365973934988362008-07-02T07:17:00.000-07:002008-07-02T07:20:53.030-07:00Gavà, 2 de juliol de 2008<br />COMUNICAT i CONVOCATÒRIA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ<br /><br />Esquerra-Gavà demana a l’Ajuntament que el primer edifici<br />del Pla de Ponent compleixi la normativa ambiental<br /><br /><strong>El projecte municipal preveu un edifici sense clavegueres que abocarà les aigües<br />residuals en un pou negre</strong><br /><strong></strong><br />Esquerra-Gavà ha presentat un plec d’al·legacions contra el projecte avançat<br />d’urbanització de la parcel·la del futur parc de bombers del Pla de Ponent, aprofitant el<br />termini d’informació pública que acabava ahir 1 de juliol.<br /><br />Un dels principals punts al·legats és que el projecte municipal preveu que el nou parc<br />de bombers no estigui connectat a la xarxa de clavegueram en el moment de la seva<br />entrada en servei, sinó que les aigües residuals de la instal·lació s’aboquin a un pou<br />negre que s’obriria en el subsòl. El projecte municipal també preveu que les aigües<br />brutes resultats de la neteja dels camions s’aboquin directament a la llera pública, al<br />torrent del Calamot. Les al·legacions d’Esquerra remarquen que les dues propostes<br />municipals no estan permeses pel reglament metropolità de sanejament.<br /><br />Altres punts al·legats són que l’Ajuntament pretén utilitzar l’il·legal vial del Calamot per<br />accedir a l’edifici, que les obres no contenen cap Pla de Vigilància Ambiental i que tot<br />el planejament en què es basa la proposta no és ferm perquè està sub-judice. Les<br />al·legacions senceres es poden consultar al web d’Esquerra-Gavà, a l’adreça d’internet:<br /><a href="http://fitxers.esquerra.cat/arxius/gava/050allegacionsprojecteurbanitzacionovacasernabombers%5B2%5D.pdf">http://fitxers.esquerra.cat/arxius/gava/050allegacionsprojecteurbanitzacionovacasernabombers%5B2%5D.pdf</a><br /><br />El portaveu d’Esquerra-Gavà, Marcel·lí Reyes, explica que «de nou els fets<br />desmenteixien la propaganda governamental. Una urbanització que, com diu la<br />propaganda governamental, vol ser ‘modèlica’ des del punt de vista mediambiental, no<br />pot començar, en la seva primera obra, projectant la construcció d’un pou negre i<br />preveient l’abocament a la llera pública de les aigües grises de l’equipament». Reyes<br />indica que «tot plegat evidencia que tot el suposat tractament mediambiental amb què<br />es pretenia embolcallar el projecte d’urbanitzar el Pla de Ponent eren només paraules<br />buides de contingut, que a la primera ocasió possible s’han esvaït en el no res».<br />El portaveu d’Esquerra-Gavà, Marcel·lí Reyes, considera també el projecte de caserna<br />de bombers «de dubtosa utilitat, ja que actualment Gavà ja té una caserna situada en<br />un indret excel·lent, i més propera a la ciutat. El nou projecte comporta allunyar els<br />serveis d’emergència de la ciutadania, en perjudici dels veïns de la ciutat». Reyes<br />indica que «mai ningú no ha justificat la necessitat de canviar el parc de bombers<br />d’emplaçament, amb una despesa total que supera els dos milions i mig, entre edifici i<br />urbanització complementària». Reyes considera «fora de lloc» rer aquesta despesa,<br />injustificada en el context actual de crisi i reducció dels ingressos municipals previstos.<br /><br />Compareixença davant els mitjans de comunicació<br /><br />Els mitjans interessats en ampliar aquest tema, poden entrevistar el portaveu<br />municipal d’Esquerra demà dijous 3 de juliol, a les 17.30 h, al solar on s’ha d’edificar<br />el futur parc de bombers, a la cruïlla del vial del Calamot amb la carretera de la Sentiu.<br />Per contactar prèviament: Marcel·lí Reyes, 659 76 32 58 (mòbil), 93 638 30 87 (casa).<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-5609936597393498836?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-87248204628595601382008-06-18T09:22:00.000-07:002008-06-18T09:35:59.814-07:00<div align="justify"><strong>Es la primera obra del Pla de Ponent</strong></div><div align="justify"> </div><div align="justify"><a href="http://www.europapress.es/nacional/noticia-suprem-sentencia-lajuntament-gava-baix-llobregat-va-construir-vial-sense-ajustar-planejament-urban-20080605114906.html">GAVÀ (BAIX LLOBREGAT), 5 de juny (EUROPA PRESS)</a></div><div align="justify"><br /> El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat el recurs de cassació presentat per l'Ajuntament de Gavà (Baix Llobregat) contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el 2003 va decretar que les obres del vial del Calamot es van fer sense ajustar-se al planejament urbanístic.</div><div align="justify"><br /> En la sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, el Suprem ha confirmat que el projecte d'obres era "disconforme" amb el planejament urbanístic vigent el 1998, quan el Ple municipal de Gavà va aprovar el projecte.</div><div align="justify"><br /> La sentència estableix que l'Ajuntament de Gavà no ha acreditat que el vial estigués previst en el Pla General Metropolità, motiu pel qual es va incomplir el planejament urbanístic. El procés judicial es va iniciar amb la denúncia presentada el 1999 per l'entitat ecologista Quercus de Gavà contra l'acord del ple d'aprovar el projecte d'obres del vial de circumval·lació del Calamot. </div><div align="justify"><br /> Fonts del grup municipal d'ERC han apuntat que la sentència "il·legalitza" la primera obra del Pla de Ponent, l'urbanització del qual va començar construint la nova carretera de circumval·lació del nucli urbà, el vial del Calamot. Per part seva, el president de Quercus, Àngel Losada, ha afirmat que "queda demostrat que la primera obra del Pla de Ponent era il·legal, i per tant també ho és la pretensió d'incloure'n la despesa en els costos d'execució del projecte". </div><div align="justify"><br /> El Pla de Ponent és un projecte per al desenvolupament urbanístic de la zona de Gavà que limita amb el municipi de Castelldefels, on es crearan quatre barris amb més de 5.000 habitatges --el 40% protegides--, 20 equipaments i diverses zones verdes. El pla ha rebut l'oposició de diverses entitats i ciutadans agrupats al voltant de la Plataforma No al Pla de Ponent.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-8724820462859560138?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-15074832169124227182008-06-10T08:14:00.000-07:002008-06-10T08:19:38.284-07:00<a href="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SE6baeEehyI/AAAAAAAAAhA/JQwArH55D5g/s1600-h/MARXA3.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5210272697964988194" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SE6baeEehyI/AAAAAAAAAhA/JQwArH55D5g/s320/MARXA3.bmp" border="0" /></a><br /><div><a href="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SE6bECMAqtI/AAAAAAAAAg4/Myk3imYUW0I/s1600-h/MARXA2.bmp"></a><br /><br /><div><a href="http://fotoslesagulles.blogspot.com/2008/06/la-marxa-pel-decreixement-visita-el-pla.html">LA MARXA PEL DECREIXEMENT VISITA EL PLA DE PONENT</a></div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-1507483216912422718?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-68012805013096667142008-06-04T13:56:00.000-07:002008-06-04T13:59:59.287-07:00Amb ocasió del Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra demà 5 de juny, Ecologistes en Acció de Catalunya fa pública la concessió dels <a href="http://grupecologistalesagulles.blogspot.com/2008/06/premis-atila-el-pla-de-ponent-de-gav.html"><strong>Premis Àtila</strong> </a>per a distinguir a aquells que al llarg de l’últim any s’han destacat per llur contribució a la destrucció del medi ambient del nostre país.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-6801280501309666714?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-74290735746046997552008-05-27T07:41:00.000-07:002008-05-28T23:47:25.991-07:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SDRdzpfBj5I/AAAAAAAAAaI/Ab5TCx5WXH4/s1600-h/cart.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202886611410456466" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SDRdzpfBj5I/AAAAAAAAAaI/Ab5TCx5WXH4/s400/cart.bmp" border="0" /></a> <strong>GAVÀ, 30 I 31 DE MAIG</strong><br /><strong></strong><br /><strong>LA MARXA PEL DECREIXEMENT ARRIBA A GAVÀ</strong><br /><strong></strong><br /><strong>Esteu convidats als actes que hem preparat:</strong><br /><strong></strong><br /><strong>DIA 30</strong><br />- 18'30: Arribada i Benvinguda de la Marxa a la PLAÇA SETGE DELS MARTIRS DEL 1714<br />- 19'30: Xerrada/Taller: "Què és i com es practica a ni8vell local el Decreixement? al CASAL SANT JORDI<br />- Nit: "Petita gran trobada de Rodamons", al BAR RODAMON<br /><br /><br /><strong>DIA 31</strong><br />-10'30h (Sortida Nova Piscina Municipal): "La volta al bosc en 80 impactes". Visita guiada pel Grup Ecologista Les Agulles a les àrees més afectades pel controvertit "<strong>Pla de Ponent</strong>"<br />- 16'00h (Sortida CEIP Marcel.lí Moragas): "Masovers i masoveres del segle 21". Presentació del projecte de decreixement i permacultura de Ca N'Amat.<br /><br />Aquesta és una proposta d’acció conjunta als diferents col•lectius i individuals de Barcelona per realitzar una marxa pel decreixement per tota la ciutat des del 27 d’abril fins al 3 de juliol, en el marc de la Marxa Temps de Re-voltes que en aquests moments està recorrent les comarques catalanes.<br /><br />El passat 10 de febrer va començar la Marxa Temps de Re-voltes, que durant dos mesos i mig recorre una trentena de comarques catalanes en bicicleta per reflexionar, intercanviar i crear alternatives al model de vida actual entre les organitzacions i persones de cada territori que volem posar en marxa el decreixement. Amb aquests objectius, a les diferents localitats es proposen activitats (xerrades, tallers, ...) per presentar les propostes del decreixement, aportar reflexions entorn del context actual de crisi energètica i profunditzar en els mecanismes financers que condicionen la nostra manera de viure.<br /><br />Podeu consultar més sobre Decreixement a <a href="http://www.decreixement.net/">http://www.decreixement.net/</a><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-7429073574604699755?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-43467698297913820432008-05-23T13:25:00.000-07:002008-05-23T13:28:03.276-07:00<a href="http://elmundoalossesenta.blogspot.com/2008/05/yo-quiero-un-gav-clido-sencillo-humano.html">YO QUIERO UN GAVÀ CÁLIDO, SENCILLO, HUMANO</a><br /><br />Hoy ha llegado a mis manos el Bru`Guers (perdonad el acento rebelde, no he podido ponerlo encima de la G, será porque mi teclado no es de diseño) y me he quedado atónita de la calidad de la propaganda que nos envía nuestro consistorio: "allò que fem, allò que farem", Papel caro no reciclado, fotografías y dibujos de última generación... pero éso es solo el envoltorio, el contenido no tiene desperdicio: El Pla de Ponent disfrazado de necesidades que tenemos los gavanenses. Un fabuloso parque de bomberos, plazas de aparcamiento para no tener que amontonar los coches uno encima del otro cuando nuestra ciudad parezca un hormiguero, nuevos equipamientos que no darán abasto a los miles de ciudadanos que nos quieren colocar más en Gavà, pulmones verdes encima de la destrucción del último corredor biológico de la zona... Tantas contradicciones vendidas a precio de papel caro y al precio aún más caro de las ilusiones de tantos jóvenes que no van a poder dar la entrada de uno de esos pisos baratos que prometen. Ni los bancos los conceden ni los mileuristas tienen acceso a ellos.<br /><br />Pero todo ésto no es todo. En la página de opinión de los partidos políticos la portavoZ del grupo socialista arremete contra Esquerra Republicana como opositora única e intransigente contra el Pla de Ponent, simplificando y ocultando argumentos que han sido bien explicitados, argumentados y documentados no solo por este grupo político, sino por otros muchos ciudadanos y entidades sociales de Gavà.<br /><br />Tot plegat, DE PENA!<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-4346769829791382043?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-64706461864728663692008-05-19T06:14:00.001-07:002008-05-19T06:14:45.825-07:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SDCSNPRPXHI/AAAAAAAAAZw/oMPP_zlLVCk/s1600-h/Acte_present.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5201818325747719282" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SDCSNPRPXHI/AAAAAAAAAZw/oMPP_zlLVCk/s320/Acte_present.jpg" border="0" /></a> Comunicat de premsa<br /><br />El divendres 16 de maig es va presentar a Gavà (Baix Llobregat) el nou Grup Ecologista Les Agulles. El grup, federat a Ecologistes en Acció de Catalunya, va explicar davant d’unes 40 persones els seus principis i objectius fundacionals.<br /><br />Així, figura com una de les màximes prioritats, la lluita contra l’urbanisme desenfrenat a tot l’entorn metropolità, i especialment a les comarques del Baix Llobregat, el Garraf i l’Alt Penedès, que serà el seu àmbit d’actuació preferent. Alguns projectes urbanístics totalment irracionals estan en marxa. El Pla de Ponent, a Gavà, representa un atemptat frontal al medi ambient, ja que preveu la construcció de 5.000 pisos en un espai natural que representa la darrera connexió sense urbanitzar entre el Massís del Garraf i les zones agrícoles i naturals protegides del Delta del Llobregat. Per això, el Grup les Agulles, seguirà amb la lluita contra aquest projecte impulsat per l’Ajuntament, d’acord amb el grup immobiliari VERTIX.<br /><br />D’altra banda, entre les principals línies de treball es troba també la mobilitat sostenible, la seguretat alimentària, l’impuls a la solidaritat, i l’estalvi i eficiència d’aigua i energia, entre molts altres.<br /><br />Després de la presentació inicial, va haver-hi un debat llarg i ric entre els assistents, al voltant de la necessitat de mobilitzar la ciutadania de Gavà i dels pobles veïns contra el Pla de Ponent, i les millors maneres per a fer-ho. Va quedar clara la voluntat unitària, de sumar persones i grups en aquesta causa, però també es va alertar que altres espais valuosos que són urbanitzables es poden arribar a perdre també a Gavà.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-6470646186472866369?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-70716238487835399262008-05-13T08:52:00.001-07:002008-05-14T06:26:57.007-07:00<a href="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SCm5cvRPW9I/AAAAAAAAAYY/NaTMC_aI8AU/s1600-h/CArtell+prese.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5199891148152200146" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SCm5cvRPW9I/AAAAAAAAAYY/NaTMC_aI8AU/s320/CArtell+prese.jpg" border="0" /></a> Amics i Simpatitzants, os convidem a l'Acte Presentació del Grup Ecologista Les Agulles que tindrà lloc el proper <div><br /><span style="color:#ffffff;"><strong>DIVENDRES 16 DE Maig a la Sala d'Actes del Museu de GAVÀ (Baixos de la Torre Lluch) a les 7'30 del vespre.</strong></span></div><div><br />El proper divendres tindrà lloc l'acte de presentació del nou grup ecologista que comença a funcionar a Gavà, i a les comarques del Baix Llobregat, al Garraf i l'alt Penedès, el Grup Ecologista Les Agulles. Federat a Ecologistes en Acció de Catalunya, Les Agulles té la seu social a Gavà però es coordinarà amb la resta de grups federats per tal d'intervenir a tots els conflictes i problemes ambiental que es puguin produïr arreu de Catalunya, amb una dedicació a les tres comarques on té un àmbit de treball més intens.</div><div></div><div>En la convicció que el nostre planeta no pot ser habitable a llarg termini sense recuperar el respecte de les persones per l'entorn natural, també estem convençuts que no hi pot haver planeta habitable mentre no hi hagi pau entre els pobles i mentre no s'acabi amb les injustícies i desigualtats socials. Per això, Les Agulles també té interès en treballar per la solidaritat, especialment en projectes de recuperació ambiental, i en la cultura de la pau i els drets humans.A l'acte, a més de presentar el nou grup, també s'explicaran les al·legacions que hem presentat al projecte d'urbanització del Pla de Ponent, impulsat per l'Ajuntament de Gavà. Les Agulles segueix la tradició del moviment social ecologista de Gavà i segueix mantenint-se clarament en contra d'aquest projecte desmesurat, agressiu amb l'entorn natural i especulador amb el territori. A la xerrada, s'explicaran les conseqüències que tindrien per a Gavà la construcció del Pla de Ponent, i les formes de lluita per tal d'evitar-ho.Així doncs, us hi esperem.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-7071623848783539926?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-14095629652646165462008-05-06T06:06:00.000-07:002008-05-06T06:08:39.672-07:00<a href="http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAT&amp;idnoticia_PK=506507&amp;idseccio_PK=1006">Ver en El Periódico</a><br /><br />5/5/2008<br />MACROURBANITZACIÓ A GAVÀ<br />Destrucció ecològica<br />Albert Alonso Quiñones<br />Gavà<br /><br />"Creixement urbanístic i ecologia són dos conceptes que sembla que estiguin enfrontats. Però a Gavà no serà així": així començava un article en què se'ns venia una macrourbanització com un fet beneficiós per a l'ecologisme. ¿Com s'entén que construir 3.575 vivendes sobre l'últim corredor biològic entre el parc natural del Garraf i el delta del Llobregat sigui ecològic? ¿Com és que construir 3.575 vivendes sobre un dels jaciments arqueològics romans més extensos de Catalunya pot ser positiu per al nostre patrimoni? ¿Com és que un projecte rebutjat i denunciat públicament i reiteradament per Greenpeace i totes les organitzacions ecologistes locals, comarcals i nacionals se'ns ven com a exemplar i ecològic? Aquestes 3.575 vivendes portaran un mínim de 5.000 cotxes més. Una cosa molt ecològica. La mare naturalesa ja està fent salts d'alegria.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-1409562965264616546?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-4948624830411890842008-03-27T14:43:00.000-07:002008-03-27T14:46:35.736-07:00El Periódico de Catalunya<br />Cartas de los lecores<br />26/3/08<br /><br /><a href="http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=494687&idseccio_PK=1006&h="><strong>DESFORESTACIÓ A GAVÀ</strong></a><br />Oposició ciutadana<br />Miquel Jornet<br />Gavà<br /><br />He llegit que l'Ajuntament de Gavà ha decidit posar noms de dones cèlebres<br />als carrers del nou barri situat a la zona de Ponent. És normal equilibrar<br />un nomenclàtor que sempre ha estat molt més masculí que femení. El que és<br />preocupant és que els plans de l'Ajuntament de Gavà continuen endavant:<br />liquidar el corredor biològic més important entre el Garraf i el delta del<br />Llobregat per urbanitzar el bosc del Calamot. El controvertit pla de<br />Ponent sembla que avança malgrat l'oposició política i ciutadana.<br /><br />L'alcalde promet a la ciutadania noves infraestructures, com per exemple<br />un poliesportiu, situades al cor del bosc a manera de cavall de Troia per<br />a la parcel.lació i urbanització posteriors dels terrenys adjacents. Això<br />ja fa vessar el got de la paciència d'alguns veïns que encara disfrutem<br />passejant pel nostre escàs però preat bosc. I és que el fet de donar noms<br />de celebritats femenines als carrers del Pla de Ponent no el fa ni més<br />just ni més net... només el disfressa.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-494862483041189084?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-38711183443517046602008-03-14T09:09:00.000-07:002008-03-15T13:22:50.126-07:00Processó Cívica 08 – Gavà – Fraternitat<br /><br /><strong>MANIFEST</strong><br /><br />Germanes, germans,<br /><br />Les persones aquí presents pensem que un altre món ja és possible, i el fet de compartir aquesta idea ens agermana. Però, volem deixar clar que per Fraternitat no entenem cap societat tancada, ni cap sentiment limitat a un grup sinó obert a totes i cadascuna de les persones amb les que compartim l’hàbitat Terra. Mirem-nos als ulls i les diferències aparents desapareixeran.<br /><br />Tot i així, des de processó cívica entenem la Fraternitat en el sentit més ampli de la paraula, perquè no només ens cal compartir el que tenim, les idees i el coneixement, per créixer com a persones, sinó que creixem plegades amb altres espècies que cal respectar, com les que ens han acompanyat en el trajecte (fotos de la fauna del connector biològic de Gavà) i moltes altres, que no hi han estat representades i amb les quals compartim les riqueses del medi natural. Observem-les, mirem-les als ulls i les entendrem. Amb elles compartim una part important de l’ADN, però, per altra banda, el territori compartit és el lligam que ens agermana a animals i vegetals.<br /><br />Si ens despullem i ens abracem a un arbre, la nostra pell nua entra en contacte amb l’escorça i podem sentir que, l’arbre, és un ésser tan viu com nosaltres. Després de viure una experiència així ja no podem agredir inútilment a un altre arbre. Si ens descalcem i trepitgem l’herba i el nostre tacte respecta i s’adapta a les textures i formes de les plantes, és produeix un contacte que ens hi uneix i en certa forma ens hi agermana. Aquest contacte és l’”equivalent” de l’amor i respecte que ens tenim entre alguns humans, però, aquesta simbiosi depèn del desenvolupament dels sentits, de l’educació, i del grau de maduresa i consciència de cadascú.<br /><br />Aquest concepte global de Fraternitat és el que volem estendre entre la ciutadania.<br /><br />Ara, com a símbol d’aquesta fraternitat universal, que vindiquem per fer possible un altre món, i per acabar aquest acte d’avui, us demanem que us mireu als ulls i us abraceu.<br /><br />Gràcies a totes i tots per haver participat a la 8a processó cívica de Gavà i molt especialment a les i els timbalers de Viladecans, al poeta Joan Albert de la Peña i a Jordi Ribó, a la Companyia Jove i al grup infantil de L’Aula de Dansa i als Amics de la Música de Gavà.<br /><br />Una abraçada!<br />De tot ♥, <br />Processó Cívica 08 - Gavà.<br /><br />Josep Cardona<br /><br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R9qjgWdl8NI/AAAAAAAAARk/rNxEMMgoXwQ/s1600-h/Process%C3%B3.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5177630497796649170" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R9qjgWdl8NI/AAAAAAAAARk/rNxEMMgoXwQ/s320/Process%C3%B3.bmp" border="0" /></a><br /><div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-3871118344351704660?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-4124793637292033582007-12-20T13:18:00.000-08:002007-12-20T13:50:26.048-08:00Las fuerzas de los partidos de Izquierda contra el Pla de Ponent van menguando, como se puede ver en la noticia que sigue. El tono de sus protagonistas es triunfalista, cuando debería ser avergonzado, si más no, por cambiarse de chaqueta tan descaradamente.<br /><br />Nadie duda que la unión hace la fuerza y que juntos se consiguen más cosas que enfrentándose. Pero... ¿había que pagar un precio tan alto?. ¿Podremos explicar a nuestros nietos que para conseguir: "incrementar les polítiques social, d'acord amb les disponibilitats econòmiques, fent especial incidència en les que tenen a veure amb l'educació, la igualtat, la integració, el foment de la justícia social, la infància i l'adolescència, la preservació del medi ambient i les polítiques d'igualtat de gènere" teníamos que renunciar a: " <strong>ratifiquen el seu dret a discrepar en qüestions que no entrin en contradicció amb aspectes fonamentals de l'acció de govern"</strong>?<br /><br />La primera, el PLA DE PONENT, como dice más abajo.<br /><br />Tan precaria es la Izquierda de Gavà que necesita gobernar a un precio "de ÚLTIMAS REBAJAS"? ¿Es que no saben los pactistas ICV y EUyA que en una democracia hace tánto servicio útil la oposición como el gobierno? ¿o es que los sillones del poder son irresistibles?<br /><br /><br />La Noticia:<br /><br />Dimecres, 19 de desembre de 2007<br /><br /><a href="http://www.elbruguers.cat/cat/brugues/"><strong>EL BRUGUERS.CAT </strong></a> <br /> <br />Pacte de govern entre el PSC i ICV-EUiA per a la millora de la qualitat de vida dels gavanencs i gavanenques <br /> <br />L'acord, signat per representants del PSC i ICV-EUiA davant de l'alcalde, Joaquim Balsera, tindrà vigència durant el mandat municipal 2007-2011 i és fruit de les coincidències programàtiques quant al model de ciutat i la prestació de serveis adreçats al benestar de les persones <br /> <br />El Pacte de govern recull el compromís d'ambdues formacions d' impulsar un conjunt d'iniciatives socials i mediambientals i de garantir un desenvolupament urbanístic ordenat i sostenible. Així mateix, garanteix una mútua col·laboració fonamentada en el respecte i la lleialtat institucional i el compromís d'ambdues formacions de governar sota els principis d'eficàcia, d'economia i d'eficiència si bé ratifiquen el seu dret a discrepar en qüestions que no entrin en contradicció amb aspectes fonamentals de l'acció de govern. PSC i ICV-EUiA reconeixen la proporcionalitat de cadascuna d'elles que garanteix l'aportació de les diferents sensibilitats de la majoria de la ciutadania. Els dos representats del Grup Municipal d'ICV-EUiA al Plenari, Emma Blanco i Javier García Galceran, entraran a formar part del Govern municipal, integrat en aquests moments pel PSC, que va obtenir la majoria absoluta en els darrers comicis municipals. Emma Blanco serà regidora delegada d'Igualtat i Ciutadania i Javier García Galceran, regidor delegat de Medi Ambient.<br /><br />L'alcalde, Joaquim Balsera, ha felicitat ambdues formacions per haver arribat a un acord "que ens permetrà afrontar aquest mandat municipal amb més força. Serem 14 regidors i regidores de govern i per tant, incorporarem més sensibilitat d'esquerres, més sensibilitat progressista al govern municipal cosa que ens ha de permetre millorar les condicions de treball i, en definitiva, de la ciutat de Gavà". Balsera ha destacat que per al govern municipal que ell presideix, "la forma d'entendre la governabilitat és afegint, no separant. Incorporem altres sensibilitats de l'esquerra, tal com la ciutadania ho va expressar a les urnes votant un àmplia majoria d'esquerres. És per tant la nostra responsabilitat incorporar altres formacions perquè les polítiques que l'Ajuntament pugui desenvolupar siguin el més semblants possibles a la realitat social dels gavanencs i les gavanenques que, sens dubte, és una realitat d'esquerres i progressista". L'alcalde també ha destacat que PSC i ICV-EUiA "també pacten la discrepància i això és fonamental. Som tres formacions polítiques les que avui hem signat aquest acord que com és lògic i legítim podem discrepar, cosa que en política és molt sa i enriquidor". <br /><br />La portaveu del Grup Municipal d'ICV-EUiA, Emma Blanco, ha qualificat el pacte com a molt important "que s'ha de traduir en una millora en la política del dia a dia, en la política de la quotidianitat. Han estat mesos de negociació, d'intentar trobar el consens en els nostres programes electorals per fer unes polítiques d'esquerres i que incorporin sensibilitats diferents per influir sobretot en aspectes mediambientals i socials". <br /><br />Per la seva banda, el secretari d'Organització i Finances del PSC de Gavà, José Obispo, ha valorat "molt positivament" el Pacte de govern "perquè, per sobre de les discrepàncies que han existit i existiran, hem estat capaços d'arribar a aquest important acord per a la ciutat". Obispo també ha destacat que "malgrat que el PSC té majoria per governar hem tornar a demostrar la nostra sensibilitat i esforç per incorporar altres formacions d'esquerra al govern de la ciutat".<br /><br />El Pacte recull el compromís d'incrementar les polítiques social, d'acord amb les disponibilitats econòmiques, fent especial incidència en les que tenen a veure amb l'educació, la igualtat, la integració, el foment de la justícia social, la infància i l'adolescència, la preservació del medi ambient i les polítiques d'igualtat de gènere, entre d'altres. A més, elaboraran el Pla d'Actuació Municipal 2007-2011 com a instrument de treball i concreció de les diferents actuacions a desenvolupar en aquest mandat.<br /><br />El docuemnt estableix un seguit de prioritats que abasten tots els aspectes que contribueixen a la millora de la qualitat de vida de tota la ciutadania. Així, quant al serveis a les persones, en destaquen la millora de la sanitat pública, amb la construcció d'un tercer CAP que inclogui noves especialitats mèdiques; un programa d'horts lúdics a la ciutat; la creació de la Casa de les Famílies; accions contra la drogadicció; bonificacions per a les famílies amb menys recursos i per bones pràctiques i conservació del medi ambient, i increment de les polítiques d'atenció a la gent gran.<br /><br />L'educació és un altre dels aspectes en què s'incideix en el document. Així, i amb l'objectiu de fer de Gavà una ciutat educadora, s'acorda continuar amb el desenvolupament del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), potenciar mesures per reduir l'absentisme escolar, ampliar l'horari de les sales d'estudi, articular una xarxa de camins escolars, potenciar l'esport base, establir una xarxa educativa de formació reglada i no reglada per a persones adultes, promoure la creació d'una Escola Oficial d'Idiomes i consolidar Gavà com a ciutat educadora Amiga de la Infància, treballant per la posada en marxa de noves escoles bressol públiques.<br /><br />Fer de Gavà una ciutat inclusiva, solidària i igualitària és una de les prioritats. Per això, es potenciaran les polítiques del temps i de conciliació així com les activitats adreçades a promoure la cultura de la pau, solidaritat i civisme. El desenvolupament del Pla de Nova Ciutadania, la reserva d'habitatges tutelats per a gent gran i persones amb disminucions en les promocions del Pla d'habitatge, juntament amb el foment del respecte per qualsevol orientació vital i sexual són altres dels punts destacats.<br /><br />Altres prioritats que estableix el Pacte són: implementar polítiques de joventut, millorar l'accés dels joves a l'habitatge, potenciar les eines de participació ciutadana, elaborar un pla de millora dels mercats municipals, potenciar el Parc Agrari del Baix Llobregat i de la Fira d'Espàrrecs, impulsar el turisme verd, elaborar el Pla Estratègic de la Cultura, millorar les instal·lacions i equipaments destinats a les entitats, impulsar la creació de l'Oficina del Canvi Climàtic, realitzar un Pla de mobilitat, crear el Centre d'Interpretació de la Natura a ca l'Horta i fomentar la recollida segregada.<br /><br />La millora de la ciutat i la creació d'habitatge assequible són altres dels aspectes que es recullen en el Pacte. Així, PSC i ICV-EUiA acorden establir un nou Pla de millora de barris i crear nous centres cívics. Quant a l'habitatge, el document reconeix que el Pla de Ponent és un instrument per afavorir el desenvolupament de la ciutat, especialment pel percentatge d'habitatges assequibles. La primera fase de la primera etapa té el consens dels dos grups polítics. Quant a la segona fase de la primera etapa, ICV-EUiA recomana que es considerin les recomanacions de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, vetllant per la conservació del corredor biològic. La coalició també exposa la seva disconformitat pel que fa a la segona etapa del pla. El Pacte de Govern també recull el desenvolupament del Pla Local d'Habitatge i la potenciació de l'Oficina Local d'Habitatge i del paper de mediació de l'Ajuntament respecte els habitatges de lloguer.<br /><br />Arran del Pacte, el Grup Municipal d'ICV-EUiA s'incorpora al govern de la ciutat i assumeix les competències de Medi Ambient, Drets Civils, Llibertat i Identitat Sexual, Polítiques d'Igualtat i mediació social, Conciliació laboral i de les polítiques d'usos del temps, Pla d'inclusió i Nova Ciutadania i Pla Municipal d'Immigració i Polítiques de gènere incloent el Programa Municipal de la Dona. Aquestes competències es concretaran en el posterior decret de delegació d'Alcaldia. Així mateix, els dos regidors d'ICV-EUiA, Emma Blanco i Javier García Galceran, s'incorporen al govern dins l'estructura establerta d'àmbits de gestió, com a regidors delegats.<br /><br />Finalment, el document estableix la creació d'una Comissió de Seguiment que es reunirà trimestralment, de manera ordinària, o quan les parts ho requereixin. Aquesta comissió estarà integrada per José Obispo, secretari d'Organització i Finances del Partit dels Socialistes de Catalunya; Raquel Sánchez, portaveu del Grup Municipal Socialista i Víctor Carnero, portaveu del Govern Municipal i d'altra per Emma Blanco, portaveu del Grup Municipal d'ICV-EUiA; Javier García Galceran, president d'ICV de Gavà, i Manuel Romero, responsable d'Organització d'EUiA de Gavà.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-412479363729203358?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-53496403035135567302007-12-11T08:00:00.000-08:002007-12-15T11:05:16.915-08:00<a href="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R164hQcvDmI/AAAAAAAAAJY/6SveYrlro5M/s1600-h/PICT0976_editado-1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142750705994370658" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R164hQcvDmI/AAAAAAAAAJY/6SveYrlro5M/s320/PICT0976_editado-1.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><div><br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div><br /> </div><div> </div><div> </div><div> </div><div> </div><div> </div><div> </div><div> </div><div> </div><div><br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R164SQcvDlI/AAAAAAAAAJQ/FGu-JGcmTno/s1600-h/marxa.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142750448296332882" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R164SQcvDlI/AAAAAAAAAJQ/FGu-JGcmTno/s320/marxa.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /></div><div><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div><br /> </div><div><br /><br /> </div><div></div><div><a href="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1639gcvDkI/AAAAAAAAAJI/jEmiSq79Ud4/s1600-h/lamortdelanatura-3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142750091814047298" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1639gcvDkI/AAAAAAAAAJI/jEmiSq79Ud4/s320/lamortdelanatura-3.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div></div><div></div><div></div><div> </div><div> </div><div> </div><div> </div><div> </div><div><br /> </div><div></div><div></div><div><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R163yQcvDjI/AAAAAAAAAJA/MtMdHoRtXSI/s1600-h/Jornada+026.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142749898540518962" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R163yQcvDjI/AAAAAAAAAJA/MtMdHoRtXSI/s320/Jornada+026.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div> </div><div> </div><div> </div><div> </div><div><br /> </div><div><br /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R163tAcvDiI/AAAAAAAAAI4/MjbSwZpRh8A/s1600-h/Jornada+016.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142749808346205730" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R163tAcvDiI/AAAAAAAAAI4/MjbSwZpRh8A/s320/Jornada+016.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div><br /></div><div><br /><br /><br /><br /></div><div><br /> </div><div> </div><div><br /><br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R163YwcvDhI/AAAAAAAAAIw/AGBiw6fzPRg/s1600-h/Plant1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142749460453854738" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R163YwcvDhI/AAAAAAAAAIw/AGBiw6fzPRg/s320/Plant1.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div><br /></div><div><br /><br /><br /></div><div> </div><div><br /><br /> </div><div><a href="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R163PgcvDgI/AAAAAAAAAIo/eLAjY2wa4sk/s1600-h/Plant2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142749301540064770" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R163PgcvDgI/AAAAAAAAAIo/eLAjY2wa4sk/s320/Plant2.jpg" border="0" /></a><br /></div><div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div><br /><br /></div><div><br /></div><div> </div><br /><br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R163IwcvDfI/AAAAAAAAAIg/qSNeD57ha2Y/s1600-h/Plant3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142749185575947762" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R163IwcvDfI/AAAAAAAAAIg/qSNeD57ha2Y/s320/Plant3.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div><br /><br /><br /> </div><div><br /> </div><div><br /></div><div><br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1621wcvDeI/AAAAAAAAAIY/Kv-5QATFEew/s1600-h/Penjant+cartells1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142748859158433250" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1621wcvDeI/AAAAAAAAAIY/Kv-5QATFEew/s320/Penjant+cartells1.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div><br /></div><div></div><div></div><div> </div><div> </div><div> </div><div><br /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R162uAcvDdI/AAAAAAAAAIQ/bsgEjdVAy68/s1600-h/Penjant+cartells2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142748726014447058" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R162uAcvDdI/AAAAAAAAAIQ/bsgEjdVAy68/s320/Penjant+cartells2.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div> </div><div> </div><div> </div><div></div><div></div><div><br /></div><a href="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R162gAcvDcI/AAAAAAAAAII/VNzzaxNH75U/s1600-h/Pancarta25-26p2.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142748485496278466" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R162gAcvDcI/AAAAAAAAAII/VNzzaxNH75U/s320/Pancarta25-26p2.JPG" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div><br /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R162QAcvDbI/AAAAAAAAAIA/XThLAaDYYeE/s1600-h/pla+de+queralt.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142748210618371506" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R162QAcvDbI/AAAAAAAAAIA/XThLAaDYYeE/s320/pla+de+queralt.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div><br /><br /> </div><div></div><div><br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1615wcvDaI/AAAAAAAAAH4/1Xh_GdO-M8c/s1600-h/en+bici+per+queralt.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142747828366282146" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1615wcvDaI/AAAAAAAAAH4/1Xh_GdO-M8c/s320/en+bici+per+queralt.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div></div><div> </div><div> </div><div><br /> </div><p></p><div><br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R161tgcvDZI/AAAAAAAAAHw/tNMEbG5xg3Y/s1600-h/Copia+de+Jornada+002.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142747617912884626" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R161tgcvDZI/AAAAAAAAAHw/tNMEbG5xg3Y/s320/Copia+de+Jornada+002.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div><br /><br /> </div><p></p><div><a href="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R161aQcvDYI/AAAAAAAAAHo/r5cKX3ZHs-g/s1600-h/coordinador+025.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142747287200402818" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R161aQcvDYI/AAAAAAAAAHo/r5cKX3ZHs-g/s320/coordinador+025.jpg" border="0" /></a><br /><br /></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div> </div><div> </div><div> </div><div> </div><div> </div><div> </div><div><br /><br /> </div><p><a href="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R161MAcvDXI/AAAAAAAAAHg/Tsa9E1OmCco/s1600-h/coordinador+18.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142747042387266930" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R161MAcvDXI/AAAAAAAAAHg/Tsa9E1OmCco/s320/coordinador+18.jpg" border="0" /></a><a href="http://3.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1602wcvDWI/AAAAAAAAAHY/0408ikSeWW8/s1600-h/coordinador+015.jpg"></a></p><div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /> </div><div><br /><br /> </div><p></p><div><a href="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R160mgcvDVI/AAAAAAAAAHQ/nlTp_QBvZvY/s1600-h/coordinador+024.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142746398142172498" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R160mgcvDVI/AAAAAAAAAHQ/nlTp_QBvZvY/s320/coordinador+024.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></div><div></div><div></div><div><br /> </div><div> </div><div> </div><div><br /> </div><p><a href="http://3.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1602wcvDWI/AAAAAAAAAHY/0408ikSeWW8/s1600-h/coordinador+015.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142746677315046754" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1602wcvDWI/AAAAAAAAAHY/0408ikSeWW8/s320/coordinador+015.jpg" border="0" /></a></p><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-5349640303513556730?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-76346030152485250852007-12-11T07:16:00.000-08:002008-01-20T11:04:33.809-08:00<img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142735746623278386" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R16q6gcvDTI/AAAAAAAAAHA/jcZvJvdIY1M/s320/coordinador+014.jpg" border="0" /><br /><br /><strong><a href="http://sos-monuments.upc.es/pladeponent/pladeponentcast.htm">EL PLA DE PONENT UNA AMENAÇA PEL PATRIMONI DE GAVÀ</a></strong>.<br /><br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R16rnQcvDUI/AAAAAAAAAHI/Gi7lMN_3SZI/s1600-h/coordinador+004.jpg"></a><br /><a name="Sobre_els_antecedents"><strong><span style="font-size:130%;color:#ff0000;">Sobre els antecedents</span></strong></a><strong><span style="font-size:130%;color:#ff0000;"> en matèria ambiental a Gavà<br /></span></strong>euia-gava.org<br /><span style="font-size:85%;">5/4/06</span><span style="font-size:85%;"></span><br /><br />Gavà disposa d’una àmplia varietat d’espais i territoris naturals de gran valor, que van des de la plana deltaica amb les zones humides, les pinedes i els camps agrícoles fins al massís del Garraf amb el Parc Natural, les rieres, les estribacions del samontà, etc. Aquesta riquesa, degut a la conjuntura de cada moment històric, ha anat retrocedint, i s’han perdut espais molt interessants o bé s’han degradat altres.Des de l’Ajuntament de Gavà hi ha hagut una deixadesa considerable pel que fa a aquestes qüestions, una deixadesa que ha contribuït, les darreres dues dècades, a la degradació d’alguns espais naturals i alguns vectors de la dinàmica biogeogràfica. Exposem aquí alguns dels aspectes més criticables:<br /><br />7.1. <strong>Pla de protecció de les pinedes litorals</strong><br /><br />El 1993 el Ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat una resolució per a que s’elaborés un Pla de protecció de les pinedes litorals. No només no s’ha arribat a encarregar mai sinó que s’ha continuat amb la urbanització de diferents sectors de la pineda litoral. El darrer que es vol tirar endavant és Llevant-Mar, tot i el desacord de la Generalitat i d’AENA per les afectacions acústiques que tindrien els habitatges d’aquest sector, el més proper a l’aeroport del Prat.<br /><br />7.2. <strong>Pedrera Ytong</strong><br /><br />Malgrat els requeriments del Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Ajuntament no només no ha col·laborat sinó que ha fet gestions per tal que l’antiga pedrera Ytong, situada al Pla de Ponent, no s’arribés a restaurar mai.<br /><br />7.3. <strong>Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Natural</strong><br /><br />El 1998 es va presentar els treballs previs per a la redacció del Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Natural de Gavà. Finalment, aquest Pla Especial es va subdividir en 3 parts. L’arqueològic i l’arquitectònic es van aprovar el 1999, però el Natural no s’ha arribat a formular mai, malgrat els continus requeriments en aquest sentit per part dels Grups Municipals a l’Ajuntament de Gavà.<br /><br />7.4. <strong>Abocador del Garraf</strong><br /><br />Tot i que Gavà pateix al seu terme municipal, des de fa 30 anys, la presència de l’abocador i les seves activitats associades, amb la contaminació corresponent de l’atmosfera i l’aigua, l’Ajuntament de Gavà ha incomplert sistemàticament la Llei de Residus de Catalunya pel que fa a la recollida segregada de la fracció orgànica (FORM) i és en aquest 2006 que encara la població servida no arriba ni al 10 %. Gavà té el trist honor d’estar entre les ciutats de l’Àrea metropolitana amb uns índexs de recollida selectiva d’orgànica més baixos. Dit d’altra manera, Gavà és de les ciutats que més residus aboca, proporcionalment, al Dipòsit de la Vall de Joan.A més, el 2001 el Ple de l’Ajuntament va acordar per unanimitat encarregar un estudi sobre l’impacte ambiental que genera l’abocador. Avui, 5 anys més tard, d’aquell estudi no hi ha ni una sola línia.<br /><br />7.5. <strong>Desídia pel compliment de les condicions ambientals de les llicències d’obres</strong><br /><br />A les llicències d’obres atorgades per a la urbanització i construcció d’habitatges al barri de Gavà-Mar, l’Ajuntament va incloure l’obligació de reposar els arbres talats amb la plantació de nous individus a altres sectors de la pineda. Després de bastants mesos amagant la informació, finalment el govern es va veure obligat a reconèixer que no s’havia cuidat d’aquesta qüestió i que els pins que s’havien d’haver replantat, senzillament, no hi eren.<br /><br />7.6. <strong>Depuradora contaminant</strong><br /><br />L’Ajuntament també va mantenir en funcionament durant anys la depuradora de Ca n’Espinós, una instal·lació que tenia un funcionament deficitari i que va estar abocant milers de metres cúbics d’aigües fecals a les rieres de la ciutat, amb la greu contaminació que això representa. Finalment, la depuradora es va haver de clausurar i connectar la xarxa de clavegueram del barri de ca n’Espinós a la resta de la ciutat.<br /><br />7.7. <strong>L’agenda 21, tard i malament</strong><br /><br />Ja al 1996 es va formular al Ple de l’Ajuntament la petició de què Gavà iniciés el camí cap a la sostenibilitat amb la redacció de l’agenda 21 local. Aquesta petició es va reiterar els anys 1998, 1999, 2001 i 2003 al Ple. Durant tota aquest temps, la resposta va ser negativa, demostrant l’interès (o la seva absència) de l’Ajuntament per les qüestions mediambientals i per la participació social.Quan, finalment, al 2005 es va redactar l’Agenda 21, es va fer de manera mutilada. Tot i que prop del 50 % dels assistents als fòrums ambientals van demanar incloure els aspectes socials i econòmics al document de Diagnosi i Pla d’Acció ambiental, el govern municipal s’hi va negar, contravenint els principis de l’Agenda 21, de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro del 1992, de la sostenibilitat al cap i la fi.<br /><br />7.8. <strong>Per tots aquests motius, considerem que l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Gavà no té gaire credibilitat </strong>quan planteja els aspectes mediambientals del Pla de Ponent com “una oportunitat per a recuperar el patrimoni natural”, ja que ha demostrat amb escreix, al llarg dels darrers anys, que el seu interès pel medi ambient i el respecte per les lleis i els acords institucionals sobre aquest tema són mínims.<br /><br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R16rnQcvDUI/AAAAAAAAAHI/Gi7lMN_3SZI/s1600-h/coordinador+004.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142736515422424386" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R16rnQcvDUI/AAAAAAAAAHI/Gi7lMN_3SZI/s320/coordinador+004.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><a name="PLA_DE_CARAT">PLA DE CARAT</a> (Ahora Pla de Ponent)<br /><br /><span style="color:#ff0000;">UNA CRONOLOGIA PER A RECONSTRUIR LA</span><br /><span style="color:#ff0000;">HISTÒRIA(1ª Part) 1988-1993.</span><br /><br />Elaborada per Antoni Bosch<br /><br /><br />Maig de 1988<br /><br />Presentació d'una maqueta amb el Projecte Urbanístic del Pla de Carat a la Fira dels Espàrrecs<br /><br />31 de desembre de 1988<br /><br />Constitució de l'Associació de Propietaris del Pla de Carat.<br /><br />22 de maig de 1989<br /><br /><br />A sol.licitud de l'Ajuntament de Gavà els Serveis Territorials de la Direcció General d'Urbanisme emeten proposta de programació del Sector del Pla de Carat.<br /><br /><br />23 de gener de 1990<br /><br />Comunicació a l'alcalde de Gavà de que s'ha constituït l'Associació de Propietaris del Pla de Carat, i demanant col.laboració i audiència.<br /><br /><br />30 d'abril de 1990<br /><br />L'Associació de Propietaris del Pla de Carat presenta denúncia a l'Ajuntament per l'abocament incontrolat de deixalles a la zona del Pla de Carat i de la Carretera de La Sentiu.<br /><br /><br />5 de maig de 1990<br /><br />Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Núm 213, de 5-5-9026 de juny de 1990La Direcció General d'Urbanisme comunica a l'Ajuntament de Gavà la necessitat de tramitar l'expedient des de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona donada la incidència supralocal de la modificació proposada.<br /><br /><br />19 de juliol de 1990<br /><br />El Ple de l'Ajuntament de Gavà aprova exposar al públic el treballs d'elaboració de la "Modificació del P.G.M. en el Sector del Pla de Carat", per tal que es puguin formular suggeriments i alternatives al planejament.<br /><br /><br />20 de juliol de 1990<br /><br />Escrit de l'Associació de Propietaris del Pla de Carat demanant a l'alcalde de Gavà sol.licitant que l'exposició al públic de la "Modificació del P.G.M en el Pla de Carat" no es faci durant el mes d'agost, per tal de facilitar la presentació d'al.legacions i propostes alternatives.<br /><br /><br />5 de setembre de 1990<br /><br />Es publica al Butlletí Oficial de la Provincia l'acord de "Modificació del PGM i s'obre el període d'informació pública d'un mes. Es presenten al.legacions dins el període d'informació pública.<br /><br /><br />21 de setembre de 1990<br /><br />El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques requereix a l'Ajuntament de Gavà perquè procedeixi a l'anul.lació del seu acord de 19 de juliol en el termini de 15 dies per raó del caràcter supramunicipal de la modificació proposada.<br /><br /><br />16 de novembre de 1990<br /><br />"El País" publica la notícia que "una dotzena de persones ja han prestat declaració judicial a Madrid pel frau de l'IVA. A la mateixa notícia es parla de la constructora de Barcelona "Inversiones y Negocios Inmobiliarios i de Felip Massot en el sentit que ha presentat una declaració complementària a Hisenda pel tema de les factures falses de l'IVA<br /><br /><br />21 de desembre de 1990<br /><br />La Generalitat interposa recurs contenciós-administratiu contra l'acord de l'Ajuntament de Gavà de 19 de juliol de 1990.<br /><br /><br />4 de març de 1991<br /><br />L'Associació de Propietaris del Pla de Carat demana audiència a l'Alcalde de Gavà per tractar sobre la modificació del PGM i demanant participació en la redacció del mateix21 de març de 1991L'Ajuntament de Gavà aprova el Programa d'Actuació Urbanística (PAU) del Pla de Carat, amb el vot favorable del Grup Socialista, l'abstenció de CiU, CDS i PP i el vot en contra d'Iniciativa per Catalunya.Així mateix, l'Ajuntament de Gavà reconeix que els treballs de modificació del PGM abasten els termes de Gavà i Castelldefels i acorda remetre l'expedient de la "Modificació del P.G.M." a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, sense que s'hagi informat el mateix pels organismes competents.El document tramés per l'Ajuntament a la Comissió d'Urbanisme per a la seva aprovació inicial és un document refòs del març de 1991 que incorpora un informe sobre les al.legacions formulades en el tràmit d'exposició pública. Aquest document és diferent al de desembre de 1989 que es va sotmetre a informació pública.<br /><br /><br />11 de maig de 1991<br /><br />Finalitza el termini d'exposició al públic del Progrma d'Actuació Urbanística (PAU) del Pla de Carat. Diverses entitats i associacions han presentat al.legacions (Entre d'altres l'Associació de Propietaris del Pla de Carat i Iniciativa per Catalunya de Gavà.<br /><br /><br />24 de maig de 1991<br /><br />Informe adreçat a la Ponència Tècnica del Coordinador Territorial del Baix Llobregat de la Direcció General d'Urbanisme, Clara Galiano.<br /><br /><br />2 d'agost de 1991<br /><br />Escrit al Director General d'Urbanisme de la Generalitat denunciant la falta de resposta de l'Ajuntament de Gavà a la petició d'audiència i adjuntant les al.legacions presentades.<br /><br /><br />Agost de 1991<br /><br />Un incendi segurament provocat crema una part de les pinedes a la zona. La intervenció ràpida dels bombers evita la destrucció de la resta de la zona arbrada del Pla de Carat.<br /><br /><br />25 de setembre de 1991<br /><br />Aprovació inicial per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona de la Modificació del Pla General Metropolità en el Sector del Pla de Carat.<br /><br /><br />8 de novembre de 1991<br /><br />Publicació de l'acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. Obertura del període d'un mes d'informació pública. Diari Oficial de la Generalitat Núm 1515, 8-11-919 de novembre a 9 desembre 1991Presentació d'al.legacions per diverses associacions, entitats ciutadanes i particulars (Entre altres Associació de Propietaris del Pla de Carat, Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya i Associació Socio-Cultural Ausiàs March).<br /><br /><br />7 desembre 1991<br /><br />La revista Brugués informa que Gavà duplicar+a el seu nucli urbà amb l'execució del Pla de Carat"Article d'opinió de Toni Bosch a la Revista Brugués :Diguem no al Pla de Carat<br /><br /><br />10 de desembre de 1991<br /><br />Es reitera la denúncia presentada a l'Ajuntament sobre els abocaments incontrolats de deixalles i es demana que posin els mitjans addients per la neteja de la zona.<br /><br /><br />13 de desembre de 1991<br /><br />Es presenta denúncia a la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat dels abocadors incontrolats a la zona del Pla de Carat i es demana la seva intervenció.<br /><br /><br />15 de gener de 1992<br /><br />L'Ajuntament de Gavà presenta les seves al.legacions al document aprovat inicialment per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona.<br /><br /><br />6 de febrer de 1992<br /><br />La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi fa pública la seva oposició al projecte del Pla de Carat, perquè no respecta l'entorn ni el patrimoni històric i artístic.<br /><br /><br />5 de març de 1992<br /><br />La Generalitat de Catalunya firma amb el MOPU un conveni en el qual designa 20,5 Hectàrees de la zona del Pla de Carat com a sector d'actuació prioritària dins el Plan de la Vivenda 1992-1995. Suposarà l'actuació constructora d'habitatges més important de tot Catalunya (BOE 118, 5-5-92)<br /><br /><br />22 d'abril de 1992<br /><br />"El Periódico de Cataluña" informa que el jutjat d'Instrucció Núm 27 de Barcelona ha citat a declarar a més de 40 persones en relació al frau de l'IVA.<br /><br /><br />27 de d'abril de 1992<br /><br />Una plataforma d'entitats i associacions ciutadanes, amb l'assistència de diverses personalitats del món de la cultura i de l'urbanisme convoquen una roda de premsa per manifestar la seva oposició al Pla de Carat i demanar l'obertura d'un nou període d'informació pública per poder presentar projectes alternatius. Diversos mitjans de comunicació, entre ells TV3 es fan ressò del tema<br /><br /><br />1 de maig de 1992<br /><br />Es fa públic en el marc de la Fira dels Espàrrecs el manifest contra el Pla Urbanístic del Pla de Carat signat per entitats i associacions ciutadanes de caràcter divers i persones individuals. S'inicia una campanya de recollida de signatures i de noves adhesions d'entitats.<br /><br /><br />4 de maig de 1992<br /><br />Pregunta"En relació a al projecte urbanístic anomenat Pla de Carat que l'Ajuntament de Gavà vol tirar endavant amb la col.laboració de la immobiliària VERTIX, formulo les següents preguntes:<br /><br />¿Té l'Ajuntament de Gavà proves documentals dels terrenys que són propietat de VERTIX i de quin és el percentatge de propietats d'aquesta empresa sobre el total de terrenys del Pla? ¿Té l'Ajuntament de Gavà coneixement documental del nom i raó social de les societats que han anat comprant terrenys a la zona del Pla de Carat i de si són societats interposades i estan controlades majoritàriament per VERTIX? ¿Coneix l'Ajuntament si existeix participació d'algun altre grup inversor en aquestes societats interposades i quin es el grau de la seva participació? ¿Sap l'Ajuntament el nom i raó social d'aquestes societats i quina part de la propietat dels terrenys detenta cadascuna?¿Amb quantes hectàrees participa la propietat municipal en la zona del Pla de Carat i quin percentatge representa sobre el total del Pla?<br /><br /><br />5 de maig de 1992<br /><br />L'alcalde de Gavà informa en el Ple Municipal, que davant les informacions aparegudes davant els mitjans de comunicació convocarà en breu als portaveus dels Grups Municipals per tal d'explicar-los el Pla de Carat. Així mateix reconeix que l'Ajuntament no sap quin és el percentatge de la propietat que controla el grup immobiliari VERTIX en la zona del Pla de Carat.La Plataforma d'Entitats i Associacions contra el Pla de Carat repten a l'alcalde de Gavà a un debat públic i obert.<br /><br /><br />7 de maig de 1992<br /><br />L'alcalde respon a una pregunta formulada pel regidor Antoni Bosch sobre les propietats municipals en la zona del Pla de Carat, contestant que "la propietat municipal era de 14 Ha i que això suposava un 6,7-6,8 per cent del total de la propietat al Pla de Carat".16 de maig de 1992<br /><br />La revista Brugués es fa ressó de la campanya de rebuig al projecte urbanístic del Pla de Carat<br /><br /><br />5 de juny de 1992<br /><br />Comunicat de Premsa Núm 1 de la Coordinadora d'Entitats i Associacions contra el Pla de Carat, replicant unes declaracions fetes per l'alcalde de Gavà a TV3 i reptant-lo a un debat públic i obert.Juny de 1992Article d'Evelí Villuendas i Gibert (Unió Democràtica de Catalunya) publicat al Núm 100 de la Revista "Diàleg" "Butlletí d'Informació Parroquial de la Parròquia Sant Pere de Gavà, criticant el Pla de Carat.Comunicat de Premsa Núm 2 de la Coordinadora d'Entitats i Associacions contra el Pla de Carat (-5-6-92), informant de la campanya de recollida de signatures, de l'adhesió de noves entitats a la Coordinadora (Alternativa Verda i Unió Democràtica de Catalunya) i de la possibilitat de demanar un refèrendum municipal sobre el Pla de Carat a través de la iniciativa popular."El Far del Llobregat" (19-6-92) es fa ressó de la campanya d'informació i de recollida de signatures empresa per la Coordinadora d'Entitats i Associacions, així com de la proposta d'un referèndum municipal que també fa Iniciativa per Catalunya.<br /><br /><br />Juliol de 1992<br /><br />El Grup Parlamentari d'ERC presenta davant el Parlament de Catalunya una proposició no de llei per salvaguardar i protegir el Paratge del Pla de Carat de Gavà. El "Far del Llobregat" se'n fa ressó en una informació de l'agència EFE publicada el 31-7-92Els treballadors de PRESSEC --suposem que seguint instruccions superiors retiren les pancartes de la Coordinadora d'Entitats i Associacions contra el Pla Urbanístic del Pla de Carat que hi havia col.locades a diferents indrets de Gavà<br /><br />16-7-1992<br /><br />Pregunta al Ple del regidor Antoni Bosch demanant precisions sobre la situació i la superfície de les finques propietat municipal ubicades en el sector del Pla de Carat, atès que en l'Inventari de Béns Municipal no havia aconseguit trobar-les".<br /><br />7 de setembre de 1992<br /><br />Es publica un reportatge de Manel Torres, corresponsal del "Diari de Barcelona" sobre el Pla de Carat.14 de setembre de 1992Es publica a la revista local "Brugués" un article de Josep Campmany i Guillot, president de la secció local d'ERC sobre el Pla de Carat i el model de ciutat per al Gavà de l'any 2.000També i a la mateixa revista, l'alcalde de Gavà, Dídac Pestaña fa unes declaracions sobre el Pla de Carat amb el titular "El Pla de Carat recuperarà boscos i muntanyes actualment privades".<br /><br />2 d'octubre de 1992<br /><br />Es publica al "El Far del Llobregat" una nota de premsa d'Iniciativa per Catalunya" demanant obrir un debat polític sobre el Pla de Carat.<br /><br /><br />9 d'octubre de 1992<br /><br />Davant la no resposta de l'alcalde a pregunta anterior, el Regidor Antoni Bosch reitera pregunta al Ple sobre la situació i la superfície de les finques propietat municipal ubicades en el sector del Pla de Carat així com les seves dades d'inscripció en l'Inventari de Béns Municipals10 d'octubre<br />La Coordinadora d'Entitats i Associacions penja pancartes en diversos indrets de Gavà en protesta contra el Pla de Carat.<br /><br /><br />15 d'octubre<br /><br />La Coordinadora d'Entitats i Associacions fa públic el seu comunicat núm 3, replicant les declaracions fetes pel Sr. Alcalde a la Revista Brugués.24 d'octubreLa revista Brugués es fa ressó de la campanya de la Coordinadora d'Entitats contra el Pla de Carat i publica una foto de les pancartes.<br /><br /><br />27 d'octubre de 1992<br /><br />En resposta a una pregunta formulada sobre si l'Ajuntament de Gavà havia autoritzat la celebració d'una competició de trial durant els dies de la Festa Major entre la zona de La Sentiu i la del Pla de Carat, l' alcaldia va contestar amb un "Sí. Es va autoritzar l'esmentada competició". Es formula nova pregunta: "Si la competició es va desenvolupar per terrenys forestals i de propietat privada ¿En base a quina normativa legal es va donar aquesta autorització i quina persona o entitat va ser la promotora d'aquesta competició?.<br /><br /><br />17 de novembre de 1992<br /><br />A diversos ciutadans de Gavà se'ls ha efectuat una enquesta durant el mes d'octubre per una empresa que deia que ho feia en nom de l'Ajuntament de Gavà, en la qual es formulaven diverses preguntes sobre la gestió municipal i la de l'alcalde, sobre el Pla Urbanístic de Carat i sobre la possible instal.lació de parquímetres a la ciutat."¿Ha encarregat recentment l'Ajuntament de Gavà alguna enquesta sobre la gestió municipal i sobre l'opinió dels ciutadans de Gavà sobre el Pla de Carat?"En cas que l'Ajuntament de Gavà hagi encarregat l'esmentada enquesta, a quina empresa se li ha adjudicat i quin és el cost econòmic de la mateixa"? "En cas que l'Ajuntament de Gavà hagi encarregat l'esmentada enquesta, pensa donar-ne coneixement dels seus resultats als grups municipals"?<br /><br /><br />20 de novembre de 1992<br />Debat a la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya de la Proposició no de Llei presentada per ERC sobre la salvaguarda i la protecció del patrimoni natural i històric del Pla de Carat (Baix Llobregat)21 de novembre<br />La revista Brugués es fa ressó de que ERC ha portat al Parlament el projecte urbanístic del Pla de Carat<br /><br /><br />23 de gener de 1993<br />Article d'opinió sobre l'enquesta municipal i el Pla de Carat publicat a Brugués25 de gener de 1993<br /><br />Preguntes en relació amb l'estudi que sobre l'impacte del Patrimoni Cultural tindria la realització del Projecte Urbanístic del Pla de Carat, que ha estat elaborat per l'empresa CODEX:<br /><br /> ¿S'ha elaborat algun informe per escrit de la revisió de l'esmentat estudi per l'equip d'arqueòlegs del Museu de Gavà? ¿A quina quantitat ascendeix el contracte per elaborar l'estudi d'impacte sobre el patrimoni cultural que tindria la realització del projecte urbanístic del Pla de Carat i amb càrrec a quina partida pressupostària està consignat?Pregunta en relació amb l'estudi que sobre l'evaluació de l'impacte ambiental tindria la realització del Projecte Urbanístic del Pla de Carat, que ha estat elaborat sota la direcció del professor de la Universitat de Barcelona Fernando Carceller, ¿A quina quantitat ascendeix el contracte per elaborar aquest estudi d'impacte ambiental i amb càrrec a quina partida pressupostària es consignarà?<br /><br /><br />1 de febrer de 1993<br /><br />Pregunta sobre l'antiga pedrera d'YTONG SA situada en el paratge del Pla de Carat que s'ha convertit en el darrer any en un abocador incontrolat d'escombraries fins al punt que està plena fins al capdamunt de deixalles.Situació que ha estat denunciada repetidament a l'Ajuntament tant en escrits d'associacions ciutadanes, com de paraula per aquest Regidor, ¿Quines mesures ha pres l'Ajuntament de Gavà per evitar aquesta situació i per obligar als seus propietaris a clausurar aquest abocador i procedir a la seva neteja?<br /><br /><br />10 de febrer de 1993<br /><br />"La Vanguardia", "El Periòdico" i Diari de Barcelona es fan ressò que l´Ajuntament de Gavà paralitzarà el projecte per construir 2.800 habitatges al Pla de Carat per discrepàncies sobre la tipologia dels habitatges20 de febrer de 1993<br />La revista Brugués anuncia que el projecte urbanístic del Pla de Carat està "congelat" perquè l'"Ajuntament vol habitatges assequibles"L'alcalde fa unes declaracions a la revista Brugués sobre els motius de la paralització del Pla de Carat on afirma que els "motius de la Coordinadora contra el Pla de Carat no han tingut cap pes en la decisió final", "que els seus arguments són totalment falsos" i "que s'ha enganyat als ciutadans" . L'alcalde afirma que "el Ayuntamiento exige vivienda asequible en el Pla de Carat" y que es un "proyecto viable y aconsejable para el medio ambiente"Article de Toni Bosch a la revista Brugués ¿Per què s'ha paralitzat el Pla Urbanístic de Carat?<br /><br /><br />2 de juny de 1993<br /><br />Nova pregunta en relació a la neteja de l'abocador incontrolat de l'antiga pedrera d'YTONG SA situada a la zona del Pla de Carat, se'm va informar el passat dia 18 de març, que "s'està en tràmits de procedir a la seva neteja".¿Quins han estat els tràmits seguits des d'aleshores i quines mesures s'han adoptat en relació als propietaris per a la seva neteja i clausura definitiva?<br /><br /><br />23 de juny de 1993<br /><br />El Diari Oficial de la Generalitat Núm 1761 publica l´Acord del Govern de la Generalitat de 7 de maig de 1993 de Modificació del Pla General Metropolità al sector del Pla de Carat de Gavà19 de juliol de 1993Pregunta en relació a la modificació del Pla General Metropolità en el Sector del Pla de Carat, de Gavà, aprovada definitivament pel Govern de la Generalitat, en data 7 de maig de 1993 i publicada en el Diari Oficial de la Generalitat el 23 de juny de 1993, s´inclou dins l´àmbit de la modificació 109.149,95 m2 qualificats de zona verda (6.18) segons el Pla General Metropolità. Aquests 109.149,95 m2 estàn situats en l´ àmbit del Programa d´Actuació Urbanística i Pla Parcial de la Sentiu segons l´assentament número 60 de l´Inventari de Béns Municipals. Aquesta finca passà a propietat municipal fruit de les cessions obligatòries i gratuïtes del Pla Parcial de la Sentiu: ¿Està prevista l´exclusió d´aquests 109.149,95 m2 de zona verda de propietat municipal de l´àmbit del Programa d´Actuació Urbanística i del Pla Parcial del Pla de Carat?<br /><br /><br />20 de setembre de 1993<br /><br />El 3 de juny de 1993, amb registre d´entrada núm 4279 vaig formular una pregunta en relació a les mesures preses per aquesta alcaldia en relació a la neteja i clausura de l´abocador "incontrolat" de l´antiga pedrera d´YTONG.Fins a la data no he obtingut cap resposta de l´alcaldia sobre el tema tot i que ha passat àmpliament el termini de quize dies fixat pel ROM . En consequència , a més de denunciar la mora i instar a aquesta alcaldia al compliment del ROM, demano una relació detallada de les les denúncies efectuades per la Policia Municipal en relació a aquest abocament incontrolat, així com de les matrícules dels mitjans de transports denunciats i sancions imposadesSense respostaSetembre de 1994Extracte de l'entrevista amb Dídac Pestaña i Rodríguez, alcalde de Gavà pel PSC-PSOE, publicada a Convivència. La veu de l'AAVV i Cultural Ausiàs March, Núm 2, setembre 1994)Pregunta.<br /><br />- El Pla de Carat en l'actualitat està suspès. Voldriem saber-ne les causes, quines relacions existeixen amb Vèrtix i quin és el futur del PlaResposta.- Està suspès perquè no vam arribar a un acord per diverses qüestions com són els habitatges, ja que l'Ajuntament demanava que un mínim del 50 % dels habitatges fossin de promoció pública i no hi va haver acord.El futur del Pla caldrà plantejar_lo però no en aquesta legislatura. L'Ajuntament quan torni a plantejar-lo ho farà amb un altre caire més consultiu<br /><br /><strong><span style="color:#ff0000;">INFORME VERTIX:</span></strong><br /><br />1. Introducció: Felip Massot Felip i l'especulació immobiliària durant el franquisme.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn1" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn1" name="_ftnref1">[1]</a><br /><br />Felip Massot Felip (Barcelona, 1945) va començar a actuar com a constructor a Gavà als anys setanta, amb la urbanització dels barris de can Tintorer i can Pere Bori. En aquella època, Massot actuava a través de diverses immobiliàries, entre les quals Immobiliària de Gavà i Immobiliaria Esplugas, i el 1972 fundà la més emblemàtica del conjunt de les seves empreses: VERTIX.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn2" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn2" name="_ftnref2">[2]</a><br /><br />El barri de can Tintorer, situat a la banda nord del nucli urbà, fou urbanitzat entre 1967 i 1980. El seu ordenament urbanístic provocà molts problemes al darrer equip municipal franquista, i el pla parcial no fou definitivament aprovat, amb consens i participació veïnal, fins al 1978. El barri de can Pere Bori, al voltant de la Plaça de Catalunya, fou urbanitzat entorn de 1980. Aquests dos barris presenten una densitat edificatòria de les més elevades de Gavà, i hi ha blocs de pisos, com els de la part alta del carrer de Sant Nicasi, que no veuen el sol en tot l'any.<br /><br />La forma usual d'operar de Massot ha estat col·locar homes seus o propers a la seva empresa a les administracions públiques amb competències urbanístiques.<br /><br />Als setanta, es documenta que Felip Massot mantenia estretes relacions amb Sigfrid Gràcia Royo (Gavà, 1932), regidor (1970-77) i alcalde (1977-79) de Gavà. Gràcia tenia una botiga de subministrament de material sanitari de l'empresa Roca Radiadors, i la seva posició política va fer que fos sovint acusat de tenir a la pràctica el monopoli del material sanitari venut a Gavà per als pisos de nova construcció. D'altra banda, molts dels blocs de pisos construïts en aquella època als barris de can Tintorer anaven signats per l'arquitecte Josep Lluís Soro, que tenia un despatx d'arquitectura comú amb l'arquitecte municipal Ramos. També l'aparellador municipal Camps signà molts dels projectes dels blocs de pisos d'aquests dos barris.<br /><br />2. La democràcia: VERTIX i Gavà.<br /><br />L'arribada del primer ajuntament democràtic i la crisi econòmica que coetàniament es manifestà amb especial duresa van aturar durant uns anys aquesta manera de fer. A més, la divisió política d'un consistori sense majories absolutes afavoria un control polític que va aturar l'urbanisme desarrollista del franquisme i va promoure un urbanisme encarat a subsanar les deficiències en serveis i equipaments que havia creat l'expansió dels seixanta i setanta.<br /><br />Tot i això, la situació política local va donar un tomb a mitjans vuitanta. El 1983, el PSC va obtenir per primer cop la majoria absoluta al consistori de Gavà. Prèviament, en una operació coordinada a nivell nacional, diversos quadres del PSUC, concretament a nivell local, i entre d'altres, Jaume Vendrell i Amat (Gavà, 1956, arquitecte, fill del regidor franquista --de 1970 a 1974-- Pau Vendrell) i Leopold Estapé i Amat (treballador industrial), havien canviat de militància.<br /><br />El 1985, aquests dos nous militants, juntament amb Dídac Pestaña (aleshores regidor d'urbanisme) i Diego Jiménez (aleshores regidor d'hisenda) van orquestrar una espècie de "cop d'estat" intern dins del PSC, i van aconseguir la dimissió de l'aleshores alcalde i la seva substitució per Dídac Pestaña. En el repartiment de poders que seguí a aquell cop de mà, Diego Jiménez fou nomenat tinent d'alcalde i regidor d'urbanisme (actualment encara és primer tinent d'alcalde i cap de l'àrea municipal d'urbanisme i medi ambient), i Jaume Vendrell, sense càrrec polític al consistori, fou nomenat cap tècnic de l'àrea de manteniment i serveis, posició des de la qual començà a dissenyar el procés de creixement i expansió urbanística que s'ha portat a terme fins a l'actualitat.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn3" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn3" name="_ftnref3">[3]</a> En aquella època, Jaume Vendrell havia realitzat diversos encàrrecs professionals per a Felip Massot.<br /><br />La primera obra emblemàtica portada a terme per aquest equip fou la tanca del parc municipal,<a title="" style="mso-footnote-id: ftn4" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn4" name="_ftnref4">[4]</a> un projecte de l'any 1976 encarregat pel darrer ajuntament franquista. Immediatament, es començaren a desencallar la urbanització de dos nous barris: can Ribes i can Serra i Balet. El segon, al sudoest del nucli urbà, ja va ser urbanitzat per la immobiliària VERTIX, que hi imposà una xarxa urbana i tipològica idèntica a la que anys després imposaria al barri de can Palmer, a Viladecans, bona mostra de la pobresa urbanística i la baixa qualitat que han caracteritzat les operacions urbanístiques de VERTIX.<br /><br />En resum, poc després doncs que el nou equip assolís el poder municipal, l'antic especulador dels temps franquistes tornava a edificar a Gavà.<br /><br />3. El modus operandi de VERTIX.<br /><br />Fora del nucli urbà, un dels primers objectius de la planificació concebuda per Jaume Vendrell fou la zona de la Pineda.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn5" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn5" name="_ftnref5">[5]</a> La concepció d'aquesta expansió urbanística es va fer en cooperació amb els arquitectes que en aquelles dates dissenyaven, per encàrrec de la Corporació Metropolitana de Barcelona, el Pla de Costes.<br /><br />La pineda de Gavà es començà a urbanitzar a partir de 1960, després de l'aprovació del Pla Parcial «Gavà Mar». Cosntitueix una franja d'uns 4 Km de llarg per 700 m d'ample, i forma un continu amb Castelldefels. Tot i que l'espai urbanitzat en l'actualitat només ocupa només la meitat del sòl urbanitzable de la zona, i per tant és previsible que el procés urbanitzador avanci encara més, en aquests darrers anys s'ha destruït pràcticament tota la bella pineda litoral que caracteritzava i valoritzava aquest paratge, cosa que ha provocat un significatiu rebuig social liderat pels grups ecologistes.<br /><br />Hem esmentat abans que el modus operandi de VERTIX partia de l'estreta relació amb els planificadors públics. Per fer-se càrrec d'aquesta afirmació, ens centrarem en l'exemple del sector Gavà-Mar.<br /><br />L'any 1985, en un informe tècnic adreçat a l'Ajuntament de Gavà i a les autoritats metropolitanes, Jaume Vendrell assenyalava entre els dèficits més punyents del sector la «poca correspondència entre el nivell de la inversió en infrastructures generals a la zona i el de la utilització privada i col·lectiva de la mateixa» i «la manca del grau necessari d'extensió, qualitat i eficàcia dels serveis i dotacions col·lectives». Les solucions que aleshores es proposaren formalment giraven entorn de set eixos:<br /><br /> (1) la realització del projecte i les obres d'estabilització, defensa i engrandiment de la platja;<br /> (2) l'obertura de carrers perpendiculars a la costa, la realització del passeig marítim i la formació d'aparcaments a peu de platja;<br /> (3) l'execució dels grans col·lectors i de la xarxa i l'endegament de la depuradora Gavà-Viladecans;<br /> (4) La canalització i cobriment del tram final de la riera dels Canyars;<br /><br /> (5) La preservació de les arbredes i l'adquisició de patrimoni públic de sòl,<br /> (6) la prefixació del contingut de propostes d'ordenació i intervenció sectorial de manera exhaustiva i harmònica mitjançant el desenvolupament de figures específiques de planejament i projectes i programes concrets d'obres i activitats, i <br /> (7) la inversió pública i privada en serveis balnearis, dotacions esportives i en instal·lacions turístiques, del lleure i residencials. En definitiva, es proposava un programa suposadament sostenible, basat en set grans línies d'actuació, de les quals dues es podrien qualificar d'intervencions purament mediambientals (1, 5), tres d'equipaments mediambientals que alhora incrementaven el valor urbanístic de la zona (3, 4, 6) i les dues restants de purament urbanístiques (2 i 7). En teoria, l'increment del valor urbanístic de la zona hauria de permetre, a través de l'extracció de les plusvàlues corresponents, afrontar les inversions públiques en tots els apartats assenyalats. Tot i això, durant cinc anys aquest ambiciós programa va quedar aturat.<br /><br />A inicis dels noranta, però, el sector va començar a desenvolupar-se, majoritàriament a través de diverses promocions organitzades per Vèrtix. En una primera fase (1990-1992) es procedí a urbanitzar el sector conegut com Les Marines de Gavà Mar, entorn de la riera dels Canyars. La segona fase (1998-2001) ha estat el sector Central Mar, i en un futur breu l'Ajuntament intenta promoure la urbanització del sector Llevant Mar. En total, unes 45 ha en primera línia de mar, procedents dels antics càmpings de la zona.<br /><br />El modus operandi de VERTIX al sector de Gavà-mar és paradigmàtic a l'hora de caracteritzar la manera en què actua aquesta empresa. El puntal de les operacions de gran envergadura que aquesta empresa ha endegat han estat les relacions mantingudes i conservades amb els poders públics, especialment en els àmbits municipal i metropolità. La capacitat d'influència en aquest darrer àmbit es va veure significativament incrementada l'any 1995, data en què, temps després de les eleccions municipals, Jaume Vendrell fou nomenat gerent de l'àrea metropolitana de Barcelona, i Dídac Pestaña assolí la vicepresidència segona de la mancomunitat de municipis i la presidència de l'organisme metropolità de promoció urbanística, IMPSÒL.<br /><br />El procediment de VERTIX consistí, en una primera fase datada aproximadament entre 1985 i 1997, en l'adquisició a baix preu de terrenys de la pineda amb greus dèficits infrastructurals, de vegades fins i tot provocats per negligències positives d'inversió o de manteniment municipals o metropolitans (brutícia de les pinedes, mala pavimentació, il·luminació deficient, mala connectivitat, insuficiència del transport públic, etc).<br /><br />Després, en una segona fase, s'esperà la inversió de fortes sumes de diner públic en projectes de revalorització urbanística (obertura de carrers, construcció d'un gran col·lector d'aigües residuals, canalització de la riera dels Canyars, o realització dels trams colindants de passeig marítim, aquesta darrera amb una forta inversió del MOPU, llavors presidit pel ministre Josep Borrell). Tot i que es podria argumentar que aquestes inversions ja eren previstes en el programa de 1985, el cert és que només es portaren a terme els punts 1, 3, 4, i 7 del programa teòric, precisament el que més incrementaven el valor dels terrenys de cara a una ràpida construcció urbanística.<br /><br />Un cop aquestes infrastructures foren finalitzades o estaven en procés de finalització, la darrera fase fou la urbanització i comercialització ràpida del sector, ajudada per intenses campanyes de promoció del nou barri que allí es creava executades per les administracions a través dels gabinets de premsa i mitjans públics.<br /><br />Cal destacar que resten pendents d'execució i de planificació els punts del programa teòric 2, 5 i 6, precisament els que havien de garantir un creixement sostenible, públic i harmònic de la franja costanera, i que àdhuc els espais planificats com a equipaments foren privatitzats pel municipi a través de concessions de llarga durada (àrees de lleure privades dels restaurants la taverna del mar i les marines). <br /><br />I dels equipaments públics previstos pel Programa d'Actuació Urbanística del sector Central Mar en primera línia de mar programats per a 1995-1997 (tres psicines descobertes, una coberta, un camp de futbol, dues pistes poliesportives, quatre pistes de tennis, un llac-piscina, cinc instal·lacions públiques balneàries i recreatives, i 1000 places d'aparcament), proposades per la Mancomunitat Metropolitana de Municipis, i que foren àmpliament difoses per la premsa,<a title="" style="mso-footnote-id: ftn6" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn6" name="_ftnref6">[6]</a> no se n'ha fet ni un.<br /><br />Resultat: la promotora VERTIX s'ha beneficiat d'unes ingents inversions públiques que han revaloritzat des del punt de vista urbanístic uns terrenys a baix cost. Per contra, cap de les mesures de pura protecció mediambiental previstes el 1985 s'han aplicat.<br /><br />4. L'expansió territorial i el Cas Subirà.<br /><br />D'altra banda, a cavall dels anys 80 i 90, VERTIX va diversificar les seves promocions a l'àrea metropolitana. Totes elles es caracteritzaven per ser promocions molt àmplies i per comptar sempre amb un decidit suport municipal o del govern de la Generalitat. VERTIX va participar, entre d'altres, en la urbanització del polígon Mas Lluhí, de Sant Feliu de Llobregat (polígon declarat zona d'urbanització prioritària per la Generalitat), i en els barris de can Palmer i can Guardiola de Viladecans. També va participar en la urbanització de part del polígon Mas Blau, del Prat de Llobregat.<br /><br />Aquesta darrera operació va provocar que l'empresa fos investigada per presumpta corrupció, en un tèrbol afer en el que va estar implicat el conseller d'indústria Antoni Subirà, cunyat de Jordi Pujol: Felip Massot, propietari dels terrenys del parc empresarial Mas Blau, es beneficià d'una requalificació dels terrenys de l'actual polígon, que van portar a terme la Generalitat i l'Ajuntament del Prat l'any 1989.<br /><br />Fidel a la seva estratègia, Massot havia adquirit poc temps abans uns terrenys de baix valor a causa de la seva qualificació urbanística, i essent Antoni Subirà Conseller d'Indústria (encara ho és ara), es va produir la requalificació i el consegüent increment substancial de valor. Fins i tot la Generalitat i la Fira de Barcelona van arribar a considerar la possibilitat d'ampliar la Fira al polígon Mas Blau, amb la revalorització extraordinària que podia haver significar això.<br /><br />Ben aviat van aparèixer indicis que al darrera d'aquesta requalificació hi podria haver algun comportament delictiu, arran d'un informe elaborat per la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre possibles irregularitats en l'extinta Comissió d'Ajuts a la Reconversió Industrial de Catalunya (CARIC).<br /><br />Resultava que dues empreses de la família del conseller Antoni Subirà (Subirà y Cia i Puntextil) havien contret amb el CARIC un deute de 58 milions, el 1981, en l'època en què Antoni Subirà era portaveu de CiU al Parlament. Aquest deute va ser saldat el novembre de 1989 per Ramon Torrellas, cunyat de Subirà, que va reconèixer que havia obtingut els diners necessaris per tancar el deute amb la venda d'una finca situada a Mataró a l'empresa Inversiones y Negocios Inmobiliarios, propietat de Felip Massot. Gairebé coincidint en el temps, la Generalitat va requalificar els terrenys que Massot tenia al polígon Mas Blau del Prat de Llobregat.<br /><br />El jutge Jesús Cobal, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va instruir la causa, i davant seu van haver de comparèixer diverses personalitats polítiques rellevants responsables d'una o altra forma de la requalificació dels terrenys. Entre els citats pel jutge, Felip Massot va haver de comparèixer el 16 de gener de 1995, Antoni Negre (aleshores president dela Cambra de Comerç), Enric Reyna (expresident de la Fira de Barcelona) i el director de Política Financera de la Generalitat, Francesc Xavier Ruiz del Portal, el 30 de gener de 1995, i fins i tot l'aleshores alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el mateix Antoni Subirà, que fou cridat el 28 de juny de 1996, van haver de passar a declarar. Tot i això, l'afer no fou mai jutjat, ja que la fiscalia va remetre al darrer moment una petició per arxivar la causa, en considerar que el presumpte delicte, per només un sol dia, havia prescrit. <a title="" style="mso-footnote-id: ftn7" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn7" name="_ftnref7">[7]</a><br /><br />VERTIX va seguir present al polígon Mas Blau, on està encara invertint 250 milions de pessetes en un mini centre comercial, i a més va comprar el 24% dels terrenys de la futura àrea logística coneguda com Mas Blau II, a tocar de l'aeroport del Prat, i afavorida per la seva prevista ampliació. El 1998, Vèrtix va vendre la seva part de terrenys en aquest polígon al fons d'inversió Rodamco, que també va comprar les parcel·les de la filial immobiliària del Banc de Sabadell, Azkar, Hertz, Avis, transportes Ochoa i Proincosa.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn8" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn8" name="_ftnref8">[8]</a><br /><br />5. El projecte del Pla de Carat (1989-1993).<a title="" style="mso-footnote-id: ftn9" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn9" name="_ftnref9">[9]</a><br /><br />Tot i això, el projecte més impactant que Vèrtix ha intentat endegar els darrers anys, amb el suport de l'Ajuntament de Gavà, és la urbanització del Pla de Queralt (Carat a la toponímia oficial).<br /><br />Segons el Pla General Metropolità encara vigent, el pla de Queralt està qualificat com a zona urbanitzable no programada. Constitueix una àmplia zona lliure entre Castelldefels i Gavà (280 ha), i el seu valor com a connector biològic entre els espais naturals del delta i l'espai natural del massís de Garraf han estat posats en relleu per diversos informes públics, com ara:<a title="" style="mso-footnote-id: ftn10" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn10" name="_ftnref10">[10]</a><br /><br />– El Delta en el sistema territorial del Llobregat 1990. Realitzat la direcció de Serveis d’Ordenació Urbanística. Equip redactor dirigit per J.Mª Carrera i encarregat per la Mancomunitat de Municipis i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.<br /><br />– Estudi i delimitació de les oportunitats d’intervenció urbanística al territori agrícola i natural de l’àmbit territorial metropolità de Barcelona, realitzat per l’equip d’arquitectes Torres Capell Associat l’any 1991-92 encarregat pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona.<br /><br />– Avaluació i restauració paisatgística del riu Llobregat de Martorell al Prat del Llobregat, 1992 realitzat per l’empresa Arquitectura del paisatge, sota la direcció i encàrrec del Departament de Medi Ambient.<br /><br />– Directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre espais protegits 1998 realitzat per la Direcció General de Patrimoni natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient.<br /><br />– Proposta del Projecte territorial regional: Anella verda a Barcelona per part de l’Àrea d’Acció Territorial i d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. La Diputació va processar diverses propostes aprovades o no des del punt de vista de la planificació territorial sobre el medi natural –basada en una matriu ecològica subjacent-.<br /><br />– Estudi sobre la implementació d’un parc agrari a la comarca del Baix Llobregat encarregat a la Unió de Pagesos per l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona amb base a un conveni de col·laboració de l’any. 1996. Aquest estudi estableix el marc conceptual que defineix l’abast i les característiques generals d’un parc agrari per a la vall baixa i delta del Llobregat.<br /><br />A més del valor ecològic d'algunes zones, com el turó del Calamot i el de Caçagats, el Pla de Queralt conserva importants restes arqueològiques, com un sepulcre de fossa neolític datat l'any 3000 abans de Crist, un poblat ibèric (segle VI abans de Crist - segle I abans de Crist), un altre jaciment ibèric (segle I abans de Crist), una vil·la romana (segle I a III abans de Crist) i un poblat i una necròpoli medievals.<br /><br />Tot i això, la zona està molt degradada, especialment per la presència de les ruïnes de l'antiga fàbrica YTONG, dels anys seixanta, que abandonà la seva activitat sense restaurar la zona, així com per la presència de moltes edificacions irregulars escampades pel bosc de la zona.<br /><br />Poc després que VERTIX, seguint el procediment habitual, comencés a adquirir terrenys a la zona, fins arribar al 40% de les 220 hectàrees urbanitzables, el maig de 1988, en el marc de la Fira d'Espàrrecs de Gavà, l'Ajuntament mostrava una maqueta amb el projecte urbanístic del Pla de Carat. Encara no s'havia aprovat ni el Pla d'Actuació Urbanística (PAU) ni el Pla Parcial (PP) que l'havia de desenvolupar, però la maqueta figurava a l'estand oficial de l'Ajuntament, cosa que evidenciava la voluntat municipal d'impulsar la urbanització del sector. Els esdeveniments van continuar segons aquesta cronologia sumària:<br /><br />· El 31 de desembre de 1988 es va constituir l'Associació de Propietaris del Pla de Carat, que anys després lideraria l'oposició cívica al projecte.<br /><br />· El 22 de maig de 1989, a sol·licitud de l'Ajuntament de Gavà, els serveis territorials de la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat van emetre una proposta per al PAU del sector.<br /><br />· El 26 de juny de 1990, després que l'Ajuntament de Gavà iniciés els tràmits de planejament, la Direcció General d'Urbanisme va comunicar a l'Ajuntament que l'expedient s'havia de tramitar des de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, atès que incidia també en part del terme de Castelldefels (la meitat occidental de la llera de la riera dels Canyars). Això no va ser acceptat per l'Ajuntament de Gavà, que volia reservar-se el control del planejament, i la Generalitat va interposar un recurs contenciós administratiu (21 de desembre de 1990).<br /><br />· El 5 de setembre d'aquell any, s'iniciava l'exposició pública de la Modificació del PGM en el sector del Pla de Carat. En un primer intent, l'Ajuntament va provar d'efectuar l'exposició pública del projecte durant el mes d'agost, situació desestimada arran d'una petició de l'Associació de Propietaris del Pla de Carat.<br /><br />Finalment, el 21 de març de 1991 l'Ajuntament va decidir elevar a la Comissió d'Urbanisme la Modificació del PGM del sector, i va aprovar el PAU del Pla de Carat, que preveia construir 2800 habitatges, per a uns 13.000 habitants, un hotel de luxe, un camp de golf, una zona esportiva i educativa, edificis d'oficines, centres comercials, un teatre i residències per a la tercera edat, amb una inversió prevista de 45.000 milions de ptes.<br /><br />· El 25 de setembre de 1991, la Comissió d'Urbanisme de Barcelona va aprovar inicialment la Modificació del PGM, i la va posar a exposició pública el 9 de novembre.<br /><br />És remarcable la lluita per retenir la potestat de tramitar la modificació del PGM, crucial per decidir les característiques edificatòries del sector (ratio de sòl edificat, disposició dels espais verds, vialitat, etc), cosa que va motivar un enfrontament públic entre l'alcalde de Gavà i l'aleshores Director General d'Urbanisme, Joan Antoni Solans, amb la publicació d'un article força insultant a la premsa diària.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn11" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn11" name="_ftnref11">[11]</a> El lobby socialista metropolità proper a VERTIX ha estat un dels més acèrrims detractors de la tasca de Joan Antoni Solans al capdavant d'Urbanisme, tasca que la majoria de forces polítiques coincideixen en valorar de molt honesta i contrària als especuladors.<br />L'agost de 1991, un incendi probablement provocat va cremar part de les pinedes del Pla de Queralt. La ràpida intervenció dels bombers va evitar la destrucció de la resta de la zona arbrada del sector. Més endavant, el 5 de març de 1992, la Generalitat signà amb el MOPU (aleshores dirigit pel ministre Josep Borrell) un conveni per destinar 20.5 hectàrees del Pla de Carat com a sector d'actuació prioritària dins del pla de l'habitatge 1992-1995. De nou, i de forma quasi paral·lela, es percep un interès inusitat en realitzar inversions públiques d'importància als terrenys adquirits per VERTIX, alhora que es produeix una degradació ràpida de medi natural afectat.<br /><br />Mentre, entorn l'Associació de Propietaris, que en tot moment s'havia personat en els tràmits d'aprovació dels projectes urbanístics mitjançant al·legacions, escrits i peticions, es començava a aplegar una nutrida oposició cívica al projecte. El 6 de febrer de 1992, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi va fer pública la seva oposició al projecte, perquè no respectava l'entorn ni el patrimoni històric i artístic. <br /><br />El 27 d'abril de 1992 es presentava en roda de premsa la Coordinadora d'associacions i entitats contra el Pla de Carat, i es demanava a l'Ajuntament un debat públic i obert sobre el projecte, que no es va arribar a fer mai. El juliol de 1992, el grup parlamentari d'ERC va presentar una proposició no de llei per salvaguardar el patrimoni natural i històric de l'indret. L'oposició a la urbanització arribà a tenir el suport de Lluís Racionero, Joan Bassegoda Nonell i Jaume Codina.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn12" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn12" name="_ftnref12">[12]</a><br /><br />Malgrat que la proposició, discutida al Parlament, el 20 de novembre de 1992, i fou rebutjada amb el vot de CiU, PSC i PP,<a title="" style="mso-footnote-id: ftn13" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn13" name="_ftnref13">[13]</a> motivà una resolució del Consell Jurídic Assessor del govern de la Generalitat, que havia d'efectuar un informe previ i preceptiu a l'aprovació dels plans urbanístics, que van decidir al Govern a anular totalment la tramitació del PAU. L'ajuntament de Gavà, molt pressionat per la mobilització popular, va fer seva la paralització i així ho va fer públic el 20 de febrer de 1993<br /><br />El dictamen del Consell Jurídic Assessor obligava a redactar de nou el PAU i el PP del sector, i establia tres imperatius:<br /><br />- Obligació d'incorporar als nous PAU i al PP sengles estudis d'impacte per garantir el respecte a les àrees boscoses, a la vegetació actualment existent i als espais d'interès paisatgístic i arquitectònic.<br /><br />- Declaració de les zones com a camp de golf com a verd públic. Una sentència judicial recent, a més impedeix que la gestió de les zones verdes públiques s'encomani a mans privades. Així, la possibilitat que s’instal·li un camp de golf al Pla de Carat queda virtualment anul·lada.<br /><br />- Exclusió en el còmput de zona verda la corresponent al sector de La Sentiu, amb la qual cosa el percentatge de zona verda exigida al sector havia d'augmentar sensiblement.<br /><br />A inicis de 1993, doncs, restava aprovada la modificació del PGM, però encara mancaven per redactar de nou i aprovar el PAU i el PP.<br /><br />Aquell mateix any, VERTIX, mancat del suport municipal, va aliar-se amb la Caixa Catalunya. Entre els objectius que aleshores es marcaren hi havia la promoció conjunta d'uns 1000 habitatges amb una inversió de 10.000 milions de pessetes al pla de Queralt. VERTIX, ara amb Caixa de Catalunya, havia redefinit el projecte, i es proposava només construir un total de 105900 m2 bàsicament habitatges plurifamiliars i adossats, però també locals comercials i parcel·les per torres aïllades. El preu de venda d'aquesta operació havia d'oscil·lar entorn de les 150.000 ptes/m2, i es preveia que el desenvolupament global de l'operació tindria una durada de sis anys (1993-1999).<a title="" style="mso-footnote-id: ftn14" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn14" name="_ftnref14">[14]</a><br /><br />Tot i això, les campanyes populars i el descrèdit municipal que comportaren, juntament amb la crisi immobiliària d'aquells anys, aturaren aquell nou projecte.<br />VERTIX i Caixa Catalunya encararen les seves inversions, al llarg de 1994, a un altre sector de Gavà que es començà a desenvolupar aquells anys: el polígon Les Parets, on associats amb Caprabo van urbanitzar i construir el parc comercial Barnasud.<br /><br />L'interès de Felip Massot pel pla de Queralt va renéixer l'any 1998, quan tornà a adquirir terrenys a la zona, sota vàries noves empreses: Mas Vilanova SA i Residencial Pla de Carat SA.<br /><br />Aquest renascut interès va xocar amb un altre procés endegat per l'Ajuntament de Gavà: l'aprovació d'un ambiciós Pla Especial de Protecció de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Gavà. L'elaboració d'aquest Pla Especial ja s'havia demanat per un Ple Municipal l'any 1981, però no fou fins el 1987 que s'aprovà inicialment una proposta, que mai fou aprovada definitivament. Nous treballs es reprengueren el 1991, però tampoc prosperaren. Finalment, el 26 de març de sotmetia a exposició pública un avanç de pla que preveia protegir una àmplia franja al costat de la riera dels Canyars, al seu pas pel pla de Queralt, que consagrava la seva funció de corredor biològic.<br /><br />El resultat d'aquest conflicte d'interessos fou que el pla especial de protecció del medi natural quedà segregat de la resta (aprovada el desembre de 1998), i a hores d'ara encara no ha estat aprovat ni tan sols inicialment, tot i que l'avanç de pla era prou detallat i suficient per endegar els tràmits. Coincidint en el temps, es produïren, l'estiu de 1998, diversos incendis a la zona (8 de maig i 13 de maig de 1998), segons tots els indicis provocats. Incendis que foren esgrimits com excusa per autoritzar, dies després,<a title="" style="mso-footnote-id: ftn15" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn15" name="_ftnref15">[15]</a> l'obertura d'una «xarxa bàsica de camins» mitjançant una abusiva tala d'arbres que prefiguraven els futurs vials del sector, previstos al PAU desestimat el 1993.<br /><br />De fet, el mes de juny de 1998, l'Ajuntament de Gavà va elaborar un projecte per construir un vial dins del sector del pla de Carat, el vial del Calamot, que coincidia exactament amb un d'aquests camins oberts. Aquest projecte va motivar un acord entre Residencial Pla de Carat i l'Ajuntament, per tal que la primera es fes càrrec, a posteriori, del cost de l'esmentat vial, cosa que no s'ha produït i, segons tots els indicis, no es produirà. El projecte comportà molts maldecaps a l'Ajuntament, que el volia endegar sense la redacció i aprovació del preceptiu Pla Especial. La Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme va obligar a redactar-lo, i finalment el projecte fou aprovat i executat la primavera de 1999.<br /><br />Cal destacar que els informes jurídico-tècnics de resposta a les nombroses al·legacions presentades contra el vial del Calamot no van ser elaborats per l'Ajuntament de Gavà, tot i que l'obra era de caràcter municipal, sinó per la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.<br /><br />Remarquem de nou els ingredients d'aquest cicle d'esdeveniments: compra de terrenys a baix preu per part de Vèrtix, degradació mediambiental, i forta inversió pública en la construcció d'infrastructures que revaloritzen urbanísticament l'àrea.<br /><br />El 1999, també, s'inaugurà un parc metropolità al turó de la Roca, dins del sector de planejament del pla de Queralt. Aquest parc, finançat i mantingut per la mancomunitat metropolitana de municipis, ha revaloritzat també urbanísticament el sector, en vista a una imminent urbanització.<br /><br />Un nou aspecte del planejament superior afectà l'any 1999-2000 el pla de Queralt. Es tractava de l'estudi bàsic, encarregat per la Diputació, del projecte de futur espai agrícola i forestal del Montbaig-Montpedrós. Aquest estudi, en sintonia amb les determinacions dels estudis sobre connectors biològics, qüestionava la conveniència de seguir mantenint el pla de Queralt com espai urbanitzable, i proposava la seva requalificació. Aquest estudi motivà la reacció de l'àrea d'urbanisme i medi ambient Diego Jiménez al projecte de parc forestal i agrícola promogut per la Diputació, i el juliol de 2000 el tinent d'alcalde d'urbanisme i medi ambient refermava la voluntat d'urbanitzar les zones qualificades de no programades, ja que, segons ell, «el PGM establece que se han de urbanizar para seguir con el crecimiento»<a title="" style="mso-footnote-id: ftn16" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn16" name="_ftnref16">[16]</a> alhora que s'encarregava, emmig d'un gran secretisme i sense cap tràmit d'informació pública, a l’arquitecte Santiago Bertran un "Estudi de les zones de sòl urbanitzable no programat a Gavà".<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn17" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn17" name="_ftnref17">[17]</a> Quan després d'un any de reiterades peticions un regidor de l'oposició el va poder consultar, va comprovar que l'estudi es reduïa a proposar tres opcions de PAU i PP per al Pla de Queralt.<br /><br />6. El cas de Viladecans.<br /><br />Com s'ha esmentat abans, un dels municipis on Massot ha operat amb més intensitat, a part de Gavà, ha estat Viladecans. Val la pena esmentar en aquest informe la promoció del sector Torre Roja, perquè referma el modus operandi de les empreses d'en Massot.<br /><br />La Torre Roja era un sector de Viladecans urbanitzat als anys setanta en la seva part baixa, tocant a la carretera c-245. El sector nord, separat físicament del municipi per la riera de Sant Climent, allunyat del centre, i sotmès a un intens procés de degradació ambiental a causa de la pressió a què solen estar sotmesos els solars periurbans, fou adquirit per Massot. Part dels terrenys eren aleshores, per motius familiars, de l’arquitecte municipal Bernardí Fiol.<br /><br />Des del seu càrrec municipal, aquest arquitecte va sentar les bases d'un gran parc metropolità i la nova piscina municipal al sector de la Torre Roja, llavors totalment allunyat del nucli urbà. Totes aquestes obres van representar fortíssimes inversions de diner públic, essencialment metropolità, i van revaloritzar tot aquell sector. A continuació, l’arquitecte plegà de la seva feina municipal, i es va dedicar a treballar per Massot. Les empreses de Massot van procedir a urbanitzar i comercialitzar ràpidament la zona.<br /><br />Remarquem que se seguí l'esquema habitual: adquisició de terrenys a baix preu, operació de persones properes a Massot en l'administració urbanística responsable, desenvolupament de projectes de forta inversió pública, i urbanització i comercialització de la zona per VERTIX o empreses relacionades.<br /><br />Més exemples en aquesta manera d'actuar els trobem en la urbanització del sector can Guardiola, també a Viladecans. En aquest cas, el fet destacable està relacionat amb la canalització de les rieres que creuaven el polígon. Com es veurà, tot i que la legislació urbanística està pensada per tal que el promotor es faci càrrec del cost de les infrastructures dels terrenys que vol urbanitzar, en aquest cas --com és habitual en les operacions de Felip Massot-- el cost de les infrastructures de revalorització urbanística s'acaba pagant dels diners públics:<a title="" style="mso-footnote-id: ftn18" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn18" name="_ftnref18">[18]</a><br /><br />La Comissió d'Urbanisme de Barcelona, el 6 de novembre de 1996, va aprovar el text refós del Pla Parcial d'ordenació del sector de Can Guardiola de Viladecans, i instava que el projecte d'urbanització contemplés, en relació a la Riera de Sant Llorenç, les actuacions necessàries per tal de garantir que l'avinguda corresponent a un període de retorn de 500 anys no afectés les edificacions proposades al marge esquerre de la canalització existent. Era una condició a la urbanització del sector, i proposava, com una d'aquestes actuacions possibles, la construcció d'una bassa de laminació a l'inici de la canalització, per laminar els cabals puntes de l'avinguda.<br /><br />Tot i això, la urbanització de Can Guardiola s'inicià i s'està portant a terme sense cap d'aquestes infrastructures. Segons l'informe encarregat el 30 de maig de 1998 per la Junta d'Aigües de Catalunya a l'empresa TYPSA,<a title="" style="mso-footnote-id: ftn19" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn19" name="_ftnref19">[19]</a> la Riera de Sant Llorenç té actualment un col·lector soterrat de 35 m3/s de capacitat construït per la Junta d'Aigües en 1996, una capacitat manifestament inferior al cabal d'avinguda per a un període de retorn de 500 anys, i correspon a un període de retorn de 50 anys. Això vol dir que existeix una probabilitat del 64 % de desbordament en un període de 50 anys o del 87 % en 100 anys, essent molt elevat el risc de danys. Per aquest motiu, diu l'informe, el desenvolupament urbanístic de la zona hauria d'haver adoptat mesures estructurals complementàries als sectors de Can Guardiola i Roca (Viladecans) i Est i Barceloneta (Gavà).<br /><br />L'esmentat informe detectava una important patologia al soterrament del Torrent de can Palmer, una altra obra efectuada sota el sector de Can Guardiola en el procés d'urbanització realitzat per Felip Massot, on nombrosos tubs es trobaven apuntalats degut a l'aparició d'esquerdes longitudinals a la clau i a mitja altura (possiblement per insuficiència del llit d'assentament i la deficient execució d'algunes escomeses). El 3 de desembre de 1998, la Riera de Sant Llorenç arran de les pluges del mes de desembre provocà les primeres inundacions.<br /><br />La problemàtica més greu, però, va tenir lloc l'octubre de 1999, amb una riuada que, entre altres danys, va provocar la destrucció de l'arxiu d'històries clíniques del CAP Núm 1 de Gavà. La Comissió de Govern de l'Ajuntament de Gavà havia acordat, el 1998, "posar en coneixement de la Junta d'Aigües que segons informe dels Serveis Tècnics Municipals s'ha produït una dislocació d'algunes peces prefabricades per la canalització de la Riera de Sant Llorenç, a prop del CAP Núm 1 de Gavà i requerir-li per a què procedeixin el més aviat possible al seu arranjament".<br /><br />Abans de la inundació de 1999, no hi ha constància que s'haguessin iniciat accions per reclamar responsabilitats a l'empresa urbanitzadora o constructora del sector (Mas Vilanova SA) per cobrir els danys causats. Ben al contrari, fidel al modus operandi de Massot, el càrrec de les obres d'infrastructura va ser per a les administracions públiques: el 26 de gener de 1999 es va signar un acord entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, la Junta d'Aigües, l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i els Ajuntaments de Viladecans, Gavà per tal de donar solució als problemes d'inundació que presenten els marges de la riera de Sant Llorenç, des del Polígon de Can Guardiola a la fàbrica Roca. El conveni preveu la construcció d'una bassa de laminació a l'inici de la canalització i es preveu un cost total de 450 milions de pessetes a finaçar un 50 % per la Junta d'Aigües i un altre 50 % pels Ajuntaments de Gavà i Viladecans. Les esmentades obres es consideren d'urgència i s'estableix com a data límit de finalització de l'esmentda bassa el 31 de desembre de 2001.<br /><br />Actualment s'està adequant el planejament del sector per tal que, juntament amb una petita operació immobiliària, es construeixi aquesta bassa de laminació a càrrec dels pressupostos públics. En aquest cas, MAS VILANOVA, al sector de Can Guardiola, s'hauria estalviat els 450 milions estimats del cost de la bassa de laminació, que era una de les condicions de la Junta d'Aigües per a aprovar el seu projecte d'urbanització per evitar el problema d'inundacions que provocava la nova urbanització. Uns milions que pagarem tots els ciutadans a través dels nostres impostos.<br /><br />Més encara. Una recent resposta parlamentària,<a title="" style="mso-footnote-id: ftn20" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn20" name="_ftnref20">[20]</a> ha revelat que tot el sector de Can Guardiola es va urbanitzar (és a dir, l’Ajuntament de Viladecans va atorgar llicències) sense que el projecte hagués rebut el definitiu “assabentat” per part de la Generalitat de Catalunya. Es tracta doncs d’una urbanització il·legal, feta amb complicitat entre l’Ajuntament de Viladecans i l’empresa filial de Massot.<br /><br />El director dels serveis d’urbanisme municipals de Viladecans, en aquesta època, era Imanol Pujana (germà del processat exalcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana, també relacionat comercialment amb Massot). Pujana havia treballat als ajuntaments de Barberà del Vallès i Santa Coloma i a l'àrea de cooperació local de la Diputació de Barcelona. Des del seu càrrec municipal, Pujana va autoritzar aquesta urbanització il·legal. El setembre de 2000, Imanol Pujana va ser nomenat Director dels serveis d'Urbanisme de l'Ajuntament de Gavà, tot just coincidint amb la finalització de l'estudi sobre les zones urbanitzables no programades de Gavà. Tot fa suposar que ha estat contractat a suggeriment del grup d'empreses d'en Felip Massot amb la missió d'endegar la urbanització del Pla de Queralt.<br /><br />Un darrer exemple referit a Viladecans, durant el període en què la responsabilitat urbanística estigué en mans d'Imanol Pujana, està també referit a aspectes claus de l'aprofitament urbanístic del sector:<br /><br />L'Ajuntament de Viladecans, segurament amb la lloable intenció d'assumir una vella reivindicació popular de tenir un accés directe a les platges de Viladecans, va signar un conveni urbanístic amb l'empresa constructora MAS VILANOVA, SA --que ja hem vist que és una més de l'entramat de societats de Felip Massot--, propietària de més del 60 % del sector de Can Guardiola, en virtut del qual permutava la cessió gratuïta d'aprofitament mig que pertocava a l'Ajuntament (9.554 m2 i 95.538 m2 de sostre edificable) a canvi de que MAS VILANOVA SA executés el "Projecte d'Urbanització del Camí de les Filipines fins la Carretera Antiga de València B-210 en el terme municipal de Viladecans i a l'estudi per a la urbanització de la carretera de la Vila des de la C-245 a la B-210".<br /><br />Les obres objecte de la permuta s'havien d'executar en el termini màxim de 24 mesos des de l'aprovació del projecte d'urbanització de Can Guardiola. Així mateix MAS VILANOVA SA també s'obligava a cedir a la planta baixa d'un edifici del sector 1.000 m2 en concepte de càrrega inherent al sector per a la realització de diferents sistemes i pera la renovació del patrimoni municipal del sòl.<br /><br /> MAS VILANOVA garantia l'operació només amb una fiança de 50 milions. Tot i que aquesta mena de convenis urbanístics són discutibles ja que segons alguns juristes l'aprofitament mig hauria de destinar-se íntegrament a patrimoni municipal del sòl i no a finançar operacions d'infrastructures, quatre anys després de la signatura d'aquest conveni i amb la Urbanització de Can Guardiola pràcticament edificada el Projecte d'enllaçar Viladecans amb la platja continua essent una assignatura pendent.<br /><br />Evidentment, i arran de tot el que s'ha dit fins aquí, les operacions promocionades per Massot a través de VERTIX o empreses afins mai podrien haver obtingut el grau d'èxit i rendibilitat que han assolit sense una clara, activa i continuada connivència de les autoritats polítiques municipals i metropolitanes implicades en l'aprovació dels plans urbanístics i en el finançament de les obres públiques de revalorització del sòl prèvies o coincidint amb les operacions de Massot.<br /><br />Des d'un punt de vista objectiu, es pot conceptuar el modus operandi de les empreses de Felip Massot com clarament especulatiu, i l'actitud dels polítics i tècnics que li donen cobertura es pot conceptuar de moralment corrupta.<br /><br />7. Situació actual.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn21" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn21" name="_ftnref21">[21]</a><br /><br />Gràcies a aquests contactes amb el poder, la immobiliària de Felip Massot factura actualment (any 2000) uns 25.000 milions anuals, i és la segona més gran de Catalunya. Entre les operacions d'acostament polític més sonades darrerament cal esmentar la participació de VERTIX en el grup d'empreses que va col·laborar el 1999 en la campanya de Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn22" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn22" name="_ftnref22">[22]</a> Com s'ha dit abans, Maragall ja va ser un dels involucrats en el cas de la requalificació dels terrenys que Massot tenia al polígon Mas Blau del Prat, i aleshores fou cridat a declarar pel jutge instructor de la causa.<br /><br />El grup immobiliari, a la direcció del qual s'han incorporat els fills de Massot (Jaume, departament de direcció i Elena, departament de vendes) i que està dirigida per Jacint Huguet, té actualment en marxa una desena de promocions a l'àrea metropolitana, amb un total de cinc-cents mil metres quadrats de sostre edificable (més de 5000 habitatges previstos). Actualment, VERTIX és el segon grup immobiliari de Catalunya, després de la immobiliària colonial, de "la Caixa", té en construcció un miler d'habitatges. Els darrers 5 anys ha duplicat el nombre de metres quadrats construïts i ha triplicat la facturació. VERTIX és també ,la segona immobiliària de Catalunya en reserva de sòl, amb UN MILIÓ de metres quadrats edificables.<br /><br />El darrer fitxatge estrella del grup immobiliari ha estat Francesc Pérez, procedent de l'empresa pública Regesa, i que actualment té el càrrec de gerent i encarregat de la compra de terrenys i nous projectes.<br /><br />Les operacions immobiliàries solen fer-se en solitari, o en aliança amb Caixa Catalunya, la immobiliària Indret (dels empresaris Jordi Fité i Enric Prat) i darrerament amb el Banc de Sabadell.<br /><br />Per a cada promoció, es constitueix una societat independent, que es dissol un cop comercialitzada la promoció. D'aquesta manera es dificulta el càrrec de responsabilitats si a mig i llarg termini sorgeixen problemes amb els compradors.<br /><br />Amb Procam, la immobiliària de Caixa Catalunya va urbanitzar el sector de Coll Favà (Sant Cugat del Vallès), amb 1500 habitatges, a través de l'empresa Coll Favà Park, participada al 50% pels dos partenaires, amb una inversió d'uns 15.000 milions de pessetes. També amb Procam, promou 700 habitatges a Sant Cugat-Mirasol, prop de Coll Favà i can Rabeliu, al mateix Sant Cugat.<br /><br />Una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera il·legal el conveni firmat entre l’Ajuntament de Sant Cugat i la Junta de Compensació de Coll Favà.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn23" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn23" name="_ftnref23">[23]</a><br />Amb la immobiliària Indret està desenvolupant 200 habitatges a l'illa de la Sandoz, a Sarrià (27000 metres quadrats i 8.000 milions de pessetes d'inversió).<br /><br />En fase de gestió i planejament hi ha el projecte de La Creu, a Sitges (600 pisos i 200 cases adossades, 80 hectàrees a l'entrada del municipi, amb una inversió de 20.000 milions de ptes en deu anys), que també ha provocat acusacions de corrupció cap al responsable polític municipal d'urbanisme.<br /><br />I amb Landscape, la immobiliària del Banc de Sabadell, està promovent la construcció de 1000 habitatges i diversos edificis d'oficines als antics terrenys de la fàbrica de la Seda, al Prat de Llobregat, amb una inversió d'uns 22.000 milions de ptes.<br /><br />L'associació amb el Banc de Sabadell es porta a través de l'empresa Landscape Vertix, que el novembre de 2000 va ampliar capital i va nomenar un consell d'adminsitració format per José Santamans Portadella, president; Salvador Grané Terradas i Javier Pérez Medina, consellers delegats; Felip Massot Felip, Joan Ráfols Esteve i Jacint Huguet, vocals.<br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn24" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn24" name="_ftnref24">[24]</a> Aquesta promoció depèn que s'obtinguin les requalificacions de terrenys necessàries per fer edificacions residencials, per part de les autoritats urbanístiques del Prat de Llobregat i el Consell Comarcal del Baix Llobregat. Precisament el president d'aquest Consell Comarcal, regidor de Cornellà i antic líder ugetista, acaba d'incorporar-se al Consell d'Administració de La Seda de Barcelona. La Seda rebrà, si aquesta operació immobiliària surt bé, uns 8.000 milions de pessetes.<a title="" style="mso-footnote-id: ftn25" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn25" name="_ftnref25">[25]</a> VERTIX impulsa també promocions residencials a Viladecans, Sant Feliu de Llobregat, i Barcelona (plaça de Cerdà).<br /><br />8. I ara, el Pla de Ponent.<br /><br />Al novembre de 2001, l’Ajuntament de Gavà va tornar a posar sobre la taula el projecte d’urbanitzar el Pla de Queralt, ara amb el nom de «Pla de Ponent».<a title="" style="mso-footnote-id: ftn26" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftn26" name="_ftnref26">[26]</a><br /><br />Els treballs previs exposats públicament contemplen un increment del sòl edificat d’uns aproximadament 400.000 m2 a 500.000 m2 respecte del planejament vigent, tot passant d’un índex d’edificabilitat del 0,21 al 0,25. La proposta doncs afavoreix clarament una maniobra especulativa, ja que el principal adquirent dels terrenys on es desenvoluparà el Pla de Ponent (prop del 70% dels terrenys són de la immobiliària Vèrtix i les seves filials) van ser comprats i pagats d’acord amb unes expectatives que ara es revisen a l’alça.<br /><br />Es contempla també l’increment del nombre d’habitatges dels 2850 actualment previstos al planejament vigent (1993) a 4750, és a dir, gairebé una duplicació.<br /><br />Es proposa la xifra del 30% d’habitatges protegits, clarament insuficient. A més, aquesta xifra s’assoliria només a partir de la requalificació de sòl destinat a usos públics, és a dir, incrementant més encara l’edificació de la zona. Cal advertir que actualment el Parlament de Catalunya està discutint una nova llei d’urbanisme, que s’ha d’aprovar en breu, i que en la versió actual contempla l’obligatorietat del promotor urbanístic privat a cedir almenys el 20% de l’aprofitament mitjà al municipi, en comptes del 10% actual, percentatge que inclou la construcció obligatòria d’habitatge protegit. Per tant, una elemental prudència, en benefici de l’interès públic i de les classes menys afavorides, aconsellaria de retardar l’aprovació del planejament d’aquest sector fins a la consolidació definitiva del nou marc legal de l’urbanisme català que s’està tramitant al Parlament.<br />En no fer-ho, l’Ajuntament juga descaradament a favor dels interessos econòmics del promotor privat.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn1" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref1" name="_ftn1">[1]</a> La major part de la informació d'aquest capítol prové de l'article Negocios immobiliarios: una trama que llega al Ayuntamiento, signat pel Consell de Redacció de la revista de l'assemblea local de Gavà del PSUC, «Llibertat», núm. 6 (març 1978). La informació mai fou replicada per cap dels afectats.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn2" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref2" name="_ftn2">[2]</a> M. A. Carrera, J. Orihuel, Vertix aprovecha el tirón de la demanda para promover cinco mil viviendas en barcelona, Expansión - Cataluña, 11 de gener de 1999, p. 3.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn3" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref3" name="_ftn3">[3]</a> La informació sobre aquests moviments interns dins del PSC-PSOE local que acabaren amb l'elecció de Dídac Pestaña com alcalde de Gavà s'ha extret de l'article Antonio Rodríguez vol tornar a ser alcalde, signat pel consell de redacció de la revista independent local «El Boscater Negre», núm 6 (novembre 1986), p. 1. La informació mai fou replicada per cap dels afectats.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn4" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref4" name="_ftn4">[4]</a> Redacció, Jaume Vendrell: "Per treballar a l'Administració local cal tenir vocació", entrevista a «Brugués», núm. 29 (juliol 1991) p. 12.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn5" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref5" name="_ftn5">[5]</a> Jaume Vendrell, Estiuegem a Gavà (2). La regeneració de l'espai col·lectiu per a l'esbarjo, al periòdic municipal «Brugués», núm 14, (agost 1985), p. 2-4.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn6" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref6" name="_ftn6">[6]</a> C. Mestres, Gavà transformará sus campings de playa en una zona pública de 800 metros de frente, La Vanguardia, 19 de juny de 1991.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn7" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref7" name="_ftn7">[7]</a> Redacció, Massot recorda que Mas Blau es va requalificar per dues ordres judicials, Avui, 17 de gener de 1995, p. 13; Redacció, Un cargo del Govern, Negre y Reyna declaran por el caso Subirà, La Vanguardia, 31 de gener de 1995; J. G. Albalat, Subirà declarará mañana ante el juez como inculpado, El Periódico, 27 de juny de 1995; F. Peirón, Subirà declara más de cuatro horas por un presunto cohecho, La Vanguardia, 29 de juny de 1995; J. G. Albalat, Subirà declara cuatro horas ante el juez, El Periódico, 29 de juny de 1995; P. Ríos, Subirà declara durant quatre hores per la concessió d'uns avals, Avui, 29 de juny de 1995; Redacció, La fiscalía aboga por el archivo del "caso Subirà", El Periódico, 2 d'abril de 1996.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn8" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref8" name="_ftn8">[8]</a> M. A. Carrera, J. Orihuel, Vertix aprovecha el tirón de la demanda para promover cinco mil viviendas en barcelona, Expansión - Cataluña, 11 de gener de 1999, p. 3.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn9" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref9" name="_ftn9">[9]</a> La informació d'aquest capítol s'ha extret del Butlletí de la coordinadora d'associacions i entitats contra el Pla de Carat, Gavà (novembre 1992), p. 2-3.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn10" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref10" name="_ftn10">[10]</a> Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm. 72 (14 juny 2000), p. 19.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn11" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref11" name="_ftn11">[11]</a> Dídac Pestaña, L'aparellador municipal de Catalunya, Diari de Barcelona, 18 de novembre de 1990.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn12" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref12" name="_ftn12">[12]</a> M. Torres, ERC porta al Parlament el debat sobre la protecció del Pla de Carat, Diari de Barcelona, 5 de novembre de 1992.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn13" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref13" name="_ftn13">[13]</a> Secció local d'ERC-Gava, Per què diem no a la urbanització del bosc del Pla de Queralt?, opuscle editat i repartit el 6 de gener de 1993, 20 pàgines.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn14" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref14" name="_ftn14">[14]</a> V. R., Vertix i Caixa Catalunya, socis per invertir 10.000 milions, Nou Diari, 28 de juliol de 1993<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn15" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref15" name="_ftn15">[15]</a> Comissió de Govern de l'Ajuntament de Gavà, 4 de juny de 1998, primer punt del torn d'urgència U1.<br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn16" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref16" name="_ftn16">[16]</a> J. Crespo, El Ayuntamiento no se opone a la creación del Parque Montbaig Montpedrós, «Ciutat de Gavà», núm. 20 (juliol 2000) p. 5.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn17" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref17" name="_ftn17">[17]</a> Comissió de Govern de l'Ajuntament de Gavà, 5 de novembre de 1998.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn18" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref18" name="_ftn18">[18]</a> A. Bosch, Cròniques urbanístiques, «Ciutat de Viladecans» maig de 2000.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn19" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref19" name="_ftn19">[19]</a> Anàlisi del comportament hidràulic de la Riera de Sant Llorenç (T.M de Gavà i Viladecans), TYPSA, 1998.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn20" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref20" name="_ftn20">[20]</a> Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm.185 (22.05.2001), p. 67 i Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm.241 (04.12.2001), p. 22-23.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn21" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref21" name="_ftn21">[21]</a> La informació d'aquest capítol s'ha extret de: Rosa Salvador, Vertix vende un immueble en Mas Blau, «La Vanguardia», 8 de desembre de 2000; M. A. Carrera, J. Orihuel, Vertix aprovecha el tirón de la demanda para promover cinco mil viviendas en barcelona, Expansión - Cataluña, 11 de gener de 1999, p. 3.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn22" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref22" name="_ftn22">[22]</a> J. Campmany, Pasqual Maragall i els empresaris, revista comarcal «Aquí», 4 de febrer de 1999.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn23" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref23" name="_ftn23">[23]</a> El País Catalunya, dimarts 20-2-2001<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn24" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref24" name="_ftn24">[24]</a> F. Baratech, Periscopio empresarial, La Vanguardia, 27 de novembre de 2000.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn25" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref25" name="_ftn25">[25]</a> D. Álvarez, La Seda decide cerrar su planta de rayón y prevé vender terrenos por 8.000 millones, La Vanguardia, 17 d'octubre de 2000.<br /><br /><a title="" style="mso-footnote-id: ftn26" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=3649001595589233260#_ftnref26" name="_ftn26">[26]</a> Revista municipal de l’Ajuntament de Gavà, «Brugúes», número especial monogràfic sobre el «Pla de Ponent». Desembre de 2001.<br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R16rnQcvDUI/AAAAAAAAAHI/Gi7lMN_3SZI/s1600-h/coordinador+004.jpg"></a><br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R16rnQcvDUI/AAAAAAAAAHI/Gi7lMN_3SZI/s1600-h/coordinador+004.jpg"></a><br /><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R16rnQcvDUI/AAAAAAAAAHI/Gi7lMN_3SZI/s1600-h/coordinador+004.jpg"></a><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-7634603015248525085?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-44576516631937146012007-12-09T09:34:00.000-08:002007-12-09T09:39:47.785-08:00INFORME SOBRE PLA PARCIAL I MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGM AL PLA DE PONENT, AL TERME MUNICIPAL DE GAVÀ.<br />--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------<br /><br /><br />1. IDENTIFICACIÓ DE L’EXPEDIENT<br /><br />Assumpte: Proposta d’ordenació del Pla de Ponent<br /><br />Municipi: Gavà (Baix Llobregat)<br /><br />Peticionari: Ajuntament<br /><br />Referència: URB 182/05<br /><br /><br /><br />2. ANTECEDENTS<br /><br />Amb data de registre 01.08.05 va tenir entrada a l’Oficina d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, sol·licitud d’informe sobre la modificació puntual del PGM al Pla de Ponent, presentada per l’Ajuntament de Gavà.<br /><br />Acompanyaven a la sol·licitud els següents documents:<br /><br />· Document resum del planejament urbanístic per al desenvolupament del Sector del Pla de Ponent al municipi de Gavà<br /><br />Amb data 28.12.05 com avançament de l’Estudi d’impacte ambiental va tenir entrada a l’Oficina d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona la següent documentació gràfica:<br />· Plànol de zonificació<br />· Plànol d’inundabilitat<br />· Plànol de serveis de la xarxa de sanejament de les aigües pluvials<br />· Estudi de les alternatives de connexió de la xarxa de residuals del sector Pla de Ponent al sistema general de sanejament metropolità al municipi de Gavà<br />· Plànol dels serveis de la xarxa de sanejament de les aigües residuals<br /><br />Amb data 09.01.06 va tenir entrada a l’Oficina d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge l’estudi d’impacte ambiental de l’ordenació de Pla de Ponent a Gavà (document imprès i en suport digital)<br /><br />Amb data de registre 16.01.06 va sortir de l’Oficina d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona una comunicació adreçada a l’Ajuntament de Gavà reclamant la presentació d’un informe ambiental que compleixi amb el contingut que estableix l’article 5 i l’annex 1 de la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, de forma que es sol·licita a l’Ajuntament l’aportació d’aquesta documentació per tal de procedir amb la tramitació corresponent.<br /><br />Amb data de registre 17.02.06 va tenir entrada a l’Oficina d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, la memòria i normativa urbanística de la modificació Puntual del PGM del sector Pla de Ponent.<br /><br />Acompanyaven els següents documents:<br /><br />· Conveni urbanístic per al desenvolupament del sector “Pla de Ponent”<br />· Memòria del Pla Parcial del sector Pla de Ponent<br /><br /><br />Amb data de registre 24.04.06 va tenir entrada a l'Oficina Territorial d'Avaluació Ambiental dels SSTT de Barcelona informe d'adaptació de la documentació ambiental presentada a les prescripcions de l'article 5 i l'annex I de la Directiva 42/20011CE.<br /><br /><br /><br />3. FONAMENTS DE DRET<br /><br />Aquest informe s’emet en compliment d’allò que determina la Disposició Transitòria sisena del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, i en virtut de la legislació sectorial i complementària.<br /><br /><br />4. DESCRIPCIÓ DEL MEDI<br /><br /><br />Medi físic<br /><br />Emplaçament<br />L’àmbit d’actuació, amb la denominació de Pla de Ponent, se situa, en sentit EW entre el nucli urbà de Gavà i el límit amb el terme municipal de Castelldefels, i en sentit NS entre els contraforts del Garraf i la plana del Delta del Llobregat. En concret, resta delimitat al SE per la línia de ferrocarril de Renfe Barcelona-Tarragona, al SO de la riera dels Canyars, al NO per la carretera de la Sentiu, i al NE per l’avinguda Joan Carles I, de Gavà (carretera de Begues).<br /><br />Clima<br />La precipitació s’ajusta força a la tipologia típica mediterrània amb mínims a l’estiu i màxims a la tardor, els quals poden originar les característiques revingudes de torrents i rieres; entre els mesos de setembre i desembre s’arriba a produir de l’ordre del 50% de la precipitació total anual.<br /><br />L’estació utilitzada (particular) aporta dades interessants sobre els episodis de precipitació intensa, factor de molta importància per preveure revingudes (sobretot a la riera dels Canyars); així en 20 anys s’han comptabilitzat 6 dies amb precipitacions superiors als 100 mm i 33 dies amb pluges que superaven els 50 mm, el valor diari més elevat enregistrat és 172,9 mm, i es van arribar a recollir 121 mm en tan sols 2 hores.<br /><br /><br />Geologia i geomorfologia<br />El massís, que forma part de la Serralada Litoral, està constituït predominantment per materials calcaris (unitat càrstica) tot i que a l’extrem més oriental hi dominen els materials silícics, que afloren als turons de l’àrea d’estudi: el Turó del Calamot, el de Caçagats i el de la Roca.<br /><br /><br />Hidrologia<br />L’àmbit d’estudi és travessat per dos sistemes de rieres de règim típicament mediterrani: la riera dels Canyars, amb el seu afluent: el torrent de Cal Llong; i el torrent de Calamot.<br /><br />La conca de recepció de la riera dels Canyars té la seva capçalera als cims del Garraf, i a l’alçada del seu pas sota la línia de ferrocarril abasta 17 km2. Donada la proximitat al mar del massís la riera rep l’efecte de les tempestes originades per l’ascens d’aire humit i càlid, tal com va succeir amb la riuada del 2002.<br /><br />El torrent de Calamot, que neix entre els turons de Calamot i Caçagats, presenta una conca de dimensions molt inferiors (3,3 km2) la qual se situa gairebé de forma íntegra dins l’àmbit d’estudi.<br /><br />Cal remarca que ambdues rieres arriben a la C-245 amb una cota lleugerament superior a la dels camps de conreu circumdants.<br /><br /><br />Medi biòtic<br /><br />Vegetació<br />L’àmbit d’estudi conté una notable diversitat vegetal fruit de la confluència d’espècies boreomediterrànies i austromediterrànies, de la diversitat de substrats i, també, de l’activitat humana secular que hi ha superposat un mosaic d’estadis successionals amb un estat de degradació variable.<br /><br />La vegetació potencial seria d’una banda l’alzinar litoral típic (Viburno-Quercetum ilicis), dominat per l’alzina i provist d’un estat arbustiu dens i variat i d’una gran varietat de lianes; aquest bosc es repartiria el territori amb la màquia litoral (Querco-Lentiscetum) dominada pel garric (Quercus coccifera), el llentiscle (Pistacia lentiscus), l’ullastre (Olea europaea subsp. sylvestris) i el margalló (Chamaerops humilis) que és una de les poblacions més septentrionals de la península ibèrica. Als fondals possiblement apareixien alzinars enriquits amb rouredes submediterrànies (Viburno-Quercetum ilicis subass. cerrioidetosum). Als marges de les rieres més importants permetria el desenvolupament d’omedes (Lithospermo-Ulmetum minoris), boscos d’om (Ulmus minor) amb mill gruà (Lithospermum purpureo-caeruleum) i albaredes (Vinco-Populetum albae), amb àlbers (Populus alba) i vinca pervinca (Vinca difformis). En tots dos casos es tracta de boscos en galeria, pràcticament lineals, dels quals en queden algunes interessants mostres a la capçalera de la riera dels Canyars.<br /><br />A l’actual paisatge de la zona es troben alzinars en fases de degradació o de recuperació després de l’abandonament de llur explotació tradicional (fusta o carbó). Es tracta de d’alzines de rebrot dominades pel sotabosc (Arbutus unedo, Pistacia lentiscus, Rhammus alaternus, Phyllirea angustifolia, etc.). En indrets obacs i frescals també s’hi intercalen alguns roures (Quercus cerriodes) i arbustos de les rouredes i bardisses. Tanmateix les formacions forestals dominants a la zona d’estudi són les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyer (pinus pinea). L’activitat humana, particularment intensa vora els cursos d’aigua, ha portat a la substitució d’omedes i albaredes per bardisses d’esbarzers i roldors.<br /><br /><br />Fauna<br />L’estudi ambiental descriu les comunitats faunístiques a partir de la seva adscripció a cinc grans grups d’ambients naturals o seminaturals, posant-hi més cura en descriure l’herpetofauna i l’avifauna; aquestes espècies es consideren en situació més delicada donada la grandària de l’àmbit de planificació i el tipus d’intervenció, on les rieres en són clau.<br /><br />Pinedes i àrees amb roures:<br />Rèptils: Cal destacar la presència d’una colònia de sargantaner petit (Psammodromus hispanicus). Entre els ocells trobem el tudó (Columba palumbus), la tórtora (Streptopelia turtur), el trencapinyes (Loxia curvirostra), l’enganyapastors (Caprimulgus europeus), el siboc (Caprimulgus ruficollis), el cucut reial (Clamator glandarius) i les marellengues (Parus sp.)<br /><br />Brolles i garrigues<br />Són ambients apropiats per als rèptils: llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), sargantana cuallarga (Psammodromus algirus), serp blanca (Elaphe scalaris), i serp verda (Malpolon monspessulanus). Pel que fa a l’avifauna hi trobem també riques comunitats de passeriformes, entre els quals destaquen la tallareta cuallarga (Sylvia undata), el tallarot de garriga (S. Cantillans), el tallarol capnegre (S. Melanocephala), la cotxa fumada (Phoenicurus ochururos), la cadernera (Carduelis carduelis), i el garrafó (Serinus serinus).<br /><br />Garroferars<br />Es troben rapinyaires com el xot (Otus scops) i el mussol (Athene noctua); i també el botxí (Lanius excubitor) i el capsigrany (L. Senator); insectívors com la puput (Upupa epops) o l’abellerol (Merops apiaster); granívors con el pinsà (Fringilla coelebs), el verdum (Carduelis chloris), el paserell (Carduelis cannbina) o el cruixidell (Miliaria calandria). Malauradament els garrofers són pobres en fauna.<br /><br />Rieres i altres ambients aquàtics<br />Són zones d’una gran diversitat faunística i hàbitat característic d’amfibis, molts amb requeriments força específics: gripau d’esperons (Pelobates cultripes), granota verda (Rana perezi), gripauet (Pelodytes punctatus) i del gripau d’esperons (Pelobates cultripes), el gripau corredor (Bufo calamita) o el gripau comú (Bufo bufo). La Salamandra (Salamandra salamandra) podria estar present en algun tram superior de la riera dels Canyars. Entre els insectívors es troba l’oriol (Oriolus oriolus), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), el tallarol enmascarat (Sylvia hortensis), el tallarol gros (S. Borin), etc.<br /><br />Conreus i marges<br />Els conreus comparteixen amb herbassars, prats i garroferars bona part dels vertebrats que s’hi localitzen, i també amb les zones urbanes.<br /><br /><br />Medi socio-econòmic<br /><br />Context territorial<br />Gavà és un municipi complex amb gran diversitat d’usos, que ha viscut l’expansió dels seus nuclis urbans, la construcció de noves infrastructures viàries, la implantació de polígons industrials, així com la proliferació de segones residències, tot en detriment del sòl agrícola i forestal.<br /><br />El territori no urbanitzat de Gavà, que encara representa una porció significativa del total, conté en ell mateix una dimensió socioambiental que repercuteix favorablement en la dinàmica socioeconòmica del municipi. La seva presència vertebra de forma natural el territori resseguint els eixos fluvials, esponjant l’espai construït i les infrastructures tot evitant el continuum urbà en que amenaça convertir-se la regió metropolitana.<br /><br /><br />Demografia<br />Els darrers 20 anys des de l’últim cens (1981-2001) el municipi mostra un patró sostingut i moderat d’evolució poblacional amb una Taxa de Creixement Anual Acumulatiu amb poc més del 17 per mil, situant-se en una posició intermèdia respecte tant als municipis del seu entorn com als àmbits territorials significatius.<br /><br />La tendència de creixement en una perspectiva més curta (2002-2005) està per sobre del àmbits de comparació municipals (excepte Castelldefels), amb una taxa de creixement anual acumulatiu del 18,02 per mil.<br /><br />Tot i que la xifra no està tancada ni corregida, el padró municipal a 31 d’octubre de 2005 indicava la presència de 45.457 persones, un 17,1% més que el 1998 i un 5,1% més que el 2004.<br /><br /><br />Mobilitat i infrastructures<br />El sector es troba en bones condicions d’accessibilitat. La carretera de la Sentiu, l’Avinguda Joan Carles i la C-245, delimiten el sector, i, entre aquesta última, la autopista C-32 i el ferrocarril l’integren, des del punt de vista de la connectivitat, en l’estructura d’escala metropolitana travessant la plana deltaica en sentit longitudinal.<br /><br /><br />Paisatge<br />L’informe ambiental ha definit 13 grans unitats que s’agrupen en dos blocs bàsics:<br /><br />Zones d’interès paisatgístic prioritari: s’hi engloben els elements paisatgístics més singulars o espectaculars (conques visuals de gran qualitat, grans arbres).<br /><br />- Turó de Calamot:<br />- Vessant SW del turó del Calamot:<br />- Mirador al cim del turó de Caçagats<br />- Franja forestal al peu del vessant N i NW del turó de Caçagats<br />- Bosc en galeria amb grans alzines i roures<br />- Grans roures amb capçades de diàmetres d’entre 13 i 17 m.<br />- Franja arbòria ubicada entre el parc i la riera de Calamot<br /><br />Zones de gran potencialitat en cas de realitzar una intervenció d’arranjament: s’inclouen aquells paisatges que es poden revaloritzar de manera molt important i que comportarien un valor afegit al patrimoni natural i cultural de la zona.<br /><br />- Plana de Carat:<br />- Plana de Can Ribes<br />- Pedrera amb grans blocs de gresos i conglomerats<br />- Franja intersticial entre la C-245 i el ferrocarril<br />- Entorn arqueològic de Can Valls del Racó<br /><br />L’àmbit d’estudi compta amb un ric patrimoni arqueològic i arquitectònic. Existeixen uns Plans Especials de Protecció i Catàlegs (PEC) dels Patrimonis Arqueològic i arquitectònic, que defineixen el següents elements protegits:<br /><br />- Patrimoni arqueològic protegit: AEA Can Valls del Racó i AEA del Turó del Calamot, com a Béns Cultural d’Interès Local (BCIL), i com a Béns amb Elements d’Interès (BEI), AEA Ibero-romana de Can Rosès, AEA Necròpolis alt-medieval de Can Rosès, AEA Complex miner del Turó de Caçagats i AEA La Roca.<br /><br />- Patrimoni arquitectònic protegit: Can Rosés i la seva torre de defensa com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN); Can Ribes (BCIL) i Ca N’Horta (BEI)<br /><br />A banda d’aquest elements cal esmentar:<br /><br />Els hàbitats en cova excavats al torrent del Calamot i els elements vinculats a l’antic món agrícola, com les restes d’un trull d’oli.<br /><br /><br />Planejament vigent<br />El planejament bàsic que afecta l’àmbit d’estudi prové del Pla General Metropolità (PGM) elaborat l’any 1976. Des de l’any 1988, l’Ajuntament i alguns propietaris de l’àrea han elaborat diversos Plans d’Actuació Urbanística Municipal que desembocaren en una Modificació Puntual del PGM aprovada l’any 1993. El 2002 els serveis tècnics de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) va elaborar una proposta a instàncies de l’Ajuntament de Gavà que va ser objecte d’un Estudi d’impacte Ambiental (EIA); l’objectiu de l’Informe ambiental es actualitzar-lo, per a l’aprovació provisional, atesos els ajustos introduïts en la proposta urbanística i als canvis normatius produïts en la legislació aplicable al llarg dels darrers 3 anys.<br /><br />El Programa d'Actuació Urbanística Municipal (PAUM), aprovat definitivament el 16 de març de 2005, es formula amb l’objectiu de programar el desenvolupament de les actuacions estratègiques relatives a política del sòl i habitatge contingudes en el planejament urbanístic general vigent i que son de compliment obligat per al planejament derivat.<br /><br /><br />5. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA<br /><br /><br />Justificació de la proposta<br /><br />Segons l’Informe Ambiental i la memòria de la Modificació Puntual del PGM, els objectius de la proposta d’ordenació es poden agrupar en quatre grans categories:<br /><br />Integració coherent en relació a la matriu d’espais lliures existents i els seus valors preexistents (objectius 1 i 2).<br /><br />Protecció del patrimoni arqueològic i arquitectònic (objectiu 3).<br /><br />Foment d’un model de mobilitat racional i sostenible (objectius 4 a 6).<br /><br />Establiment d’un model de ciutat equilibrat per la seva compacitat, complexitat d’usos i la dotació d’equipaments i habitatge protegit (objectius 7 a 11).<br /><br /><br />Mesures de règim general<br /><br />1. Mesures per a l’ús eficient dels recursos i de reducció de la contaminació:<br />Priorització del model de ciutat compacta per tal d’organitzar la instal·lació i la gestió de xarxes de distribució de serveis (aigua, energia, comunicacions, etc.) així com la recollida de residus.<br /><br />Incorporació a la normativa de les prescripcions adequades per garantir un tractament ambientalment òptim dels fluxos ambientals en relació a l’estalvi i eficiència en l’ús de l’aigua i l’energia i a la correcta gestió dels residus.<br /><br />2. Mobilitat sostenible:<br />Reconeixement dels eixos vertebradors existents, de la carretera de la Santa Creu de Calafell (C-245), la carretera de La Sentiu i l’avinguda urbana de Joan Carles I, com a base d’una estructura viària bàsica complementada amb noves vies en malla que s’adapten a la topografia, i amb funcions i naturalesa diferents.<br /><br />Una jerarquització del sistema viari amb:<br />- Eixos principals que estructuren funcionalment el sistema rodat, incloent una via especialitzada i segregada per optimitzar el trànsit de pas i a diferent nivell en direcció a la carretera de Begues.<br />- Vies connectores i de distribució interna, d’accés i relació entre les activitats del sector.<br />- Carrers d’ús rodat restringit amb prioritat invertida per vianants, amb accés a les àrees d’aparcament públiques i de residència.<br />- Passeig i camins amb recorreguts exclusius per vianants.<br /><br />Incorporació prevista del sistema de transport públic guiat, soterrat i d’elevada capacitat, a l’ordenació del sector, a través de dues estacions situades estratègicament; una d’elles com a frontissa entre la ciutat nova i la consolidada, i l’altra amb intercanvi ferroviari (metro, Rodalies Renfe), preveient un aparcament intermodal de suport.<br /><br /><br />3. Protecció del Sòl No Urbanitzable:<br /><br />matriu d’espais lliures:<br />Integració i reconeixement dels espais lliures i estratègics en el marc territorial metropolità, entre la muntanya del Garraf i la plana agrícola del Delta del Llobregat, mitjançant els connectors naturals de la riera de Canyars i el torrent del Calamot, i el respecte al paisatge dominat pels turons dels Caçagats i del Calamot, corresponent a més del 60% del sector.<br /><br />Establiment d’una matriu interconnectada d’espais lliures atorgant una especial atenció a la riera de Canyars com a principal connector ecològic.<br /><br />Diversitat en el tractament dels espais lliures del sector per un adequat ús i gaudi del ciutadà, relacionant-los a través de recorreguts diferenciats i compatibles pel vianant.<br /><br />Intervenció activa sobre la matriu d’espais lliures garantint la funcionalitat ecològica i evitant-ne la seva degradació, contrarestant i minimitzant els impactes i riscos (inundabilitat, erosionabilitat, incendis forestals, etc.).<br /><br />Protecció i millora de les àrees prioritàries de conservació concentrades a la riera de Canyars i als turons de Caçagats i Calamot.<br /><br />Incorporació a la normativa de les prescripcions adequades per garantir la protecció de la funcionalitat dels sistema i la protecció dels seus valors paisatgístics.<br /><br /><br />sistema hidrològic<br />Tractament de la xarxa fluvial com a vertebradora del territori, promovent-ne la recuperació de la integritat i naturalitat.<br /><br />Delimitació adequada de les zones inundables i reglamentació dels usos admesos i la normativa d’aplicació a cadascuna de les franges definides en funció del context (urbà o no urbanitzat) on es trobi.<br /><br />Establiment de les mesures pertinents per minimitzar els riscos derivats de les avingudes, tot evitant la impermeabilització de les lleres i de les ribes respectives.<br /><br />Potenciació de la naturalitat de les ribes per tal de garantir la funcionalitat hidrològica i ecològica dels cursos d’aigua.<br /><br />Minimització de la impermeabilització de superfícies en les noves actuacions urbanístiques per permetre una millor recarrega dels aqüífers.<br /><br /><br />4. Mesures de preservació del paisatge:<br />Definició de 13 zones d’interès paisatgístic i zones de gran potencialitat en cas de realitzar una intervenció d’arranjament.<br /><br />Protecció del patrimoni arqueològic i arquitectònic, d’àmbits com el complex miner del Turó dels Caçagats o el poblat ibèric del Turó del Calamot, i d’edificis històrics com Can Ribes, Can Rosés i Ca n’horta, representatius d’aquest territori i reconeguts com elements que identifiquen un procés històric d’aquest indret, envoltat d’un entorn característic de turons i rieres que també es preserva del procés urbanitzador potenciant els elements de vincle, i que a la vegada esdevé patrimoni públic.<br /><br />Establiment de criteris d’integració paisatgística en la urbanització dels espais (edificació, espai públic, verd urbà) en funció de les característiques de l’entorn i les tipologies arquitectòniques pròpies de la zona, amb especial atenció als interiors d’illa.<br /><br /><br />5. Propostes de desenvolupament<br />Amb aquesta nova proposta d’ordenament, aquest espai de 196,6 ha, modificaria la seva classificació d’urbanitzable no delimitat, a urbanitzable delimitat, tret d’un sector discontinu, la Sentiu 2 que passaria a una classificació de no urbanitzable; traslladant-se el sostre edificat previst en el mateix (37.000 m2) al Pla de Ponent.<br /><br /><br />CONCEPTES<br />PLANEJAMENT VIGENT<br />MOD. PGM 2006<br />La Sentiu 2<br />Sòl urbanitzable no delimitat<br />Sòl no urbanitzable<br />92.924 m2 4,73%<br />92.924 m2 4,73%<br /><br /><br />Can Ribes<br />Sòl urbà<br />Sòl urbanitzable delimitat<br />19.835 m2 1,00%<br />19.835 m2 1,00%<br /><br /><br />Resta Pla de Ponent<br />Sòl urbanitzable no delimitat<br />Sòl urbanitzable delimitat<br />1.845.594 m2 93,85%<br />1.845.594 m2 93,85%<br /><br /><br />Estació de Servei<br />Sòl urbanitzable no delimitat<br />Sòl urbà<br />2.171 m2 0,11%<br />2.171 m2 0,11%<br /><br /><br />Regularització sistemes<br />Sòl urbà<br />Sòl urbà<br />6.113 m2 0,31%<br />6.113 m2 0,31%<br /><br /><br />L’execució del planejament previst s’estendria en el període 2007-2017, considerant dues etapes d’urbanització (2007-2014 i 2013-2017) que en conjunt representaria la creació de 4 nous barris i la construcció de 4.896 habitatges dels quals un 40% (1.958) serien de règim de protecció oficial (habitatges subjectes a algun règim de protecció pública: protegits o concertats, de venda o lloguer, segons article 6 del Decret 255/2005, de 8 de novembre, d’actualització per al dret a l’habitatge 2004-2007).<br /><br /><br />Barri<br />Nombre d’habitatges lliures<br />Nombre d’habitatges en règim de protecció oficial<br />Total<br />Nou barri de Can Ribes<br />296<br />199<br />495<br />Barri Ca n’Horta<br />568<br />576<br />1.144<br />Barri Canyars Sud<br />995<br />675<br />1.670<br />Barri Canyars Nord<br />1.079<br />508<br />1.587<br />total<br />2.938<br />1.958<br />4.896<br /><br /><br />Considerant tot l’àmbit de la modificació del PGM, s’obté una densitat edificatòria bruta de 25 hab/ha, mentre que tenint en compte únicament el sòl privat (28 ha) la densitat mitjana passa a ser de l’ordre de 175 hab./ha. El sostre total edificat d’habitatge residencial (inclòs el comercial vinculat a habitatge i l’hoteler) representa de l’ordre de 500.000 m2.<br /><br /><br />SISTEMES GENERALS PÚBLICS<br />1.684.074<br />85,63<br /><br /><br />Sistema d’Espais Lliures<br />1.220.285<br />62,05<br /><br /><br />Parc Forestal<br />497.242<br /><br /><br />Parc Forestal de Repoblació<br />85.326<br /><br /><br />Parc de ribera<br />249.829<br /><br /><br />Parc urbà<br />367.546<br /><br /><br />Parc urbà / servei tècnic<br />3.921<br /><br /><br />Protec. de sistemes generals<br />16.421<br /><br /><br />equipaments<br />137.665<br />7,00<br /><br /><br />sistema viaria bàsic<br />326.124<br /><br /><br />Xarxa viària bàsica<br />315.635<br /><br /><br />Vies cíviques<br />10.489<br /><br /><br />SISTEMES GENERALS PRIVATS<br />2.495<br />0,13<br /><br /><br />equipament privat<br />1.930<br /><br /><br />serveis tècnics privats<br />565<br /><br /><br />sostre<br />habitatges<br />Edificabilitat neta<br />ZONES<br />280.068<br />14,24<br /><br /><br />habitatge<br />226.458<br />11,51<br /><br /><br />Plurifamiliar, Int. I (A)<br />80.284<br />4,10<br />244.158<br />2.466<br />I > 2,8<br />Plurifamiliar, Int. II (B)<br />30.146<br />1,50<br />75.669<br />788<br />2 <> 2<br />Unifamiliar (D)<br />8.383<br />0,40<br />10.952<br />54<br />1,12 < I < 1,42<br />residencial hoteler<br />10.587<br />0,54<br />14.400<br /><br /><br />verd privat protegit<br />43.023<br />2,19<br />2.418<br />3<br /><br /><br />TOTAL<br />1.966.637<br />100,00<br />503.111<br />4.896<br /><br /><br />196,67 ha<br /><br />Entre els equipaments previstos cal destacar la reubicació del parc de bombers existent al sector i, amb una assignació indicativa, els següents: una prefectura de la Policia Local, 3 centres assistencials, 5 equipaments escolars, 4 de culturals i 4 d’esportius; així com un aparcament intermodal per donar servei a l’estació prevista de la L12 i al nou baixador proposat de Renfe.<br /><br /><br />6. ANÀLISI AMBIENTAL<br /><br />Valoració de documentació presentada<br /><br />L'Ajuntament de Gavà ha tramitat tant la Modificació Puntual com el Pla Parcial amb l'acompanyament d'un Estudi d'Impacte Ambiental. Com a justificació de l'elecció del procediment, la Modificació Puntual invoca, a l'epígraf 10 de la memòria, l'annex III de la Ley 6/2001 d'Evaluación de Impacto Ambiental per considerar que el projecte d'urbanització que se'n derivi del desenvolupament del Pla Parcial pot sotmetre's o no al procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental segons determini l’òrgan ambiental. Aquesta determinació és incorrecte tot i que, en tot cas, l'obra d'urbanització s'ha de sotmetre al procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental ja que incorre en el que prescriu l'article 17.1 i el 17.2 i l'annex 2 (punt I.12) del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.<br /><br />Serà però el projecte complet el que hagi de presentar el seu Estudi d'Impacte Ambiental per tal de poder aprofundir en el control de l'adaptació a la morfologia del terreny, els mètodes constructius adients i les correccions i compensacions concretes dels impactes produïts.<br /><br />A part del que s'ha exposat, la Modificació Puntual presentada transforma sols urbanitzables no delimitats en sòls delimitats i tanmateix, estableix el marc per a autoritzar un projecte sotmès a avaluació d'impacte ambiental d'acord amb el que estableix la legislació sectorial. Per ambdues raons és preceptiva per a la seva aprovació la inclusió d'un informe ambiental amb el contingut que estableixen l'article 5 i l'annex 1 de la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient tal i com prescriu la Disposició Transitòria Sisena del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme.<br /><br />Examinada la documentació es comprova que l’Estudi d'Impacte Ambiental presentat per l’ajuntament, un cop complimentat segons les indicacions d'aquests SSTT amb l'entrada de l'Informe Ambiental de 24.04.06, respon de forma substancial als continguts de l’article 5 i l’annex 1 de la Directiva 2001/42/CE.<br /><br />Les determinacions d'identificació, correcció, compensació i seguiment dels impactes han estat elevades a nivell normatiu per part de l'articulat de la normativa tant de la Modificació Puntual com del Pla Parcial presentats.<br /><br /><br />Valors mediambientals<br /><br />1. Ordenació i ecoeficiència.<br />L'ordenació proposada representa indubtablement, un nivell inferior d'afectació al medi ambient de la que proposa el planejament vigent ja que aporta el reconeixement del paper de connector de l'àmbit entre dos espais de gran riquesa ecosistèmica com son Massís del Garraf i l'hemidelta sud del Llobregat; redistribueix l'edificabilitat tot concentrant-la, recurrint a tipus edificatoris més compactes, a les parts més baixes i en continuïtat amb els nuclis existents.<br /><br />Les determinacions que incorpora el Pla Parcial del Pla de Ponent compleix amb escreix amb les puntuacions mínimes prescrites al Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis que, per altre banda i malgrat la seva publicació al DOGC no està encara en vigor.<br /><br />Malgrat això i seguint allò que es recull en l'informe emès per l'Agència Catalana de l'Aigua, caldrà tenir en compte algunes consideracions respecte al paràmetre d'ecoeficiència de l'aigua i en concret, allò que fa efecte al sanejament per al que l'Agència Catalana de l'Aigua recorda, en l'apartat "consideracions" del seu informe de 28.02.2006 les competències municipals de control sobre el sanejament.<br /><br />(Pàgina 14):<br /><br />2. Connectivitat i continuïtat paisatgística<br />L’àmbit del projecte no està inclòs a cap espai natural inclòs en el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural); ni àrees d’especial protecció designades en aplicació de les Directives 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (modificada per la Directiva 97/49/CEE) i 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per 97/62/CEE); ni cap espai inventariat com a zona humida inclòs a la llista del Conveni de Ramsar.<br /><br />Pel que fa al Pla Especial de Protecció del medi físic i del paisatge de l’espai natural del Garraf, no existeix cap solapament entre la l’àmbit del Parc (12.376 ha) amb l’àmbit del Pla de Ponent; però val a dir, que el sector occidental es troba a uns 500 m (aprox.) del límit del Parc. L’informe ambiental conclou que cap de les determinacions específiques d’aquest Pla entra en conflicte amb la proposta del Pla de Ponent.<br /><br />Cal dir, però, que la zona de Pla de Ponent representa un ecotó i el darrer gran espai lliure entre el continuum urbà entre Sant Boi i Castelldefels. A més, té especial rellevància respecte a la connectivitat del territori atesa la seva ubicació estratègica, en mig de espais naturals amb figura de protecció: a la zona muntanyosa interior, el PEIN Massís del Garraf i a la litoral el PEIN del Delta del Llobregat. Tal i com va quedar palès a la proposta de proposició no de llei sobre la salvaguarda i la protecció del patrimoni natural i històric del paratge del pla de Queralt o Carat. També cal destacar l’existència del Parc Agrari del Baix Llobregat. Tots aquests àmbits formen part del projecte anella verda promogut per la Diputació de Barcelona.<br /><br />Tanmateix, estudis recents i investits de gran capacitació tècnica com ara el publicat sota el títol "Mosaico Territorial para la Región Metropolitana de Barcelona", promogut per Barcelona Regional i dirigit per Richard T.T. Forman, catedràtic d'Ecologia del Paisatge de la Universitat de Harvard, han apuntat la importància cabdal de l'àmbit fluvial de la Riera de Canyars i el sistema ripari associat a escala del conjunt de la Regió Metropolitana i la necessitat de dotar-lo d'un nivell de protecció adequat.<br /><br />Els principals elements que distorsionen i dificulten la connectivitat biològica son la elevada taxa d’urbanització dels terrenys que envolten l’àmbit de connexió i el reguitzell d’infrastructures viàries que el solquen. En aquest sentit el principal actiu en sentit Garraf-Delta és la riera de Canyars en particular i la xarxa hidrològica de l’àmbit en general tot i que cal esmentar també els àmbits forestals que es veuran desplaçats per l'edificació.<br /><br />En referència al tema de la connectivitat, i en compliment de les seves competències pel que fa als espais protegits propers i als que l'àmbit serveix com a connector, la Direcció General de Medi Natural (DGMN) del Departament de Medi Ambient i Habitatge informa que:<br /><br />"La modificació del PGM en l'àmbit del Pla de Ponent a Gavà es desenvolupa en una àrea d'un interès natural a nivell local molt elevat. Tota la conca de la riera de Canyars es situa en una zona estratègica entre el massís del Garraf i la plana deltaica del Llobregat. L'entorn, altament urbanitzat i ple d'infrastructures viàries, fa que aquesta capacitat natural de connexió mar-muntanya estigui molt restringida de manera que els pocs sectors on es mantenen espais lliures de la urbanització adquireixen una rellevància molt especial. Per aquest motiu, tota la conca de la riera de Canyars presenta un especial interès natural sobretot si es té en compte el marc biogeogràfic on s'ubica."<br /><br />El propi Estudi d'Impacte Ambiental destaca que: "la ubicació del Pla de Ponent resulta estratègica en el territori pel fet de representar la última gran taca d'espai lliure entre el continuum urbà de Sant Boi-Castelldefels". També es destaca no només el valor com a connector mar-muntanya -que efectivament es troba bastant limitat per diverses infrastructures de comunicació- si no també la connectivitat entre el propi massís del Garraf i les serres de Ferreres i de Miramar. L'eix de la riera de Canyars es configura com un punt important per al manteniment de determinats organismes del Delta com es posa de manifest en l'estudi del Ministeri de Fomento "Propuestas para la Adecuación Ambiental del Delta del Llobregat". En ell, es defineixen 4 corredors biològics per a evitar l'aïllament genètic de les poblacions de flora i fauna del Delta:<br /><br />- Línia litoral<br />- Riu Llobregat<br />- Canal de laminació de la Pota Sud<br />- Rieres de Sant Climent i Canyars<br /><br />En base a les necessitats de connexió definides a la zona i en base als principis de:<br /><br />1. Demostrar que és possible un procés urbanístic d'aquesta envergadura que respecti els valors naturals de la zona<br />2. Mantenir i millorar la capacitat connectora de la riera de Canyars<br />3. Mantenir els valors naturals intrínsecs del Pla de Ponent<br />4. Mantenir la qualitat de vida dels habitants de la zona i potenciar-ne el seu ús social<br /><br /><br />La DGMN proposa una sèrie de mesures per a la preservació de la connectivitat en base als motius d'interès supramunicipal que recull l'article 85. 3 "b" i "d", d'entre les que en destaquem les següents:<br /><br />1.<br />Eliminar part del sector residencial de tipus C previst al marge dret de la riera de Canyars: Es planteja la eliminació de 8 de les 16 peces de sòl residencial tipus C que la modificació de planejament ubica al marge dret de la riera de Canyars, entre aquesta i el turó de Caçagats. En concret, suposaria la destinació de sòl residencial exclusivament en una franja entre el vial previst i el turó de Caçagats concentrant-ne el sostre edificable i reubicant el sòl previst per a equipament entre la zona verda de la riera i el vial previst. La franja de sòl residencial que es mantindria podria allargar-se fins a la franja de Parc forestal limitant amb la carretera de la Sentiu.<br /><br />2.<br />Realitzar d'un Pla especial d'ordenació dels espais lliures i el Sòl No Urbanitzable en tot l'àmbit de la conca de la riera de Canyars al terme municipal de Gavà: Es proposa la redacció d'un Pla especial d'ordenació del Sòl No Urbanitzable en tot l'àmbit del terme municipal de Gavà corresponent a la conca de la riera de Canyars, entre l'espai del PEIN del Massís del Garraf i la seva desembocadura. Aquest Pla ha d'incloure totes les àrees agrícoles existents a l'entorn de la riera per tal de garantir-ne el seu manteniment futur i evitar la seva transformació urbanística. L'objectiu principal d'aquest Pla ha de ser el de garantir la continuïtat dels sistemes naturals en la zona a la vegada que s'assegura el manteniment de l'activitat pagesa. Com resultat final del Pla especial es podria plantejar la inclusió al Parc Agrari del Baix Llobregat de tot l'àmbit agrícola situat a l'entorn de la riera de Canyars entre la carretera C-245 i el seu àmbit actual.<br /><br /><br />3. Àmbits fluvials<br />Segons l’Estudi d’inundabilitat del Pla de Ponent el risc d’avingudes pot venir només de la crescuda de la riera de Canyars i del Torrent del Calamot. La riera dels Canyars, al pont del ferrocarril, en un període de retorn de 25 anys, el cabdal arriba als 65 m3/seg, superant la capacitat dels ponts previs al de la carretera C-245 i fa entrar en càrrega aquest últim i el del ferrocarril. El torrent del Calamot ha excavat una llera molt profunda que en alguns trams es configura com un barranc. Al seu pas per la canonada de drenatge situada sota la C-245 no té un cabdal molt significatiu però si suficient per saturar-la i fer-la entrar en càrrega (en un període de retorn de 25 anys).<br /><br />La proposta d’ordenació estableix dues zones d’inundació preferent (ZIP) concebudes per laminar les avingudes. Es troben una al marge esquerre de la zona alta de la riera dels Canyars i l’altra es correspon amb la zona proposada com a zona humida seminatural. Adsorbiran un volum de laminació de 89.000 i 214.000 m3 respectivament per a assegurar la protecció de zones residencials per un període de retorn de 500 anys.<br /><br />La proposta d’ordenació condiciona la llera i els marges de la riera dels Canyars al marge comprès entre la corba situada a l’altura del barri de Canyars (Castelldefels) i el traçat de la línia del ferrocarril (1450 m aprox.), amb una secció mínima d’amplada superficial de 20 m, amb talussos de, com a màxim, 2:1 (H:V), amb presència de vegetació de ribera i amb certa sinuositat. La proposta també preveu l’establiment d’una xarxa separadora de pluvials i la no impermeabilització de les lleres.<br /><br />També es preveu l’eliminació dels 2 ponts situats al tram intermedi de la llera que provoquen una constricció de la secció i que actualment provoquen un agreujament de la inundació. Tanmateix es preveu la construcció de 3 nous ponts per al viari del Pla de ponent amb les característiques necessàries per no influir en la làmina d’aigua de Canyars.<br /><br />Amb tot aquest òrgan ambiental conclou recomanar l’alliberament de més àmbit a la riera de Canyars per afavorir la connectivitat ecològica en direcció NS. Tanmateix en aquest mateix sentit es recomana afavorir la permeabilitat horitzontal EO, entre el turó de Caçagats i la riera de Canyars.<br /><br />Tanmateix, s'han detectat problemes d'adaptació topogràfica de la proposta tant a la riera de Canyars com en l'entrega de la part baixa del Barri proposat de Canyars Nord així com a el marge dret de Torrent del Calamot al seu pas pels blocs ubicats a la zona de reblerts de l'antiga activitat extractiva.<br /><br />En darrer terme i pel que fa a l’ordenació de la zona dels habitatges unifamiliars (D), s’aconsella reconsiderar la restauració posterior a l’explotació d’extractives doncs de la topografia resultant en poden derivar riscos ambientals, com ara els despreniments.<br /><br />Les mesures proposades com a conclusió del punt anterior podrien ser l'instrument adequat per a la solució dels problemes esmentats.<br /><br /><br />4. Habitatge<br />Segons la memòria de la Modificació Puntual presentada (document 1, pàgina 31) es destinaran a habitatges en les diverses modalitats de Règim de Protecció Oficial 140.416 m2 dels 456.078 m2 de sostre residencial del conjunt de l'actuació, el que representa un percentatge global del 30,7%. D'aquest percentatge un mínim del 20% s'assignarà al règim especial o general.<br /><br />Malgrat això l'article 2 de la Normativa de la Modificació recull tan sols l'obligacióo de la reserva del 20% el que representa una incongruència que, en tot cas, no compleix amb els mínims que prescriu la llei.<br /><br />Per altre banda, la memòria parla d'excloure els sòl generat pels `àmbits ja urbans inclosos al sector el que resulta també incorrecte.<br /><br />En definitiva, caldrà esclarir el compliment en matèria d'habitatge tant de la legalitat vigent com d'allò prescrit pel Pla Actuació Urbanística Municipal del municipi de Gavà vigent.<br /><br /><br />7. CONCLUSIONS<br /><br />Segons tot el que s’ha exposat, aquests serveis tècnics emeten informe favorable sobre Modificació Puntual del PGM al Pla de Ponent, al terme municipal de Gavà condicionat al compliment de les següent prescripció:<br /><br />-Caldrà justificar el compliment en matèria de reserves d'habitatge protegit tant de la legalitat vigent com d'allò prescrit pel Programa Actuació Urbanística Municipal del municipi de Gavà vigent.<br /><br />D’igual manera, aquests serveis tècnics emeten informe favorable sobre Pla Parcial del PGM al Pla de Ponent, al terme municipal de Gavà condicionat al compliment de les següent prescripció:<br /><br />-Caldrà justificar el compliment en matèria de reserves d'habitatge protegit tant de la legalitat vigent com d'allò prescrit pel Programa Actuació Urbanística Municipal del municipi de Gavà vigent.<br /><br />Tanmateix es recomana la redacció d'un Pla especial d'ordenació dels espais lliures i el Sòl No Urbanitzable en tot l'àmbit de la conca de la riera de Canyars al terme municipal de Gavà amb les finalitats descrites a l'apartat anterior.<br /><br />D'igual manera s'apunta que seria possible, sense afectar a la programació de la fase dos per al desenvolupament d'una una Modificació Puntual amb les finalitats apuntades al final del punt "2. Connectivitat i continuïtat paisatgística" de l'apartat anterior.<br /><br />Finalment, cal recordar que, el projecte d'urbanització conjunt o, si s'escau, de cada una de les fases d'execució, s'haurà de sotmetre al procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.<br /><br /><br />Víctor Ténez Ybern<br />Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental<br />Barcelona, 22 de març de 2006<br />FGC/<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-4457651663193714601?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-89256500122076189882007-12-09T09:21:00.000-08:002008-05-27T07:41:08.902-07:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SDRdzpfBj5I/AAAAAAAAAaI/Ab5TCx5WXH4/s1600-h/cart.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202886611410456466" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/SDRdzpfBj5I/AAAAAAAAAaI/Ab5TCx5WXH4/s400/cart.bmp" border="0" /></a> <strong>GAVÀ, 30 I 31 DE MAIG</strong><br /><strong></strong><br /><strong>LA MARXA PEL DECREIXEMENT ARRIVA A GAVÀ</strong><br /><strong></strong><br /><strong>Esteu convidats als actes que hem preparat:</strong><br /><strong></strong><br /><strong>DIA 30</strong><br />- 18'30: Arribada i Benvinguda de la Marxa a la PLAÇA SETGE DELS MARTIRS DEL 1714<br />- 19'30: Xerrada/Taller: "Què és i com es practica a ni8vell local el Decreixement? al CASAL SANT JORDI<br />- Nit: "Petita gran trobada de Rodamons", al BAR RODAMON<br /><br /><br /><strong>DIA 31</strong><br />-10'30h (Sortida Nova Piscina Municipal): "La volta al bosc en 80 impactes". Visita guiada pel Grup Ecologista Les Agulles a les àrees més afectades pel controvertit "Pla de Ponent"<br />- 16'00h (Sortida CEIP Marcel.lí Moragas): "Masovers i masoveres del segle 21". Presentació del projecte de decreixement i permacultura de Ca N'Amat.<br /><br />Aquesta és una proposta d’acció conjunta als diferents col•lectius i individuals de Barcelona per realitzar una marxa pel decreixement per tota la ciutat des del 27 d’abril fins al 3 de juliol, en el marc de la Marxa Temps de Re-voltes que en aquests moments està recorrent les comarques catalanes.<br /><br />El passat 10 de febrer va començar la Marxa Temps de Re-voltes, que durant dos mesos i mig recorre una trentena de comarques catalanes en bicicleta per reflexionar, intercanviar i crear alternatives al model de vida actual entre les organitzacions i persones de cada territori que volem posar en marxa el decreixement. Amb aquests objectius, a les diferents localitats es proposen activitats (xerrades, tallers, ...) per presentar les propostes del decreixement, aportar reflexions entorn del context actual de crisi energètica i profunditzar en els mecanismes financers que condicionen la nostra manera de viure.<br /><br />Podeu consultar més sobre Decreixement a <a href="http://www.decreixement.net/">http://www.decreixement.net/</a><br /><br /><br />======================================================================<br /><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1wmAgcvDSI/AAAAAAAAAG4/JPVUqLoymCY/s1600-h/Cartell_25_26Np.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142026664702577954" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1wmAgcvDSI/AAAAAAAAAG4/JPVUqLoymCY/s320/Cartell_25_26Np.jpg" border="0" /></a><br /><div>Mucha gente tenemos ganas de luchar para proteger nuestro patrimonio natural, porque no queremos perder calidad de vida, por ello, no nos resignemos ni nos conformemos. Tenemos que trabajar para hacer cierta aquella frase célebre que dice que "la única batalla que se pierde es la que se abandona"</div><br /><div><strong>La Fundación Trifolium y el Grupo Ecologista Quercus</strong> os invitan a asistir a la jornada que están preparando para el 29 de Septiembre, 2007, en el Parque de la Torre Lluc, de la localidad de Gavá con el propósito de informar y concienciar a la población y a las administraciones de la importancia y urgencia de preservar el paraje del Calamot, en el que se prevee la construcción de cerca de 5.000 viviendas. </div><br /><div></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142026050522254610" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1wlcwcvDRI/AAAAAAAAAGw/-p5Kdo4M8EE/s320/PICT0976_editado-1.jpg" border="0" /><br />Las dos entidades se han unido para aunar esfuerzos y reivindicar la creación de un parque como única alternativa, del que se beneficiarán ciudadanos y naturaleza, entendiendo que este lugar se debe conservar para las generaciones venideras.<br /><br /><div>Se prevee una rueda de prensa a las 12:30 de la mañana del mismo día 29 en la carpa de la exposición.<br /></div><br /><div></div><div><br /><a href="http://www.defgol.com/pages/campanyaponent.htm">CAMPAÑA 2005-2006 DE LA PLATAFORMA CONTRA EL PLA DE PONENT </a></div><div><br /><a href="http://www.euia-gava.org/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=77&amp;Itemid=88">CAMPAÑA 2005-2006 DE EUiA CONTRA EL PLA DE PONENT </a></div><br /><br /><div></div><div><br /><a href="http://pladeponent.blogspot.com/2007/12/informe-sobre-pla-parcial-i-modificaci.html">Informe emitido por el Departamento de Medio Ambiente y Vivienda, en relación a la aprobación en la Comisión de Urbanismo de Barcelona del Pla de Ponent</a>. </div><br /><div>Mirad sobre todo a partir de la página 14.<br />Es un documento muy importante. A pesar de que tiene que informar favorablemente el proyecto (ya que evidentemente cumple las leyes), menciona toda una serie de modificaciones que se tendrían que realizar para que la urbanización no afectase negativamente los valores ambientales. En otras palabras, CORROBORA LA OPINIÓN DE EUiA en referencia a los efectos negativos sobre el medio ambiente.</div><br /><div>Además, menciona que antes de iniciarse las obras, el proyecto se tendrá que someter a Declaración de Impacto Ambiental, un trámite donde se pueden forzar una serie de modificaciones como las que el propio documento relacionaPor todo eso, creo que es el momento de mantener la lucha de la manera más inteligente posible, ya que ESTAMOS CARGADOS DE RAZÓN</div><br /><div></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-8925650012207618988?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-74327126642391040412007-12-09T09:07:00.000-08:002008-01-20T10:40:16.822-08:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R5OVN0-yEPI/AAAAAAAAAQo/YvLCpjyBvk4/s1600-h/brujula.gif"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://3.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R5OVN0-yEPI/AAAAAAAAAQo/YvLCpjyBvk4/s320/brujula.gif" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157630063062159602" /></a><div>Hay alternativas viables que "inexplicablemente" el Ayuntamiento se niega a considerar. Veamos algunas y también opiniones de gavanenses dignas de tener en cuenta:</div><br /><div></div><div><br /><a name="LA_VOZ_DE_QUERCUS_AVISO_A_LA_CIUDADANÍA_DE_GAVÁ_"><strong><span style="font-size:130%;">LA VOZ DE QUERCUS: AVISO A LA CIUDADANÍA DE GAVÁ</span></strong></a></div><div><br />Apreciados vecinos/as de Gavá:</div><div><br />De nuevo nos dirigimos a vosotros/as para invitaros el próximo sábado, 29 deseptiembre, 2007 al Parque de la Torre Lluc para pasar con nosotros una jornada en contra del Pla de Ponent, reivindicando la creación de un parque como única alternativa. Para la que estamos preparando una serie de actividades divulgativas tanto para adultos como para niños. El propósito es mostrar la importancia que supone salvaguardar el entorno del Calamot, que, como sabéis continua amenazado por un proyecto urbanístico especulativo apoyado y promovido por nuestro Ayuntamiento.</div><div><br />La idea detrás del evento es unir a la población de Gavá como ciudadanos interesados en proteger el último corredor verde que permanece y mantenerlo para nuestros hijos y nietos, y así garantizar la calidad de vida de nuestra ciudad ahora y en el futuro. Os animamos a venir a informaros, concienciaros, y uniros a nosotros en la propuesta de un parque a través del cual ganamos todos, integrando la educación, la conservación y el ocio en un entorno único en toda la zona. Para esta jornada estamos organizando actividades entre las que destacan una exposición, talleres sobre conservación de la naturaleza, y el pase de un cortometraje.</div><div><br />EL MURAL DE LOS NIÑOS<br />Invitamos a todos los niños de Gavá a pedirle al alcalde que proteja el Calamoty lo convierta en un parque para las futuras generaciones. Los niños podrándibujar o escribir un mensaje en un gran mural, donde expresar las razonespor las que piensan que los árboles y los animales se han de proteger.Este mural se presentará en la Alcaldía del Ayuntamiento.</div><div><br />EXPOSICIÓN<br />En una carpa estamos preparando una exposición informativa sobre la riqueza de la fauna y flora del paraje , las amenazas a las que se enfrenta en cuestión, y el proyecto de recuperar el corredor biológico para que continúe sirviendo de conector entre el Parque Natural del Garraf y los humedales, pinedas y ParqueAgrícola del Baix Llobregat, dentro de un macro proyecto de conectividad detodas las zonas naturales importantes del Delta del Llobregat. Mostramos pues la urgencia de proteger el Calamot para la ciudad de Gavá, y el área metropolitana.</div><div><br />Esta exposición, después de la jornada del 29, se trasladará a la sala de exposiciones del Centro Cultural Sant Jordi de La Caixa de Catalunya en la Rambla Vayreda, para que los colegios, entre otras instituciones culturales y sociales puedan llevar grupos a visitar la exposición yprofundizar en sus conocimientos sobre el tema. El material audiovisual incluye fotos, material de campo, mapas, y un cortometraje.</div><div><br />LOS GLOBOS DE LOS DESEOS<br />Aunque parezca una actividad exclusiva para niños, invitamos también a los adultos a participar en el lanzamiento de globos. Cada persona o niño recibirá un globo al que atará un deseo para la recuperación y conservación de la naturaleza y los soltaremos al cielo simultáneamente.</div><div><br />CUANTOS MÁS SEAMOS, MÁS ESPECTACULARMATERIAL PUBLICITARIO GRATIS Y A LA VENTA </div><div><br />Durante la jornada tendréis la posibilidad de recibir y/o comprar material divulgativo en la exposición:</div><div><br />Globos GratisCopias del Video 5€Camisetas 12€Pegatinas GratisPostales GratisPosters 10€Fotografías 5€</div><div><br />RECOGIDA DE FIRMAS<br />Continuaremos recogiendo firmas durante la jornada y todo el mes siguiente.No pararemos hasta haber conseguido las 5.000 firmas necesarias para poderfrenar las excavadoras y las taladoras. Nuestro objetivo es que se conserveintacto el entorno amenazado pues, incluso las zonas anexas a la carreterason de suma importancia para que el corredor biológico pueda seguir desempeñando su labor de conector de animales e insectos y salvaguardar la riqueza genética de nuestro futuro parque.</div><div><br />Podéis firmar este mismo boletín, entregándolo el día 29 en la carpa de exposición y os invitamos también a ayudarnos a recoger firmas. Podéis pedirque se os mande una copia de la hoja de recogida escribiendo a:<a href="mailto:processogava21@hotmail.com">processogava21@hotmail.com</a><br />¡¡OS ESPERAMOS!!</div><div><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="Lopinió_de_la_gent_sha_de_tenir_en_compte:"><strong><span style="font-size:130%;">La opinión de la gente se ha de tener en cuenta:</span></strong></a></div><div><em>Revista informativa editada y distribuïda por (Grupos i Asociaciones y Partidos de Gavà - Febrero de 2002)</em></div><div><br /><strong>Àngel Losada</strong>: Hay que mantener a toda costa el corredor biológico del Pla de Carat. Es importante por su flora, su fauna, y también como pulmón de los vecinos de Gavà. Gavà no debe crecer por ahí.</div><div><br /><strong>Josep M.Comas</strong>: No crec que Gavà hagi ce crèixer en aquesta direcció. Realment no s'ha donat cap justificació per urbanitzar ara el Pla de Ponent. Al contrari, crec que caldria protegir el paratge.</div><div><br /><strong>Manel Alonso</strong>: Em preocupa la protecció dels importants jaciments històrics i arqueològics de la zona. L'experiència d'altres urbanitzacions recents a Gavà no ens permet ser gaire optimistes, precisament.</div><div><br /><strong>Carmen García</strong>: La naturaleza es un bien común y una herencia para nuestros hijos. Todo lo que hoy destruyamos es irrecuperable ppara el futuro. Se debe proteger sobre intereses políticos y económicos.</div><div><br /><strong>Joan Martínez</strong>: Es necesario solucionar las carencias en los servicios actuales antes de complicarse en un proyecto que los satura aún más; incluído el transporte, tanto ferroviario como interurbano.</div><div><br /><strong>Elisabet Martínez</strong>: Crec que no fan falta tantes cases. No m'agrada la massificació que comportarà. Vull una ciutat per viure-hi bé. Al Pla de Carat hi vull un parc. Més cases significa menys qualitat de vida.</div><div><br /><strong>Laura Calvel</strong>: Si m'asseguressin que amb l'augment d'habitants també augmentarien els serveis, podria arrivar a tenir fins i tot una opinió favorable, però ara per ara només hi veig inconvenients.</div><div><br /><strong>Josep Cardona</strong>: M'oposo totalment a aquest pla perquè no és coherent ni correspon a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes del nostre municipi, sino que més aviat les contradiu.<br />Pilar López: Perderemos un espacio libre y muy frecuentado que está al lado de Gavà. Tenerlo, hoy, es un verdadero lujp. No creo que Gavà deba crecer en esa dirección. Además, no está justificado.</div><div><br /><strong>Toni Bosch</strong>: Caldrà preguntar a l'alcalde què enten per "un pla de caire més consultiu", com va prometre l'any 1993 quan vam aturar el primer projecte municipal per urbanitzar la zona.<br />Charo Giménez: Crecer para satisfacer las necesidades actuales está bien. Pero es muy "faraónico" que el Ayuntamiento quiera atarlo todo para los próximos 20 años. ¿Acaso creen que van a ser eternos?</div><div><br /><strong>Pau Navarro</strong>: Amb aquest nou pla s'asseguren els beneficis d'una constructora els propers 20 anys. El que fan falta són pisos per a joves; dubto que el Pla de Ponent sigui per a nosaltres.<br />Javier García: La alternativa está propuesta en el estudio de viabilidad del Parque Montbaig-Montpedrós, financiado por la Diputación y premiado "mejor iniciativa comarcal" del bienio 2000-2001.</div><div><br /><strong>Marta Giménez</strong>: El que més greu sap de tanta propaganda municipal és que amb dinerspúblics s'està fent la promoció inmobiliàriad'una empresa privada. No m'agrada aquesta barreja d'interessos creats.</div><div><br /><strong>Marcel.lí Reyes</strong>: Preveig un futur ben negre per a Gavà, si s'aprova el Pla de Ponent: carreteres i serveis saturats, un espai natural trossejat i destrüit, i una inmobiliària (i algú més) més rics que mai.</div><div><br /><strong>Juan A. Heredia</strong>: El Pla de Ponent hipoteca el futuro de la ciudad. Por lo tanto, lo deben decidir sus ciudadanos y ciudadanas. No unos pocos partidos o un Ayuntamiento sin previa consulta.</div><div><br /><strong>Jaume Grau</strong>: El repte de Gavà és impulsar la democràcia participativa. Cal comptar amb l'opinió de persones i entitats per decidir el futur de la ciutat. No fer-ho és un caciquisme anacrònic.</div><div><br /><strong>Josep Campmany</strong>: El 1993 es preveien 2.850 habitatges. Ara s'en preveuen 4.749. Un increment brutal que només beneficiarà el promotor privat: Vèrtix i les seves filials inmobiliàries.</div><div><br />UN ALTRE GAVÀ ÉS POSSIBLE!<br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">“</span></strong><a style="TEXT-DECORATION: none" name="Manifest_curt"><strong><span style="font-size:130%;">Manifest curt</span></strong></a><strong><span style="font-size:130%;"> de la Plataforma NO al PLA DE PONENT”<br /></span></strong><br />En el terme de Gavà, s’hi troba el darrer espai de connexió biològica entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf, formant una unitat territorial, paisatgística i sociobiològica: és el Pla de Carat (Pla de Ponent).</div><div><br />Les seves més de 200 hectàrees d’extensió i el fet de ser un terreny bastant pla, fan d’aquest indret, un lloc idoni per a l’especulació urbanística. La urbanització del Pla de Ponent, destruiria irreversiblement aquest espai. Els veïns i veïnes de Gavà, fa més de 13 anys que lluitem contra els diferents intents de l’ajuntament d’especular amb el nostre patrimoni.</div><div><br />Ara rebutgem novament, el projecte aprovat el passat dijous per l’equip de govern, que preveu prop de 5000 habitatges, i demanem la conservació d’aquest espai...</div><div><br />– Perquè aquest corredor és indispensable per possibilitar l’intercanvi i la diversitat biològica entre el Garraf i el delta.<br />– Perquè és l’únic espai lliure que queda a ponent, sota la pressió urbana de l’Àrea Metropolitana, augmentant el seu valor com a espai públic i social.<br />– Perquè cal preservar a més el patrimoni cultural i històric de les masies i les restes arqueològiques que conté.<br />– Perquè en contra de la propaganda municipal, la majoria habitatges no serien assequibles, i només servirien per augmentar els guanys de la immobiliària promotora Vèrtix. Nosaltres posaríem el patrimoni territorial, i ells se’n portarien els beneficis.<br />– Perquè es poden trobar solucions a la falta d’habitatge, sense agredir espais d’alt interès ecològic: fent sortir al mercat els més de 1800 pisos que hi ha buits; creant borses d’habitatge per a joves; planificant el creixement d’acord amb la demanda real de la població, i finalment<br />– Perquè pretenen imposar-nos un projecte, sense establir mecanismes de participació ciutadana, per decidir sobre el model de ciutat que volem.<br /><br />Per tot això EXIGIM:<br />- Que s’apliqui una moratòria al Pla de Ponent.<br /><br />- Que s’inclogui el Pla de Carat dins del Pla de connectors biològics de Catalunya, i que es declarin aquestes més de dues-centes hectàrees, com a Parc Natural d’ús públic i controlat.<br /><br />- Que es rehabilitin els edificis existents com la Masia de l'Horta i l'edifici racionalista de Can Cerdans i es restaurin altres indrets per dedicar-los a Escoles públiques de llenguatge natural, natura, agrobiologia, preservació del patrimoni, lleure, etc.<br /><br />- Que es busquin solucions reals al problema de l’habitatge jove i social, compatibles amb la preservació del territori.<br /><br />- Que es convoqui una consulta ciutadana per declarar l’espai com a zona no urbanitzable.<br />Prou imposicions urbanísticoespeculatives!<br />Prou destrucció del territori!</div><div><br />¡PROTEGIR LA CONNECTIVITAT I EL PATRIMONI ÉS POSSIBLE!<br />NO al PLA DE PONENT! SÍ al PARC DE PONENT!</div><div><br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="MANIFIESTO_DE_EUiA_CONTRA_EL_PLA_DE_PONENT"><strong><span style="font-size:130%;">MANIFIESTO DE EUiA CONTRA EL PLA DE PONENT</span></strong></a><br /><em><span style="font-size:85%;">Gavà y Barcelona, a 11 de febrero de 2006</span></em></div><div></div><div>La oposición de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a> de Gavà contra el Pla de Ponent, conocida y difundida ampliamente a través de los medios de comunicación, ha sido asumida como postura propia de Izquierda Unida y Alternativa a nivel nacional.</div><div></div><div>Durante la reunión del Consejo Nacional de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a> del pasado 11 de febrero, se debatió y acordar que el máximo órgano de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a> apoya y hace suya la postura de la asamblea de Gavà de nuestra organización. <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a>, con este acuerdo, reconoce y hace manifiesto el alcance no sólo local sino metropolitano y nacional del proyecto de Pla de Ponent impulsado por el Alcalde de Gavà, Joaquim <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Balsera" target="_blank">Balsera</a>. </div><div></div><div>Los motivos para oponerse al Pla de Ponent son de cariz social, ecológico, paisajístico, arqueológico, urbanístico y de modelo territorial y de movilidad. Adjuntamos a continuación el texto aprobado: POR EL DERECHO A LA VIVIENDA, POR EL DERECHO A UN MEDIO AMBIENTE SALUDABLE: NO AL “PLA DE PONENT” </div><div></div><div>El Consejo Nacional de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a> acuerda: </div><div></div><div>1. Mostrar el rechazo d’<a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a> al proyecto denominado Plan de Ponente, por sus impactos ambientales, paisajísticos y sociales, tanto a nivel local como nacional de Catalunya. </div><div></div><div>2. Hacer patente que este proyecto responde más a los intereses especulativos de granos inmobiliarias que a verdaderas necesidades sociales. </div><div></div><div>3. Mostrar la voluntad d’<a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a> de qué el proceso sea reconducido con más debate, más participación ciudadana y asociativa y más visión de l’alcance real de l’actuación que es <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=metropoliana" target="_blank">metropolitana</a>. Por lo tanto, y dada su magnitud, haría falta someter el proyecto a un proceso de democracia participativa real. </div><div></div><div>4. Consideramos también que aquello razonable sería el consenso político entre las fuerzas de la izquierda que apoyamos al gobierno catalanista y de izquierdas y no paso un pacto del gobierno local con la derecha (PP y CIU), que es el’que s ha producido. </div><div></div><div>5. Manifestar la decisión d’<a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a> de seguir trabajando en garantizar que se haga efectivo el derecho a disfrutar de un medio ambiente saludable, a través de la protección efectiva de los espacios naturales de valor ambiental del Plan de Ponente. </div><div></div><div>6. Manifestar la urgencia que para <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a> siempre ha tenido la necesitado de aplicar políticas de vivienda pública eficaces, asequibles y suficientes. En este sentido, mostrar el total apoyo a los trabajos de redacción del proyecto de Ley para el Derecho a la Vivienda, y reclamar que las políticas de vivienda locales sean aplicadas con urgencia pero con respeto por los otras derechos, como es el del medio ambiente.<br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="ERC_demana_un_debat_plural">ERC demana un debat plural</a> sobre el Pla de Ponent als<br />mitjans de comunicació municipals</div><div><br /><br />COMUNICAT I CONVOCATÒRIA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ<br /><em><span style="font-size:85%;">15 de Febrer de 2006<br /></span></em><br />La petició es realitzarà al proper Ple Municipal del 23 de febrer<br />ERC-Gavà demanarà formalment al Ple Municipal de febrer que els mitjans de comunicació municipals realitzin debats plurals sobre el Pla de Ponent, l’operació urbanística impulsada per la immobiliària Vèrtix, amb el beneplàcit del govern municipal, i que preveu urbanitzar el darrer connector biològic i paisatgístic entre els espais naturals del Garraf i el Delta del Llobregat.<br /><br />ERC-Gavà realitzarà aquesta petició formal davant la constatació del fet que els mitjans de comunicació municipal no han realitzat cap debat obert sobre aquest polèmic tema local, que ha mobilitzat una forta acció cívica opositora per part de la Plataforma No al Pla de Ponent, que ha reunit milers de signatures, ha repartit centenars de pancartes que segueixen penjades als balcons, i va convocar centenars de persones en una manifestació a finals del mes de gener passat.<br /><br />El portaveu d’ERC a l’Ajuntament, Marcel·lí Reyes, afirma que « estem constatant que<br />les informacions que s’han difós a través dels mitjans municipals primen les opinions de la immobiliària promotora, secundada per l’equip de govern local, mentre que les accions opositores han ocupat espais residuals, s’han minoritzat o simplement no han estat recollides». Reyes adverteix que « els propietaris del sector donaran 350.000 Euros al govern local per realitzar una operació de pubilicitat i propaganda del pla de Ponent, i tenim coneixement que el govern local ja està preparant una edició especial del periòdic municipal Brugués dedicada a publicitar els arguments de la part favorable a la urbanització». El portaveu d’ERC remarca que « els mitjans de comunicació municipals no són propietat exclusiva de ningú i tenen l’obligació de reflectir la pluralitat».<br /><br />Reyes anuncia que « demanarem un debat plural a la ràdio i a la televisió, amb participació de tots els partits i de la Plataforma No al Pla de Ponent, així com un tractament rigorós de la pluralitat d’opinions al periòdic municipal ».<br /><br />Convocatòria als mitjans de comunicació<br /><br />Per ampliar la notícia, el portaveu d’ERC a l’Ajuntament, Marcel·lí Reyes, compareixerà davant dels mitjans el proper dijous, 16 de febrer, a les 17.00 h, davant dels estudis de Gavà Televisió (plaça de Francesc Macià).<br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="COMUNICAT_DE_LA_PLATAFORMA_NO_al_PLA_DE_PONENT"><strong>COMUNICAT DE LA PLATAFORMA NO al PLA DE PONENT</strong></a>:</div><div><br />FIGURACIÓ DE «LA MORT DE LA NATURA» AL CALAMOT<br />Gavà, 23 de febrer de 2006<br /><br />La Plataforma NO AL PLA DE PONENT anuncia la realització de l’acte simbòlic «la mort de la natura» del Pla de Ponent, el diumenge dia 26 de febrer, a les 11 hores de matí, en el Parc del Mil·leni. L’acte serà una acció puntual realitzada per una selecció de col·laboradors i col·laboradores de la plataforma. No es tracta de cap convocatoria massiva.<br /><br />Una vegada consolidat tot el moviment ciutadà en contra del Pla urbanístic del Pla de Ponent, la Plataforma seguirà reclamant, de manera contundent, l’alternativa de que siguin salvaguardats íntegrament i per sempre els espais afectats per aquest pla, i passin a ser declarats com a Parc Natural.<br />Per tant, la plataforma segueix creient que els arguments municipals no tenen cap tipus de credibilitat, i és per això que seguirà responent amb contundència a la propaganda municipal i a la sordesa dels seus governants.<br /><br />De les properes accions que ja té preparades la Plataforma, la primera consistirà en la col·locació d’unes creus (RIP) en els arbres situats en el Pla de Ponent, començant des del Parc del Mil·leni, passant pels vessants del Calamot i endinsant-nos cap al Pla de Queralt, com a acte simbòlic i reivindicatiu de la natura respecte a la intransigencia municipal i per contestar que el progrés sempre hauria d’aportar qualitat, i no pas la destrossa definitiva d’un espai natural.<br /><br />Podeu trobar informació sobre la campanya, així com encarregar material (banderoles, enganxines, etc) al web de la plataforma:<br />www.salvemelcalamot.org<br />També hi ha informació de la campanya a<br />www.defgol.com/pages/campanyaponent i<br />podeu trobar els antecedents de la llarga lluita contra el Pla de Ponent a:<br /><a style="TEXT-DECORATION: none" href="http://www.amics21.com/pladeponent">www.amics21.com/pladeponent</a>.<br /><br />CONVOCATÒRIA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ<br /><br />Per comentar aquesta acció, el portaveu de la Plataforma oferirà diumenge , dia 26, unes declaracions als mitjans de comunicació. El punt de trobada serà al Parc del Mil.leni de Gavà, a les 11 hores.<br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="COMUNICAT"><strong><span style="font-size:130%;">COMUNICAT</span></strong></a><strong><span style="font-size:130%;"> DE LA PLATAFORMA NO al PLA DE PONENT</span></strong><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" href="http://www.defgol.com/pages/com_200306.htm">ACTE REIVINDICATIU AL PARC DEL CALAMOT</a><br />La plataforma reclama un debat públic sobre el projecte<br /><em><span style="font-size:85%;">Gavà, 16 de març de 2006</span></em></div><div></div><div>La Plataforma No al Pla de Ponent realitzarà un acte reivindicatiu el proper dissabte dia 18 de març, a les 12 hores de matí, al cim del Parc del Calamot. L’acte serà una acció puntual realitzada per una selecció de col·laboradors i col·laboradores de la plataforma, i consistirà en l’estesa d’una pancarta reivindicativa en un punt emblemàtic i molt visible del parc. Durant la resta del matí, es col·locaran altres cartells per tot el territori afectat. No es tracta de cap convocatòria massiva.</div><div><br />Des d’aquest indret, mirant cap al massís de Garraf, es poden veure els turons del Calamot i Caçagats, i tot el territori que serà trinxat pel projecte urbanístic del Pla de Ponent. D’aquesta manera, la Plataforma segueix reclamant la conservació íntegra i per sempre de tots els espais naturals afectats per aquest pla urbanístic.</div><div><br />La plataforma creu que els arguments municipals no tenen cap tipus de credibilitat, i és per això que seguirà responen amb contundència a la propaganda municipal. Davant la intransigència municipal en dialogar, la plataforma demana un debat públic sobre el pla de ponent a través dels mitjans de comunicació municipals, que permeti la difusió de la pluralitat d’opinions que genera el projecte urbanístic. En aquest sentit, entre les activitats que estan preparant activistes de la Plataforma, hi ha una processó laica, prevista com a acte massiu, pels volts de la Setmana Santa, en què el tema central serà la comunicació. </div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-7432712664239104041?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-43333098052180356572007-12-09T08:56:00.000-08:002008-01-19T13:35:15.558-08:00<strong><span style="font-size:130%;"><br /> </span></strong><strong><span style="font-size:130%;">MANIFEST NO AL PLA DE PONENT DE GAVÀ<br />MARÇ 2006<br /></span></strong><br />UN ALTRE GAVÀ ÉS POSSIBLE<br />NO A AQUEST PLA DE PONENT<br /><br />Les persones que hem elaborat aquest manifest, veïnes de Gavà des de fa pocs o molts anys, estimem la nostra ciutat, valorem la seva qualitat de vida, els seus racons encantadors i tenim confiança en el seu progrés futur, superant els problemes i dèficits que encara persisteixen, amb l’esforç de tota la societat gavanenca.<br /><br />Fa molts anys que tenim preocupació per l’intent del govern municipal de Gavà d’urbanitzar el Pla de Carat. Des del 1990, el projecte està aturat per la pressió ciutadana. Ara, el projecte del “Pla de Ponent” torna a ser inacceptable pels següents motius:<br /><br />Faria perdre la personalitat a Gavà amb un increment desmesurat de la seva extensió (200 noves hectàrees) i població (17.000 nous habitants segons el Pla).<br /><br />Destruiria bona part de l’actual espai natural, verd, lliure d’urbanitzar que separa Gavà de Castelldefels. Aquest és el darrer espai natural que connecta el Parc Natural del Garraf del Delta del Llobregat, que permet que la gran metròpoli de Barcelona no sigui un continu total de ciment, asfalt i metall.<br /><br />S’ha elaborat sense comptar amb la participació de la ciutadania. Un projecte que canviarà totalment Gavà exigeix, per salut democràtica, el consens de la major part de la població. S’ha negat, fins i tot, la possibilitat de fer debats públics on persones, associacions, sindicats i partits puguin contrastar les seves idees. Això és contrari als principis de la sostenibilitat, per més que se n’omplin la boca.<br /><br />No s’han estudiat les diferents alternatives que hi ha front a la proposta del govern. Demostrant sordesa política, el govern de Balsera no vol ni tenir en compte alternatives més ecològiques i socials.<br /><br />És fals que el Pla de Ponent hagi de solucionar el problema de l’habitatge a Gavà perquè el 60 % dels pisos que s’hi construirien serien a preus de mercat, és a dir inaccessibles per a la majoria de la població i, mentrestant, es segueix sense combatre l’especulació immobiliària. Demanem que es preguin mesures serioses per acabar amb l’especulació i per fer una política d’habitatge públic que ofereixi pisos a tothom que en necessita.<br /><br />Els serveis públics, ja saturats, poden col·lapsar-se encara més amb l’arribada de la nova població. No hi ha cap garantia que la sanitat, l’educació, el transport públic, etc. creixin al mateix temps que la població. Al contrari, el caos circulatori està assegurat.<br />Per tot això, convidem a persones individuals, associacions de tot tipus, als gavanencs i gavanenques que s’estimen Gavà, a adherir-se a aquest manifest.<br /><br />En aquest moviment unitari, tenen cabuda totes les opcions ideològiques que vulguin aturar l’actual i desastrós Pla de Ponent per encetar un procés de democràcia participativa on es decideixi què cal fer amb els terrenys del Pla de Carat. I en aquest debat lliure, sincer, transparent i democràtic ha de tenir cabuda tothom perquè sigui la majoria de la població qui prengui la decisió final.<br /><br />SUMA’T A LES ACCIONS CONTRA EL PLA DE PONENT !!<br /><br />COORDINADORA CONTRA EL PLA DE PONENT<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-4333309805218035657?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-22196583624592163422007-12-09T08:53:00.000-08:002007-12-09T08:56:36.514-08:00<strong><span style="font-size:180%;">NO AL PLA DE CARAT</span></strong><br /><br />El projecte urbanístic conegut com el Pla de Carat pretén urbanitzar la zona dels turons de Caçagats, el Calamot, la Roca i les planes que els envolten situats dintre el terme municipal de Gavà, en un espai de 206 hectàrees, comprès entre la via del ferrocarril, l’Avinguda Joan Carles I, i la Carretera de la Sentiu –la de les escombraries- i el límit del terme municipal de Castelldefels. Els gavanencs coneixem bé la zona per instal·lacions dels naturistes, pels vivers dels jardiners, per les masies i, sobretot, per la bellesa i la vegetació forestal que el fan un paratge natural impressionant.<br /><br />Aquest projecte promogut per l’Ajuntament de Gavà amb l’estreta col·laboració de la immobiliària VERTIX, que ha anat comprant terrenys a la zona, compta amb una ferma oposició de l’Associació de Propietaris del Pla de Carat.<br /><br />Resumint, el Pla de Carat suposaria la construcció de 1.750 pisos i 1.100 cases unifamiliars, un hotel, un camp de golf i equipaments comercials privats, en un termini de 10 anys.<br /><br />Els sotasignats, associacions, entitats i veïns de Gavà, volem manifestar la nostra total oposició al pla de Carat.<br /><br />Perquè no respon a les necessitats de creixement de Gavà, ni demogràfiques ni urbanístiques, ni a la demanda d’ habitatges assequibles de protecció oficial i a preu taxat que necessiten els joves de Gavà que es volen independitzar o casar. Gavà necessita un creixement equilibrat i habitatges assequibles. Els elevats costos d’aquesta urbanització fan inviable aquest objectiu.<br /><br />El Pla no respecta l’ entorn natural –per exemple, requalifica 15 hectàrees de sòl no urbanitzable forestal contigua a l’espai d’interès natural del Massís del Garraf que passen a ser sòl urbanitzable, deixant fora de protecció àrees de gran qualitat de vegetació-.<br /><br /><br />Al mateix temps canvia l’ús de 27,5 hectàrees del Parc Metropolità (d’un total de 98 hectàrees), qualificat de zona verda per destinar-ho a camp de golf. Tot això, sense que el Pla prevegi cap estudi de l’impacte ambiental, ni cap Pla Especial de Protecció del Paisatge.<br /><br />El Pla no protegeix els jaciments històrics i arqueològics (la vila romana, el poblat ibèric, un poblat romà, una necròpolis medieval i diversos edificis i masies històriques). Es a dir, no contempla cap Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric Artístic.<br /><br />Es molt significatiu que el museu de Gavà, que ha de vetllar per la preservació del nostre patrimoni històric i natural, encara no s’hagi pronunciat sobre aquests aspectes.<br /><br />Un Pla d’aquesta envergadura –suposa duplicar el casc urbà de Gavà i augmentar la població entre 9.000 i 10.000 persones- s’ha elaborat sense comptar amb la participació dels propietaris afectats i sense donar informació i participació a les associacions de veïns i a les entitats de Gavà i, en conseqüència, s’ha dificultat la presentació de projectes alternatius i d’un debat obert i públic del mateix.<br /><br />Per tot això, demanem la retirada d’aquest projecte urbanístic i l’obertura d’una convocatòria de projectes alternatius respectuosos amb l’entorn natural i el patrimoni històric.<br /><br />Al mateix temps volem denunciar l’abandó, degradació i falta de vigilància municipal sobre el territori d’ença que es va iniciar el projecte, i que esta provocant l’augment d’abocadors incontrolats d’escombraries, incendis, tallades d’arbres i tota mena d’agressions, que posen en perill de desaparició un dels paratges més emblemàtics de Gavà i del Baix Llobregat.<br /><br /><br /><strong>Gavà, 23 d’Abril de 1992.</strong><br />Associació de Propietaris del Pla de Carat,<br />Associació de Veïns Les Colomeres.<br />Associació Socio-Cultural Ausiás Marc.<br />Associació Vegetariana Pla de Carat.<br />Associació Naturista de Catalunya.<br />Grup Ecologista l'Escurco,<br />Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC),<br />Esquerra Republicana de Catalunya (ERC),<br />Toni Bosch, Concejal del Ayuntamiento de Gavà,<br />Paco García, Ex- concejal de urbanismo del Ayuntamiento de Gavà.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-2219658362459216342?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-67238349210883661652007-12-09T08:19:00.000-08:002008-03-27T05:14:58.360-07:00<a href="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1wc0gcvDPI/AAAAAAAAAGg/nOTa91xKmX0/s1600-h/camrarun.gif"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://4.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1wc0gcvDPI/AAAAAAAAAGg/nOTa91xKmX0/s320/camrarun.gif" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142016562939497714" /></a><br />BAIX LLOBREGAT <br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="GAVÀ">GAVÀ</a><br /><br />26/3/08<br />El Periódico de Catalunya. Cartas de los lectores:<br /><br /><a href="http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=494687&idseccio_PK=1006&h="><strong>DEFORESTACIÓN EN GAVÀ</strong></a><br />Oposición ciudadana <br />Miquel Jornet<br />Gavà<br /><br />He leído que el Ayuntamiento de Gavà ha decidido poner nombres de mujeres célebres a las calles del nuevo barrio situado en la zona de Ponent. Es normal equilibrar un nomenclátor que siempre fue mucho más masculino que femenino. Lo preocupante es que los planes del Ayuntamiento de Gavà siguen adelante: liquidar el corredor biológico más importante entre el Garraf y el delta del Llobregat para urbanizar el bosque del Calamot. El controvertido plan de Ponent parece avanzar a pesar de la oposición política y ciudadana. El alcalde promete a la ciudadanía nuevas infraestructuras, como un polideportivo, situadas en el corazón del bosque a modo de caballo de Troya para la posterior parcelación y urbanización de los terrenos adyacentes. Esto ya colma el vaso de la paciencia de algunos vecinos que aún disfrutamos paseando por nuestro escaso pero preciado bosque. Y es que dar nombre de celebridades femeninas a las calles del Pla de Ponent no lo hace más justo ni más limpio... tan solo lo disfraza.<br /><br /><br />18/3/08<br /><br />Sólo hemos empezado a ver algo de lo que va a ser el Pla de Ponent y la noticia que aparece en la web de l'ajuntament es tan insólita que aún no puedo creerla, sobre todo por la parte que, como mujer me toca: <a href="http://http//www.gavaciutat.net/cat/asp/noticiaImportEB.asp?not=28055">C<strong>arrers i avingudes del Pla de Ponent tindran nom de dona</strong></a>. Según el alcalde esta iniciativa "s'uneix als esforços que des d'altres àmbits com l'educació s'està fent per tal de formar a les noves generacions de gavanencs i gavanenques en el valor de la igualtat, en aquest sentit el valor dels símbols que destaquin la igualtat és molt important".<br /><br />O sea, que piensan recuperar la igualdad de la mujer poniendo nombres femeninos a las calles que se van a construir sobre la zona verde y forestal que primero se cargarán, con todas las graves repercusiones sociales y ecológicas consiguientes.<br /><br />Desde mi ser femenino me siento avergonzada de este supuesto avance en la lucha por la igualdad. Lo de poner nombres de mujeres a las calles me parece bien, es otro símbolo de nuestra presencia en la sociedad y en el mundo, pero ponerlo a unas calles a las que han arrancado vida para existir, me parece una indecencia. Porque vida son los árboles, vida son los animales, vida es el oxígeno puro, vida es una ciudad sin colapsos. Creía que las mujeres éramos sensibles a la vida, en cierta forma porque la sentimos en nuestro propio cuerpo. Pero no debe ser aexactamente así. Parece que hay personas para los que el fin justifica los medios. Me avergüenza que sean mujeres.<br /><br />Socia del Grup Les Agulles<br /><br /><br />7/3/08<br /><a href="http://3.bp.blogspot.com/_aeBXbl-g6cM/R9G9GIwjHvI/AAAAAAAABcI/5cRlGygfork/s1600-h/EXCAVADORA.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://3.bp.blogspot.com/_aeBXbl-g6cM/R9G9GIwjHvI/AAAAAAAABcI/5cRlGygfork/s320/EXCAVADORA.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5175125359953387250" /></a><br />1) L'OPOSICIÓ AL PROJECTE: LA VIA JUDICIAL<br /><br />Després que l'Ajuntament (PSC-ICV) fes cas omís de l'oposició<br />ciutadana, i que el govern de la Generalitat (PSC-ICV), en minoria i en ple agost,<br />aprovés el conjunt del projecte, només quedava la via judicial per <br />aturar-lo. Així, Esquerra (ERC) va portar el conjunt del Pla de Ponent <br />als tribunals. Actualment hi ha 5 contenciosos-administratius en marxa <br />(contra la modificació del Pla General, contra el Pla Parcial, i contra<br />tres convenis urbanístics). El cost d'aquests processos és elevat, però<br />de moment Esquerra pot fer-hi front. El més avançat és el primer, que <br />està ja en fase de presentació de proves per les parts. Si tot va bé, a<br />finals d'aquest 2008 podríem tenir la primera sentència.<br /><br /><br />2) LES ACTUACIONS MUNICIPALS<br /><br />2a) NOUS PLANS I PROJECTES<br /><br />Amb el conjunt de projectes aprovats no n'hi havia prou. Faltava encara<br />que l'actual Ajuntament (PSC-ICV-EUiA) aprovés el projecte d'urbanització i el pla de reparcel·lació.<br /><br />Fa pocs dies, en la Junta de Govern Local, va aprovar inicialment <br />l'Avantprojecte d'urbanització i el pla de reparcel·lació. Ara tots dos estan en període d'informació pública fins al 21 d'abril. Fins a<br />aquesta data, tohom, ciutadans i/o entitats, poden presentar-hi al·legacions.<br /><br />Els anuncis públics d'informació pública els podeu trobar al Butlletí <br />Oficial de la Província:<br />* Avantprojecte d'obres d'urbanització:<br />https://bop.diba.cat/continguts/resultatstematica/frame_html.asp?nbu=049&aini=0&afi=0&dpu=2/26/2008&pini=52&pfi=52&any=2008&mes=02&fitxer=022008004980<br />* Projecte de reparcel·lació:<br />https://bop.diba.cat/continguts/resultatstematica/frame_html.asp?nbu=045%201&aini=1&afi=1&dpu=2/21/2008&pini=61&pfi=62&any=2008&mes=02&fitxer=022008004622<br /><br />Si voleu consultar els dos projectes (urbanització i reparcel·lació) ho<br /> <br />podeu fer a:<br />* Avantprojecte d'obres d'urbanització: <br />http://www.gavaciutat.cat/cat/asp/viururburbaponent.asp<br />* Projecte de reparcel·lació: <br />http://www.gavaciutat.cat/cat/asp/viuraexpoponent.asp<br /><br />2.b) IMMINÈNCIA DE LA IRRUPCIÓ DE MÀQUINES<br /><br />Tot i que al projecte d'urbanització encara li espera un llarg tràmit <br />(estudi de les al·legacions, aprovació definitiva, passar de <br />l'avantprojecte al projecte, tràmit d'informació pública, etc), hi ha 2<br />projectes particulars que potser s'executaran abans, a corre-cuita, <br />sense ni tan sols esperar a la posada en marxa del Pla de Vigilància <br />Ambiental que en teoria el mateix projecte del Pla de Ponent prometia.<br /><br />Aquests dos projectes són equipaments d'interès general. En concret, <br />l'Ajuntament de Gavà (PSC+ICV+EUiA) ha aprovat ja inicialment el <br />projecte de nou parc de bombers. El departament d'interior de la <br />Generalitat (ICV-EUiA) ja ha signat el conveni amb l'Ajuntament per <br />tirar-lo endavant. L'anunci de l'aprovació del projecte de nou parc de <br />bombers es pot trobar a:<br />https://bop.diba.cat/continguts/resultatstematica/frame_html.asp?nbu=049&aini=0&afi=0&dpu=2/26/2008&pini=54&pfi=54&any=2008&mes=02&fitxer=022008005066<br />Aquest projecte està en exposició pública i s'hi poden presentar <br />al·legacions i suggeriments fins al 26 de març. El projecte no es pot <br />consultar per internet. Esquerra va demanar al darrer Ple Municipal que<br /> els projectes d'obra fossin penjats al web municipal però el govern <br />local s'hi va negar.<br /><br />Per tant, és possible que abans de finalitzar l'any les màquines entrin<br />a l'entorn del Calamot. Esquerra prepararà una acció de protesta quan <br />això es produeixi. Us demanem que quan es faci la crida, ajudeu la <br />ciutadania a mobilitzar-se.<br /><br /><br />2b) EL PLA D'ACTUACIÓ MUNICIPAL (PAM)<br /><br />En línia amb el que es deia, l'estratègia del govern municipal per "vendre" el Pla de Ponent a la ciutadania ara és començar les obres d'urbanització per equipaments que són necessaris per a la ciutat, com ara el nou parc de bombers o un nou ambulatori. Per aconseguir-ho, no ha vacil·lat en canviar el planejament existent. Així, per exemple, el nou ambulatori havia d'anar a una parcel·la de les Bòbiles, però l'Ajuntament la va requalificar i ara "només" pot anar al Pla de Ponent, <br />i justament al vessant nordest del turó del Calamot. Pel que fa al parc de bombers, en cap moment l'Ajuntament ha considerat la reforma i millora de l'actual edifici del parc de Gavà, sinó que des del primer dia ha imposat que els bombers es traslladin a un nou edifici al Pla de Ponent.<br /><br />Moltes d'aquestes propostes estan incloses al "Pla d'Actuació Municipal" (PAM) 2008-2011. Aquest PAM s'exposarà el proper dilluns dia 10 en Audiència Pública A l'Ajuntament de Gavà. L'assistència és lliure, tothom hi pot anar i fer els comentaris i aportacions que vulgui.<br />Podeu consultar el PAM a: http://www.gavaciutat.cat/pam_cat.pdf<br />I podeu saber sobre l'Audiència Pública a: <br />http://www.gavaciutat.cat/cat/asp/viurpartaudipam.asp<br /><br />Concretament, el PAM preveu una sèrie d'equipaments al Pla de Ponent:<br />* Gestió d’Equipament educatiu a Ponent i Posada en funcionament del nou <br />poliesportiu de Ponent sota l'epígraf 1, "més serveis per a les persones"<br />* Nou centre d’atenció primària; Nou parc de bombers; Projecte d’un nou<br />equipament educatiu al nou barri de Ca n’Horta; Nou poliesportiu municipal sector de Ponent; Nova comissaria de la Policia Municipal i Futur abaixador de Renfe al Pla de Ponent sota l'epígraf 2, "arrelats al territori i al paisatge"<br />* Nova prefectura de la Policia Municipal sota l'epígraf 3, "tots els <br />barris són el centre".<br />Els epígrafs 4 i 5 ("Gavanencs i gavanenques en majúscules" i "Gavà <br />metròpoli") no contenen res apreciable en relació al Pla de Ponent.<br /><br />Podeu també enviar directament a l'Ajuntament els comentaris que cregueu <br />convenients sobre aquestes propostes d'actuació per al període 2008-2011, a través de diverses pàgines web:<br />* Comentaris a l'epígraf 1, "més serveis per a les persones": <br />http://www.pam.gavaciutat.cat/enc1<br />* Comentaris a l'epígraf 2, "arrelats al territori i al paisatge": <br />http://www.pam.gavaciutat.cat/enc2<br />* Comentaris a l'epígraf 3, "tots els barris són el centre": <br />http://www.pam.gavaciutat.cat/enc3<br /><br /><br /><br />3) CONCLUSIÓ<br /><br />El Pla de Ponent segueix viu, i també l'oposició.<br />Els propers dies, podeu fer 5 coses per contribuir a fer palesa <br />l'oposició cívica al projecte, i la defensa del Calamot i del Parc de <br />Ponent:<br /><br />1) Presentar al·legacions als projectes d'urbanització, reparcel·lació i <br />nou parc de bombers (abans del 26 de març / 21 d'abril).<br />2) Assistir a l'audiència pública sobre el PAM de dilluns vinent.<br />3) Enviar comentaris al PAM manifestant l'oposició als equipaments <br />situats al Pla de Ponent.<br />4) Estar preparats per quan calgui muntar alguna acció contra l'entrada<br />de les màquines al Pla de Ponent per construir el nou parc de bombers.<br />5) Llegiu i difoneu aquest missatge.<br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="Sant_Jordi_contra_lespeculació_immobiliària__"><strong><span style="font-size:130%;">Sant Jordi contra l'especulació immobiliària</span></strong> </a><br />Escrit per Marcel·lí Reyes i Vidal<br /><span style="font-size:85%;"><em>dijous, 27 abril 2006</em></span><br /><br />Actualment no és pas un heroi mític qui ens allunyarà el drac de l'especulació urbanística - que campa sobre el Calamot i el seu enton- sinó la resposta col·lectiva contra aquesta amenaça que s'amaga al darrera de projectes d'habitatge pantalla: el de privatitzar i desnaturalitzar valuosos indrets de Gavà. Amb l'objectiu d'eixugar deutes municipals fabulosos i omplir unes quantes butxaques amb calerons.<br /><br />En aquest combat volem dir-vos que la ciutadania gavanenca no es troba sola, i que a més de moviments ciutadans i ecologistes de tot tipus, en aquest moment es compta amb el suport de la direcció nacional d'ERC en la tasca de reconsiderar la totalitat del projecte del Pla de Ponent a partir de 10 impugnacions, i us podem avançar que estan previstes reunions entre diversos consellers del Govern per avaluar el projecte i veure com fer compatible fer més habitatge social i assolir la protecció integral del Calamot. En aquest sentit els recents canvis en el Govern afavoreixen que el pla sigui aturat per la Generalitat, què és qui l'ha d'aprovar o denegar. Res no està encara decidit!<br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="EL_PLA_DE_PONENT_PROVOCARÁ"><strong>EL PLA DE PONENT PROVOCARÁ</strong></a><strong> UN IMPACTO GRAVE O MUY GRAVE SOBRE 22 ELEMENTOS NATURALES<br /></strong>Comunicado de prensa de EUiA<br /><em><span style="font-size:85%;">Gavà, Baix Llobregat, 10 de abril de 2006</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;"></span><br /></em>El proyecto urbanístico del Pla de Ponent de Gavà provocará impactos graves o muy graves en un elevado número de elementos ambientales. Esta conclusión contundente se desprende del análisis que han hecho los servicios técnicos de EUiA de los documentos del Estudio de Impacto Ambiental que acompaña el proyecto.<br /><br />Según Jaume Grau, Regidor de EUiA en Gavà y Técnico en medio ambiente, “el estudio infravalora los impactos ambientales de la actuación urbanística pero, así y todo, reconoce que se producirá un impacto severo o crítico sobre 14 elementos naturales, incluyendo la fauna, el paisaje, y la conectividad ecológica”. Profundizando en el análisis del Estudio ambiental, Grau ha afirmado que “hay más de 30 errores técnicos u omisiones. Una vez corregidas se detectan impactos ambientales severos sobre 17 elementos naturales, y críticos sobre cinco más: la fauna reptil y anfibia, el torrente tributario de la riera de los Cañares, sobre los ecosistemas agrícolas y sobre la movilidad”.<br /><br />Para EUiA es especialmente grave que el estudio ambiental del Pla de Ponent no establezca ninguna medida de gestión de las 7 especies de interés comunitario protegidas por las Directivas Hábitats y Aves (5 anfibios, 1 reptil y 1 pájaro) que permitan garantizar la preservación y mejorar su estado. “Más bien al contrario – ha dicho Grau – el documento acepta que se producirá un impacto grave durante las obras sobre las comunidades de anfibios que hay en la zona, que ya de por sí se encuentran en un estado de gran fragilidad y, por lo tanto, es muy probable que no sobrevivirán a la agresión de las máquinas y la presión humana”.<br /><br />Por todo eso, EUiA ha dirigido un escrito a la Comisión de Urbanismo de Barcelona donde se analizan, en 20 páginas, todos los aspectos ambientales, urbanísticos, de movilidad, de patrimonio cultural, etc., del Pla de Ponent, y solicita que el proyecto “sea devuelto al Ayuntamiento de Gavà para corregir todas las deficiencias que tiene”, y que en el momento en que sea tramitado de nuevo “se incluya un proceso de participación social en el que la ciudadanía pueda intervenir para decidir el futuro de este espacio”.<br /><br />Dada la abrumadora cantidad de argumentos que desacreditan la supuesta “bondad medioambiental” del Pla de Ponent, EUiA considera “una farsa, una operación de maquillaje impresentable” la concesión del premio Cumbre de Ciudades al Plan de Ponent. Más que orgulloso, el Alcalde Balsera tendría que estar avergonzado que los grupos empresariales más representativos de la cultura del “pelotazo” urbanístico, la llamada “mafia del ladrillo”, se hayan fijado en Gavà. EUiA pedirá al Alcalde que devuelva el premio porque quienes lo han otorgado “tienen las manos sucias de incontables irregularidades”.<br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="Quercus_encuentra_un_centenar"><span style="font-size:130%;"><strong>Quercus encuentra un centenar</strong></span></a><span style="font-size:130%;"><strong> de bidones con residuos abandonados en los terrenos del Pla de Ponent<br /></strong></span>Escrito por la Plataforma No al Pla de ponent<br /><em><span style="font-size:85%;">viernes, 07 abril 2006</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;"></span><br /></em>El Grupo Ecologista Quercus denuncia la existencia de un centenar de bidones que han quedado al descubierto una vez derrumbada la fabrica RESINTEX, en el ámbito de la futura promoción del Pla de Ponent, entre Gavà y Castelldefels (Baix Llobregat).<br /><br />La fábrica, situada entre Gavà y Castelldefels, fue cerrada hace unos diez años. Pero en su interior quedaron abandonados un conjunto de bidones con productos químicos que aún no han sido retirados.<br /><br />Estos productos, bidones abiertos, deteriorados por corrosión, altamente inflamables y de dudoso contenido, esperan a cielo abierto sin vigilancia y cerca de viviendas ocupadas y al alcance de todo el mundo. También han observado pozos de extracción de agua rotos por donde los productos químicos podrían haber estar en contacto con las aguas freáticas.<br /><br />Este hecho, muy grave en sí mismo, evidencia la falta de control de las empresas que cierran dejando detrás suyo materiales de difícil o imposible reciclaje.<br /><br />Comunicado original de Quercus 3/4/2006 (400 kb)<br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="EL_PLA_DE_PONENT_TENDRÁ"><strong>EL PLA DE PONENT TENDRÁ</strong></a><strong> GRAVES CONSECUENCIAS SOBRE LA MOVILIDAD.<br />SE PREVÉ UN COLAPSO DE LAS PRINCIPALES CARRETERAS DE GAVÀ Y LA ZONA<br /></strong>Comunicado de prensa de EUiA <br /><span style="font-size:85%;"><em>Gavà, Baix Llobregat, 6 de abril de 2006</em></span><br /><br />El Estudio de Movilidad incluido al Pla de Ponent de Gavà tendrá consecuencias muy negativas sobre la movilidad. Ésta es la conclusión que se desprende del análisis efectuado por EUiA de Gavà de este estudio, incluido como documento anexo al Pla de Ponent.<br /><br />EUiA ha explicado hoy que el Estudio de Movilidad comete graves errores e imprecisiones, incumpliendo la Ley de Movilidad de Catalunya. En concreto, el regidor de EUiA Jaume Grau ha mencionado "la ausencia de una evaluación global de la movilidad, la no toma en consideración del tránsito rodado proveniente de Begues y Castelldefels o la no definición de los escenarios de transición".<br /><br />Es preciso tener en cuenta, en este sentido, que las primeras viviendas al Pla de Ponent se entregarían hacia el 2008. El 2014 ya se habrían construido unos 3.000, pero el Metro del Delta (nueva R3), en el mejor de los casos no llegaría hasta el 2015.<br /><br />Pero seguramente el error más grave consiste en que el Estudio de Movilidad infravalora el impacto del tránsito rodado en vehículo privado. El documento estima que al 2021, una vez construidos los 5.000 pisos del Pla de Ponent, la circulación de entrada y salida de Gavà hacia la autopista C-32 será la misma que el año 1999, o sea de 19.000 vehículos. Aplicando los criterios establecidos al Estudio de Movilidad, al 2021 el tránsito esperado sería de 29.500 vehículos/día en la Avenida Juan Carlos I. Y si con los 19.000 vehículos actuales, las rotondas y viales están entre el 80 % y el 96 % de su capacidad (datos del Estudio de Movilidad), entonces "con los 29.500 calculados para el 2021 no es preciso hacer muchos cálculos para vislumbrar qué pasará", según ha dicho Grau. En consecuencia, según EUiA, el colapso del tránsito está asegurado.<br /><br /> EUiA reclama que la construcción de los pisos quede limitada a un máximo de 1500 unidades en todo el Pla de Ponent, y que se condicione a la aplicación de las medidas de la Ley de Movilidad de Catalunya (9/2003), con un plan de movilidad que incluya medidas de mejora del transporte por autobús, con un incremento de la red urbana e interurbana, así como la aceleración de la construcción del nuevo apeadero de RENFE y la mejora de la red actual, además de un impulso decidido por los carriles-bici.<br /> <br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="Gavà_TV_veta_a_la_Plataforma_No_al_Pla_de_Ponent"><strong><span style="font-size:130%;">Gavà TV veta a la Plataforma No al Pla de Ponent</span></strong></a><br />Escrit per Plataforma No al Pla de ponent<br /><em><span style="font-size:85%;">dimarts, 04 abril 2006 </span></em><br /><em><span style="font-size:85%;"><br /></span></em>El passat 3 d’abril, a les set de la tarda, la televisió pública municipal va programar la gravació d’un debat, que havia estat demanat insistentment per múltiples sectors socials, sobre el projecte urbanístic del Pla de Ponent i el Pla d'habitatge promoguts pel govern municipal.<br /></span><br />La presència dels partits polítics locals estava assegurada, però per tal que totes les sensibilitats al voltant del projecte hi fossin representades, la Plataforma No al Pla de Ponent havia demanat per mitjà del seu portaveu, Albert Massana, de poder participar en el debat televisiu. Sorprenentment, la direcció de Gavà TV va denegar a la Plataforma el dret a participar en el debat, adduint que només els representants dels partits polítics presents al consistori havien estat convidats.<br /><br />La Plataforma No al Pla de Ponent es va posar llavors en contacte amb ERC, partit que forma part, junt amb altres entitats i independents, de la Plataforma. Molt amablament, ERC va decidir cedir el seu lloc a la Plataforma, i així ho va expressar en un escrit d'autorització, en considerar que la Plataforma aglutina associacions i entitats de la ciutat i té la força de les 2080 signatures recollides contra el projecte, més dels vots que va obtenir algun dels partits convidats al mateix debat.<br /><br />Quan el portaveu de la Plataforma es va presentar a l'hora de la gravació als estudis de Gavà TV per paticipar al debat, la direcció de la cadena local va tornar a denegar el dret a participar, menystenint d'aquesta manera la delegació efectuada pel regidor d'Esquerra. La Plataforma No al Pla de Ponent denuncia aquesta actitud, que qualifica de censura partidista per part del govern local a les seves activitats, i lamenta que l’actuació de l’Ajuntament ha estat la de suprimir qualsevol veu que estigui en contra del Pla urbanístic.<br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="Debat_sobre_el_Pla_de_Ponent_a_Gavà_TV"><strong><span style="font-size:130%;">Debat sobre el Pla de Ponent a Gavà TV</span></strong></a><br />Escrit per Plataforma No al Pla de ponent <br /><em><span style="font-size:85%;">Divendres, 31 març 2006</span></em><br /> <br />El dilluns 3 d'abril es durà a terme als estudis de <a style="TEXT-DECORATION: none" href="http://www.gavatv.com/" target="_blank">Gavà TV</a> la gravació d'un debat públic sobre el Pla de Ponent. En el debat hi participaran representants de totes les forces polítiques presents al consistori local.<br /><br />La celebració d'un <a style="TEXT-DECORATION: none" href="http://www.salvemelcalamot.org/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=93&amp;Itemid=30">debat públic en els mitjans de comunicació municipals</a> sobre el projecte urbanístic del Pla de Ponent ha estat reclamada diverses vegades per la Plataforma No al Pla de Ponent. El mateix portaveu de la Plataforma, Albert Massana, ha demanat a la direcció de Gavà TV poder participar en el debat en representació de les més de 2000 persones i entitats que han donat suport a la postura de la Plataforma en contra del Pla de Ponent.<br />La directora de Gavà TV, <a style="TEXT-DECORATION: none" href="mailto:jruzafa@gavatv.com">Juani Ruzafa</a> , ha negat a la Plataforma No al Pla de Ponent el dret a pendre part en el debat, desvirtuant d'aquesta manera l'essència mateixa del debat que és el de representar totes les sensibilitats existents al voltant del projecte.<br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="Entorn_i_especulació"><strong><span style="font-size:130%;">Entorn i especulació</span></strong></a><br /><em><span style="font-size:85%;">Bústia Diari Avui 6/3/06</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;"><br /></span></em>Com a ciutadà de Gavà sento que una part del meu entorn quedarà esquarterat. L'actual ajuntament (PSC-ICV) té previst aixafar una zona de boscos en nom d'un fals progrés.<br /></span><br />El Pla de Ponent equival a la desaparició del nostre pulmó natural. Adéu a les passejades dels diumenges. Massificació urbanística. Augment caòtic de la circulació en tota població. Baixada de qualitat de vida. Desarrelament del territori dels nouvinguts. Tot això per satisfer les necessitats d'una immobiliària egoista i un ajuntament endeutat.<br /><br />Fins quan haurem d'aguantar l'especulació sobre el territori?<br /><br />Andreu Pèrez i Lorite<br /><br /><br /><strong><span style="font-size:130%;"> </span></strong><a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&amp;palabra=Ponent" target="_blank"><strong><span style="font-size:130%;">Protesta contra el Pla de Ponent</span></strong></a><br /><em><span style="font-size:85%;">Lunes, 27 de febrero de 2006.</span></em><br /> El <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Bruguers" target="_blank">Bruguers</a>.Net<br /><br />La plataforma No al Pla de Ponent organizó ayer domingo un acto simbólico contra este plan urbanístico Los integrantes de la plataforma No al Pla de Ponent colgaron carteles con las siglas funerarias R.I.P en árboles sitos en el Parque del <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Mil·" target="_blank">Mil·</a><a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=lenni" target="_blank">lenni</a>, el <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Calamot" target="_blank">Calamot</a> y el denominado Pla de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Queralt" target="_blank">Queralt</a>. De esta manera la plataforma mostraba su posicionamiento en contra del proyecto del Pla de Ponent, un proyecto que el Pleno del Ayuntamiento aprobó el pasado mas de enero con los votos de 18 de los 21 regidores que forman el consistorio.<br /><br />El Pla de Ponent se encuentra a la espera del visto bueno de la Generalitat. Por su parte, la plataforma No al Pla de Ponent continúa con la recogida de firmas con el objetivo de pedir una consulta ciudadana sobre el <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=project" target="_blank">project</a>o. <a style="TEXT-DECORATION: none" name="La_naturaleza_se_muere_">La naturaleza se muere</a>Francesc Castro 26 de Febrero de 2006 , (<a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=laMalla" target="_blank">laMalla</a>.Net) Las protestas ciudadanas contrarias al Pla de Ponent aprobado por el ayuntamiento de Gavà (el Baix Llobregat) no cesan. La oposición vecinal a la urbanización de la zona verde que hace de corredor biológico entre el macizo del Garraf y el delta del Llobregat se está materializando en diferentes actos de protesta. La última de estas movilizaciones se celebra este domingo e el Parc del <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Mil·" target="_blank">Mil·</a><a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=leni" target="_blank">leni</a> de la ciudad.<br /><br />La Plataforma No al Pla de Ponent organiza un acto simbólico bajo el lema La muerte de la naturaleza para hacer más evidente la oposición ciudadana al Pla de Ponent. Las entidades ciudadanas y vecinales piden al consistorio que se preserve el espacio natural que debe ser urbanizado y que, hasta el momento, ha representado uno de los últimos vestigios naturales libres de la zona. Pese a que el Ayuntamiento ha defendido el proyecto minimizando los argumentos de la Plataforma y asegurando que el Plan promoverá una crecimiento intensivo pero sostenible y respetará el corredor biológico, los ciudadanos continúan sin verlo con buenos ojos.<br /><br />La Plataforma afirma que la posición del consistorio “no tiene ningún tipo de credibilidad ”. Por esto mismo escenificarán la muerte <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=medi" target="_blank">medi</a>o ambiental que provocará el Plan. Este domingo, miembros de la Plataforma <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=col·" target="_blank">co</a><a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=locaran" target="_blank">locarán</a> cruces mortuorias en los árboles que hay en el Pla de Ponent desde los sitos en el Parc del <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Mil·" target="_blank">Mil·</a><a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=leni" target="_blank">leni</a> hasta los del <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Calamot" target="_blank">Calamot</a> y el Pla de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Queralt" target="_blank">Queralt</a>. Quieren pedir, así, más respeto por la naturaleza y subrayar que la construcción de los pisos sólo producirá la destrucción del espacio natural. <br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="Balsera_se_gastará_550.000_euros_en_propaganda_del_Plan_de_Ponente__">Balsera se gastará 550.000 euros en propaganda del Pla de Ponent</a>L'Espurna nº 59- Revista de Información y Debate de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a> de Gavà - 24/2/06 Nos "<a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=matxacaran" target="_blank">machacarán</a>" con informaciones manipuladas en Gavà TV y a El <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Brugués" target="_blank">Brugués</a>, con anuncios a los diarios y revistas, con banderines a las calles de Gavà... Si el Gobierno municipal siempre dice "no hay dinero para hacer todo el que nos piden" cuando <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a> planteamos necesidades sociales a los <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=presupostos" target="_blank">presupuestos</a> del Ayuntamiento, nunca le falta dinero para publicidad y propaganda.El <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=presipost" target="_blank">presupuesto</a> del 2006 preveía la cantidad de 190.000 euros para acciones de propaganda de los proyectos de la empresa municipal <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=GTI" target="_blank">GTI</a>.<br /><br />El nuevo convenio urbanístico firmado entre el Ayuntamiento y los propietarios del Pla de Ponent, incluye en una <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=claúsula" target="_blank">claúsula</a> que los propietarios, además de aportar 37 Millones para gastos del Ayuntamiento en 2 plazos, aportarán 360.000 euros <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=inmediatament" target="_blank">inmediatament</a>e para "publicidad y promoción" del proyecto. Está claro: son el dinero que el PSC calcula que se deben gastar para "comer el <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=coco" target="_blank">coco</a>" a la población sobre las bondades de su proyecto destructivo. Poca fe deben tener en el proyecto cuando se deben gastar mucho más en propaganda que en decenas de acciones sociales como son las becas de comedor y libros, las políticas de jóvenes o las de fomento de la igualdad entre mujeres y hombres. Al fin y al cabo, lamentable.<br /><br /> <br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="No_al_Pla_de_Ponent!_"><strong><span style="font-size:130%;">No al Pla de Ponent!</span></strong></a><a style="TEXT-DECORATION: none" name="No_al_Pla_de_Ponent!_"><strong><span style="font-size:180%;"> </span></strong></a><br />Emma Blanco, regidora d´EUiA-IU - Grup Municipal d'EUiA-IU<br />El Brugués.Net<br /><em><span style="font-size:85%;">Dissabte, 4 de febrer de 2006</span></em><br /><br />Nos quieren hacer creer que para que haya vivienda la única alternativa pasa por destruir uno de los últimos pulmones verdes de Gavà, nuestras fábricas naturales de oxígeno y vida. Cuando en realidad hay otras zonas de Gavà en las que se puede construir vivienda social para quien más la necesita y conservar nuestro patrimonio natural presente y herencia para las generaciones futuras. Una zona, además, que es rica por su patrimonio histórico ya que hay diferentes yacimientos con una cronología que abarca desde la época romana a la medieval.<br /><br />Nos quieren hacer creer que no hay alternativas, cuando sobre la mesa hay diferentes alternativas con un impacto ambiental menor, como la propuesta de EUiA de Gavà, que no quieren mirar.Afirman que con la construcción: "el tocho y cemento", se salva y se recuperan los espacios verdes. Si quieren conservarlos, lo que mejor que podrían hacer es no "meterles mano", que luego ya sabemos como acaba todo lo que tocan...<br /><br />Dicen que es para los jóvenes, cuando más del 60% de las viviendas serán a precio de mercado, y no vivienda social. Ya en 1999 EUiA presentaba diferentes propuestas para solucionar las necesidades de la vivienda, porque ya se veía que era un problemática social que necesitaba respuestas, pero el PSC sólo mostró apatía durante estos 7 años.No se nos olvidan los servicios.<br /><br />La población (17.000 habitantes nuevos según el Plan) llegará rápido. Pero los servicios sanitarios, educativos o de transporte público están colapsados ya ahora, ¿donde iremos con el aumento de población?Presentan un plan de vivienda, sin presupuesto, que no deja de ser una propuesta devaluada del que en su día, 2004, presentó EUiA. Un plan, que deformará Gavà ampliando su población enormemente, pero sin que la ciudadanía pueda decir ni el más mínimo detalle...<br /><br /> ¡¡y nos cuentan que si hay democracia participativa !!Y encima, este "atentado medioambiental" lo publicitan a bombo y platillo, gastándose nada menos que 350.000 euros en publicidad, cuando esta cifra es mayor que la que gastan en programas sociales, de atención a la discapacidad, para las entidades locales, o en ayudas a la instalación de ascensores.<br /><br />Como jóvenes, gavanenses y de izquierdas, sabemos que es compatible el derecho al medio ambiente, con la vivienda, y la democracia participativa, por eso: ¡¡¡NO AL PLA DE PONENT!! ¡¡¡Hay alternativas!!! ¡¡¡No en nuestro nombre!!!<br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="Enganyifes_dun_pla_de_lhabitatge_"><strong><span style="font-size:130%;">Enganyifes d'un pla de l'habitatge</span></strong> </a><br />Marcel·lí Reyes i Vidal, portaveu d´ERC - Grup Municipal d'ERC<br />El Brugués.Net<br /><em><span style="font-size:85%;">Dissabte, 4 de febrer de 2006</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;"></span></em><br />Finalment, amb gran aparat mediàtic, ha vist la llum el flamant Pla d´habitatge local, l´única raó d´ésser del qual és fer empassar a la ciutadania, en un tercer intent, la destrucció i privatització de l´entorn del Calamot i del Caçagats. I no volem ocultar les raons per les quals des d´ERC pensem que aquest Pla és una enganyifa monumental de l´alcalde Balsera.<br /><br />1r Perquè en l´any que fa que ostenta el càrrec, fins en cinc oportunitats s´ha negat que la majoria de habitatge que es faci a la ciutat tingués el caràcter d´habitatge públic protegit.<br /><br />2n Perquè a Gavà no fan falta gairebé 5.000 nous habitatges; per cert, ens haurien d´explicar com les gairebé sis mil demandes de pisos de la riera de Sant Llorenç al final s´han reduït a poc més de mil sis-centes, és a dir, més o menys el mateix nombre de pisos buits i de pisos deixats de construir per GTI en els darrers anys.<br /><br />3r Perquè les mesures que cal incentivar són: crear un parc de pisos de lloguer, fer una mediació real i no simbòlica entre propietaris i arrendataris, dedicar diners a la rehabilitació i que GTI compleixi la funció per la qual va ser creada: fer habitatge social.<br /><br />4t. Perquè si el Pla de Ponent aporta un 45 % d´habitatge assequible, vol dir que en un 55% crea un parc d´habitatge inassequible, a més de 600.000 +, ocupant i privatitzant zones d´alt valor ecològic, històric i sentimental. Així 57 habitatges unifamiliars tindran el Calamot gairebé com una prolongació dels seus jardins.<br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="Se_constituye_la_Coordinadora_contra_el_Plan_de_Ponente__"><strong><span style="font-size:130%;">Se constituye la Coordinadora contra el Pla de Ponent</span></strong></a><br />CONTRA-INFOS Butletín Semanal de Contra-Información Número 397<br /><em><span style="font-size:85%;">Semana del 1 al 7 de febrero del 2006</span></em><br /><br /> Bajo el lema Salvemos el <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Calamot" target="_blank">Calamot</a>: No Al Pla de Ponent se han reunido una treintena de personas vinculadas a varias entidades con el objetivo común de parar la urbanización del último corredor biológico existente entre el parque natural del Garraf y el Delta del Llobregat.<br /><br />La Coordinadora, creada el pasado viernes 20 de enero, ha iniciado la campaña con dos convocatorias: en primer lugar el jueves 26 de enero se realizó una concentración de protesta ante el pleno municipal en qué se asignarán obras a la constructora <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Vèrtix" target="_blank">Vèrtix</a>. Esta empresa ha cometido múltiples irregularidades en relación a los permisos de obras, así como atentados al medio ambiente y contribuye al encarecimiento del precio de la vivienda (recordamos que es la propietaria de La Fera de Gràcia. <br /><br />Por otro lado, se convocó también una manifestación el día 29 de enero por la mañana en la Plaza Mayor de Gavà. El consistorio, gobernado por el PSC en coalición con los ecologistas "de verdad" <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=ICV" target="_blank">ICV</a>, aseguran cubrir una demanda social con la construcción de más de 4000 viviendas, la mitad "protegidos" a un precio mínimo de 230.000 de euros (38 millones de pesetas).<br /><br /> Un estudio muestra que actualmente existen más 1800 viviendas vacíos en Gavà, la cual consta de 40.000 habitantes. El proyecto, parado varias veces desde los inicios de la defensa de este espacio verde ahora hace más de 14 años, parece llegar ya a la recta final, por eso es por lo que la oposición a este Plan debe ser más contundente que nunca y<br />la Coordinadora prevé una intensificación de la campaña.<br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="El_plan_urbanístico"><strong><span style="font-size:130%;">El plan urbanístico</span></strong></a><strong><span style="font-size:130%;"> de Ponent se aprueba a pesar de las protestas de la coordinadora vecinal Un corredor biológico entre 3.000 pisos</span></strong> La <em><span style="font-size:85%;">Malla.net30/1/2006 - 13:52h</span></em><br /><br />El Ayuntamiento de Gavà (el Baix Llobregat) aprobó el pasado jueves la urbanización del pla de Ponent. Se trata del último paraje sin urbanizar entre esta población y la vecina Castelldefels, de forma que hasta ahora ha ejercido de corredor biológico entre el macizo del Garraf y el delta del Llobregat. Pese a que el Ayuntamiento asegura que se ha respetado la conexión ecológica y que se preserva la mayor parte del paraje, una coordinadora de ciudadanos sigue rechazando l’operación.<br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="Marcha_ciudadana_contra_el_Pla_de_Ponent_"><strong><span style="font-size:130%;">Marcha ciudadana contra el Pla de Ponent</span></strong> </a><br />Escrito por Plataforma No al Pla de Ponent<br /><br />Más de un cuarto de millar de persones, a pesar del frío y el mal tiempo, se manifestaron el 29 de enero en Gavà, bajo el lema “No al Pla de Ponent, Sí al Parc de Ponent ”, contra la aprobación provisional, por parte del Ayuntamiento de Gavà, el pasado jueves 26 de enero del plan urbanístico que ha de afectar la zona conocida como pla de Ponent<br /><br />La marcha de protesta,organizada por la Plataforma No al Pla de Ponent, se inicióen la plaza Mayor de Gavà y finalizó a la plaza de Jaume <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Balmes" target="_blank">Balmes</a>, delante del Ayuntamiento.<br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="El_Pleno__Municipal_aprueba_la_construcción_de_3.575_pisos_para_los_próximos_seis_años"><strong><span style="font-size:130%;">El Pleno Municipal aprueba la construcción de 3.575 pisos para los próximos seis años</span></strong></a><br />El Brugués.Net<br /><em><span style="font-size:85%;">Viernes, 27 de enero de 2006.</span></em><br /><br />El Plan de Vivienda 2006-2012 contó con los votos a favor del PSC y <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=IC" target="_blank">IC</a>-<a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EV" target="_blank">EV</a>-<a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=IG" target="_blank">IG</a>, el voto en contra de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=ERC" target="_blank">ERC</a> y las abstenciones de PP, <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a> y CIU. Por otra parte, el Plan parcial del Pla de Ponent fue aprobado con los votos de PSC, PP, CIU y <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=IC" target="_blank">IC</a>-<a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EV" target="_blank">EV</a>-<a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=IG" target="_blank">IG</a> y los votos en contra de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a> y <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=ERC" target="_blank">ERC</a> El Pleno municipal de enero dio luz verde al Plan de vivienda 2006-2012, un proyecto que prevé la construcción de 3.575 viviendas, el 48% de los cuales serán de precio asequible.<br /><br />El teniente de alcalde de urbanismo, Vicente Navarro, explicó que este plan responde a las necesidades de vivienda de la ciudad y que se fundamenta en la integración en el <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=medi" target="_blank">medi</a>o, la convivencia de usos y una garantía de movilidad. "Este es un plan que nace de una realidad constatable como son la escasez de vivienda y los elevados precios que impiden el acceso a un piso a amplios sectores de la población.<br /><br />El Plan propone una respuesta real a este problema y genera esperanza y confianza en el futuro. Es un objetivo ambicioso y a la vez realista y se ha de convertir en el compromiso de toda la corporación para la resolución de un problema que está afectando a muchos ciudadanos de Gavà", dijo Navarro. Este Plan de Vivienda fue aprobado con los votos favorables de PSC y <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=IC" target="_blank">IC</a>-<a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EV" target="_blank">EV</a>-<a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=IG" target="_blank">IG</a>, las abstenciones de PP, <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a> y CIU y el voto en contra de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=ERC" target="_blank">ERC</a>. Izquierda Unida y Alternativa a mostrarse favorable a la creación de un plan de vivienda aun cuando manifestó que este se debería complementar con otras medidas que recojan mejor las necesidades sociales.<br /><br />Según el portavoz de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a>, Jaume Grau, "un 45% de las necesidades reales de vivienda de Gavà se podrían cubrir movilizando el parque de viviendas existente, al casco urbano actual, y sólo construido 1.600 pisos en nuevas zonas". En este sentido, el Grupo Municipal de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a> presentó diferentes enmiendas que proponían el aumento de los pisos de alquiler, un programa específico de pisos tutelados y la creación de un registro municipal de solares sin edificar entre otras.<br /><br /> El Grupo Municipal de CIU dio un voto de confianza al Plan y argumentó su abstención manifestando que "se trata de un buen comienzo, pero a la vez nos quedamos cortos en la oferta de vivienda protegida. Creemos que es un plan de buenas intenciones y veremos como se desarrolla para atender las necesidades de los jóvenes y de la gente mayor".<br /><br />El PP se manifestó que "es correcto que se haga un plan de la vivienda y que el 48% de los pisos serán protegidos es un dato a destacar, que no es nada usual en otros municipios. Aún así los populares se abstuvieron en la votación. Según su portavoz, Josep <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Llobet" target="_blank">Llobet</a>, "el Plan es poco concreto y llega tarde". "Aparte de hacer políticas sociales, también hace falta crear vivienda libre para aquellas personas que tienen rentas más altas", añadió <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Llobet" target="_blank">Llobet</a>.<br /><br /><a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=ERC" target="_blank">ERC</a> fue el único grupo que votó en contra del Plan de Vivienda. El portavoz, <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Marcel·lí" target="_blank">Marcel·lí</a> Reyes, pidió que el punto se retirara del orden del día al considerar "el plan de vivienda tiene la función de pantalla por incluir otros proyectos que tienen que ver con los nuevos barrios del Pla de ponent".<br /><br />En su intervención sobre este punto, el alcalde de Gavà agradeció el tono de las intervenciones de la mayoría de los grupos de la oposición y añadió que "compartimos con <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a> algunas de sus filosofías, algunas de las cuales ya hemos incorporado al Plan de Vivienda". Joaquim <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Balsera" target="_blank">Balsera</a> respondió las palabras y manifestó que "este Plan de la Vivienda no es ninguna pantalla de nada y es exclusivamente una voluntad que Gavà tenga más vivienda asequible y es un compromiso y no una obligación del gobierno municipal".<br /><br />Pero sin duda, el punto que levantó más polémica fue el de la aprobación provisional del Plan de Ponente, que finalmente echó adelante con el apoyo de 18 de los 21 regidores del pleno. votaron a favor PSC, PP, CIU y <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=IC" target="_blank">IC</a>-<a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EV" target="_blank">EV</a>-<a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=IG" target="_blank">IG</a> y en contra de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a> y <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=ERC" target="_blank">ERC</a>. El Pla de Ponent ocupa una superficie de 200 hectáreas de las cuales el 61% serán espacio libre y sólo el 15% serán para viviendas.<br /><br />El proyecto prevé la creación de 20 equipamientos y 4.896 viviendas, el 40% de los cuales serán de protección. Según explicó el teniente de alcalde de Urbanismo, Vicente Navarro, "el Pla de Ponent materializa la respuesta a las necesidades de vivienda de la ciudadanía y es la oportunidad de recuperar y preservar definitivamente espacios de interés natural, histórico y arqueológico".<br /><br /> A pesar de mostrarse preocupado por la llegada del metro a Gavà, el portavoz de CIU, <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Joseph" target="_blank">Joseph</a> Maria <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Dalmau" target="_blank">Dalmau</a>, argumentó su voto favorable al proyecto al argumentar que "el Pla de Ponent es una actuación urbanística con criterios sostenibles y respetuosos con el paisaje con un parque de ribera, un corredor ecológico y que garantiza el patrimonio natural y histórico de la zona". Por su parte, el portavoz popular, Josep <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Llobet" target="_blank">Llobet</a>, a pesar de no estar de acuerdo con que el proyecto se desarrolle en dos fases, volvió a destacar el hecho que un 40% de los pisos que se construirán serán protegidos. Según <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Llobet" target="_blank">Llobet</a>, "aparte de potenciar un desarrollo sostenible, hay partidos que también <a style="TEXT-DECORATION: none" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=primem">anteponemos</a> a las personas y sus necesidades y Gavà necesita muchas viviendas".<br /><br />También, el portavoz de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=IC" target="_blank">IC</a>-<a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EV" target="_blank">EV</a>-G, Juan Antonio Heredia, manifestó que su grupo no está de acuerdo con la segunda fase del Pla de Ponent pero argumentó su voto favorable a este Plan parcial al calificar el proyecto como un "crecimiento ordenado acompañado de los equipamientos necesarios que protege y preserva los espacios verdes". Heredia añadió que "esta primera fase del Plan se ajusta a las necesidades reales de vivienda de la ciudadanía de Gavà".<br /><br />El Pla de Ponent, pues, se aprobó con el apoyo de cuatro de los seis grupos políticos municipales. Los dos en contra, <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a> y <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=ERC" target="_blank">ERC</a> presentaron sendas enmiendas a la totalidad del proyecto. El portavoz de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=ERC" target="_blank">ERC</a>, <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Marcel·lí" target="_blank">Marcel·lí</a> Reyes criticó "el rechazo del gobierno municipal a propuestas alternativas" y dijo que "con este Plan un espacio bello y verde que ahora es de todos desaparecerá en un 40%".<br /><br />En este sentido, el portavoz de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a>, Jaume Grau incidió en qué "no se pueden seguir perdiendo los espacios libres, que son un valor <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=e" target="_blank">e</a>n si mismos y el Pla de Ponent nos condena a perder un de estos espacios". Grau también denunció el gran gasto que el Plan está generando incluso antes de que se empiece a construir nada y hizo referencia a una campaña publicitaria <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=faraònica" target="_blank">faraónica</a> que empezaba hoy. Minutos después, el alcalde, Joaquim <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Balsera" target="_blank">Balsera</a>, apuntaba que la campaña que se iniciaba hoy era de promoción de los mercados municipales y no del Pla de Ponent. En su última intervención sobre el Pla de Ponent, el alcalde <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=gavanec" target="_blank">gavane</a><a style="TEXT-DECORATION: none" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=gavanec">nse</a> calificó el Pla de Ponent como un "proyecto tangible que responde a un modelo de ciudad y a una apuesta del PSC y del gobierno municipal de dar respuesta a los problemas de ahora y a invertir en la ciudad". <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Balsera" target="_blank">Balsera</a> afirmó que "este crecimiento responde a la voluntad que la gente no marche fuera de Gavà" e invitó todo el mundo a "analizar el Pla de Ponent con <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=rigurositat" target="_blank">rigurosidad</a> por tal de no hacer argumentaciones que si serían especulativas". La <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=sessiò" target="_blank">sessión</a> plenaria fue una de las más concurridas con presencia de numerosos ciudadanos y ciudadanas que, con pancartas, manifestaron su apoyo o rechazo al Pla de Ponent.<br /><br /><br /><a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank" name="EUiA"><strong><span style="font-size:130%;">EUiA</span></strong></a><strong><span style="font-size:130%;"> presentará al Pleno una propuesta alternativa al Pla de Ponent</span></strong><br />EL <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=BRUGUÉS" target="_blank">BRUGUÉS</a>.NET<br /><em><span style="font-size:85%;">Sábado, 21 de enero de 2006</span></em><br /><br /> El portavoz del Grupo Municipal d´<a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a>, Jaume Grau ha anunciado que su grupo presentará a la sesión plenaria que se celebrará el 26 de enero diferentes enmiendas y propuestas alternativas al Pla de Ponent. "Nuestras argumentaciones tienen planteamientos que no sólo se basan en un razonamiento de carácter local sino general". Grau considera que el más adecuado se que "el Pla de Ponent se quede en espera, que el gobierno de la Generalitat estudie muy bien el Plan y que se tome una decisión d´ámbito metropolitano y de Catalunya".<br /><br />Según el portavoz d´<a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=EUiA" target="_blank">EUiA</a>, "el pla de Ponent es un sector sensible <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=des" target="_blank">des</a>de un punto de vista medioambiental y según el Pacto de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Tinell" target="_blank">Tinell</a> subscrito por los tres grupos que integran el gobierno autonómico en estos espacios no s´actuaría hasta que no haya planes territoriales urbanísticos aprobados". Por dar a conocer su posicionamiento y alternativa al Pla de Ponent esta formación ha <a style="TEXT-DECORATION: none" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=endegat">emprendido</a> una campaña basada en la colocación de pancartas y la publicación de una revista.<br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="Gavà_tira_adelante"><strong><span style="font-size:130%;">Gavà tira adelante</span></strong></a><strong><span style="font-size:130%;"> el Pla de Ponent, con 4.896 pisos en una zona que los ecologistas consideran de interés natural</span></strong><br /><em><span style="font-size:85%;">VILA WEB.COMMARTES, 17/01/2006 - 06:00h</span></em><br /><br /> El Pla de Ponent ya toma forma en Gavà. Este proyecto urbanístico, que se empezó a plantear el 1992 y que ha tenido diferentes modificaciones rodeado del rechazo de un sector de la población, será aprobado en el próximo pleno municipal con respecto a la primera fase, que prevé la edificación de 3.149 pisos hasta el 2012. Cuando se complete el plan, el 2020, se habrán construido 4.896 pisos en una zona que según los opositores constituye el último corredor biológico entre el macizo del Garraf y el mar.<br /><br />El Pla de Ponent, denominado así porque se desarrolla al oeste del municipio, afecta 186 hectáreas, de las cuales se edificará un 15%. Un 24% estará ocupado por equipamientos, calles y plazas y el resto será zona libre. El Pla de Ponent, un golpe esté completado del todo, implicará la creación de cuatro barrios más a la ciudad. El más grande será el de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Canyars" target="_blank">Canyars</a> Sur, con 1.670 viviendas. El de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Canyars" target="_blank">Canyars</a> Norte tendrá 1.587, el de Can Huerta, 1.144 y el de <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Can" target="_blank">Can</a> Ribes, 495. De los 4.896, 1.958 serán de precio asequible, es decir, el 40%.<br /><br />El alcalde de Gavà, el socialista Joaquim <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Balsera" target="_blank">Balsera</a>, aclaró ayer que «los pisos destinados a colectivos más desfavorecidos económicamente rondarán los 180.000 euros». Este proyecto urbanístico forma parte del plan de vivienda 2006-2012, que prevé que se edifiquen en la ciudad 3.575 inmuebles nuevos en este periodo. Además de los 3.149 del Pla de Ponent se construirán 326 y se recuperarán 100 pisos vacíos a diferentes barrios ya existentes en Gavà.<br /><br /><a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Balsera" target="_blank">Balsera</a> declaró que «la vivienda es uno de los problemas más importantes de la ciudad», y por hacer frente han presentado una propuesta «realista y contundente, pensada especialmente para los jóvenes, la gente grande y los colectivos con menos recursos». El alcalde destacó que en el plan 2006-2012 el 48% de las viviendas tendrán un precio asequible. Con respecto al Pla de Ponent, que ha motivado a lo largo de los últimos años diversas movilizaciones en contra, <a style="TEXT-DECORATION: none" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Blasera">Balsera</a> defendió que el sector de ponente constituye «el crecimiento natural del municipio, puesto que el lugar no tiene barreras arquitectónicas ni de infraestructuras». También afirmó que este planeamiento representará la garantía que no se construirá en parajes naturales como el <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Calamot" target="_blank">Calamot</a>, el <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Caçagats" target="_blank">Caçagats</a> y la riera de los <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Canyars" target="_blank">Canyars</a>. «Hasta ahora el 100% del terreno era privado, ahora se construirá en un 20% y el resto será una zona forestal cuidada por el Ayuntamiento y la ciudadanía».<br /><br /> La plataforma No al plan de Ponent no comparte los argumentos del equipo de gobierno, y escenificó el rechazo al plan ayer con una actuación ante del consistorio. El colectivo considera que el proyecto «destruirá <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=irreparablement" target="_blank">irreparablement</a>e el último espacio de bosques y cultivos que y Castelldefels». Albert <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Massana" target="_blank">Massana</a>, portavoz de la plataforma, asegura que «el hecho de hacer 4.896 viviendas en una población de 45.000 habitantes representa ya un impacto ambiental», agravado porque «es un lugar dónde hay el único corredor biológico que conecta con el litoral». La plataforma ha recogido 1.200 firmas y quiere llegar a las 5.000 por obligar el gobierno local a hacer una consulta popular sobre el plan.<br /> <br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="Una_plataforma"><strong><span style="font-size:130%;">Una plataforma</span></strong></a><strong><span style="font-size:130%;"> ciudadana, contra la construcción de 5.000 pisos cerca del Parque Natural del Garraf<br /></span></strong>TELENOTICIES.COM<br /><em><span style="font-size:85%;">04/01/2006 15:00</span></em><br /><br />Los vecinos piden que se conserve también el cerro del <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Calamot" target="_blank">Calamot</a>, como corredor biológico entre el macizo del Garraf y el Delta. En Gavà se ha formado una plataforma ciudadana en contra del proyecto urbanístico que prevé construir unos 5.000 pisos, una parte de los cuales protegidos, en una zona considerada la puerta del Parque Natural del Garraf.<br /><br />El plan por levantar la urbanización de Pla de Ponent en esta zona de interés*natural ha topado con la oposición vecinal, que pide que es preserve la integridad patrimonial de la zona y que es mantenga también el cerro del <a class="especial" href="http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=ca-es&amp;palabra=Calamot" target="_blank">Calamot</a>, como corredor biológico entre el macizo del Garraf y el Delta. En unos campos de cultivo entre Gavà y Castelldefels es dónde se prevé haceruna parte de la urbanización de Pla de Ponent.<br /><br />El proyecto ha hecho surgir una plataforma que lucha por tal que este no es eche adelante. El proyecto comprende unes 200 hectáreas, tendría tres fases y acabaría el 2018. En estos 12 años se construirían cerca de 5.000 viviendas y equipamientos públicos. ElAyuntamiento defiende que este proyecto responde a los necesitados de crecimiento de la ciudad Además , lo consideren modélico, puesto que el 40% de las viviendas serían protegidos y la superficie edificada muy pequeña. El proyecto se presentará la próxima semana a la comisión informativa de urbanismo y a finales de mes irá al pleno del Ayuntamiento para su aprobación definitiva.<br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="Gavà_se_moviliza"><strong><span style="font-size:130%;">Gavà se moviliza</span></strong></a><strong><span style="font-size:130%;"> contra la construcción de 2.249 viviendas en el Pla de Ponent</span></strong> <br />GLÒRIA AYUSO <br /><em><span style="font-size:85%;">EL PAÍS - 23-12-2005 </span></em><br /><em><span style="font-size:85%;"><br /></span></em>Vecinos y partidos políticos de Gavà -ERC y EUiA- han empezado a movilizarse contra el Pla de Ponent, un proyecto urbanístico que prevé la construcción de 2.249 viviendas -de las cuales 865 serán protegidas- en un espacio de 180 hectáreas de zona boscosa que separa el municipio del núcleo vecino de Castelldefels. El Ayuntamiento de Gavà (gobernado por el PSC e ICV-Independents per Gavà) intenta llevar adelante esta iniciativa desde 1991. Sin embargo, la oposición de ecologistas y ciudadanos ha obligado al consistorio ha modificar en diversas ocasiones el planeamiento.<br /></span><br />Militantes y dirigentes de EUiA de Gavà reconstruyeron un piso de 10 metros cuadrados en la plaza Major, acción con la que criticaron un proyecto que, según dijeron, responde a intereses privados". El concejal de la formación, Jaume Grau, explicó que "en Gavà hay más de 1.800 pisos vacíos. Falta vivienda para jóvenes, pero a corto plazo". En este sentido, lamentó que el proyecto del Pla de Ponent se desarrollará "a 15 años vista y con el 60% de la vivienda privada".<br /><br />Proyecto polémico:<br /><br />EUiA ha propuesto que el Ayuntamiento lleve a cabo un plan de la vivienda antes de aprobar el polémico proyecto. La propuesta actual difiere de la presentada en 1993 en que concentra la edificabilidad en bloques de ocho pisos. Sin embargo, supone "el mismo número de viviendas y la llegada de vecinos que colapsarán la zona".<br /><br />Además de viviendas, el plan prevé una decena de equipamientos, entre ellos, un parque de bomberos y las nuevas dependencias de la Policía Municipal. También incluye la creación de una estación intermodal de Renfe y de Ferrocarrils de la Generalitat. El proyecto nació con la intención de construir 4.200 viviendas en esta zona de Gavà. La oposición de entidades de defensa del medio ambiente, como el Grupo Ecologista Quercus, puso desde el primer momento trabas a las intenciones del consistorio. Además de rebajar el techo edificable, tras numerosas modificaciones del plan, el Ayuntamiento asegura la preservación de la riera de los Canyars, los valles de Calamot y Caçagats, y la masía de Can Roses.<br /><br /><strong><span style="font-size:130%;"><br /></span></strong><a style="TEXT-DECORATION: none" name="La_majoria_de_gavanencs_no_dóna_suport_al_Pla_de_Ponent"><strong><span style="font-size:130%;">La m</span></strong></a><a style="TEXT-DECORATION: none" name="La_majoria_de_gavanencs_no_dóna_suport_al_Pla_de_Ponent"><strong><span style="font-size:130%;">ajoria de gavanencs no dóna suport al Pl. de Ponent</span></strong></a><br /> Escrit per ERC<br /><em><span style="font-size:85%;"> dijous, 14 setembre 2006</span></em><br /><br />Esquerra presenta els resultats d’una enquesta local elaborada abans d’estiu. Una tercera part dels enquestats demanen que Gavà no creixi urbanísticament més. Una enquesta realitzada a Gavà a finals de juny per l’empresa Opinòmetre – Estudis de mercat i opinió pública, a petició d’Esquerra Republicana, revela que la majoria de Gavanencs enquestats (un 55%) no dóna suport al projecte urbanístic del Pla de Ponent, que pretén urbanitzar i construir prop de 5.000 habitatges entorn de l’emblemàtic turó del Calamot. La majoria dels que no donen suport al projecte, segons l’enquesta, hi estan directament en contra, mentre que una petita part, tot i no donar suport al Pla de Ponent, tampoc s’hi manifesta en contra.<br /><br />Entre els votants més crítics amb el Pla de Ponent, a més dels d’ERC i EUiA, que van votar en contra del pla, hi ha els d’ICV i PP, dos partits que han donat suport al projecte. L’enquesta també revela que més d’un 29,7% de ciutadans es manifesten totalment en contra que Gavà segueixi creixent urbanísticament en el futur.<br /><br />Els resultats coincideixen, dins l’error habitual d’aquestes prospeccions, amb els que l’any 2001, quan el Pla de Ponent va ser aprovat inicialment pel Ple municipal, va facilitar el mateix govern local, amb un 58% de ciutadania que no donava suport al Pla de Ponent. El candidat d’Esquerra a l’alcaldia de Gavà, Marcel·lí Reyes explica que « com que l’Ajuntament s’ha negat a fer una consulta ciutadana, desconeixem amb exactitud l’opinió de la ciutadania, però totes les enquestes coincideixen en què el suport ciutadà al Pla de Ponent és minoritari ». Reyes es pregunta « per què el govern local persisteix en tirar endavant el Pla de Ponent si la majoria no hi està d’acord?», i respon que « l’única resposta que hi trobem és que el govern municipal s’ha plegat als interessos dels promotors privats del projecte».<br /><br />En resposta a les acusacions d’«electoralisme» llençades pel govern municipal en saber que Esquerra portarà el projecte als tribunals, Reyes indica que « les eleccions són l’essència de la democràcia, i efectivament, creiem que el Pla de Ponent és un tema tan important que haurà de ser la ciutadania, a través del vot lliure i secret a les properes municipals, qui dictamini de forma definitiva si està d’acord o no amb el projecte». En aquest sentit, Reyes critica que « el govern municipal mai hagi volgut sotmetre el Pla de Ponent a consulta ciutadana, tot i que és un projecte tan important que determinarà el futur de la ciutat per al proper quart de segle».<br /><br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="MOVILIZACIÓN_EN_GAVÀ"><strong>MOVILIZACIÓN EN GAVÀ</strong></a><strong> EN CONTRA DEL PLA DE PONENT, EN DEFENSA DEL MEDIO AMBIENTE Y DEL DERECHO A LA VIVIENDA<br /></strong>Associació cultural L'EspurnaGavà,<br /> <em><span style="font-size:85%;">24 de noviembre de 2006</span></em><br /><br />Este fin de semana se realizará en Gavà una serie de actividades convocadas por la Coordinadora No al Pla de Ponent, para pedir la parada de este proyecto urbanístico considerado especulativo y que destruye la mayor parte del último espacio verde al continuo urbano metropolitano: el que separa Gavà de Castelldefels.<br /><br />Las actividades están centradas en una acampada reivindicativa, un debate sobre el derecho a la vivienda, una serie de juegos de educación ambiental y una replantada de especies de árboles autóctonos: encinas, algarrobos y alcornoques, todo ello repartido entre sábado y domingo.Con esta acción, la Coordinadora quiere llamar la atención sobre lo que se considera un grave peligro tanto para Gavà como para el medio ambiente del país.<br /><br /> Pese a los discursos oficiales, la verdad es que el espacio verde, libre que actualmente separa Gavà de Castelldefels y que permite que el área metropolitana esté mínimamente esponjada se perdería en su mayor parte. De esta manera,el Parque Natural del Garraf, y las zonas agrícolas y protegidas del Delta del Llobregat quedarían prácticamente aisladas irreversiblemente. Además, el incremento de la presión urbanística afectaría a los servicios públicos en Gavà (datos oficiales hablan de 17.000 nuevos vecinos) y a la movilidad, que tendría que hacerse por unas vías de comunicación ya colapsadas, tanto por carretera como por tren.<br /><br />La Coordinadora, que agrupa personas y grupos diversos de Gavà que están en contra de dicho megaprojecto (5000 pisos nuevos en 200 hectáreas) considera un ataque a la democracia que un proyecto de esta magnitud, que abarca unos 15 años y significaría doblar el casco urbano de Gavà, no haya sido debatido ni consensuado con la ciudadanía. ES PRECISO recordar aquí que el gobierno local ya está hablando de urbanizar el Pla de Ponent (o Pla de Carat) desde el año 1991, y que por las presiones de la sociedad civil ha sido incapaz de tirar adelante.<br /><br />Además, la insistencia en este proyecto significó la pérdida de 3 regidores para el partido del gobierno, el PSC, en las últimas elecciones municipales de 2003.Por todo ello, la Coordinadora seguirá reclamando tanto al Ayuntamiento de Gavà como al Departamento de Medio Ambiente, que se priorice la conservación de los espacios naturales por encima de los intereses privados, y que eso se haga a la vez que se garantiza el derecho a la vivienda para todo el mundo.Se invita a los medios de comunicación a estas jornadas.<br /><br />Para más información podéis llamar a David Nieto, portavoz de la Coordinadora, al636885902, y podéis consultar la web a: www.coordinadora-noapladeponent.com-- Coordinadora No al Pla de Ponent<br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="Acampada_contra_la"><strong><em><span style="font-size:85%;">Acampada contra la</span></em></strong></a><em><span style="font-size:85%;"><strong> construcción de 5.000 viviendas en Gavà<br /></strong>G. A. - L'Hospitalet - El País 26/11/2006 </span></em><br /><em><span style="font-size:85%;"><br /></span></em>La Coordinadora No al Pla de Ponent inició ayer una acampada reivindicativa en los terrenos de Gavà (Baix Llobregat) en los que se prevé desarrollar un plan urbanístico que supondrá la construcción de 4.896 viviendas, el 40% protegidas. Los concentrados reclaman la paralización del proyecto, ya que consideran que debe preservarse el único espacio natural libre que separa Gavà de Castelldefels.<br /></span><br />El Pla de Ponent ha superado todos los trámites administrativos con la aprobación de la Comisión de Urbanismo de Barcelona. El proyecto supone la construcción de cuatro barrios nuevos: Can Ribes, Ca n'Horta, Canyars Sud y Canyards Nord, y afecta a una superficie de 200 hectáreas entre la carretera de Santa Creu de Calafell, la avenida de Joan Carles I y la carretera de La Sentiu.<br /><br />Medio centenar de personas empezaron ayer la movilización con un almuerzo popular y un coloquio sobre las dificultades del acceso a una vivienda digna, y por la noche se celebró una jam session.<br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="32_años_de_vertedero_ilegal_al_Garraf"><strong><span style="font-size:130%;">32 años de vertedero ilegal aen el Garraf</span></strong></a><br /><br />La asamblea en defensa del territorio del baix Llobregat acordó ayer en Cornellà, preparar una visita denuncia al vertedero del Garraf. esperando encontrar una fecha el mes de marzo para realizar la visita, para ir haciendo boca os paso un artículo Publicado en “El Far” el 26 de Enero de 2007Dicen que restauran el vertedero del Garraf, pero lo que básicamente se hace se tapar las basura con tierra. La vegetación plantada queda reseca por los gases y los árboles plantados quedan enanos por la aridez del terreno y el calor que emana del montón de residuos almacenada.<br /><br />La presencia de la basura perdurará y la contaminación se mantendrá sin fecha decaducidad conocida. La planta de biogás rinde menos de lo esperado, porque el metano se escapa por múltiples puntos y resquicios muy difíciles de tapar y no llega en su totalidad a los generadores. Así, las emisiones de gases no aprovechados seguirán su curso.<br /><br />Cada vez que un aguacero más fuerte de lo previsto caiga sobre el valle de Joan, el montón debasura, en continuo movimiento, y los lixiviados, desbordarán las balsas y diques de contención y continuarán su camino riera abajo hasta el barrio de la Sentís o hacia el del nuevo plan de viviendas previsto en el Pla de Ponent.<br /><br />Trasladar los vertido a otros lugares no sólo esconde el problema de los costes medioambientales que comporta deshacerse de algunos productos. Quercus reclama profundizar y generalizar la cultura de la reducción, la recuperación y el reciclaje de losresiduos.Grupo Ecologista Quercus<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-6723834921088366165?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-45385044883949520172007-12-09T08:02:00.000-08:002008-01-20T11:13:08.792-08:00<a href="http://3.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1wSvQcvDOI/AAAAAAAAAGY/xX1wCEII5Kg/s1600-h/mono.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5142005477628906722" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1wSvQcvDOI/AAAAAAAAAGY/xX1wCEII5Kg/s320/mono.jpg" border="0" /></a><br /><div> </div><div><br /><a href="http://gavanense-desdegava.blogspot.com/2007/11/urbanismo-salvaje.html">Urbanismo salvaje</a><br /><br /><a href="http://bcn.vdevivienda.net/textos/">Textos de vdevivienda</a></div><div><br /><a href="http://www.elpais.com/articulo/opinion/Cemento/imparable/elpepuopi/20070319elpepiopi_2/Tes">Cemento imparable</a></div><div><br /><a href="http://www.elpais.com/articulo/opinion/Costas/ladrillo/elpepuopi/20070416elpepiopi_2/Tes">Costas de ladrillo</a></div><div><br /><a href="http://www.elpais.com/articulo/ultima/burbuja/elpepuopi/20070426elpepiult_2/Tes">La burbuja</a></div><div><br /><a href="http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAS&amp;idnoticia_PK=403234&amp;idseccio_PK=1021">El precio de los pisos lleva a un jubilado a vivir en su furgoneta</a></div><div><br /><a href="http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;idioma=CAS&amp;idnoticia_PK=407069&amp;idseccio_PK=1006&amp;h=">Elecciones contra la corrupción</a><br /><br /><br /><a style="TEXT-DECORATION: none" name="Urbanismo_Desenfrenado:"><strong><span style="font-size:130%;color:#ff0000;">Urbanismo Desenfrenado:</span></strong></a><strong><span style="font-size:130%;color:#ff0000;"> una bomba de neutrones</span></strong></div><div><br />José Antonio Martín Pallín, Magistrado del Tribunal Supremo<br />Article d’opinió a “El País” </div><br /><div><span style="font-size:85%;">– <em>dimarts, 24 de gener de 2006</em></span></div><div><br />La humanidad guarda en sus retinas los efectos de la bomba atómica sobre la ciudad de Hiroshima. Esqueletos urbanos separados por calles levantadas en las que deambulaban atónitos unos pocos supervivientes que no daban crédito a lo que veían.</div><div><br />El horror infinito y el miedo a la reacción del enemigo llevaron a los científicos a la sustitución por la bomba de hidrógeno, miles de veces más potente, y posteriormente se llegó a diseñar una bomba de neutrones bautizada como “bomba limpia”. Se trata de un artefacto liberador de una gran cantidad de neutrones que bombardean el objetivo induciendo una alta carga de radiactividad que afecta solamente a las personas sin destruir el entorno. Si algún día se experimenta la fotografía sería distinta. Las casas intactas, perfectamente alineadas y las calles despejadas, pero no encontraremos seres humanos que las habiten o peatones que las transiten.</div><div><br />Este escenario puede ser un anticipo de lo que veremos en algunas zonas de nuestro país si no controlamos la desenfrenada planificación urbanística, en las costas y también en los aledaños de las grandes urbes. Las futuras generaciones no se merecen esta herencia. La tierra que nos han dejado nuestros antecesores no es nuestra, pertenece a los que nos sucedan.</div><div><br />El derecho de propiedad no es ilimitado. El uso arrogante, insolidario y brutal de este derecho es contrario al orden constitucional que destaca su función social, por encima de los intereses especulativos. Si en algún aspecto la propiedad del suelo alcanza su máxima dimensión social y constitucional es cuando se destina a la construcción de viviendas.</div><div><br />Las alarmas se han disparado ante un hecho insólito. Una concejala del Partido Popular de Albacete de Murcia ha paralizado con su voto una iniciativa urbanística increíblemente monstruosa. Afortunadamente ciertas sensibilidades, acorchadas por el desarrollismo, se han despertado y exigen a los políticos que valoren sus consecuencias de esta locura, piensen en el futuro y respeten los intereses generales.</div><div><br />Ha llegado el momento de que el Estado de Derecho se tome en serio el problema y ataje las consecuencias catastróficas que conllevan políticas urbanísticas impulsadas por la mera especulación y reparto de beneficios.</div><div><br />No es fácil explicar a los ciudadanos por qué las leyes no se cumplen y por qué el sistema judicial no responde. Hemos sido capaces de generar variadas leyes del agua y del suelo, estéticamente perfectas, pero ineficaces. Se ha integrado su regulación en el conjunto que forman los espacios en los que las personas tienen necesariamente que desarrollar sus actividades vitales en condiciones que les permitan sentirse, al mismo tiempo, ciudadanos y seres humanos. Se puede afirmar, sin exageración alguna, que estamos fracasando estrepitosamente en la salvaguarda del desarrollo sostenible.</div><div><br />La apacible temperatura de nuestras costas mediterráneas es propicia para las personas que han terminado su vida laboral y disfrutan de posibilidades económicas fijen su residencia de forma estable, sobre todo durante los rigores del invierno europeo. Somos, por gracia de la naturaleza y de nuestras coordenadas geográficas, un lugar privilegiado de descanso y también de desarrollos alternativos.</div><div><br />Este presente y un prometedor futuro no puede quedar en manos de especuladores legitimados bajo la cobertura legal de “agentes urbanísticos” que utilizan una ley, que no resiste al más mínimo análisis racional, para actuar como auténticos cuatreros, chantajeando a ciudadanos españoles y europeos que habían diseñado de forma armónica, en la mayoría de los casos, su lugar de descanso.</div><div><br />Una nueva especie de depredadores, con el consentimiento y el empuje de los responsables de alguno municipios y, por qué no admitirlo, de irracionales conciudadanos, ha iniciado una operación devastadora que sólo tiene como objetivo el dinero fácil y rápido que se reparte desigualmente entre entidades públicas y sociedades privadas.</div><div><br />Con arrogancia infinita y prepotencia, legalmente avalada presenta planes urbanísticos faraónicos con el solo material de los papeles que lo sustentan y la esperanza de un lucrativo incremento de sus patrimonios a costa de los espacios de convivencia. Algunos municipios se prestan a sus planes y, lo que es peor, deciden convencer a sus representantes, ofreciéndoles el proyecto como un maná creador de innumerables puestos de trabajo y beneficios sin fin. El municipio promete a sus vecinos que con el dinero recaudado mejorarán los servicios. El dinero normalmente se gasta en la pompa y ostentación. La educación, sanidad y vivienda es tarea que se reclama de las autoridades autonómicas o estatales.</div><div><br />En las zonas de escasa pluviosidad, las desaladoras, depuradoras y servicios de recogida de basuras o residuos recaerán sobre los entusiastas vecinos que no valoran, más allá de su inmediata vivencia, las consecuencias para ellos y las futuras generaciones.</div><div><br />No comprendo cómo se ha llegado a este estado de cosas sin que las autoridades hayan tomado medidas drásticas para abordar el problema. Afortunadamente el Parlamento Europeo donde se sientan los representantes de muchos ciudadanos afectados por esta vorágine, ha escuchado sus quejas. Desde la distancia y la objetividad que les otorga su posición, han llegado a la conclusión, técnicamente irrebatible, de que en nuestro país el salvajismo urbanístico ha alcanzado cotas peligrosas que exigen urgentes correcciones.</div><div><br />No soy, en principio, partidario de solucionar los conflictos a golpes de derecho penal, pero la realidad me ha convencido de que es la única esperanza para reconducir una política suicida que cuenta con la complacencia de muchos ciudadanos que jalean a un alcalde por tener limpias la calles y no le reprochan haberles asfixiado la convivencia.</div><div><br />El pan para hoy y hambre para mañana no parece preocupar a los alegres y confiados electores que reeligen a los que bajo el lema “pon el ladrillo y corre” ofrecen maravillas inmediatas y desastres para el futuro.</div><div><br />El derecho urbanístico y los tribunales que lo aplican podrían ser la primera pantalla de protección anulando planes y derribando lo incipientemente construido. Por desgracia, todos sabemos que cuando la maquinaria judicial llega a dictar una resolución definitiva, las colmenas de adosados que reptan por los colinas o los rascacielos ribereños ya están habitados.</div><div><br />Nos queda el derecho penal que sólo contempla leves penas para estos delincuentes ambientales y especuladores del suelo. Muy pocas veces algún promotor o un alcalde demasiado expeditivo llega a los tribunales. Puede ser que incluso se les imponga una pena de prisión y multas que pagarán complacidamente.</div><div><br />Antes de que el tsunami de cemento se nos venga encima debemos activar los mecanismos de alerta y regular la expansión racional y no especulativa de una riqueza natural que no hemos hecho nada para merecérnosla.</div><div><br />Sí mereceremos el reproche de nuestros conciudadanos si no sabemos utilizar los recursos del Estado de Derecho para que, en un futuro, como ya ha pasado en algunas zonas, los bloques de apartamentos no parezcan estructuras fantasmagóricas que nos recuerden el desastre que estamos impasiblemente levantando. Al final conseguiremos los mismos efectos que la bomba de neutrones: cemento y desolación. </div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-4538504488394952017?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3649001595589233260.post-6449102949199201102007-12-07T14:40:00.000-08:002008-11-15T03:53:51.744-08:00<p align="left"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1nQMgcvDJI/AAAAAAAAAFo/3ZTCRKjlGoI/s1600-h/Cartells1.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5141369362907597970" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_jH9zwfL88Zs/R1nQMgcvDJI/AAAAAAAAAFo/3ZTCRKjlGoI/s320/Cartells1.JPG" border="0" /></a></p><br /><br />Hola de nuevo, como veis hemos estrenado blog, un servicio impagable e impagado que nos permite continuar la labor de divulgación que habíamos empezado con la web COORDINADORA-NO AL PLA DE PONENT y que por motivos económicos no podemos continuar manteniendo. Toda la información de la web vamos a pasarla aquí, ya que creemos que no se puede ni debe ignorar cuanto ha sucedido y viene sucediendo en el tema que nos ocupa: EL PLA DE PONENT que nuestro ayuntamiento quiere poner en marcha ya mismo, bendecido por la Generalitat.<br /><br />Absurdo que en estos tiempos en que hasta el mismo presidente de los EEUU tiene presiones para que acepte los acuerdos para proteger el medio ambiente (aunque al hombre le resbalan dichas presiones), absurdo digo, que en nuestro pueblo se pongan de acuerdo en deteriorarlo hasta los que se llaman "ecologistes de debò". Decidme, ¿cómo serán los ecologistas de mentira?<br /><br />En este blog no vamos a seguir firmando como Coordinadora, pues no somos los que éramos ni estaban los que somos, pero aprovechamos todo el trabajo de entonces y lo ofrecemos a quien le sea útil. Estamos naciendo como <a href="http://lesagulles.blogspot.com/">Grup Ecologista Les Agulles</a>, pero aquí solo somos transmisores del trabajo anterior que incluye a cuantos grupos y personas han intervenido en la oposición a este Pla de Ponent que están empeñados en endosarnos.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/3649001595589233260-644910294919920110?l=pladeponent.blogspot.com' alt='' /></div>Grup Les Agulleshttp://www.blogger.com/profile/06368790911082305103noreply@blogger.com0